Els esgrafiats dels edificis de Martorell

Aquesta tècnica de l’esgrafiat ha estat utilitzada des de temps molt antics; tenim que al segle XII en l’interior dels temples ja eren decorats amb els esgrafiats; posteriorment va caure en desús, sobretot després del Modernisme.

Concretament a Martorell, en trobem a diverses façanes d’edificis, sobretot a l’entorn de la Plaça de la Vila i a carrers antics,  el més antic data del 1821.

 

Llegim la forma de com és feia :

“Normalment els esgrafiats són aplicats a les parets dels edificis; abans de començar els treballs es fa un dibuix a mida natural en paper, després es prepara l’estuc, es deixa reposar un dia o dos, a continuació es col-loca a la paret la quantitat d’estuc necessari per cobrir la part de mur que s’esgrafiarà en una jornada, i finalment, amb eines de tallar i de rascar, es va fent el dibuix que prèviament s’ha estergit sobre l’estuc fresc. Els tons més utilitzats són els ocres i vermells.”

En Jaume Amat i Bargués és l’artista que seguint el mestratge de Ferran Serra va contribuir en gran mesura en fer de l’esgrafiat un tret característic de les cases de Martorell.

Us detallo les cases mes destacades on hi ha esgrafiats :

• Banc BBVA: esgrafiat fet per Ferdinandus Serra al 1940 on es representa una al•legoria del treball de camp i la vida rural.
• Casa de la Vila: esgrafiat fet per Ferdinandus Serra al 1937 on es representa un personatge femení amb el corn de l’abundància. Apareixen també les muntanyes de Montserrat i el Pont del Diable.
• Edifici de Correus: esgrafiat fet per Jaume Amat al 1984, té una decoració floral i medallons amb l’escut de Martorell i l’anagrama de correus.
• Plaça de la Vila, 35: edifici de l’antiga confiteria “La Moderna”. Esgrafiat d’autor desconegut, amb data del 1821, i restaurat per Ferran Serra posteriorment. Hi ha motius neoclàssics i alguns símbols al•legòrics de la maçoneria.
• Plaça de la Vila, 41: edifici de l’antiga “Farmàcia Bujons”. Esgrafiat del 1954 on es representa l’al•legoria d’aquesta professió, la serp entortolligada a una copa.
• Carrer Anselm Clavé, 5: esgrafiat del 1955 d’autor desconegut. Hi ha una decoració floral, de cintes i angelets.
• Carrer Nou, 8: en aquest edifici hi havia hagut una fàbrica de paraigües i per aquest motiu la decoració representa una noia amb un paraigua dins una medalla.
• Carrer Nou, 78: l’esgrafiat és obra de Ferran Serra, feta entre els anys 1942-45 i és una al•legoria de la vida camperola.
• Carrer Nou, 79: esgrafiat realitzat per Jaume Amat al 1985. Hi ha representats motius florals que vessen d’un cistell.

Us passo aquest enllaç que us explica : La Ruta dels ESGRAFIATS de Martorell // Façanes que expliquen històries. 

https://issuu.com/elmontserrati/docs/paisatges_esgrafiast_martorell

I dos enllaços mes de rondaller, on podreu veure de primera ma, un seguit de fotografies i explicacions molt interessants sobre Els esgrafiats dels edificis de Martorell ,

 

1ª Part :

https://rondaller.wordpress.com/2017/11/08/parets-tatuades-i/

2ª Part :

https://rondaller.wordpress.com/2017/11/11/parets-tatuades-ii/

Ja sabeu, quan estigueu per Martorell, podeu admirar els dibuixos en els esgrafiats dels edificis que us he indicat.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell, la Seva Historia, Viquipedia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Recordatori de les Inundacions del setembre de 1971 a Martorell

El dia 20 de setembre de 1971 es van produir importants pluges que van afectar a la pràctica totalitat de Catalunya i part de l’Aragó.

Les precipitacions més intenses van correspondre a Girona (Figueres, 223mm) i Barcelona (Esparraguera, 308mm).

L’episodi va durar fins al dia 23, totalitzant-se un màxim de 400,5 mm al Vallès.

Aiguabarreig riu Llobregat amb el riu Anoia

Es va desbordar el riu Llobregat, amb un cabal estimat de 3080m3/s, és a dir, deu metres per sobre del seu cabal normal.

La pluja va ser bàsicament en forma de ruixats i tempestes amb fortes descàrregues elèctriques. El riu Llobregat va causar moltes destrosses al seu pas i alguns morts.

Recordatoride les inundacions del dia 20 de setembre de 1971 a Martorell

Per a mes dades podeu consultar a :

https://www.bibliotecaspublicas.es/martorell/imagenes/contenido_13893.pdf

Anys mes tard a Martorell, es va col·locar a la llera dreta del riu Llobregat, prop del Pont del Diable, un gran mural pel recordatori del salvament de molta gent atrapada a causa de les inundacions del dia 20 de setembre de 1971.

Recordatori de les inundacions del dia 20 de setembre de 1971 a Martorell

 

Recull de dades : Varis

Fotografies de 1971 : Diari L’ Informador del 23 de setembre de 2011

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Al-lusions al Pont del Diable a Martorell

Dins de la mateixa població de Martorell, hi ha diverses al·lusions al Pont del Diable, i que avui us presento :

Casa de la Vila, sobre una de les finestres hi ha esgrafiat el Pont del diable

Font de l’Eudo, amb relleu la seva llegenda, situat al costat del Pont del diable

Maqueta del Pont del Diable  en una petita plaça al costat del carrer de Sant Genís de Rocafort.

Algunes aceres del Martorell podem trobar aquest dibuix

En una casa de Martorell, en el carrer de Sant Genís de Rocafort, podeu veure aquesta recreació del pont fet amb un trencadís de rajoles a colors.

Segur que alguna mes se’n pot trobar…

Bona vigilia de Nadal, Felicitats a Tots i Totes !

Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Santa Maria de Martorell

Els propers sis dies us presentaré diferents Esglésies d’arreu  de la província de Barcelona.

L’Església parroquial de Santa Maria està ubicada en la plaça  de l’Església de Martorell.

Us passo la seva història :

• L’església parroquial de Santa Maria de Martorell és documentada l’any 1033.
• El primitiu edifici romànic va ser substituït per una nova església, d’estil gòtic-renaixentista, al segle XVI.
• Va ser destruïda a l’inici de la Guerra Civil durant l’any 1936.
• L’església actual fou construïda entre 1941 i 1944.
• El projecte original de l’arquitectura no fou respectat plenament i un bona part de l’edifici resta per acabar.
• 
• La part baixa del mur nord és on es conserven les restes més nombroses de les edificacions anteriors.
• L’altar actual fou consagrat el 5 de març de 1944.
• La façana renaixentista del segle XVI, va set conservada al Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell, després de la Guerra Civil, va retornar al seu lloc d’origen l’any 1992.

La nova església va ser obra de l’arquitecte Francesc Folguera, que era ajudant de Gaudí a les obres de la Sagrada Família.

L’edifici actual és construït amb pedra i maó, aprofitant part de les estructures de l’església anterior però sense respectar la construcció original.

Té una entrada frontal i una de lateral; el seu interior és de tres naus, separades per columnes de maó.

Solament te capelles lateral al cantó nord.

El campanar va ser reconstruït el 1992, coincidint amb el quatre-cents aniversari de l’església.

L’Església parroquial de Martorell és una obra del municipi de Martorell inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Per saber mes d’aquesta església, podeu consultar a :

http://amartorell.com/html/public/portal?showContent=SECCIONS&content=74293

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martell, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El regal d’una font, al poble de Martorell

La Font de la Mina, es molt antiga, està situada en l’avinguda de Vicenç Ros i Batllevell amb la plaça  de la Font de la Mina de Martorell.

Aquesta Mina d’aigua natural, es deia fa segles en rere, La Font de la Sort.

Va ser donada el poble de Martorell per Joaquim Par i Pairet un destacat notari de la vila en l’any 1818, tal com unes rajoles ens ho explicant.

Durant aquest 200 anys ha sofert reformes destacables, està en un lloc tranquil  d’aquesta població,

amb seients que ofereixen la possibilitat de fer un descans o un petit àpat.

Us passo un enllaç, que fa referencia a La Font de la Mina, quan es va celebrar el seu bicentenari amb una festa commemorativa, axó va ser l’any passat  :

https://noticies.martorell.cat/la-font-de-la-mina-celebra-el-seu-bicentenari-amb-una-festa-commemorativa/

Fotografia Arxiu Rasola

Si no coneixeu La Font de la Mina

i esteu per Martorell, podeu adreçar-vos a veure-la.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ateneu de Martorell

L’Ateneu esta situat en el carrer d’en Gomis, 10 de Martorell.

Us passo la seva historia :

• Al febrer de 1930 es va inaugurar el cafè i la terrassa.
• L’escola primària començà a funcionar el curs 1931-1932. Als vespres s’hi feien classes per adults. Hi havia una gran activitat cultural i d’oci: teatre, concerts, conferències, etc…
• Al final de la Guerra Civil, el 23 de gener de 1939, l’ona expansiva de la voladura del pont d’Anoia destruí la sala d’espectacles i causarà greus danys al conjunt de l’edifici.
• L’any 1952 es recupera l’entitat
• L’any 1953 l’arquitecte municipal Armand Mas Tulla presentà un projecte de rehabilitació tan ambiciós que no es va poder dur a terme. Finalment, es van treure les runes de l’edifici, es van consolidar les estructures afectades i es van habilitar uns espais per poder reunir-se.
• L’any 1955 l’Ateneu de Martorell es reintegrava al teixit associatiu de la vila.
• Als 1960 hi va haver en funcionament una sala de cinema.
• En l’època de la transició cap a la democràcia, el 1977
• I fins a 1990 l’entitat evitarà decantar-se cap a un partit polític concret.
• L’any 2000 es detecten greus patologies en l’edifici.
• I el mes de març de 2001 s’esfondrà la teulada.
• Actualment és propietat municipal

Es tracta d’un edifici amb façana d’estil noucentista de 1930, obra de l’arquitecte Josep Ros i Ros, destinat a centre social de l’entitat Ateneu de Martorell, fundat l’any 1929. L’edifici es compon de semisoterranis, d’un altell, de planta baixa o principal i d’un amfiteatre cinema. Els materials predominants són el maó i l’estuc.

L’Ateneu és una obra del municipi de Martorell protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Sala d’exposicions – Memorial Vicenç Ros de Martorell

La Sala d’exposicions – Memorial Vicenç Ros, està situada en l’avinguda  Vicenç Ros, s/n  amb Plaça de la Font de la Mina de Martorell.

Durant  l’any 1977 i en memòria i homenatge a Vicenç Ros i Batllevell (1883-1970) col·leccionista, empresari i alcalde de Martorell,

s’inaugurà en un costat de la Plaça de la Font de la Mina, aquest edifici de planta circular i esvelt disseny arquitectònic per acollir el fons de ceràmica del pintor Joaquim Mir adquirit el 1972 per l’Ajuntament de Martorell.

L’edifici es caracteritza per la seva coberta ondulada de formigó que pivota en una columna nua del mateix material, situada davant de l’entrada.

Forma part del conjunt de d’edificis pertanyents al Museu de Martorell.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament o Casa de la Vila de Martorell

L’Ajuntament esta situat en la Plaça de la Vila, 46 de Martorell.

La Casa de la Vila, és un edifici del segle XVI, de planta baixa i dos pisos, conegut antigament com la Casa del Marquès, també va rebre el nom de Cal Notari.

De l’edifici del segle XVI solament es conserva el portal d’accés, els dos arcs escarsers del vestíbul de la segona planta, el d’entrada a la sala de sessions, el d’accés a l’àrea de despatxos i dependències de l’Alcaldia, a part d’altres elements estructurals.

Aquest immoble ha patit diferents modificacions al llarg del temps. Concretament l’any 1916 el portal fou desplaçat cap a la dreta i es va suprimir una finestra. L’any 1937, quan l’Ajuntament va adquirir la casa, els dos balcons de la primera planta es van canviar per un sol balcó corregut. També es van incorporar alguns elements escultòrics -un escut, quatre gàrgoles, que posteriorment es van retirar,  procedents de l’església parroquial que havia estat destruïda.

Ferran Serra fou l’autor dels esgrafiats de la façana. Els quals representen els rius Anoia, com una nimfa, i Llobregat, com un faune, la fertilitat de la terra simbolitzada per la deessa Pomona, etc; així com l’escut de Martorell que conté una mà i un martell.

També fa al·lusió a la muntanya de Montserrat i al pont del Diable.

La Casa de la Vila és l’edifici de l’ajuntament del municipi de Martorell, una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme de Martorell

La Creu de Terme, està situada en la Plaça de la Creu de Martorell, per aquest motiu és coneguda com La Creu de la plaça de la Creu.

Us passo informació de la seva historia :

• La primitiva creu va ser erigida l’any 1576 pel comú de Martorell, i era situada a l’entrada de la vila, al peu de la cruïlla de camins entre el Congost i el Pont del Diable, davant el portal d’en Subirats, que, a partir d’aquell moment va ser conegut com a portal de la Creu.
• L’antiga Creu de Terme va ser destruïda el 1869.
• El dia de sant Joan del 2000 es va fer la inauguració de les obres d’urbanització de la plaça de la Creu, hi allí es va instar-lar la reproducció actual de La Creu de Terme.

Es tracta d’una creu de pedra erigida damunt una base de dos graons, de planta circular. Al centre es disposa la columna de planta hexagonal amb un volum a la part inferior més ample.

A la part superior, s’hi encasta la magolla o capitell, també sisavat rematat per dues motllures planes i amb les cares decorades per figures de sants i/o evangelistes, entre les que s’identifica sant Isidre, canonitzat el 1622. La creu pròpiament dita és de tipologia llatina amb el braços acabats amb formes vegetals que recorden la flor de lis.

Cal dir, que la magolla o capitell és una peça recuperada que temps enrere havia format part d’altres dues creus de Martorell: la creu de l’illa Santacana, construïda l’any 1922 per Francesc Santacana i Romeu i enderrocada l’any 1936 durant la Guerra Civil, i la creu del jardí del Museu de l’Enrajolada, erigida el 1968 i enderrocada per la caiguda d’un arbre el 1988.

Els plans mostren, a l’anvers, la imatge del crucificat i, al revers, motllures nerviades.

La Creu de la plaça de la Creu és una obra del municipi de Martorell i està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Sant Joan de Martorell

La Capella de Sant Joan està en el carrer de Pere Puig, 61de Martorell.

Us passo la seva historia :

• L’hospital de Martorell va ser fundat per Guilleuma de Castellvell el 1205.
• La seva capella de St. Joan és citada per primer cop el 1313, bé que devia existir de molt abans.
• A l’entrada trobem una arcada gòtica que podria datar-se del 1370.
• El 1414 es diu que és situada al Raval de la vila
• El 1715 que està enrunada per la guerra.
• Les reformes que s’observen a la capella -d’incorporació com a mena de vestíbul d’un dels trams de la sala de l’Hospital-, la construcció d’un portal amb llinda i rebranques, són posteriors a aquesta darrera data i possiblement del segle XVIII.
• El coronament de la façana, amb l’òcul pseudogòtic és encara posterior, de la fi del segle XIX.
• L’hospital va ser enderrocat l’any 1987.

Es tracta d’una capella rectangular d’una sola nau. En l’estat actual té quatre trams i fa 19m de llargada (l’interior). No obstant, el tram de migdia, orientada de nord a sud, fent de vestíbul, s’aparta de la regularitat i mides dels altres trams, els quals són separats per arcs torals, el primer rodó i el segon lleugerament apuntat. El darrer, corresponent a l’últim tram, ja és apuntat.

La volta de la nau és de canó. Al mur de ponent del darrer tram s’observa una gran arcada gòtica -restant tapiada- ben apuntada, que ens fa deduir que devia formar part de la sala de l’hospital, la qual era situada ran de la capella, però transversalment respecte a aquesta. Abans, encara es podien veure, arrenglades amb el carrer, dues belles arcades de mig punt, de pedra, a l’altra banda de la casa mitgera que hi ha al costat de la capella.

La paret de ponent d’aquesta casa, tenia una arcada gòtica tapiada als seus baixos, similar a la paret oest de la capella i parellada aquesta. Això permet d’inferir que la sala de l’hospital, amb arcades de diafragma, devia tenir almenys 4 trams. Abans del seu enderroc es van enumerar els carreus que conformaven susdites arcades.

La Capella de Sant Joan de Martorell és una obra del municipi de Martorell  inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i a l’Ajuntament de Martorell.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé