Església de Sant Joaquim de Martorelles

L’Església de Sant Joaquim esta en la Plaça de l’Església, 1 de Martorelles.

Us passo la seva historia :

  • Fins l’any 1927, Martorelles, estava unida a Martorelles de Dalt, avui Santa Maria de Martorelles.
  • Amb la segregació es va plantejar la necessitat de construir un nou temple parroquial a Martorelles.
  • L’obra es va haver d’ajornar per la guerra civil
  • En l’any 1956 es va beneir la primera pedra de la nova església de Sant Joaquim,
  • El 1959 el bisbe auxiliar Mons. Narcís Jubany va beneir el temple, encara que les obres no estaven finalitzades.
  • Fins l’any 1976 no es va constituir com a parròquia.
  • L’arquitecte va ser Marià Romaní.

L’Església de Sant Joaquim es va construir amb maó com a material bàsic.

A la dreta de la façana hi ha el campanar, de secció quadrada i també de maó, amb buit quadrat a cada cara del polígon, per situar les campanes.

L’eix central de la façana queda remarcat per un vitrall allargat situat verticalment. La teulada és a dues aigües.

Té una nau central i dues de laterals, i el desnivell que existeix entre elles permet d’il·luminar l’interior amb vitralls. Interiorment es reflecteix la teulada de dues vessants, amb un entramat de maó i bigues de formigó armat; disposa de cinc trams i capelles a cada costat de la nau.

Sant Joaquim és una església de Martorelles (Vallès Oriental) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Celler de la Masia de Can Carrencà de Martorelles

La masia de Can Carrencà, esta situat a l’entrada de Martorelles(a l’esquerra), per la BV- 5006 o Avinguda d’en Piera, carrer de can Carrencà de Martorelles, a prop de la carretera de Sant Adrià a la Roca.

Dins de la gran propietat disposava de molta terra de camp agrícola on destacava la vinya.

Per aquest motiu, en la mateixa finca hi havia el Celler, per l’elaboració de vi.

El Celler, a principis del segle XXI estava molt malmès, l’Ajuntament de Martorelles va portar a terme la remodelació entre els anys 2010 al  2012.

La reconversió del Celler s’emmarcava en un projecte integral de reforma de l’espai de can Carrencà.

Es va transformar en una sala polivalent amb una capacitat d’entre 120 i 250 persones, per acollir espectacles de petit format i exposicions temporals, a més d’una mostra museogràfica permanent sobre la tradició vitivinícola de Martorelles.

Poprta d’entrada del raïm

Can Carrencà està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Martorelles, Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Carrencà de Martorelles

La masia de Can Carrencà, esta situat a l’entrada de Martorelles(a l’esquerra), per la BV- 5006 o Avinguda d’en Piera, carrer de can Carrencà de Martorelles, a prop de la carretera de Sant Adrià a la Roca.

Us passo la seva historia :

  • L’única data que hi apareix, a la llinda del balcó lateral, és de 1667, any en què es va fer la reforma que deixà la casa tal com la veiem actualment.
  • No obstant la documentació situa la família Carrencà al municipi ja al Segle XII, es tracta d’un document en que el rei Jaume I agraeix al propietari del mas la seva participació en la conquesta de l’illa de Mallorca.
  • L’ermita, consagrada a Sant Domènec, fou construïda a mitjan segle XVIII.
  • Diferents generacions de la família es succeïren en la propietat de la finca, transmetent-la en més d’una ocasió per via matrilineal, fins que a mitjan segle XIX, els darrers hereus, hagueren de malvendre llurs propietats.
  • La casa es dividí en dos, i anys més tard es tornà a unificar.
  • Durant la guerra civil Espanyola fou expropiada, i diferents foren les personalitats que hi feren estada abans d’exiliar-se, tot fugint de Barcelona.
  • A la dècada dels anys 80 del segle XX, els darrers propietaris la cediren al municipi, a canvi de poder urbanitzar uns terrenys propers.
  • Un dels propietaris més remarcables fou Jaume Bosquets i Carrencà, germà del Coronel de Miquelets Francesc Bosquets i Mitjans, que durant la guerra de successió ocultà en aquesta casa els fills del seu germà dels exèrcits Borbònics.

Can Carrencà és una masia de teulada de dues aigües i amb carener perpendicular a la façana. Té dos annexes laterals de planta rectangular.

El cos central és dividit en tres pisos i presenta una distribució simètrica respecte a l’eix que ve marcat pel carener.

La porta central d’accés és adovellada.

Excepte dos balcons del cos central i un del lateral dret, totes les finestres han estar retocades a principis del segle XX.

Les parets es presenten arrebossades i hi destaca el rellotge pintat.

Hi ha un passadís amb estructura de pont que connecta directament amb la capella.

Dels elements decoratius en destaquen les rajoles de ceràmica catalana, amb mostra de nombrosos oficis.

El rellotge de sol. I els panys de la porta principal i de la capella,

en els que s’hi pot veure l’àguila bicèfala (símbol de la família Hasburg) fet que mostra que la família Carrencà fou partidària d’aquesta família durant la guerra de successió a la corona Espanyola.

La Torre correspon al pou de la masia de Can Carrencà , al qual s’hi accedeix per una porta d’arc de mig punt. Correspon a un tipus constructiu endegat a finals del segle XIX.

Actualment, és la seu on están ubicats : l’Associació cultural juvenil “Los Verdes”,  el Casal d’Avis, la Unión Cultural Andaluza, Asociación Las Balas Rojas, Carrancà-Rock – Associació de Músics de Martorelles.

Can Carrencà està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Martorelles, Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Tomeu de Martorelles

A

questa antiga casa de can Tomeu, està situada en el  carrer de Josep Anselm Clavé i amb cantonada amb el carrer de can Sunyer a Martorelles.

Can Tomeu,  es té poques dades sobre aquesta casa situada en la part mes antigues de Martorelles.

Podria estar construïda a la primera meitat del segle XIX. De munt de la façana arrodonida i que fa cantonada amb el carrer de Can Sunyer , es troba la inscripció “ CAN TOMEU 1836”.

En un nivell inferior i al costat d’una finestra, ens crida l’atenció, com si fora una porta pintada de color blanc i dues petites circumferències …

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Manso Vilallonga de Montornès

Manso Vilallonga, també es coneguda per la masia de Can Roca Umbert , esta situada en el camí antic de Martorelles, s/n. de Montornès.

Casa de finals del segle XVIII, època de grans construccions civils.

En aquesta masia destaca el gran pati pel qual s’accedeix a la casa principal i els laterals destinats a quadres i a la masoveria.

A l’amillarament del cadastre de 1861 hi consta el propietari Josep Vilallonga. D’aquí li vindria el nom tradicional que figura amb lletres de ceràmica a l’entrada principal.

L’any 1933 la finca va ser adquirida per Roca Umbert, una important  família d’industrials granollerins.

Més endavant, ja a mitjans del segle XX, el masover de la casa s’anomenava Pere Viñallonga.

Això ha fet que la casa sigui també coneguda com a can Viñallonga, recordant per una certa similitud i casualitat, amb el cognom del propietari Josep Vilallonga.

 

Recull de dades de l’Ajuntament de Montornès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé