Sant Miquel d’Os de Balaguer

L’església de Sant Miquel  està situada en la Plaça de l’Església d’Os de Balaguer (Noguera).

M. Carme Vidal l Torruella -1983 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Damunt de la porta d’entrada a l’església hi trobem la data de 1753, any en què es degué consagrar. Aquesta església fou realitzada amb l’ajuda de tots els veïns del poble.
  • La seva distribució espacial, la seva decoració i la seva línia constructiva, ens permeten afirmar que en aquell temps, Os de Balaguer devia ésser un poble pròsper.
  • Al llarg del temps s’han anat fent obres per mantenir l’església, especialment després de la Guerra Civil.

És una església amb planta de creu llatina de tres naus i cinc trams amb creuer. Està construïda en pedra, i soportada per pilars amb pilastres adossades.

J Moros / Generalitat de Catalunya

Les cobertes varien en funció del tram, així doncs, la nau central i els braços del creuer estan coberts amb volta de canó amb llunetes, mentre que per exemple, la capella major té volta d’aresta i la sagristia té el sostre pla.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Per sobre el creuer s’aixeca una cúpula sobre triangles asfèrics. El cor està situat als peus de la nau, i la torre, a la capçalera, té dos cossos: l’inferior de forma quadrangular i el superior amb forma octogonal.

J. Morós / Generalitat de Catalunya

Destaca la façana principal, molt ben treballada. La porta té un arc mixtilini flanquejat per pilastres i a sobre, una fornícula buida que en el seu temps devia contenir la imatge del sant. Sobre d’aquesta, una obertura circular a manera de rosetó.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Completa el detall escultòric de la façana, un gran arc de mig punt que contribueix a donar un aspecte arrodonit a la part superior de la façana.

Roger Vinent Arnau -2006 / Generalitat de Catalunya

Cal destacar les campanes del Museu, situades al Castell, Malignum Castrum i que us les presento:

Sant Miquel d’Os de Balaguer és una església d’Os de Balaguer (Noguera) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Església de Sant Julià de Corçà

Avui us presento dos articles

?

L’església de Sant Julià, esta situada en El Firal de Corçà (Baix Empordà).

?

Us passo la seva historia :

  • La vila de Quartianum apareix documentada per primera vegada en un precepte del rei Lluís el Tartamut, en l’any 878, quan consta com una de les possessions del bisbe de Girona.
  • L’església és documentada des de l’any 1065: Sancti Iuliani de Quarciano, l’indret de Corçà ja era poblat en època romana; al Puig Rodó, a poca distància vers el N. del nucli, hi ha les restes d’una vil•la romana de la qual es coneixen notícies de troballes de mosaics ja de finals del segle XIX; actualment s’hi ha fet alguns treballs d’excavació.
  • Els materials, fins avui, abracen una cronologia des del s. I aC. Als s.VI-VII dC.
  • A la finestra de la sagristia hi ha la inscripció: MANVS POPVLI FECERVNT ME / TOTAM IN CIRCVITV 1735.
  • A la façana de llevant d’aquesta mateixa sagristia hi ha encastat un carreu amb l’emblema del poble esculpit -un cor sobremuntat d’una corona reial- i la llegenda “CORSA 1598”.
  • Al mur de ponent del campanar, enlairada, hi ja una làpida rectangular amb escultura gòtic-renaixentista. Entre dos ressalts horitzontals s’hi representen els busts de quatre sants, ja força erosionats. Es tracta, molt possiblement, dels quatre màrtirs venerats a Girona i en aquestes comarques, dits “els sants de la Pera” (Germà, Just, Paulí i Sisi).
  • Pel que fa als elements romànics i grafits medievals l’any 992 el lloc de Corçà s’esmenta entre les possessions de la Seu de Girona.
  • L’any 1294 el bisbe Bernat de Vilamarí comprà les jurisdiccions de la vila.
  • El 1475 els veïns de Corçà lliuraren la població a les forces remenses.

?

L’església de Sant Julià, és d’una nau amb capçalera poligonal, capelles laterals i torre-campanar quadrada al sud-oest el qual era separat de la resta de l’edifici, ja que la construcció quedà interrompuda al seu extrem de ponent. Per aquest motiu s’ha conservat la façana romànica de l’església anterior. També, exteriorment, es veuen restes de l’absis romànic incorporades a la capçalera actual i petits sectors de la nau antiga, així com l’obra de fortificació que es dreça damunt de l’antic temple probablement al segle XV o al XVI.

Joan Badia i M. Puigdevall – 1985

L’estructura interior de l’edifici correspon a la reconstrucció del XVIII.

Joan Badia i M. Puigdevall – 1985

Les voltes són de llunetes; hi ha cornisaments motllurats.

Jordi Contijoch Boada -Generalitat de Catalunya

La sagristia, a la banda sud de la capçalera, es bastí el 1735, segons la data gravada en una finestra i la inscripció de la llinda de la porta que dóna al presbiteri: PERVIA IANVA FACTA SVM EX SVMPTIVS PAVLI DIANA PRESBITER ET SAGRISTE/ 26 AGOST 1735. L’alt campanar (XVIII-XIX) quedà unit al temple mitjançant un cos d’edificació que serveix de baptisteri.

Pel que fa als elements romànics i grafits de Sant Julià de Corçà, a l’església parroquial hi subsisteix el frontis del temple romànic anterior. També hi resten fragments de l’antic absis semicircular romànic, i un fragment amb vestigis de la finestra i la cornisa de bocell. D’altra banda, trobem un tram del mur septentrional. Al frontis hi ha la portada de dos arcs de mig punt en degradació i un petit rosetó. Als carreus de la porta romànica hi ha grafits medievals.

?

L’església de Sant Julià és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

?

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Corçà i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Ermita de la Mare de Déu de les Feixes de Cerdanyola del Vallès

Avui us presento dos articles

Santa Maria de les Feixes és una ermita barroca situada al terme municipal de Cerdanyola del Vallès, situada al mig d’un camp a tocar el camí d’Horta de Barcelona.

Us passo la seva història :

  • Santa Maria depenia de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes.
  • Podria ser originàriament romànica però no està documentada fins al S. XIV.
  • Concretament se sap que el 1316 i 1380 es van construir dos nous altars.
  • El 1654 la finca de can Canaletes, a la qual pertany la capella, va passar en herència a Isidre Bisbe Vidal, de la companyia de Jesús.
  • El 1767 els jesuïtes foren expulsats d’Espanya i la capella es va vendre en subhasta pública el 1770, i fou reconstruïda segons consta en una làpida.
  • El juliol de 1936 va patir un incendi i es destruí l’altar.
  • En aquest indret hi havia un projecte de construir un camp de golf.

Ermita de petites dimensions de planta de creu llatina i amb coberta de teula a doble vessant. Al davant hi ha un atri al qual s’accedeix per un arc apuntat; a les bandes trobem tres arcs rebaixats i dos pilars amb capitells a cada costat. A dins hi ha dos bancs d’obra.

Ermita abans de ser restaurada – Fotògraf : Roger Vinent Arnau -2008 – Generalitat de Catalunya

La façana de l’atri i el campanar són coronats per frontons corbs típics del barroc. A la façana de l’ermita hi ha un ull de bou i un òcul el·líptic.

A l’interior, la nau central està coberta amb voltes de canó amb llunetes i arcs torals recolzats sobre una cornisa amb mènsules decorades amb motius vegetals i volutes. Les parets són arrebossades i pintades imitant carreus de pedra, tant a l’exterior com a l’interior, i amb arrambadors pintats, a l’interior. Dues obertures de pedra motllurada comuniquen la nau central amb les capelles laterals.

Us passo informació de la revista Cerdanyola al dia – issuu.com,  del 23 de gener de 2013 que parla d’aquesta ermita :

https://issuu.com/cerdanyola_al_dia/docs/1493_web

Santa Maria de les Feixes és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Església de Betlem de Barcelona

Bon dia de Sant Esteve per a Tots i Totes !

L’església de la Mare de Déu de Betlem situada al carrer del Carme números 2 i 4 de Barcelona, fent cantonada amb la Rambla i el carrer de Xuclà, enfront del Palau Moja i a tocar del Palau de la Virreina de Barcelona.

Us passo la seva història ;

  • Està construïda al mateix lloc que una església anterior del 1553 incendiada el 1671.
  • El dia 8 d’abril de 1681 es va posar la primera pedra de l’actual església de Betlem, va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Alfonso de Sotomayor el 1681.
  • En concret, va ser projectada per Josep Juli i dirigida pel jesuïta pare Francesc Tort (mort a Tortosa al 1739) i per Dídac de Lacarse, es va construir entre el 1681 i el 1729, tot i que la seva decoració interior es va allargar fins al 1855.
  • El 1835 l’església de Betlem fou erigida en parròquia.
  • El 1886 fou la primera església que va visitar la Beata Petra de Sant Josep quan va arribar a Barcelona per primera vegada. Aquí va conèixer a Dolors Badia la primera persona que va ajudar a la Congregació de Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya.
  • El 1936 sofrí greument els estralls de la Guerra Civil: tota la decoració interior fou cremada i les voltes s’ensorraren. S’hi perderen llavors nombroses obres d’Antoni Viladomat i una gran talla de Sant Ignasi, obra de Miquel Sala (1688).
  • Després de la guerra fou reconstruïda pels arquitectes Francesc Folguera Graci i Lluís Bonet Garí.
  • Entre 1991 i 1992, la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya ha restaurat les façanes del temple.

Alguns autors relacionaren l’estructura arquitectònica de l’església de Betlem amb l’església mare dels jesuïtes, Il Gesù de Vignola, construïda a Roma el 1568.

Tanmateix, Betlem segueix encara la pauta establerta per la tradició gòtica catalana: una nau amb capelles laterals bastides entre els contraforts. Aquí, però, aquests són perforats, de manera que les capelles es comuniquen entre si.

La volta de la nau central és de llunetes. Les capelles laterals es cobreixen amb cúpules amb llanternes, visibles a l’exterior.

Entre altres elements destacaven: les figures dels Dotze Apòstols, obra de Domènec Talarn (1812-1902), que hi havia als carcanyols dels arcs; les espectaculars gelosies de les tribunes superiors (1855), i el retaule major (1866).

El naixement superior, així com el portal lateral, que dóna a la Rambla, amb la imatge del Nen Jesús, són obra de Francesc Santacruz.

D’acord amb aquest model es va fer el 1906 l’altre portal, amb la imatge de sant Joan infant, obra d’Enric Sagnier.

L’any 1911, l’orguener Pau Xuclà i Camprubí, enllestí un orgue per a la parròquia, el qual fou destruït el 1936.

L’Associació de Pessebristes de Barcelona, conjuntament amb la Parròquia de la Mare de Déu de Betlem, organitza la seva tradicional mostra de pessebres; els pessebres que es presenten són fets expressament per aquesta mostra i cada any són diferents.

L’església de la Mare de Déu de Betlem, és Bé cultural d’interès nacional.

Avui dia de Sant Esteve, seria un bon dia per visitar amb família el Pessebre !

 

Recull de  dades : Ajuntament de Barcelona, L’església de Betlem, Pessebristes i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé