Mas de Sant Joan de Sant Joan de Vilatorrada (Bages)

Mas de Sant Joan està en el carrer de les Alzines de Sant Joan de Vilatorrada.

Us passo la seva història :

  • La masia de Sant Joan sempre vinculada a la parròquia i església de Sant Joan de Vilatorrada, degué consolidar-se definitivament com a mas al perdre la categoria de parròquia l’església de Sant Joan.
  • L’any 1553 no és esmentat al fogatge i hem de pensar que fins al segle XVIII no adquireix les funcions pròpies d’una masia.
  • Recordem que l’any 1908 fou totalment abandonat el culte a l’església de Sant Joan al construir-se el nou edifici al mig del poble que començava a créixer a un lloc més pla i proper al camí de Manresa.

És una construcció Civil, es tracta d’una masia que s’amplià a partir de l’església romànica de Sant Joan de Vilatorrada

que avui ha quedat totalment inserida dins l’obra de la casa i no és visible des de l’exterior.

El mas veí i annex a la primera església s’amplià al segle XVIII amb la construcció d’un esquema de masia clàssic,

amb planta basilical, coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia.

Al costat de llevant s’hi varen construir les dependències annexes del graner, corts, pallisses, etc.

En una de les seves està l’Escola Municipal de Música.

El Mas de Sant Joan és una masia del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Mas de Sant Hilari d’Abrera

El Mas de Sant Hilari s’accedeix pel carrer de Premià d’Abrera.

Us passo la seva història:

  • Casa documentada el 1252 al testament de Ramon de Voltrera, senyor del castell, que deixà, juntament amb la casa de Sant Hilari, al seu fill homònim, Ramon de Voltrera.
  • Al segle XVI la finca s’anomenava Quadra de Sant Hilari.
  • A la primera meitat del segle XVII apareix documentada al “Llibre de la cobrança de l’oli”, on es registrava els lliuraments periòdics d’oli a l’església.
  • L’estat actual de la construcció correspon bàsicament a la reforma de principis del segle XX (1913-1914) i alguna altra menor de més recent, com la construcció d’un nou portal sobreposant-se a l’original que es veu mig cegat, sota seu.
  • Els bancs, el rellotge de sol i les motllures que ressegueixen les finestres i llurs ampits, són de dita reforma. L’interior també ha estat molt canviat.
  • Com a conseqüència d’un conveni urbanístic, ha esdevingut propietat pública de l’Ajuntament d’Abrera.
Elisenda Bachs i Elena Ruiz de Mendoza – 1983 / Generalitat de Catalunya

És una masia de tipus basilical amb el cos central més aixecat; està formada per planta baixa, pis i golfes. La façana principal està orientada al migdia.

La porta de l’entrada, d’arc de mig punt adovellat, té una finestra i un pedrís a cada costat. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades motllures de pedra acabades en caps de bou de terracota. A la mateixa alçada hi ha un rellotge de sol esgrafiat coronat per un gerro de flors de pedra.

Elisenda Bachs i Elena Ruiz de Mendoza – 1983 / Generalitat de Catalunya

Les golfes, al cos central, tenen dues finestres d’arcs de mig punt amb un ampit motllurat de maons de dos colors. La teulada, a dues aigües perpendiculars a la façana principal i trencada pel cos central de les golfes, acaba amb un ràfec sostingut per permòdols.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El mas de Sant Hilari és una masia d’Abrera inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació a Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Mas de Can Rafart de Vilassar de Dalt

Avui us presentem dos articles

Can Rafart  esta situat en el carrer de Rafart, 2 de Vilassar de Dalt.

Us passo la seva historia:

  • La torre actual fou edificada a tombant de segle XX en el mateix indret que ocupava l’antic mas Riera del Pou que apareix en el capbreu al segle XIV com un domini del Castell de Vilassar. Els Riera ja eren presents a Vilassar al segle XIII (1229 Dolça de Riera).
  • En aquest mas nasqué Salvador Riera, domèstic del virrei de Sardenya, Alfons d’Erill que l’any 1623 portà les relíquies dels Sants Màrtirs a Vilassar.
  • L’any 1579 un fill i una filla de can Riera, germans d’en Salvador, contragueren matrimoni amb una filla i un fill del mas Rafart de Cambrils. D’aquesta època data el canvi de denominació popular del mas.
  • A començaments del segle XVIII heretà el mas Francesc Bassols i Rafart, mercader de teles i destacat austriacista, represaliat en acabar la guerra. En aquest moment can Rafart i can Vehil de la Serra constituïen una única finca que a començaments del segle XIX seria adquirida pels propietaris de Can Bruguera.
  • Al tombant del segle XX el patrimoni Bruguera s’escindí entre els germans hereus. D’aquesta època daten les remodelacions de can Bruguera i de can Rafart.
  • Mitjançant un vitalici atorgat per la darrera propietària de la família Bruguera, can Rafart i can Vehil de la Serra passaren a les darreries dels anys 50 a mans de l’aleshores alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles i Colomer.
  • Ara és el Casal de la Gent Gran de can Rafart.

Casa de planta baixa i dues plantes pis amb coberta a dues aigües, amb carener paral·lel a la façana principal.

Can Rafart – antic escut

Després d’un cos annex a la façana de ponent de planta baixa i porxo d’arc de mig punt.

Can Rafart és una obra historicista protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Antic Mas de Torre de la Castlania de Terrassa

Avui us presento dos articles

La Torre de la Castlania està ubicada en el carrer de Serrano, 37  de Terrassa . Situat vora el torrent i parc de Vallparadís.

Us passo la seva historia :

  • La Torre de la Castlania, també conegut com el Mas de la Castlania o la Casa Canela.
  • Es tracta d’un dels edificis més remarcables dels que formaven part de la quadra de Vallparadís. Així mateix, és un dels edificis més antics de Terrassa,
  • Va ser bastit entre el 1319 i el 1323.
  • Cap al 1875 el casal mantenia la seva integritat.
  • Tanmateix, un incendi el 5 d’octubre del 1885 el deixà molt malmès

Era una antiga casa pairal, la façana conserva la tipologia del Mas català.

Dels elements nobles de la façana que s’han pogut conservar hi ha el portal adovellat de mig punt, amb escultures figuratives a la clau de les dovelles, un escut i un altre relleu a cada banda de la clau.

L’alta tanca que envolta l’edifici impedeix veure el portal des del carrer.

Conserva també una finestra gòtica al damunt de la porta, en forma d’arc conopial,

decorat amb cresteries de pedra

i amb unes interessants impostes esculpides amb uns dracs que lluiten amb altres animals.

En la part de darrera de la casa es molt mes moderna,

cal destacar una finestra amb portelles de fusta…

Aquest enllaç podreu llegir mes dades històriques de La Torre de la Castlania :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2013/01/mas-de-la-castlania_30.html

Us passo un article de La Torre del palau, on fa referència a aquet Mas :

https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/22750/mas/castlania/viu/pitjor/moment/des/1323

La Torre de la Castlania, és protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Mas de can Baró de Terrassa

Avui us  presento dos articles

Can Baró  està en el carrer de la  Font Vella, 1 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La construcció primitiva, probablement de final del segle XVI, era un mas de característiques rurals establert dins de la vila de Terrassa.
  • A començament del segle XIX s’hi instal•là una fàbrica de xocolata.
  • En 1855 va ser una vaqueria.
  • Posteriorment, passà a ser propietat de Lluís Antoni de Ramon i de Mora, baró de Corbera, que fou regidor de Terrassa el 1868 i diputat a Corts el 1871.
  • D’aquí li ve el nom amb què és coneguda habitualment de Cal Baró.
  • A la façana secundària, que dóna al carrer dels Gavatxons, fou típic el treball del temps de la verema de les vinyes del baró, on a la casa hi havia els cups.
  • Des del 1917 fou propietat de Joan Donadeu i Guillemot.

Es t

Es tracta d’una antiga casa senyorial amb tipologia de mas català que la singularitza del seu context. El cos principal és de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües.

La façana principal, de composició simètrica, presenta un portal d’arc de mig punt i amb dovelles de grans dimensions. A ambdós costats s’hi han realitzat grans obertures que l’han desfigurat considerablement. Els brancals, trencaaigües i llindes (en una de les quals figura la data de 1603) són de pedra. La resta de façanes presenta un estucat amb imitació de carreus encoixinats.

Està flanquejada per edificis o cossos afegits de possibles ampliacions, entre mitgeres i de la mateixa alçada, amb igual tractament de les façanes.

Can Baró és un antic mas protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades Viquipèdia i Altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

També podeu seguir el Blogfonts naturals d’aigua i +

 

Mas de can Calderó d’Alella

El Mas de can Calderó esta situat en l’Av. Sant Josep de Calassanç, 2 d’Alella.

Fotografia Rosa Maria Andrés Blanch – Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia :

  • L’edifici és del segle XVII, encara que segurament construït al lloc d’una antiga construcció, possiblement de l’època de la torre de defensa.
  • És probable que la coronació amb merlets sigui posterior.
  • Can Calderó fou anomenat Mas Dauder fins a l’any 1559, en què Joan Dauder el vengué a Mossèn Oller, passant a mans de Magdalena Resplans, que vers la meitat del segle XVII es casà amb Miquel Calderó, regent de la Cancelleria Reial, i als descendents del qual, encara pertany avui dia.

És un edifici civil format per dos cossos diferenciats: una torre de defensa a l’angle esquerre, de planta quadrada i coronada per merlets escalonats,

i l’edifici pròpiament dit, cobert per una teulada de quatre vessants i format per una planta baixa amb una portalada de mig punt adovellada, un primer pis amb balcó i dues finestres amb els bancals i les llindes de pedra,

i unes golfes porxades amb un seguit de dotze arcs.

Per mes completa informació podeu consultar a :

http://lescasesdalella.cat/casa/4178/can-caldero/historia

Can Calderó és un mas fortificat al terme d’Alella protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament d’Alella

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia sense color de Rosa Maria Andrés Blanch – Generalitat de Catalunya

Antic Mas Rabassa de Tossa de Mar

L’antic Mas Rabassa està situat en el carrer de La Guàrdia, 56 de Tossa de Mar.

Mas Rabassa, també ha sigut conegut per can Magí o per la Torre de Can Gich.

Datat al s. XIV, és un mas fortificat que presenta una torre de guaita quadrangular del s. XVI, amb pisos i barbacana.

Destaca també la garita situada en un angle del primer pis, del segle XVII.

Un parell de segles més tard es va fortificar amb la torre quadrada, la barbacana i la garita.

A la base de la garita hi ha una gran base circular de pedra amb una inscripció relativa a la seva datació i al seu propietari. Del que es pot veure del carrer, es pot transcriure el següent: IESUS · MARIA · (IQ)? · IAUMA · RABASA · ME FECIT 16(…)?

Es pensa que fou de les primeres cases construïdes fora de la protecció de les muralles.

Mas Rabassa forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Bosc Vell de Vilanova del Vallés

L’edifici de Can Bosc Vell, el podem veure des de l’aparcament del Santuari de Santa Quitèria de Vilanova del Vallès, es una vista espectacular, sobre aquest Mas, també, a nivell de la gent de la zona, el denominen “el Castell”, per la seva estructura que recorda una fortificació.

La gran masia de Can Bosc Vell, és de planta rectangular amb planta baixa, pis superior i golfes.

Presenta una gran torre adossada en l’extrem dret amb tres nivells i coronada amb arcs oberts i merlets. A l’esquerra de l’edifici hi ha tot un cos en forma de L de planta baixa i primer pis.

Aquest mas es del  segle XIX, probablement amb una remodelació en el segle passat.

Cal dir que es una finca particular i no es pot accedir sen se autorització expressa.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé