Sala d’exposicions – Memorial Vicenç Ros de Martorell

La Sala d’exposicions – Memorial Vicenç Ros, està situada en l’avinguda  Vicenç Ros, s/n  amb Plaça de la Font de la Mina de Martorell.

Durant  l’any 1977 i en memòria i homenatge a Vicenç Ros i Batllevell (1883-1970) col·leccionista, empresari i alcalde de Martorell,

s’inaugurà en un costat de la Plaça de la Font de la Mina, aquest edifici de planta circular i esvelt disseny arquitectònic per acollir el fons de ceràmica del pintor Joaquim Mir adquirit el 1972 per l’Ajuntament de Martorell.

L’edifici es caracteritza per la seva coberta ondulada de formigó que pivota en una columna nua del mateix material, situada davant de l’entrada.

Forma part del conjunt de d’edificis pertanyents al Museu de Martorell.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Ajuntament o Casa de la Vila de Martorell

L’Ajuntament esta situat en la Plaça de la Vila, 46 de Martorell.

La Casa de la Vila, és un edifici del segle XVI, de planta baixa i dos pisos, conegut antigament com la Casa del Marquès, també va rebre el nom de Cal Notari.

De l’edifici del segle XVI solament es conserva el portal d’accés, els dos arcs escarsers del vestíbul de la segona planta, el d’entrada a la sala de sessions, el d’accés a l’àrea de despatxos i dependències de l’Alcaldia, a part d’altres elements estructurals.

Aquest immoble ha patit diferents modificacions al llarg del temps. Concretament l’any 1916 el portal fou desplaçat cap a la dreta i es va suprimir una finestra. L’any 1937, quan l’Ajuntament va adquirir la casa, els dos balcons de la primera planta es van canviar per un sol balcó corregut. També es van incorporar alguns elements escultòrics -un escut, quatre gàrgoles, que posteriorment es van retirar,  procedents de l’església parroquial que havia estat destruïda.

Ferran Serra fou l’autor dels esgrafiats de la façana. Els quals representen els rius Anoia, com una nimfa, i Llobregat, com un faune, la fertilitat de la terra simbolitzada per la deessa Pomona, etc; així com l’escut de Martorell que conté una mà i un martell.

També fa al·lusió a la muntanya de Montserrat i al pont del Diable.

La Casa de la Vila és l’edifici de l’ajuntament del municipi de Martorell, una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme de Martorell

La Creu de Terme, està situada en la Plaça de la Creu de Martorell, per aquest motiu és coneguda com La Creu de la plaça de la Creu.

Us passo informació de la seva historia :

  • La primitiva creu va ser erigida l’any 1576 pel comú de Martorell, i era situada a l’entrada de la vila, al peu de la cruïlla de camins entre el Congost i el Pont del Diable, davant el portal d’en Subirats, que, a partir d’aquell moment va ser conegut com a portal de la Creu.
  • L’antiga Creu de Terme va ser destruïda el 1869.
  • El dia de sant Joan del 2000 es va fer la inauguració de les obres d’urbanització de la plaça de la Creu, hi allí es va instar-lar la reproducció actual de La Creu de Terme.

Es tracta d’una creu de pedra erigida damunt una base de dos graons, de planta circular. Al centre es disposa la columna de planta hexagonal amb un volum a la part inferior més ample.

A la part superior, s’hi encasta la magolla o capitell, també sisavat rematat per dues motllures planes i amb les cares decorades per figures de sants i/o evangelistes, entre les que s’identifica sant Isidre, canonitzat el 1622. La creu pròpiament dita és de tipologia llatina amb el braços acabats amb formes vegetals que recorden la flor de lis.

Cal dir, que la magolla o capitell és una peça recuperada que temps enrere havia format part d’altres dues creus de Martorell: la creu de l’illa Santacana, construïda l’any 1922 per Francesc Santacana i Romeu i enderrocada l’any 1936 durant la Guerra Civil, i la creu del jardí del Museu de l’Enrajolada, erigida el 1968 i enderrocada per la caiguda d’un arbre el 1988.

Els plans mostren, a l’anvers, la imatge del crucificat i, al revers, motllures nerviades.

La Creu de la plaça de la Creu és una obra del municipi de Martorell i està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Sant Joan de Martorell

La Capella de Sant Joan està en el carrer de Pere Puig, 61de Martorell.

Us passo la seva historia :

  • L’hospital de Martorell va ser fundat per Guilleuma de Castellvell el 1205.
  • La seva capella de St. Joan és citada per primer cop el 1313, bé que devia existir de molt abans.
  • A l’entrada trobem una arcada gòtica que podria datar-se del 1370.
  • El 1414 es diu que és situada al Raval de la vila
  • El 1715 que està enrunada per la guerra.
  • Les reformes que s’observen a la capella -d’incorporació com a mena de vestíbul d’un dels trams de la sala de l’Hospital-, la construcció d’un portal amb llinda i rebranques, són posteriors a aquesta darrera data i possiblement del segle XVIII.
  • El coronament de la façana, amb l’òcul pseudogòtic és encara posterior, de la fi del segle XIX.
  • L’hospital va ser enderrocat l’any 1987.

Es tracta d’una capella rectangular d’una sola nau. En l’estat actual té quatre trams i fa 19m de llargada (l’interior). No obstant, el tram de migdia, orientada de nord a sud, fent de vestíbul, s’aparta de la regularitat i mides dels altres trams, els quals són separats per arcs torals, el primer rodó i el segon lleugerament apuntat. El darrer, corresponent a l’últim tram, ja és apuntat.

La volta de la nau és de canó. Al mur de ponent del darrer tram s’observa una gran arcada gòtica -restant tapiada- ben apuntada, que ens fa deduir que devia formar part de la sala de l’hospital, la qual era situada ran de la capella, però transversalment respecte a aquesta. Abans, encara es podien veure, arrenglades amb el carrer, dues belles arcades de mig punt, de pedra, a l’altra banda de la casa mitgera que hi ha al costat de la capella.

La paret de ponent d’aquesta casa, tenia una arcada gòtica tapiada als seus baixos, similar a la paret oest de la capella i parellada aquesta. Això permet d’inferir que la sala de l’hospital, amb arcades de diafragma, devia tenir almenys 4 trams. Abans del seu enderroc es van enumerar els carreus que conformaven susdites arcades.

La Capella de Sant Joan de Martorell és una obra del municipi de Martorell  inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i a l’Ajuntament de Martorell.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santa Margarida i jaciment arqueològic de Martorell

L’església de Santa Margarida, esta al costat del cementiri de Martorell.

S’accedeix des de la carretera de Martorell a Gelida (km. 0,5), seguint el desviament que condueix al cementiri municipal de Martorell, esta indicat per cartells.

De fet , l’església de Santa Margarida de Martorell és un jaciment arqueològic format per una basílica paleocristiana, una necròpolis paleocristiana i medieval, un nucli d’hàbitat, una sagrera medievals i una església romànica.

Dades històriques :

  • De l’església paleocristiana no es conserva documentació.
  • Datada al segle VI per la seva estructura tipològica.
  • No es sap, si en origen fou parròquia o, potser, monestir.
  • Sobre les restes de l’antiga al s. XII (finals) hi fou construïda una església romànica, que seria la parròquia de l’antic priorat de St. Genís de Rocafort, documentat el 1042 quan fou dotat per Guillem de Castellvell.

El jaciment és gestionat pel Centre d’Estudis Martorellencs, té la condició d’extensió del Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell.

És objecte d’un projecte de recerca arqueològica que impulsa el Centre d’Estudis Martorellencs des de l’any 1972, al que s’incorporà el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona a partir de l’any 1981.

L’església de Santa Margarida és situada al centre de la plana de suau pendent que s’estén entre la serra de l’Ataix i el Montgoi i el riu Anoia, al terme municipal de Martorell.

Un espai que correspon a l’àmbit territorial de l’antic monestir de Sant Genís de Rocafort. Es tracta de terrenys dedicats al cultiu durant bona part de la seva història i avui fortament pressionats pel traçat de l’autopista AP-7 i per la presència d’algunes activitats extractives i industrials del ram de la construcció.

L’església és de tipus paleocristià construïda en època visigòtica només es conserva en planta.

És situada sota de l’església, que fou parròquia del priorat de Rocafort, de Santa Margarida (romànica).

L’església paleocristiana és de nau única, amb capçalera tripartida formada per tres cambres arrenglerades i adossades a un mur de fons recta.

L’abissis és de secció semi circular (dibuixa un arc de ferradura) i conté basament d’obra de l’altar. Les cambres laterals, segurament, sagristies, són de planta rectangular. Dins de l’absis hi ha tres nivells de paviment, l’inferior dels quals en fou arrencada la capa superficial, i les altres dos són d’ opus signinum.

L’aparell és fet amb còdols i pedres sense treballar, amb carreus bastant gran.

Per saber mes dades arqueològiques de Santa Margarida, podeu consultar a :

https://sites.google.com/a/intranetcem.net/santa-margarida/

L’església de Santa Margarida, és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i a altres fons consultades

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Progrés de Martorell

Cal destacar dues èpoques importants per  L’Entitat el Progrés :

  • L’any 1906, coincidint amb l’apogeu de les societats recreatives durant el primer quart de segle.
  • El 15 d’agost de 1931 s’inaugurà la Sala Teatre, amb l’actuació del gran tenor Hipòlit Lázaro que interpreta l’opera “Aida”.

El cafè del Progrés, inaugurat el 1929, va ser projectat per Josep Ros i Ros dins les línies clàssiques del noucentisme, les quals promovien el retorn als valors de l’arquitectura clàssica d’inspiració italiana.

La façana principal situada al carrer Mur i la posterior tenen el coronament curvilini i tres portals semicirculars separats per pilastres decoratives estriades amb capitells jònics

.

Al centre hi ha un gran oval amb el nom El Progrés envoltat d’una decoració de garlandes. A les façanes laterals, un seguit d’arcs s’enllacen emmarcant les finestres.

A la planta baixa, llotges de fusta ventrudes amb motllures el·líptiques decorades envolten la pista de ball.

A les quatre columnes de l’entrada, el capitell te forma de petits caps amb barrets frigis, així com la part superior de la boca de l’escenari coronada per un gran cap amb gorro frigi envoltat de garlandes, al•legòrics a la República proclamada el 14 d’abril d’aquell mateix any.

El conjunt compta també, amb una pista de ball d’estiu i a la part posterior d’uns jardins de gran bellesa sent la part superior d’aquest jardí de d’estil anglès i la inferior, de barroc versallesc.

Us passo mes dades de El Progrés de Martorell :

http://www.bibliotecaspublicas.es/martorell/imagenes/contenido_13860.pdf

 

 

Recull de dades gràcies a l’ Ajuntament de Martorell i El Progres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Pont del Diable de Martorell

El Pont del Diable està situat sobre el riu Llobregat al seu pas per Martorell, del qual ha esdevingut el seu símbol i moltes llegendes.

De fet, separa dos municipis, el de Martorell i el de Castellbisbal.

Us passo dades històriques :

  • Del monument original romà, situat a la Via Augusta i començat al segle I aC, encara se’n conserven els estreps, la base i l’arc triomfal que dóna accés per l’extrem oriental del pont, ja del segle II dC, amb dues pilastres d’ordre corinti.
  • El pont s’ha anat refent al llarg dels segles diverses vegades.
  • En destaca la reconstrucció gòtica feta el 1289 sota la direcció de Bernat Sellés, que incorporà els característics arcs ogivals desiguals.
  • Acabada la Guerra Civil, es va fer una reconstrucció fidedigne durant l’any 1963.

Cal dir, que l’arc central, el més gran dels tres, fa més de 37 metres de llum i té doble angle.

Al damunt, a la clau de volta, hi ha una petita construcció, com una caseta amb teulada de dos vessants.

Com us dic, aquests arcs van ser destruïts durant la Guerra Civil

i es van reconstruir fidelment l’any 1963 a partir del disseny gòtic.

Us preguntareu,  d’on surt es el nom del pont ? us explico que segons una  llegenda, diu… :

… Es diu que el diable el va construir per a una minyona que diàriament havia de recollir aigua en una font llunyana i que estava disposada a donar la seva ànima a canvi de no haver de fer tant d’esforç …

Llegenda o no, el pont es admirat per tothom, fotografiat  i qui no ha passat per de munt

seu?

i també, a pogut admirar el riu Llobregat de munt seu ?…

Jo, crec que si aneu sols a fer un passeig per aquest pont,  notareu que hi ha algo especial que us atraurà…i captivarà…

 

 

Recull de dades gracies a l’Ajuntament de Martorell i a altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

L’Enrajolada, Casa Museu Santacana de Martorell

  • Avui us presento dos articles !

L’Enrajolada, és una Casa Museu, sent un dels museus més antics del país, situat en el carrer Francesc Santacana, 15 amb carrer de  l’Aigua, 1de Martorell.

Us passo detall de la seva historia :

  • Aquest Museu va ser fundat l’any 1876, en un edifici anterior, per Francesc Santacana i Company .
  • Ampliat el 1916 pel seu nét.
  • L’edifici és bastit amb elements arquitectònics procedents de diversos edificis barcelonins enderrocat en les reformes urbanes del s. XIX, o provinents d’edificis antics martorellencs.
  • En el seu fons hi ha una valuosa col•lecció de rajoles catalanes, valencianes i hispano-àrab.
  • El 1967 la Diputació incorporà el fons museístic la col•lecció Faraudo.

Està ubicat en una antiga casa particular de quatre plantes i jardí que va pertànyer a la família Santacana fins als anys seixanta, quan va ser adquirida per la Diputació de Barcelona. L’edifici va ser reformat entre 1965 i 1969 per adaptar-lo al nou projecte museogràfic i instal·lar-hi part de la col·lecció de rajoles i altres ceràmiques del militar i erudit Lluís Faraudo i de Saint-Germain.

Edifici de planta rectangular, planta baixa, dos pisos i coberta de teula àrab. Façana a oest. D’obra vista, finestres geminades en grups de tres: dos cossos, capitells ornats (tota de diferent temàtica), porta de quarterons ferrada i merlets coronant l’edifici.

La façana a Sud presenta una composició ornamental molt acurada: llinda i muntans de portes i finestres, amb aplacat de pedra artificial i relleus; escuts, filigrana; galeria coberta amb gran quantitat de peces de mosaic a les parets.

Els fons són molt variats i de procedència ben diversa:

  • Consta de rajoles dels segles XIV a XX, peces de ceràmica, elements arquitectònics i escultòrics d’antigues edificacions, pintura del segle XIX, mobiliari i elements decoratius.
  • A més, conté materials arqueològics que provenen de les excavacions realitzades pel mateix Francesc Santacana a Martorell i la seva rodalia.
  • Els 120 elements arquitectònics procedeixen d’una vintena d’edificis, molts de Barcelona.

La ceràmica, i en especial les rajoles, constitueixen el gruix de l’exposició permanent. Hi ha rajoles de diferents èpoques, procedències i tipus, des de les rajoles gòtiques de paviment catalanes i valencianes fins a composicions modernes de Josep Guardiola o Josep Aragay.

A més de les rajoles, hi ha un conjunt important d’atuells ceràmics d’època medieval i moderna.

Per mes informació i imatges podeu consultar a :

https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-2813-cat-casa_museu_santacana_lenrajolada_a_martorell.htm

L’Enrajolada forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

L’Enrajolada, Casa Museu Santacana  està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia, Ajuntament de Martorell i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Edifici del Campanar de les Hores de Martorell

L’Edifici del Campanar de les Hores esta situat en la plaça de les hores de Martorell.

Us passo la seva historia :

  • El Portal de les Hores tancava el primer recinte de la muralla que, entre el Vall i el Revall, defensava Martorell. Aquest portal era format per una alta torre quadrada alt medieval i el propi portal.
  • Ja al 1668 es va instal•lar un rellotge a l’esmentada torre, que des de llavors pren el nom de Torre de les Hores o Seny de les Hores.
  • Al 1731 es remodela el Portal de les Hores, i la data és inscrita en un dintell.
  • La Plaça de les Hores es formà l’any 1925 en ser enderrocat l’antic portal de muralla conegut pel Portal de les Hores o la Volta del Forn, perquè era propera al forn de pa municipal.
  • Aquest edifici i durant una època es va fer servir de presó.
  • La raó d’aquesta remodelació urbanística fou que l’antic portal dificultava el pas dels cotxes; es conservà però la torre, que, un cop desallotjada la presó, va servir d’urinari públic.
  • L’edifici actual, amb el campanar d’espadanya, és de la fi del segle XIX.
  • A principis del segle XX s’hi instal•la la Societat “La Unión Agrícola Cooperativa” i el portal és conegut en aquesta època també com el Portal de la Cooperativa.
  • El portal va ser enderrocat l’any 1925 i és aleshores quan es va configurar l’actual plaça de les Hores.

Al Museu Municipal Vicenç Ros es conserva la maquinària del rellotge del Seny de les Hores, un dels més antics de Catalunya.

A més, també hi trobarem exposada una pintura a l’oli del Portal de les Hores que data de la segona meitat del segle passat i és una obra de Lluís Rigalt, artista molt vinculat a Martorell i als seus paisatges.

Nota : No hi ha que confondre amb la Torre de les Hores, que es un altre edifici de Martorell.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Martorell, i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé