Casa Caritat de La Garriga

Avui us presento dos articles

La Casa Caritat esta situada en la Ronda Carril, 94 de La Garriga.

Fotografia de la Generalitat

L’any 1941 l’arquitecte Eusebi Bona dirigí una reforma de la casa.

Conjunt integrat per un cos central i dos de laterals. El cos central consta de planta baixa, pis i golfes, mentre que els cossos laterals consten de planta baixa i pis. La casa està assentada damunt un sòcol de maçoneria concertada. La coberta és a quatre vessants.

Sota el ràfec de coberta hi ha una sanefa amb esgrafiats geomètrics i florals. Les obertures de la façana que s’aixeca davant la Ronda del Carril són rectangulars. A la façana del carrer Ametlla hi ha una finestra de grans dimensions protegida per un reixat de ferro fuetejat.

La Casa Caritat és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Llorens de La Garriga

Avui us presento dos articles

Can Llorens  esta en el Passeig, 11 de La Garriga.

És un habitatge unifamiliar aïllat que consta de planta baixa, pis i torreta amb mirador. La totalitat de les parets són de la maçoneria ordinària. Les obertures estan encerclades amb obra vista amb escalonat amb llinda. Les arestes de les cantonades són també d’obra vista.

La coberta està rematada per una torreta. La imbricació perimetral de les teules és transformada en un ràfec al llarg del balcó, aquest, està suportat per dues cartel·les que a la vegada emmarquen la porta principal.

La volta està revestida de trencadís de color verd i blanc. La paret de més a prop és de maçoneria ordinària en el sòcol i pilastres. El reixat és de fusta. Destaca com a element singular el que la totalitat dels murs siguin de maçoneria ordinària.

En el plafó ceràmic de trencadís hi ha la inscripció: “ANY 1907”, limitat aquest per dos pinacles ceràmics.

Solé i Bausa, Miquel Àngel – Generalitat de Catalunya_

Can Llorens és un edifici inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santuari de la Nostra Senyora de la Cisa de Premia de Dalt

Avui us presento dos articles

El Santuari de la Nostra Senyora de la Cisa esta situat al costat del camí que va de Premià de Dalt a Vilassar de Dalt.

Us passo la seva historia :

  • La seva història és mil·lenària, doncs el terme ja es troba citat en un document de l’any 995.
  • Del mas se’n tenen referències al 1190 i es situa cap al segle XIV la construcció de l’ermita i la casa dels ermitans.
  • El 1543 es construí un temple nou que fou incendiat per les tropes de Felip V l’any 1713.
  • L’actual temple data del segle XVIII.
  • La imatge de la Verge Bruna s’atribueix als segles XIII-XIV.
  • És la patrona de l’Arxiprestat de la Cisa, format per 12 de les parròquies properes al Santuari.
  • La petita imatge de la Mare de Déu de la Cisa, del segle XIV, va ser restaurada després de 1936.

Església d’una sola nau coberta amb una teulada de dues vessants. Ha estat reformada en diverses ocasions.

L’obra major és de maçoneria, i totes les obertures estan realitzades amb carreus de pedra, de la mateixa manera que els angles de l’edifici.

Fotografia : J.Contijoch Generalitat de Catalunya

En el conjunt destaca fonamentalment la façana de tipus barroc, encara que de gran simplicitat: una gran portada allindada amb motllures;

petita fornícula a la part superior amb una imatge de la Mare de Déu; i tres finestres, dues laterals i una rodona al centre.

El tester és típicament barroc.

Els esgrafiats de la façana són de l’any 1925 i dibuixen orles i garlandes.

Us explico la seva Llegenda :

“La llegenda explica que la imatge de la verge fou trobada per una pastora del Mas Cisa quan el bou que pasturava va enfonsar els peus a l’interior d’una petita cova de la que sortia aigua que desprès va ser la font. La imatge va tornar al lloc de la troballa, fet que es va repetir tres vegades, la gent va entendre que es tenia de fer un ermitatge en aquell lloc a prop de la font…”

Com a fruit de la devoció popular que al Maresme suscita aquesta Mare de Déu, se li demana la protecció dels navegants i pescadors del maresme i disposa de nombrosos goigs i pregàries populars.

Us passo l’enllaç del Blog de mn. Josep Maria, on podreu gaudir de diversos “Goigs” que fan referencia al Santuari de la Cisa :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/06/goigs-i-pregaries-la-mare-de-deu-de-la.html

Nostra Senyora de la Cisa és una església protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text , Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé –Arxiu Rasola

Antic Mercat Municipal de Mollet del Vallès

L’Antic Mercat Municipal, també se’l coneix com el Mercat Vell de Mollet del Vallès.

Està situat en la Plaça Prat de la Riba 6, Mollet del Vallès.

L’edifici, dissenyat per l’arquitecte Manuel Cases, té decoracions de maçoneria i esgrafiats al·legòrics.

Va ser construït entre els anys 1948/49 i fou inaugurat el 19 d’agost del 1949 i el 27 de gener del 1996 va tancar com a mercat.

Posteriorment es va restaurar en un espai cívic i cultural i el 5 de febrer del 2005 va tornar a obrir les portes.

L’actual Mercat esta situat en l’avinguda Llibertat, 14 i també disposa d’entrades pel c/ Mercat, pl. Major i av. Burgos.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Mollet de Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Raspall de La Garriga

Casa Raspall està situada en el centre de La Garriga, en el carrer dels  Banys, 40 amb cantonada a la plaça de Santa Isabel.

Casa Raspall també és conegut per Can Mayol de la plaça,  és una masia del segle XIV , podríem dir, la primera obra realitzada per Manuel Joaquim Raspall i Mayol durant el 1903 a partir de la casa pairal de la seva mare.

Llegim a Viquipèdia :

“És un habitatge unifamiliar entre parets mitgeres fent cantonada. Consta de planta baixa, pis i golfa. Assentada al damunt de sòcol de maçoneria. Les parets de la planta baixa són de carreus fins a la imposta de maó. Les obertures estan encerclades amb obra vista. A la porta d’entrada i balcó hi ha, estilitzats de forma molt personal, un arc deprimit convex i un altre deprimit còncau. A partir de la imposta les parets de la façana són d’obra vista i les obertures de pedra. La coberta és a dues aigües fent cantonada. El ràfec està suportat per mènsules de fusta treballada i entre les mènsules hi ha una sanefa amb motius geomètrics. Sota el ràfec hi ha una doble arcuació.

Al primer pis destaquen dues finestres gòtiques una de llinda plana i l’altre conopial.

Al seu costat s’hi afegí un habitatge unifamiliar entre parets mitgeres. Consta de planta baixa, dos pisos i torrassa. Assentada damunt un sòcol de maçoneria. Els arcs de les obertures són una lliure interpretació personal de l’arc deprimit convex dovellat. Les parets són d’obra vista llevat de la part més baixa, que és de carreu. A la segona planta hi ha una torrassa que clou en un mirador, la coberta és de faldons i hi ha una barana metàl·lica. Les llindes de les obertures de la planta baixa són de pedra. Unes mènsules de pedra suporten els pilars de la galeria del segon pis. El ràfec de coberta és prolongació de l’edifici del costat.”

Us passo detall de la seva història :

  • Es tracta de la reforma de Can Mayol, avui Casa Raspall, efectuada l’any 1903 a la casa pairal de la seva mare. Va reforçar el primitiu caràcter gòtic de l’edifici, mantenint-hi les finestres conopials i l’arcuació de coronament i a la vegada introduí nous elements de l’estètica del moment: baranes amb ferro fuetejat i motius florals, vidres emplomats a portes i finestres. Ampliació de la casa el 1920.
  • S’observa clara influència del seu mestre Josep Puig i Cadafalch. Es va respectar l’aire gòtic mantenint les finestres del primer pis. Converteix l’antiga porta de la plaça en una finestra amb arc de punt d’ametlla i situa una altra d’igual a la façana del carrer Banys.
  • El 2007 es va restaurar. Després de diversos projectes sobre el destí de l’edifici, de propietat municipal, el 2007 es va realitzar la transformació i rehabilitació per tal de convertir-la en un espai públic que havia d’acollir la Fundació Manuel J. Raspall, un projecte proposat el 1997.
  • Allotja diverses institucions culturals i, des del 2014, acull el fons documental cedit per Lluís Cuspinera amb una gran quantitat de documents originals de l’arquitecte Joaquim Raspall de qui ha estat el seu biògraf.

Casa Raspall de La Garriga, és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de La Garriga i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé