Castell de Collbató (Baix Llobregat)

El Castell de Collbató és bastit dalt d’un turó cònic sobre el poble de Collbató, amb vistes molt belles de la muntanya de Montserrat.

Us passo la seva historia :

  • La vila és documentada ja l’any 931 quan el prevere Guadamir i els seus germans venen al comte Sunyer els alous que tenen al terme del castell de la Guàrdia, a Collbató i a Almedòvar que havien obtingut en part per aprisió.
  • L’any 945, el mateix comte Sunyer els compra alous i terres als mateixos llocs de Collbató i Almedòvar.
  • El castell de Collbató és documentat per primer cop l’any 1113 quan el vescomte Guislabert Udalard el cedí a la seva filla Ermessenda, casada amb Bartomeu. Els límits del terme especificats en el document són el Llobregat i Esparreguera a llevant, Pierola a migdia, Santa Maria del Bruc a ponent i amb el torrent de Santa Maria a tramuntana.
  • El 1201, Guillem de Montserrat, successor dels vescomtes era senyor de la Guàrdia i de Collbató.
  • El 1205, aquest mateix Guillem de Montserrat, amb la seva esposa Beatriu i la seva mare Guilla, donà terres del terme de Collbató a Santa Maria de Montserrat.
  • El 1215, donen al seu fill Berenguer el castell de Collbató del qual tenien el domini vitalici.
  • Berenguer senyorejà Collbató fins al 1260, data en què el succeí el seu fill Berenguer.
  • L’any 1292 el fill d’aquest, Guillem, vengué la fortalesa i les cases que hi havia, en franc i lliure alou, al seu nebot Guillem Durfort, amb tots els honors, possessions, pertinences, homes i dones per 27.000 sous de moneda de Barcelona de tern.
  • Finalment, el 1375, Guillem Durfort el deixà en el seu testament a Santa Maria de Montserrat.
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 8292.jpg

Les restes anteriors al 1113 són escasses però permeten deduir quina era la seva estructura. Una torre envoltada d’una muralla rectangular. La torre era semicircular i estava situada al punt més alt del turó. Se’n conserva només la meitat però té la base sencera. El diàmetre exterior és de 5,20 m, l’interior és de 2,20 m i els murs fan 1,50 m de gruix. La base té una alçària d’un metre i el fragment de mur uns 2,50 m. No s’hi veu l’arrencament de cap volta. Era revestida de carreus i el reomplert de l’interior del mur és format per llits de pedres travats amb morter. A l’exterior els carreus formen filades regulars, amb els trencajunts a mitja peça.

Fotografia : Viquipèdia

Entre la torre i la muralla hi ha restes de dos murs quasi paral·lels al traçat dels murs de llevant i de tramuntana de la muralla i distants 1,5 m i 3 m, respectivament, que devien delimitar unes cambres, essent un dels murs la mateixa muralla exterior. La muralla, tancava un recinte rectangular d’uns 228 m2.

El Castell de Collbató és Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé, Viquipèdia i altres

Mas Les Ferreres d’Artés (Bages)

Mas Les Ferreres esta en la plaça Vella, 1 d’Artés.

Us passo la seva historia :

  • Les Ferreres, les Farreres o la Rectoria Vella, és un edifici al nord de la vila d’Artés (el Bages). L’actual casa de les Farreres fou fins al 1912 l’antiga rectoria de Santa Maria d’Artés.
  • Al produir-se la industrialització del poble a finals del segle XIX i a la consegüent expansió urbanística d’Artés al peu de la carretera el nucli antic de la vila queda parcialment abandonat; començà la construcció de l’ajuntament, les escoles i la nova Església al peu de la carretera i també de la nova rectoria.
  • L’any 1912 era consagrada la nova església de Santa Maria d’Artés, s’enderrocava la vella i l’antiga rectoria passava a habitatge familiar com en l’actualitat.
Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una construcció civil: masia o gran casa dins el recinte urbà d’Artés, al sector de tramuntana de la Plaça Vella 1 o Major molt propera a camps de conreu i de les restes de l’antiga església parroquial.

Es tracta d’una gran construcció de planta totalment irregular coberta a doble vessant i amb la façana orientada a la plaça (llevant),

Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana és una amplia construcció que lliga amb el context històric i artístic-arquitectònic de la plaça.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Mas el Serrat o Serrat de Baix de Sant Joan les Fonts

Avui us presento dos articles

El mas el Serrat o Serrat de Baix està situat en el Pla de Bianya de Sant Joan les Fonts.

Olga Sacrest i Roca-  fotografia dels anys 80 del segle XX – Generalitat de Catalunya

Us passo dades de la seva historia :

  • En el segle XVIII els propietaris d’aquest mas ho eren també de del mas Ribota, del domini directe de Santa Maria de Besalú.
  • Posseia també algunes peces de terra en franc alou o domini directe entre els masos Claper i Marunys.
  • Consta que d’aquestes terres alodials Berenguera del Serrat i els seus fills, Ramon i Joan, en varen vendre tres migeres a Bernat Fabra el 7 de gener del 1217.
  • L’any 1265 consta com hereu de la senyora Berenguera, el seu fill primogènit Ramon.
  • Fins el segle XVIII no es troben documentalment més hereus d’aquest mas.
  • Bartomeu, casat amb Agna Maria Sitjar és documentat l’any 1746.
  • Fins arribar a Miquel del Serrat, documentat l’any 1855.

Casal de planta rectangular i teulat a dues aigües amb les vessants vers les façanes laterals.

Va ser bastit amb pedra volcànica i carreus poc escairats llevat dels cantoners; actualment les façanes estan emblanquinades.

Disposa de baixos, dos pisos i golfes; les obertures es troben repartides asimètricament per les façanes.

Cal destacar la galeria porxada que es va afegir posteriorment a la construcció del mas (és del segle XIX); té cinc arcs a la façana de migdia, vuit a la de llevant i dos a la façana de tramuntana; (actualment alguns tapiats) són arcs apuntats, sostinguts per pilars de base rectangular.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Generalitat de Catalunya

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador