Castell de Balsareny (Bages)

El castell de Balsareny és una fortalesa d’estil gòtic civil català ubicada dalt d’un turó, sobre el municipi de Balsareny, i datada el 951.

Ha estat vinculat de sempre al llinatge dels Balsareny i es troba en un excel·lent estat de conservació. Enfilat en un turó de 420 m a la vora dreta del riu Llobregat, avui és ben visible des de l’Eix del Llobregat, des d’on el castell destaca amb els seus merlets airosos.

La vista sobre el riu i el poble de Balsareny és excel·lent. També es poden veure les torres de Castellnou i Castelladrall. La construcció actual força ben conservada té elements dels segles XIV i XV i es va refer al XIX.

Al costat mateix del castell es pot visitar la capella romànica del segle XII, amb modificacions posteriors, de la Mare de Déu del Castell.

Jordi Contjoch i Badia / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • El castell apareix esmentat l’any 951, en documents d’època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages i del bisbat de Vic.
  • En un document del 966 i en un altre de 990 se’l menciona com a Castrum Balciarenno.El document de referència del 951 és un diploma de Lluís el Piadós, confirmació, a petició de la reina Gerberga i del Comte Odalric, dels béns de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, entre els quals l’església de Santa Cecília en terme de Balsareny (Balceringia), que Longobard havia donat a Santa Cecília de Montserrat.
  • Del mateix 951 hi ha un segon document, en aquest cas, una butlla del papa Agapit II a l’abat Arnulf de Ripoll, confirmant les propietats del monestir, entre les quals el lloc de Serra sanç, “in pago Balzaraniensi”.
  • En aquests dos primers documents no es parla explícitament del castell, sinó d’una església del terme i d’un lloc del terme; però de l’existència d’un terme amb esglésies i masos se’n desprèn l’existència d’un castell termenat.
  • Per això l’any 951 és la referència coneguda més antiga, tot i que el castell òbviament podia ser anterior; però no ho devia ser gaire, ja que no sembla casual que en un mateix any hi hagi dos documents, l’un del rei de França i l’altre del papa de Roma, que parlin de Balsareny, i abans no n’hi hagués cap (de conegut).
  • El primer document que fa referència expressa del castell és del 966.
  • N’hi ha d’altres el 967, 977, 987, 990 (una butlla del papa Joan XV) i pàssim.
  • Arran de la rebel•lió del got Aissó, els anys 826 i 827, tot el Bages va quedar despoblat fins que Guifré el Pilós el va repoblar els anys 877 al 883, construint esglésies, monestirs i rebastint castells vora el Llobregat, des de Balsareny fins a Manresa.
  • En els segles X i XI, una família que duia el cognom de Balsareny es va instal•lar i va ajudar a la reconquesta de la terra que era en mans dels sarraïns.
  • El primer personatge que apareix amb aquest nom és un vicari comtal, Guifred de Balsareny, que comprà el 1009 unes cases al poble de Balsareny. El seu fill Guillem substituí el cèlebre abat Oliba com a bisbe de Vic, i la seva neta Guisla es casà amb el comte de Barcelona Berenguer Ramon I.
  • Aquest infeudà el castell Bernat i Miró Riculf, membres de la família Balsareny el 1063; ara bé, els descendents no sembla que seguissin amb la possessió del castell.
  • Entre 1143 i 1281 hi ha una família que s’anomena de Balsareny o de Vilallonga.
  • El 1281 en Ramon de Peguera comprà el terme del castell.
  • Al segle XVI per diversos enllaços matrimonials passà als Oliver, als Corbera, als de Martin i als marquesos d’Alòs.
  • La família propietària actual, els marquesos d’Alòs, hi mantingueren la seva residència fins a l’any 1976.
  • L’any 1833 el castell patí un incendi (no pas fortuït) a conseqüència del qual en resultà bastant malmès.
  • El 1888 començà la restauració del castell, sota el patrocini de J.J. d’Alós i de Martin.
  • Ja en la dècada de 1950 en Lluís d’Alós promogué més obres de reforma.
  • Cal afegir la tasca del grup local “Amics dels castells”, fundat per Llorenç Planes el 1959.

El castell de Balsareny està situat dalt d’un turó de 420 m d’altitud, a la riba dreta del Llobregat.

Es tracta d’una construcció gòtica del segle XIV que respon al tipus de palau fortificat, amb un gran edifici de planta pentagonal amb pati interior coronat amb merlets.

Al voltant del pati hi ha diverses dependències: el celler, la cisterna, les quadres, la masmorra…

Jordi Contjoch i Badia / Generalitat de Catalunya

Unes escales descobertes d’un sol tram situades a l’angle nord- occidental porten a la planta superior, on es troben les cambres, els salons i la cuina.

Jordi Contjoch i Badia / Generalitat de Catalunya

A sobre d’aquesta planta hi ha el camí de ronda protegit per merlets amb sageteres.

Pere Català i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

A la teulada hi ha la canalització d’aigües feta amb canonades de pedra per les que l’aigua transcorre fins a la cisterna situada al subsòl del pati.

Diversos autors assenyalen la presència d’alguns vestigis romànics al castell (part inferior del mur de tramuntana, arcs del primer pis del pati d’armes, fragments de les muralles), si bé és difícil precisar la data de construcció d’aquests i podrien molt bé haver-se construït en època gòtica.

Pere Català i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

Durant la Guerra Carlina (1837) el castell fou envoltat per una muralla exterior amb bestorres rodones als angles.

El pati central, planta rectangular amb arcs a les seves dues ales, als voltants i al fons, tots de mig punt.

Els del pis inferior són d’arrencada baixa i potser d’època romànica; els del pis superior, més esvelts, ben aparellats i amb impostes llises a les arrencades, són molt més tardans, potser ja del segle XVI.

Pere Català i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

S’arriba a la planta noble per una escala descoberta i d’un sol tram a l’esquerra de l’entrada. A l’altre costat hi ha un pou senzill sobre la indispensable cisterna. Aquest pati determina les quatre crugies en què es distribueixen les dependències de la casa.

A la planta baixa s’aprecien arcs apuntats transversals, molt poc distants entre si, que devien sostenir sostres de bigues substituïdes modernament per voltes de rajoleta. Els sostres dels salons de la planta principal eren enteixinats (Ll. Monreal i M. de Riquer).

El castell de Balsareny és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell de Plegamans de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental)

El Castell de Plegamans està en el  Camí de la Serra  – carrer del Castell de Palau-solità i Plegamans.

Us passo la seva història:

  • Tot i que el lloc de Plegamans apareix esmentat ja des del segle X, no serà fins dos segles més tard que es trobarà documentat el seu llinatge. El membre més destacat de la família va ser Ramon de Plegamans, veguer i batlle de la ciutat de Barcelona i posteriorment lloctinent de Jaume I.
  • Al segle XV la possessió del castell corresponia als Vilatorta, dels quals, Antoni de Vilatorta, fou conseller de Barcelona en la composició del “Consell de Cent”.
  • D’altres cases que van tenir la posesió del castell van ser els Gualba i Clariana, fins al 1600.
  • Finalment, l’any 1776 el domini resta sota jurisdicció dels Sentmenat, els quals la tingueren fins al 1931, quan va ser adquirida per Joan Casajoana, veí del municipi.
  • Durant molts anys l’edifici va restar abandonat i va ser víctima d’un acte d’espoliació d’un dels finestrals gòtics.
  • Al 1995 va ser restaurat i avui dia serveix de seu de l’arxiu de la fundació Folch i Torres de Palau de Plegamans.

És un edifici quadrangular de planta baixa, primer pis, golfes i pati central. La torre original, de finals del segle X o principis del XI, de planta rectangular, va ser reformada en el seu alçat entre els segles XIV i XV.

També en època més antiga es va construir una muralla creant un pati en un costat de la torre.

Probablement durant el segle XII es va afegir a la part exterior de la muralla de migdia una gran sala amb dos arcs de mig punt. També es van afegir altres dependencies de manera que el conjunt adquirí la forma de planta quadrada amb un pati central.

Amb la reforma que es va fer entre els segles XIV i XV el conjunt va agafar la fesomia de gran casal gòtic que té avui dia.

Un exemple d’això són les finestres coronelles lobulades de la façana de migdia; algunes d’aquestes finestres tenen la línia d’imposta decorada amb rosetes.

Els sostres són amb enteixinat de fusta. L’entrada és a la façana nord, amb un portal gòtic d’arc de mig punt adovellat, amb tres espitlleres a cada banda i un matacà en el seu eix vertical.

També hi ha 13 espitlleres al llarg de la façana est, disposades alternadament en dos nivells. La coberta ha estat reconstruïda recentment amb teulada a doble vessant i encavallades de fusta vistes excepte a l’ala oest, coberta al primer pis a una sola vessant.

A la base de la torre es conserva un antic forn de pa.

Actualment funciona com a seu central de la Fundació Folch i Torres.

El Castell de Plegamans és del municipi de Palau-solità i Plegamans declarat bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell de Cervelló

Les restes d’aquest castell, amb la seva capella, es troben a 317 metres d’altitud, sobre el camí de l’Ordal, al sud de Cervelló (Baix Llobregat) i una mica apartat del nucli antic del poble, al costat del carrer de Santa Maria.

Actualment està en ruïna i els seus murs més visibles s’amaguen entre la vegetació que l’envolta.

Està en una posició elevada, defensada naturalment, sobre l’església de Santa Maria de Cervelló.

El castell s’esmenta per primer cop el 904 en una donació que fa Guifré II o Guifré Borrell (874-911), fill de Guifré el Pilós, al monestir de Sant Cugat, al lloc de Cervelló, amb la seva església, llavors anomenada de la Santa Creu. Guifré Borrell concedeix aquest i altres privilegis a Sant Cugat, d’acord amb el bisbe Teuderic de Barcelona, iniciant el que s’ha anomenat re-població de la zona.

Pere Català Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

El castell era propietat dels comtes, de fet a la donació de 904, trobem a Guifré Borrell residint a aquest castell. El 992 els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d’Urgell vengueren el castell, amb les seves rendes i beneficis, a Ènnec Bonfill que esdevindrà primer senyor del llinatge dels Cervelló. Des de llavors va servir de seu de la família i de la baronia.

Pere Català Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

L’església de Sant Esteve (ara coneguda com a Santa Maria), probablement seria edificada pels senyors de Cervelló al segle XI, com a lloc d’enterrament.

Pere Català Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

Durant el segle XIII els Cervelló, com altres famílies nobiliàries, s’enfrontaren a la monarquia. El 1224, en època de Guillem I de Cervelló, Jaume el Conqueridor assetjà el castell tretze dies i el va prendre.

Consta que el 1230 es va tornar a consagrar l’església de Sant Esteve (ara de Santa Maria), possiblement després d’una reconstrucció feta a conseqüència del setge. Guillem II de Cervelló tornarà a enfrontar-se al monarca, el que provoca l’empobriment les terres. Més endavant, el 1274, el seu successor de, Guerau VII de Cervelló, va tornar a revoltar-se contra el poder. Finalment, el 1297, va vendre la baronia a Jaume el Just per 130.000 sous.

Jaume el Just va bescanviar el castell, el 1309, amb Sibil•la de Pallars per altres propietats, fent constar que era gairebé en ruïna. El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta intercanvià amb Pere II d’Urgell les baronies de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar.

El 1411 el cavaller Arnau de Ballester adquirí les baronies de Sant Vicenç dels Horts i Cervelló. El 1462 es va fortificar. Encara va tenir algun paper militar, atès que el 1714, a la Guerra de Successió, s’ordena el seu enderroc. El castell fou destruït i abandonat.

Entre els anys 2010-2011 el conjunt del castell fou restaurat i consolidat per tal de fer-lo visitable.

Pere Català Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya

Durant aquesta restauració es van portar a terme diverses intervencions arqueològiques que van permetre deixar a la vista bona part de les estructures que configuraven el castell i es van delimitar diferents fases constructives, incloent una ocupació de l’indret en l’edat del bronze.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El castell era de planta allargassada.

Tenia l’entrada a ponent, el lloc més accessible i més ben defensat, donat que la resta ja està protegida per l’orografia del terreny.

El castell consta de dos recintes, un de superior i un altre inferior.

Al recinte jussà hi havia el barri del castell tancat per una muralla; aquí es conserven restes d’edificacions de difícil identificació, alguns dipòsits, una sala que conserva part d’una volta apuntada i una cisterna rodona buidada a la roca: és on devia estar el poblat.

A ponent del recinte jussà es troba la capella de la que es conserva un petit edifici rectangular amb l’absis marcat només a l’interior.

La volta, tot i estar enderrocada, sembla que va ser apuntada. L’aparell és de carreus grans, molt ben tallats, propi del romànic.

Capella del Castell

Al sud es troba recinte sobirà amb una porta  molt enderrocada, defensada per un mur amb contraforts i les parets de la torre o baluard de ponent; les parets de tramuntana, migdia i ponent, es conserven molt enderrocades i, a llevant, s’aixeca una torre massissa de planta lleugerament trapezial i una mica atalussada. Les dues torres eren unides per panys de muralla.

Interior Capella del Castell

El Castell de Cervelló és una obra del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) declarada bé cultural d’interès nacional.

Capella del Castell

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Capella de la Mare de Déu del Remei de la Bisbal d’Empordà

Capella de la Mare de Déu del Remei està situada a l’extrem de migdia del nucli de Castell d’Empordà municipi de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà).

Us passo la seva historia:

  • La capella del Remei va ser bastida l’any 1600
  • Ampliada el 1750, segons consta a la inscripció de la porta d’accés, amb un escut del llinatge Margarit.

Al costat del castell, la capella de la Mare de Déu del Remei és un petit edifici d’una sola nau amb absis semicircular i cor als peus.

M Angels Monte / Generalitat de Catalunya

La façana és molt senzilla, amb la porta allindanada i una petita fornícula d’arc de mig punt. Un campanar de base quadrada i obertures d’arc de mig punt completa el conjunt.

La capella de la Mare de Déu del Remei és una capella del municipi de la Bisbal d’Empordà inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Joaquima Pellicer

El Palau de Requesens de Molins de Rei

Llegim en la Web de l’Ajuntament de Molins de Rei sobre aquest Palau :

“ Va ser l’antic Palau i centre de Govern de la baronia de la família Requesens, els quals van ser senyors de la vila de Molins de Rei gràcies a un privilegi de donació fet per Alfons el Magnànim a Galceran de Requesens i de Queralt el 1430. El llinatge dels Requesens, com a senyors de Molins de Rei, es va extingir amb Mencia de Requesens el 1618. Els drets senyorials que posseïen van continuar en altres nissagues que els van succeir,  fins a l’extinció d’aquests drets en el segle XIX.

Alçat al costat de la vila medieval, però en la seva part exterior, el perímetre de la propietat incloïa el palau, l’hort i el jardí, els quals, protegits per murs, s’estenien a tocar del Camí Ral, fins a l’actual plaça de la Creu.

Constava d’un edifici principal de forma rectangular amb una torre en un dels laterals i una gran cisterna d’aigua. Disposava de construccions annexes, que acollien cavalleries, magatzems i altres espais necessaris per a les tasques agrícoles, i d’una font a la qual podien accedir els veïns de la vila.

Era una edificació senyorial, amb trets  gòtics i renaixentistes, de gran presència, en la qual s’hi hostatjaren reis, com Carles V, i grans personatges de l’època. Les façanes incorporaven grans finestrals i portals d’accés amb arcs adovellats. Tant en l’ornamentació de les estructures com en els motius escultòrics s’hi exhibien elaborats treballs de pedra.

Amb el pas dels anys, deixà de ser lloc de residència de la noblesa. Les guerres napoleòniques i carlines i els incendis posteriors afectaren el seu estat de conservació.  Per aquest motiu se li practicaren diferents reformes per redistribuir-lo i dedicar-lo a altres usos. Es parcel·là l’hort i el jardí, una actuació que possibilità la construcció, durant el segle xix, del carrer Major de la vila. La urbanització de l’actual plaça davant del Palau es va renovar i enjardinar el 2014.

El Palau és el resultat de les múltiples intervencions fetes en el decurs dels segles. “

Està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional .

 

Dades integres al Text : Ajuntament de Molins de Rei

Fotografies : Ramon Solé