Sant Pere de Boixadors de Sant Pere Sallavinera

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Sant Pere de Boixadors està en terrenys de Sant Pere Sallavinera

És del Segle XI i d’estil Romànic. Es tracta d’una construcció originalment d’una sola nau coberta d’una volta de canó i capçada per un absis semicircular, probablement amb decoració de tipus llombard.

En època gòtica va ser reformada amb un absis quadrangular i dues capelles per banda.

La part romànica de la nau presenta una finestra de doble esqueixada al costat de migdia i una de simple a ponent.

Exteriorment conserva un tram de decoració d’arcs entre lesenes sobre la porta d’accés d’arc de mig punt. El campanar d’espadanya de dues obertures s’alça al mur de ponent.

Sant Pere de Boixadors és una església de Sant Pere Sallavinera (Anoia) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Església de Sant Pere de Rubí

Església de Sant Pere està situada en la Plaça del Doctor Guardiet, 4-5 de Rubí.

Gemma Estrada i Pinell 1980 / Generalitat de Catalunya

Us passo detalls de la seva historia :

  • L’actual temple de Sant Pere de Rubí és l’ampliació del temple preromànic construït amb tota probabilitat el segle X, al mateix temps que el castell d’origen aràbic.
  • El primer document que ens parla de l’església és de l’any 986 i fa referència a una venda de terres i cases situades en el terreny d’Aqualonga.
  • Un altre document de l’any 996 menciona a l’església en una qüestió sobre les aigües de la riera i el torrent de Xercavins, promoguda per l’abat Ot de Sant Cugat.
  • S’observa una petita finestra geminada amb capitell trapezoïdal i columna de marbre, que és d’una primitiva església preromànica anterior a la del segle XI.
  • L’any 1927 es va restaurar el temple.
  • El 20 de juliol de 1936 un escamot d’incontrolats va cremar l’església i molts objectes religiosos van ser destruïts pel foc. Durant la guerra civil, les campanes foren foses per fer material bèl-lic i el temple fou utilitzat com a magatzem del sindicat agrícola.

La Parròquia de Sant Pere encapçala l’Arxiprestat de Rubí i Sant Feliu, on també hi trobem les parròquies de Santa Maria, Sant Pau, Sant Josep Obrer i Sant Feliu.

El campanar i el finestral de ponent conserven encara elements de l’antic temple preromànic.

La portada és de finals del segle XII i està formada per diverses arquivoltes i un capitell per banda de tema floral que es repeteix en el fris del costat. El campanar també és del segle XII i segueix el mateix estil llombard d’arcuacions.

Al segle XV es va fer la continuació de la nau romànica, desapareixent l’antic absis romànic i construint-ne una nau presbiteri. 

El 1577 es va construir la primera capella a la dreta, junt al campanar.

A principis del s. XVII el consell municipal va encarregar als escultors Francesc i Jaume Rubió, pare i fill, que eren de Moià, fer un retaule per a l’església, les peces del qual que resten es poden veure a la Capella del Santíssim, un cop restaurades.

A la Guerra del Francès, concretament el 1809, el temple fou saquejat per les tropes napoleòniques, que s’emportaren nombrosos objectes de valor.

El 1884, degut al creixement de la població, es va eixamplar l’església i es va construir el creuer, l’absis, la galeria de circumval·lació i la sagristia. Ho va fer l’arquitecte Antoni Casademunt.

El 29 de febrer del 1939 s’hi fa la primera missa després de romandre tancada al culte 30 mesos. L’edifici va sent reconstruït de mica en mica després de la guerra. També es restableixen les festes i cerimònies religioses.

Es restauraren els altars. Rafael Solanic va esculpir la imatge i el retaule de Sant Pere que podem veure en l’actualitat, a més d’altres elements artístics de les diferents capelles.

L’any 1986 es va celebrar el mil·lenari de l’església i es van estrenar uns Goigs escrits per mn. Pere Ribot.

L’última intervenció arquitectònica ha estat, als anys 90, l’escapçament dels merlets del campanar.

Jordi Contijoch Biada 1997 / Generalitat de Catalunya

L’Església de Sant Pere és una església del municipi de Rubí protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Església de Santa Eugènia de Nerellà

L’Església de Santa Eugènia de Nerellà és una església romànica del segle XII que es troba a l’entitat de població de Santa Eugènia de Nerellà que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya a la comarca de la Cerdanya.

Us passo la seva història :

  • El lloc de Nerellà s’esmenta a l’Acta de consagració de la Catedral de la Seu d’Urgell l’any 839.
  • Surt citada com església per primer cop el 1003 com a Sancta Eugenia qui est in Neriniano.
  • Va ser edificada al segle xii sobre l’anterior església preromànica.
  • Posteriorment fou totalment reformada entre els segles XV i XVIII quedant només íntegre de la construcció romànica el campanar de torre de tres pisos, que es troba perillosament inclinat. A les reformes s’enderrocà l’absis, situant al seu lloc la porta d’entrada a l’església i quedant el presbiteri al cantó oest.
  • L’última restauració de l’any 2002 es va descobrir, buidades en el mur corresponent al que fou presbiteri una absidiola a cada banda.

Las característiques de l’Església,  és d’una nau dividida en tres trams, amb presbiteri quadrat i tres capelles laterals. La nau és coberta amb volta de llunetes i les capelles amb volta d’aresta. Als peus de la nau hi ha un cor enlairat, al qual s’accedeix per una escala buidada en el mur lateral.

Es va aixecar una cúpula barroca al mig de la nau que, al llarg del temps, ha perjudicat l’estructura de l’església. Les parets romàniques no han pogut suportar les pressions i la torre campanar s’ha anat inclinant lentament (1,4 m de la vertical). A la façana destaca només un òcul a la part superior, i una porta d’arc de mig punt, dovellada, amb la data 1784, que és quan devia fer-se la darrera intervenció. La nau està apuntalada amb encavallades de fusta i a la torre campanar també hi ha uns forts tirants de subjecció.

De la construcció romànica original només es conserva el campanar,  original és de torre de planta quadrada de 3,40 m de costat amb quatre nivells, el de la base llis amb una petita espitllera, el segon és de tres arcs cecs d’estil llombard i les cantoneres sobresortides com a pilastres, el tercer cos està format amb un gran arc cec i una finestra d’espitllera continuant les cantoneres igual que al segon nivell, l’últim pis presenta a cada cara un finestral d’arc de mig punt d’1,50 x 1,90 m. i cobert a dos vessants

.

La seva singularitat és que està fortament inclinat cap a sud-est amb 1,20 m de desplom per una alçada de 18,50 m. Per aquesta característica se’l coneix com la torre de Pisa de la Cerdanya.

Com que Olià i Nas no tenen església, la gent d’aquests pobles depenen de l’església de Santa Eugènia on també hi tenen el seu cementiri.

Fou declarada monument historicoartístic nacional l’any 1984, destacant el fet que constitueix l’únic campanar de torre romànic conservat a la Cerdanya.

 

Recull de dades : Ajuntament i Viquipèdia

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Església de l’Escola Pia de Granollers, sols és un record…!

Església de l’Escola Pia de Granollers, esta situada en el carrer de Sant Josep de Calassanç de Granollers.

També és coneguda per la Capella del Col•legi dels Escolapis.

Els pares Escolapis arribaren a Granollers l’any 1933 i s’instal•laren a l’antic Col•legi de Germans de la Doctrina Cristiana (Maristes). El 1936 aquesta residència quedà totalment destruïda. El rector P. Julián Centelles, aconseguí de l’Ajuntament la venda de l’actual edifici per un preu molt baix. Es tractava d’un edifici llogat per l’Ajuntament per a l’Institut de Segona Ensenyança, que passà a un local de l’actual Biblioteca. les classes l’1 de setembre del 1939 a l’antic edifici de l ‘Institut i es projectà la capella per al nou Col•legi Escolapi (1940), que fou beneït el 3 de juliol del 1945. La creació dels Escolapis fou impulsada per la burgesia industrial de Granollers, de manera que noms com Estebanell, Trullàs i Roca Umbert van cooperar econòmicament.

La Capella del Col·legi dels Escolapis és un oratori a la ciutat de Granollers, catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La capella del Col·legi de segona ensenyança dels pares Escolapis és em un angle de la part posterior de l’edifici.

Es tracta d’una estructura quadrangular, amb una torre a la cantonada, envoltada per arcs de tipus llombard. Presenta finestres geminades, una gran arquivolta de poca profunditat i una columna que sosté el timpà amb dues finestres d’ull de bou a sobre.

Tot el conjunt és un revival de l’arquitectura religiosa romànica. Per altra banda, és l’única part de tot el Col·legi que guarda semblança amb el projecte original.

Va sorgir la noticia som Granollers,  que amb les obres aquest estiu de l’Escola Pia de Granollers, s’enderrocaria l’Església :

https://www.somgranollers.cat/noticia/42806/lesglesia-dels-escolapis-senderrocara-aquest-estiu

Església Escola Pia de Granollers, sols es un record !

Us passo un petit article de el9nou del Vallès Oriental, on podem veure l’enderroc d’aquesta Església :

http://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/lescola-pia-de-granollers-enderroca-lesglesia-del-centre/

Foto som Granollers – Fotografia: Xavier Solanas

Amb les obres, l’escola Pia guanyarà 2.000 metres quadrats d’aules.

 

 

Recull de dades i Informacions : Viquipèdia, som Granollers, 9nou del Vallès Oriental.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Sole

Fotografia de l’enderroc inicial : som Granollers – Fotografia: Xavier Solanas