Colònia Soldevila o Sant Esteve de Balsareny (Bages)

Colònia Soldevila està situada a la dreta del Llobregat, a 3,5 km al nord del poble, sorgí prop de l’església romànica de Sant Esteve (s. XII), ampliada i modificada modernament.

Fou al 1890 que Josep Soldevila comprà les terres del mas Lladó per fundar la colònia, amb la construcció de la fàbrica i del començament del carrer Vell.

L’edificació s’inicià en 1894 i es posa en funcionament en 1897.

El 1922 hom acabà el carrer Vell i construí el carrer Nou, així com habitatges i serveis per els treballadors.

Aquesta colònia ha tingut una rica activitat cultural, amb l’Esbart Dansaire Sant Esteve (1948), la Coral Sant Esteve (1963) i el grup de teatre Sant Esteve (1933), que escenifica Els Pastorets d’ençà de 1948.

La Colònia va experimentar un creixement molt important fins la dècada dels anys 60 del segle passat,

amb una important crisis del sector tèxtil i davallada en la producció.

La crisis va derivar que en 1983 sols treballessin unes 150 persones.

La fàbrica va tancar en 1993.

Els habitatges presentat un estat d’abandó pràcticament en la seva totalitat.

Actualment hi ha instal·lada l’empresa Texpack.

Recull de dades: Ajuntament de Balsareny

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Mas de Sant Joan de Sant Joan de Vilatorrada (Bages)

Mas de Sant Joan està en el carrer de les Alzines de Sant Joan de Vilatorrada.

Us passo la seva història :

  • La masia de Sant Joan sempre vinculada a la parròquia i església de Sant Joan de Vilatorrada, degué consolidar-se definitivament com a mas al perdre la categoria de parròquia l’església de Sant Joan.
  • L’any 1553 no és esmentat al fogatge i hem de pensar que fins al segle XVIII no adquireix les funcions pròpies d’una masia.
  • Recordem que l’any 1908 fou totalment abandonat el culte a l’església de Sant Joan al construir-se el nou edifici al mig del poble que començava a créixer a un lloc més pla i proper al camí de Manresa.

És una construcció Civil, es tracta d’una masia que s’amplià a partir de l’església romànica de Sant Joan de Vilatorrada

que avui ha quedat totalment inserida dins l’obra de la casa i no és visible des de l’exterior.

El mas veí i annex a la primera església s’amplià al segle XVIII amb la construcció d’un esquema de masia clàssic,

amb planta basilical, coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia.

Al costat de llevant s’hi varen construir les dependències annexes del graner, corts, pallisses, etc.

En una de les seves està l’Escola Municipal de Música.

El Mas de Sant Joan és una masia del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Masia de Can Font de Marganell

La masia de Can Font s’arriba des de la carretera BV-1122, seguir pel camí que porta al Casot  a uns 800 metres. Aquesta Masia és situada en un entorn agrícola, a l’altre costat del camí de l’església i el cementiri de Sant Esteve.

És de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. Davant de la façana principal, orientada a xaloc, s’hi va adossar de forma perpendicular un volum de planta baixa i pis i una sola vessant que desaigua a la principal. Aquest afegit, tot i tenir poca amplitud, sobresurt en llargària respecte el volum principal.

Es troba obert al primer pis amb una galeria de cinc pòrtics d’arc de mig punt arrebossats (més un que queda desplaçat a un extrem de la façana), i dos més a cada lateral; tots ells han estat tancats modernament amb vidre. Al costat d’un dels pòrtics hi ha el rellotge de sol.

Tenint en compte les inscripcions que veiem a l’interior -en el primer pis d’aquest volum-, podem afirmar que fou al llarg del segle XVIII quan es feu aquesta ampliació. El portal que s’obrí aleshores és d’arc de mig punt arrebossat amb una sola imposta ceràmica. Accedint per aquest, a l’interior, encara és visible el portal original, d’arc de mig punt adovellat. Les obertures de les façanes laterals són majoritàriament de pedra carejada i llinda plana, tot i que n’hi ha alguna d’arrebossada. La major part de les del primer pis que es troben orientades a garbí es troben inscrites, tot i que a causa de l’erosió es fa difícil llegir-les. A la façana posterior hi ha dos pòrtics com els que hi ha en l’actual façana principal, així com hi ha adossats dos petits cossos de planta baixa.

Davant la façana principal hi ha un pati que queda tancat per petits cossos annexes d’un sol nivell, i amb una lliça amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada a cada costat. Des de la lliça orientada a xaloc, al llarg de la façana de mestral, hi ha adossat un altre cos de planta baixa. L’acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru. A l’interior es conserva el paviment de lloses a l’entrada, així com els sostres de volta de pedra a la planta baixa, i de cairats de fusta al pis superior. A la planta baixa també s’hi conserven les piques de la cuina, les bigues on es trobava la premsa de vi i un forn.

Actualment es un destacat restaurant de la zona.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – DIBA

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Campanar de Sant Menna de Sentmenat

Setmana dedicada al Municipi de Sentmenat

El Campanar de Sant Menna esta situat en el Pg. de l’Església de Sentmenat.

És el que queda de l’antiga església parroquial romànica de Sentmenat.

El campanar de Sant Menna és romànic de planta quadrada datat al segle xii, encara en ús. Té dos pisos i presenta murs d’aparell de carreus. Al primer pis, la finestra és d’arc de mig punt i al segon, les finestres són geminades i la teulada amb quatre aiguavessos. Està restaurat i, antigament, la creu que el coronava era de pedra però en l’actualitat, hi ha una de ferro.

El campanar de l’antiga església de Sant Menna, és l’únic testimoni de la desapareguda església antiga que es va esfondrar al segle XVIII (1745). La tipologia del campanar permet situar la seva construcció cap a finals del segle xi o principis del segle xii. Sembla que l’obra va ser construïda sobre l’absis d’un edifici preromànic (segles IX-X).

El campanar conservat es fonamenta sobre l’antic absis de l’església paleocristiana datada al segle V.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es r.-brunet-1983.jpg
R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya

Aquest temple, format per una sola nau de planta rectangular pavimentat amb opus signinum, un absis també rectangular i amb una aula annexa, és rar entre els tipus peninsulars paleocristians, però similar al de presó de Sant Vicent, Sainte-Geneviève (Saint-Dennis, París, França) o Tiffeltassine (Algèria), presentava també presbiteri.

A més també es documentà arqueològicament l’ús de l’antiga església com a necròpoli detectant-s’hi una vintena d’inhumacions tant d’adults com d’infants. Als encontorns també s’hi detectà la presència d’inhumacions i restes de diverses sitges terreny excavat parcialment.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé                                 

Can Santpere d’Ullastre de Castellar del Vallès

Lourdes Figueras / Generalitat de Catalunya

Sant Pere d’Ullastre és una capella romànica dels segles X-XI,

emplaçada a la riba esquerre del Torrent de Colobrers prop de la capçalera del Riu Tort, en la meitat sud del terme municipal de Castellar del Vallès.

L’església actualment es troba adossada per la part de ponent a la masia de Can Santpere.

Aquesta masia deu de ser antiga, podem veure la inscripció en una roda de molí : “ Can Santpere – 1468”.

Llegim del Patrimoni local arquitectònic :

Mas format per la masia envoltada per corts, graners i pallissa al voltant d’una era tancada, amb l’ermita a sud est del conjunt amb accés independent des de l’exterior, grans magatzems lineals d’estables i els conreus completen el conjunt.

De tres crugies, de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants paral·leles a la façana de migdia, amb porta d’arc de mig punt adovellat i dues finestres gòtiques amb llindes (una presenta la inscripció “ihs 1712”, i a sobre hi ha un petit cap esculpit), tot de pedra sorrenca.

Encara la gent de la masia, cultiva les terres de les rodalies.

Recull de dades : Viquipèdia

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Escola de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

L’Escola de la Colònia Güell està situada en el carrer de Barrau, 27-48, Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva història:

  • L’escola es va construir quan ja estaven pràcticament finalitzada totes les altres construccions de la colònia, a excepció de l’església que, malgrat haver estat projectada una desena d’anys abans, es va construir a ritme morós i deixar finalment inacabada.
  • El 1914, doncs, es va finalitzar l’escola i la casa del mestre, dos edificis bessons, units per un pont de maó i diferents substancialment en la seva concepció espacial, tal com es deriva de les diverses funcions per a les que van estar creats.
  • L’escola manté la seva docència.

Es tracta d’un edifici, juntament amb la Casa del Mestre, netament diferenciat de la resta de la colònia, per materials, disposició i estructura.

És de planta irregular, recobert amb lloses de pedra i remarcant amb maó vist les obertures, la sanefa sota el ràfec i part del mur del primer pis,

justament la que dóna als terrats que, a la seva alçada envolten gairebé ¾ parts de l’edifici.

Malgrat la seva aparença historiada, és de gran funcionalitat, amb profusió de finestres per afavorir el treballs dels nens i situat en un extrem de la Colònia envoltat de pins per millorar el seu lleure.

La coberta és de teula àrab a quatre aigües i en la distribució de les obertures (grans a la planta baixa i petites i agrupades en fileres al primer pis),

es veu la tendència historicista dominant en la majoria dels edificis singulars de la Colònia Güell.

L’Escola de la Colònia Güell és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Ermita de Santa Eulàlia de Provençana de L’Hospitalet de Llobregat

L’Ermita de Santa Eulàlia esta situada en el carrer de Santa Eulàlia, 203-205 de L’Hospitalet de Llobregat.

Cap de Medusa trobada casualment durant unes obres a la casa parroquial annexa.

Us passo la seva historia:

  • És un dels edificis més antics conservats a l’Hospitalet.
  • Fou consagrada el 27 de gener de 1101 pel bisbe de Barcelona i abat de Sant Cugat, Berenguer Folc.
  • Fins a mitjans de segle XIV fou l’única parròquia del terme. Més tard, la titularitat passà a l’església de l’Hospitalet Centre i l’antiga església romànica restà com a capella eremítica, tot començant a degradar-se.
  • Al segle XVIII es feren les primeres restauracions.
  • Al segle XIX recuperà la categoria de parròquia.
  • Al segle XX es va acabar de reconstruir i se li adossà, per la part de l’absis, una nova església, molt més gran, de tipus neoromànic.
  • Quan es va construir la rectoria que hi ha al costat es trobaren restes arqueològiques romanes, algunes de les quals es poden veure al Museu de la Ciutat de l’Hospitalet. Aquestes restes fan pensar en l’existència prèvia, en aquest indret d’una vil·la romana.

Església romànica de tres naus separades per arcades de mig punt que recolzen sobre pilars rectangulars.

Les voltes són reconstruïdes, la de la nau central és de canó i les laterals són voltes de quart d’esfera, i es recolzen sobre una línia d’impostes.

No es conserva l’absis romànic que està embegut a la nova església.

La façana té el parament del mur fet amb carreus regulars i ben col·locats, amb carreus més grossos a les cantonades fent línies de reforç.

El portal presenta una arquivolta de mig punt amb motllures ornades amb fulles i motius geomètrics.

Dues de les motllures es recolzen sobre dues columnes fines, coronades amb un capitell de tipus corinti tosc.

Al timpà es pot llegir la inscripció: “Anno Millessimo duecentessimo primo actum est hoc mense marcio a quodam magistro A” que dóna la data de construcció del timpà (març de 1201) i la inicial “A”, atribuïda al suposat mestre d’obres de l’església.

A la façana nord hi ha una finestra de forma el·líptica que no es correspon a l’estil de construcció romànic.

Creu de Terme.

També hi ha dos arquets inscrits a la part inferior del mur que són difícils de datar o situar. L’espadanya de la façana de ponent és moderna.

Santa Eulàlia de Provençana és una església romànica de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

L’església de l’antic Institut Mental de la Santa Creu de Barcelona

Com a continuació de l’article d’ahir, avui veurem L’església de l’antic Institut Mental de la Santa Creu, que està situada en el carrer de Marie Curie, 8-14, en la part de darrera de la seu del Barri de Nou Barris de Barcelona.

L’església de Sant Rafael pertanyia al recinte de l’Institut Mental de la Santa Creu, creat pel doctor Emili Pi i Molist i basat en centres psiquiàtrics pioners. L’arquitecte Josep Oriol i Bernadet va dissenyar el sanatori l’any 1859 i es va construir sota la direcció dels arquitectes Josep Artigas i Elies Rogent.

Després d’anys d’obres, el manicomi va entrar en funcionament el 1889, juntament amb l’església. Es tracta d’un temple simètric d’estil neoclàssic que estava situat al cos central del manicomi. Va ser batejat en honor a Sant Rafael perquè el nom d’aquest arcàngel significa “Déu sana” o bé “medicina de Déu”.

L’església era el centre religiós de les persones ingressades al sanatori i del personal que hi treballava. Era lloc de pregària i d’oració, i els diumenges i festius s’hi feien les misses. Amb l’esclat de la Guerra Civil, uns milicians republicans la van saquejar i se’n van endur tota mena d’objectes de valor.

Durant la postguerra va tornar a funcionar, però, a mesura que l’Institut Mental va iniciar el procés de decadència i l’enderroc progressiu dels pavellons, el temple va anar perdent activitat per la disminució del nombre de pacients ingressats.

L’església de Sant Rafael, és la darrera peça pendent de restaurar del Mental, us passo una informació de beteve :

https://beteve.cat/general/esglesia-sant-rafael-mental/

Finalment, l’Institut Mental va tancar l’any 1986. El temple va ser abandonat i va començar un lent procés de degradació que encara perdura actualment.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Julià d’Alfou de Sant Antoni de Vilamajor

L’església de Sant Julià d’Alfou , està situada en la plaça de Sant Julià d’Alfou, s/n., és una parròquia del municipi de Sant Antoni de Vilamajor, actualment al centre de la urbanització que s’hi va erigir al seu voltant i que porta el seu nom.

Us passo la serva historia i dades sobre Sant Julià d’Alfou :

  • El topònim es troba document per primera vegada sota el nom d’Alfozi l’any 941.
  • El 1142 el bisbe de Barcelona i el bisbe de Vic consagraven l’església de Sant Julià.
  • L’any 1384 el rei Pere III el Cerimoniós concedí a la Batllia de Vilamajor compresa per Sant Pere de Vilamajor -La Força de Vilamajor-, Santa Susanna de Vilamajor, Sant Julià d’Alfou i Cardedeu el títol de Carrer de Barcelona pel qual disposava que tots els veïns poguessin gaudir de tots els privilegis, llibertats, gràcies, franqueses, usos i costums que havien estat concedits a la ciutat de Barcelona.
  • Fins al 1822, la parròquia de Sant Julià d’Alfou va pertànyer a la Batllia de Vilamajor.

L’església és una construcció del segle XII, engrandida en els segles XVI i XVII, XVIII i XIX.

La portalada s’obre a ponent, i està datada l’any 1643 amb una capçalera en forma de petxina, el portal amb motllures, i sobre el portal, una finestreta.

És d’una sola nau, petita, d’estil romànic, amb volta de creueria i la clau decorada, l’obra és de paredat i està emblanquinada.

La façana és de construcció posterior, decorada amb un capçal a manera de petxina plana semicircular. La teulada és a dos vessants.

El presbiteri cobert amb ogives que s’uneixen a la clau formant una creu.

Entre els contraforts, hi ha dos altars laterals a bada i banda de la nau central.

El campanar és de planta rectangular té tres cossos separats per cornises, és de paredat i carreu, coronat per merlets i una piràmide quadrada. Les finestres, una d’elles geminada, són posteriors.

Us passo un enllaç que explica mes detalladament sobre el campanar :

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=8424

Té el cementiri a la banda de migdia i la rectoria al nord.

Com que esta situada en el centre d’una Urbanització, Sant Julià d’Alfou poc coneguda.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Parets del Vallès

L’església de Sant Esteve de Parets està situada en la Plaça de la Vila i el carrer de Sant Antoni de Parets del Vallès.

Us passo la seva historia :

  • Les primeres notícies d’un temple dedicat a Sant Esteve en aquest indret, daten de l’any 904, quan va ser consagrada una església per Teodoric.
  • En el segle XIII es torna a reformar el temple gràcies a Bernat de Vilatzir, tal com constava en una llosa sepulcral que hi havia en el presbiteri fins a l’any 1936.
  • L’església es torna a consagrar el 26 de gener de 1207 pel bisbe de Barcelona Pere de Cirac.
  • Les tropes de Felip V d’Espanya incendiaren el temple l’any 1706 durant la Guerra de Successió.
  • Aquest no va ser l’únic incendi que va patir l’església, perquè el 21 de juliol de 1936 va ser destruït gairebé en la seva totalitat pel foc.
  • De l’antic temple només va restar en peu l’absis central i alguns fragments de murs, que es van integrar en la nova construcció feta en estil neoromànic, aquesta nova església consagrada el 1947, va venir a substituir a la vella.

És un edifici neoromànic. La nau central es desenvolupa a partir de l’absis del segle XIII, on neix el creuer que suporta el campanar.

Té tres naus de volta d’aresta separades per arcs de mig punt i capelletes laterals de volta de canó. Els vint-i-dos capitells que separen les naus historien la vida de Crist.

Al centre de l’absis hi ha el retaule de Sant Esteve, realitzat per Frederic Marès i Francesc Folguera l’any 1947.

L’església té tres campanes que daten del 1947,i una que va ser instal·lada el 15 d’octubre del 2017, anomenades Eulàlia, Rosalia, Maria i Teresina; les dues primeres en honor a la dona i la mare del mesenes que va fer la restauració de l’església, l’Antoni Feliu, la tercera en honor a la Verge Maria, i la quarta, en honor a la mare del feligrès que la va donar degut a una promesa, és actualment la campana major.

L’any 1996 a la mort de l´últim campaner, es va electrificar el sistema d’accionament automatitzat del toc de campanes.

Sant Esteve de Parets és una església de Parets del Vallès protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé