Convent de les Monges de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló

El petit convent de les Monges de la Colònia Güell, estava en el carrer Aranyó 10 de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.

El Convent de les Monges, era una residència de les monges Carmelites,

on aquestes monges tenien cura dels malalts entre treballadors i familiars d’aquests.

També, vigilaven els nadons dels treballadors quan eren a la fabrica.

L’edifici com a tal, no te res a destacar. Tampoc tenim mes dades.

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Historia del Balneari Soler de Caldes de Malavella

Com cada Diumenge us presento dos articles

L’Hotel- Balneari Soler estava en el carrer de Josep Soler (enderrocat) de Caldes de Malavella.

El Balneari Soler, va ser obert el 1900, embotellava l’aigua de la Font de la Mina amb el nom de “Fuente Catalunya”.

Rivalitzà amb el Prats i el Vichy Catalán durant els anys feliços de la hidroteràpia a principis del s. XX que l’arribada de la Guerra Civil va estroncar.

El Balneari Soler, de la mateixa manera que els altres dos balnearis de Caldes, s’usà durant les dècades dels anys 1930 i 1940 per a allotjar diversos refugiats i ferits de guerra, gràcies a l’alta capacitat d’hostalatge.

Durant els primers dies de la Guerra Civil, l’exalcalde conservador i propietari del balneari, Josep Soler, va aconseguir salvar-se de la repressió republicana gràcies a la seva doble nacionalitat (la seva mare era francesa) i va penjar una bandera de França a la façana.

L’any 1937 es va decidir habilitar el balneari per allotjar ferits de guerra i malalts, fet pel qual va patir diverses destrosses del mobiliari.

L’any 1944 va allotjar 150 soldats del contingent italià. Els que no respectaven el protocol  de la disciplina establerta per la marina italiana eren tancats al celler, que s’havia adaptat com a calabós.

L’Hotel- Balneari Soler va ser enderrocat l’any1975.

 

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella

Adaptació del Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

L’Hospital Xifré pels pobres d’Arenys de Mar

Per arribar a aquest edifici, podeu pujar per la gran escalinata, que hi ha en la Riera del Pare Fita, 61, d’Arenys de Mar.

A dreta i a esquerra hi ha jardins a diferents nivells, fins arribar a l’edifici de l’antic Hospital Xifré.

L’Hospital Xifré es va començar a construir el 1844 i les obres van finalitzar el 1848.

L’edifici Xifré, o Hospital Xifré, és un edifici públic d’Arenys de Mar construït per iniciativa de l’indià Josep Xifré i Casas com a «hospital per a pobres malalts», amb escriptura pública atorgada pel notari Joan Prats el 27 de desembre de 1849, i un cost final de prop de 500.000 pessetes.

L’edifici ha estat atribuït als arquitectes Josep Buixareu Gallart i Francesc Vila, i és d’estil neoclàssic català.

Té una planta en forma de «U», amb un cos rectangular de 53 x 14 m i amb dos petits cossos que sobresurten als extrems per la part posterior assolint els 22 m.

Tot l’edifici és format per voltes de quatre punts sobre pilars de maó, formant tres llargues crugies, que als dos extrems es converteixen en quatre (el sector que sobresurt a les ales laterals és, de fet, una altra crugia). Tant la planta baixa com els dos pisos tenen la mateixa estructura.

L’exterior de l’edifici és força llis, amb pilastres acanalades adossades i una lleugera cornisa en la divisió dels pisos. La planta baixa és formada per tot un seguit d’arcs de mig punt, el primer i segon pis tenen obertures rectangulars en sentit vertical amb balcons.

Coronaven l’edifici grups escultòrics i un fris de terracota, ara desapareguts a causa de les gelades, van ser obra de Damià Campeny, que donaven al conjunt un contrast cromàtic, característic de determinats edificis del neoclassicisme català.

Us passo un document sobre :

L’ARQUITECTURA  DELS  INDIANS  AL  MARESME:  EL  XIFRÉ  D’ARENYS  DE  MAR

https://core.ac.uk/download/pdf/39100577.pdf

Actualment, aquest edifici va ser adquirit per l’Ajuntament d’Arenys de Mar, per us de dependències  publiques municipals.

 

Informació treta de Viquipedia i Ajuntament d’Arenys de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé