Nous monuments al carrer – 2ª Part #

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es  facin referencia a la població, un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà pel la memòria.

En aquests últims anys s’ha instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu.

Fem avui un petit mostrari de vuit poblacions amb monuments de nova creació :

Arenys de Mar – Nacional II amb Rambla

Barcelona – Plaça del Diamant

Caldes de Montbui – Centre

Granollers – Plaça Josep Berengué

Llinars del Vallès – Carrer Frederic Marés

Montcada – Església

Montmeló –  Carrer Lluis Companys amb carrer Major

Viladecans – Plaça Torre Roja

No sigueu indiferents, mireu, penseu i a vegades endevineu que pot significar … !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Sant Sadurní de Collsabadell de Llinars del Vallès

Sant Sadurní de Collsabadell és una església romànica de l’antic poble de Collsabadell, al municipi de Llinars del Vallès.

Situada aproximadament a dos quilòmetres de Llinars, damunt el cim d’un turó a la banda septentrional de la serra del Corredor, es troba aquesta  joia arquitectònica envoltada de bosc.

L’edifici palesa diferents moments constructius. La nau central és coberta amb volta de canó apuntat (segle XIII). Hi ha quatre capelles laterals i presbiteri i una capella a la dreta, més recent.

Campanar de planta quadrada de pedra de fil granítica, formata per tres cossos, gàrgoles en el superior i coronat per merlets. Se situa damunt una capella coberta amb volta de creueria.

A l’exterior, al nord, restes romàniques de carreu de granit i arcuacions cegues de tipus llombard. L’absis primitiu era rodó. La porta és rectangular.

Aquesta església posseeix una característica arquitectònica que li confereix exclusivitat, una semitorre circular incrustada al campanar que dóna accés al segon pis mitjançant una escala de cargol.

Des de fa anys la seva Font natural és seca, rep aigua de xarxa.

Us passo la seva historia mes important :

  • S’esmenta l’any 998 en el cartulari de Sant Cugat
  • Com a Parròquia la notícia més antiga ens la dóna un document de l’any 1040, en el qual el bisbe Guislabert de Barcelona dóna a la Canònica de la Seu de Barcelona diverses esglésies, entre elles “Sancti Saturnini de Collum Sabadello”.
  • Va pertànyer a la canònica de la seu de Barcelona.
  • L’edifici és del segle XI.
  • Es va portar una reformar al segle XIII.
  • Posteriorment, als segles XVI-XVIII, es van afegir les capelles laterals i el campanar.
  • La casa rectoral, que fa costat a l’església, és un edifici construït al segle XVI.
  • L’any 1736 es va refer la façana.
  • El 1786-87 es va reconstruir el presbiteri, fent-lo més gran.
  • A principis del segle XX es va afegir una capella.
  • En aquesta església s’hi establí l’any 1977 una petita comunitat de monges cistercenques procedents de l’abadia de Vallbona de les Monges.

Sant Sadurní de Collsabadell, està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Llinars del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Llinars del Vallès

L‘Església de Llinars del Vallès, està situada en el carrer  de l’Església. Està dedicada a Santa Maria, és també coneguda com a Santa Maria del Prat.

És una església d’època barroca construïda sobre l’original d’estil romànic amb una nau amb absis poligonal.

Consta d’una nau, amb quatre crugies i grans contraforts, capçada per un absis poligonal, i amb sis capelles laterals, que ja havien ampliat l’església romànica el 1534.

L’espai central i el presbiteri són coberts amb volta de creueria, mentre que les ales laterals mostren creueria simple i volta de llunetes.

L’espai interior és arrebossat i pintat, i una cornisa de gust neoclàssic ressegueix l’edifici a l’altura dels vèrtexs inferiors dels arcs.

A l’exterior, la façana mostra un perfil de coronament sinuós, amb un pòrtic d’accés d’arc de mig punt de construcció moderna.

Us passo el que es coneix de la seva història :

  • L’església original era d’estil romànic, documentada l’any 1040 quan gràcies el bisbe de Barcelona Guisalbert va fer donació de la parròquia a la seu de Barcelona.
  • L’edifici actual es va començar l’any 1680 seguint un estil gòtic decadent, conservant alguna resta de l’anterior, com algunes traces a la base del campanar i en les finestres d’un dels pisos, amagades per altres construccions posteriors que l’envolten.
  • També es conserven dues claus de volta, amb les imatges de la Puríssima i de Sant Joan apòstol, i una làpida de Gerald de Bosch datada el 1304.
  • Un paralització de les obres de reconstrucció les va retardar al llarg del segle XVIII fins a acabar entre 1774 i 1781, data que hi figura a la portada.
  • Actualment es conserven algunes peces d’orfebreria, tot i que algunes van desaparèixer a la guerra del 1936.

L‘Església de Llinars del Vallès, depèn del Bisbat de Terrassa.

 

Recull de dades : Ajuntament de Llinars del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre Montserrat de Llinars del Vallès

La Torre Montserrat , està situada en el carrer Montserrat Cullell, 12, de Llinars del Vallès.

És un edifici de tipologia ciutat-jardí de planta baixa i pis.

Del cos central de la façana principal sobresurt un cos i galeria coronada per una balustrada.

A banda i banda se situen dues torres de planta quadrada, una amb coberta plana i merlets i l’altra coberta amb telada a quatre vessants.

Del cos central, cobert a quatre aigües, sobresurt un torre de planta hexagonal coronada per merlets i teula.

A la banda dreta hi ha un cobert senzill amb elements formals eclèctics.

Tots els emmarcaments de l’edifici són de totxo vermell vist.

L’arribada del ferrocarril l’any 1855, en molt municipis allunyats de les grans ciutat,  comportà el naixement dels primers eixamples amb cases entre parets mitgeres, i de l’altra un conjunt de cases de tipologia de ciutat-jardí.

En l’actualitat, hi ha darrera de La Torre Montserrat, la plaça amb jardí públic “Ventura Gassol”.

La Torre Montserrat , està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de terme del cementiri de Llinars del Vallès

En la Població de Llinars del Vallès hi ha dues Creus de Terme parroquial del segle XVI i d’estil gòtic. Una està situada a la Via Romana, a l’alçada de can Llobera, que ja us vaig presentar el dia 18 de gener de 2018 i la segona que avui us presento, està dins del cementiri.

Les característiques principals són similars: El fust és octogonal i de pedra, en una cara de la creu hi ha representada la llegenda de Sant Jordi, en l’altra hi ha la crucifixió de Jesús.

Per conèixer la Creu de Terme del cementeri, cal anar a la porta d’accés d’aquest, tan sols entrar la trobareu.

Aquesta Creu de Terme, està  molt mes ven conservada que l’altra, pot ser donat en el lloc on esta i mes resguardada del vent, faci que es conservi molt mes be, i és pot apreciar en mes detall les figures i relleus.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Rossell, dins del creixement urbà de Llinars del Vallès

Can Rossell és una masia de Llinars del Vallès, situada en el carrer de Bonavista està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

És molt difícil precisar la data de construcció d’aquesta masia, però tot indica, que podria ser dels segles XVII-XVIII.

En el fogatge de 1553 apareix documentat : ” lo teixidor Rossell” , que indica l’ofici del propietari de la casa en aquella època.

La masia és de planta basilical, coberta a dues vessants. Consta de planta baixa, pis i golfes a la part central. A la façana hi ha afegit un cos lateral que trenca la composició simètrica, construït de maó i amb dues finestres d’arc rebaixat.

Les obertures i els angles de les parets estan emmarcats per carreus rectangulars. Les finestres tenen ampit de poc voladís i en una paret lateral hi ha una finestra tapiada amb rosetes en els muntants.

En la part de darrera, podem veure del que queda de les aspes i torre d’un pou.

Al creixa la població de Llinars del Vallés, aquesta masia que estava aïllada en els camps, actualment esta rodejada de grans xalets que encara la fan mes notòria i destacable. Ja no disposa de camps per el conreu en les rodalies.

 

Dades : Ajuntament de Llinars del Vallès

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de Terme de Llinars del Vallès

Aquesta Creu de Terme, està situada prop de Can Llobera a un costat de l’antiga via romana.

Està dins del terme parroquial de Llinars del Vallès, es creu que va ser construïda en el segle XVI i és d’estil gòtic.

El fust és octogonal i de pedra.

Està deteriorada en la part de la creu.

Hi ha una segona Creu de Terme, dins del mateix cementiri de Llinars del Vallès, aquesta ja l’anirem a veure mes en davant.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Castellnou de Llinars del Vallès

El Castellnou de Llinars és un castell renaixentista o fortificació i monument de la població de Llinars al Vallès.

Està situat en un petit turó enjardinat i arbres destacats, que presideix el poble, en un costat de la carretera de Sant Celoni a Cardedeu,

actualment  podem dir està pràcticament dins del nucli urbà.

Una de les entrades a peu, és pel carrer Baixada del Castell,

que us portarà directament, tot passant per un pont antic peàtonal per sobre de la carretera, arribareu a una de les portes d’accés.

Us passo una breu historia del Castellnou :

  • Sembla que va haver un enfonsament del castell del Castellvell per un terratrèmol de 1448.
  • Entre els anys 1548 i 1558, es va fer la construcció del Castellnou, està documentada, per encàrrec de Rimbau IV de Santcliment (o de Corbera-Santcliment) , baró de Llinars.
  • Es crea un palau residencial, hom no oblidà l’aspecte defensiu, concretat en petits baluards i en unes torrelles angulars situats als angles. Aquestes obres de fortificació foren suprimides el segle passat, arran de les guerres carlines, i només en resten els baluards de la part N.

El Castellnou de Llinars, llegim en una pagina Web :

“… és un edifici de planta quadrada, d’uns 27 m de costat, organitzat entorn d’un pati central. La façana té un portal d’amples dovelles, damunt del qual hi ha un entaulament que conté l’escut dels Corbera sostingut per dos lleons rampants. Un vestíbul d’arc rebaixat mena al pati, al fons del qual hi ha amples estances amb volta de creueria rebaixada.

Els sis òvals del mur de ponent inclouen els escuts de llinatges emparentats amb els Corbera, l’escut dels quals és a sota el fris, voltat de llorer. Els 26 ovals restants representen els dotze mesos de l’any, amb el seu nom escrit en català i el seu signe zodiacal, repetint la iconografia medieval de les labors agrícoles. Set planetes amb els seus signes astrològics. I finalment, les set virtuts -les teologals i les cardinals- acompanyades de textos sagrats en llatí, que hi fan al•lusió. És obra d’un pintor anònim i provincià, que hi va infondre una gràcia manierista de caràcter netament popular”…

Com veiem, es un Castell-Palau, que no es pot entrar, es particular i l’accés restringit.

Com esta amb molta vegetació en tots els seus costats, es fa difícil admirar aquest Castell.

i fortificat amb un mur interior en la part de darrere …

L’accés de vehicles esta al costat dels Jardins públics de la Plaça de la Serradora,

en la carretera de Llinars a Sant Antoni de Vilamajor, on una renglera de plàtans a cada costat de l’entrada, donen pas fins la porta i a la vegada fan de sentinelles

Va ser declarat “Bé Cultural d’Interès Nacional “ per decret  estatal de Madrid, tant el 1949, i més tard el 1983.

Segur que molts de vosaltres eu passat moltes vegades per Llinars i no sabíeu que hi ha aquest …Castellnou !

 

Recull de dades : Biblioteca de Llinars del Vallès

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Mas Bagà i la seva masoveria a Llinars del Vallès

El Mas Bagà està dins del municipi de Llinars del Vallès, concretament situat a peu de la carretera C-251 o conegut per Avinguda Mas Bagà, amb el carrer Tarragona i el carrer del ravalet.

Edifici construït en una època que la burgesia de Barcelona s’expandia pel Vallès i altres comarques, fent cases per a segones residencies, així va ser el cas de Mas Bagà,

en la que podem destacar, la casa senyorial, l’habitatge dels masovers, una gran explanada entre les dues edificacions, per  ficar els carruatges o cotxes mes tard, un considerable jardí i una capella particular, tot el conjunt  envoltat per un mur.

Mas Bagà, la casa dels amos, és encara avui en dia molt similar a la seva construcció, veiem com la descriu l’Ajuntament de Llinars del Vallès :

“Mas Bagà és de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes, amb un cos transversal més elevat cobert a dues vessants que talla la coberta general, també a doble vessant. Les obertures segueixen un llenguatge neogòtic, d’un gòtic tardà a la planta baixa i el pis, mentre que a les golfes tenen un cos de galeries amb obertures rectangulars.

L’arribada del ferrocarril l’any 1855 va comportar el naixement del primer eixample que unia l’estació de Llinars amb el nucli urbà ja consolidat. La facilitat d’accés del ferrocarril va generar algunes construccions burgeses de segona residència, que seguiran més de prop la introducció de nous llenguatges formals, com succeeix amb aquesta construcció neogòtica.”

La masoveria presenta una arquitectura molt més simple, despullada de tots els refinaments, quedant així la casa dels masovers plenament diferenciada de la dels amos.

Podem veure un Sant Jordi en la part de dalt fet de rajoles, sobre la porta d’entrada.

Completa el conjunt arquitectònic la Capella neoromànica de la Santíssima Trinitat, litúrgicament depenent de Sant Cristòfol.

Podem llegir en la seva descripció :

“Es tracta d’un edifici d’una nau, coberta a doble vessant, amb dues capelles a manera de transsepte i contraforts amb obertura que permeten circumval·lar l’església, capçada per un absis semicircular. Adossat a la façana per la banda dreta trobem un imponent campanar de torre prismàtica de secció quadrada amb coberta a quatre vessants. L’últim pis presenta dues obertures a cadascuna de les quatre cares. La porta del temple està precedida per un petit atri de dues arcades suportades sobre columnes llises amb base i capitells decorats. Per sobre de l’atri i sota el vèrtex de la teulada hi ha un ull de bou i sota el ràfec de la teulada una decoració d’arcuacions cegues.”

Con te una certa altura la Capella en ver el carrer del ravalet , disposa d’una barana metàl·lica de protecció que te una certa comparació a ser forjada.

Per últim el Jardí, cal destacar un Pins notables entre altres especies.

Per últim cal senyalar que Mas Bagà , es actualmente, l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor, la Masoveria l’espai per a Joves de Llinars del Vallès.

Mas Bagà, està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de informació i dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Casa Pratginestós de Llinars del Vallès, tot un conjunt d’Art !

La casa coneguda com Pratginestós, esta situada en les cantonades del carrer Cervantes nº 18, amb el carrer Jacint Verdaguer  nº 18 i Passatge Cervantes de Llinars del Vallès.

Casualment vaig passar per aquests carrers i em vaig quedat amb la boca oberta, a l’anar a fer alguna fotografia…

va arribar l’amo d’aquesta casa i em va dir : “…Faci , faci fotografies no hi ha cap problema …”

Em vaig preguntar, com podríem qualificar aquesta casa o el gran treball decoratiu que te…? :

Realment, es una obra feta amb molta i gran paciència, en el transcurs d’uns 25 anys,

que s’ha volgut plasmar molts llocs de Llinars, Granollers, rodalies i altres que l’autor i amo de la casa, ha volgut fer present.

    

Si aneu contemplant i sense presa des del carrer cadareu en cada reco, admirats de totes les imatges i detalls fets de forma artesanal i manual.

La imaginació, la preparació i l’elaboració han sigut molt ven executats durant aquests anys de treball.

Que cal destacar ?, pues tot … el rellotge de sol, Sant Jordi, una gran papallona, la situació d’objectes, un pou, imatges dels llocs de Llinars i altres, que ja no existeixen com “la Miranda” edifici que hem fet uns reportatge fa pocs dies.

Els materials utilitzats son :

ceràmiques de diferent tipus i colors, petits còdols rodons, pedruscall, vidres de colors, pastes adhesives acolorides, pedra volcànica, llosa ceràmica marró, entre altres.

Per a mes informació, podeu consultar a :

https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-8183-cat-casa_pratginestys.htm

Des del blog, felicitem i animem a seguir plasmant tot allò que aquest senyor, vol gràcies a la seva imaginació.

 

Encara hi ha llocs a la casa per fer hi i molt aquesta obra que cal continuar i acabar !

Fent la decoració actualment.

Per últim dir que NO es pot entrar dins de la casa ni el recinte.

  

 

Text i Fotografies : Ramon Solé