Ermita de Santa Eulàlia de Provençana de L’Hospitalet de Llobregat

L’Ermita de Santa Eulàlia esta situada en el carrer de Santa Eulàlia, 203-205 de L’Hospitalet de Llobregat.

Cap de Medusa trobada casualment durant unes obres a la casa parroquial annexa.

Us passo la seva historia:

• És un dels edificis més antics conservats a l’Hospitalet.
• Fou consagrada el 27 de gener de 1101 pel bisbe de Barcelona i abat de Sant Cugat, Berenguer Folc.
• Fins a mitjans de segle XIV fou l’única parròquia del terme. Més tard, la titularitat passà a l’església de l’Hospitalet Centre i l’antiga església romànica restà com a capella eremítica, tot començant a degradar-se.
• Al segle XVIII es feren les primeres restauracions.
• Al segle XIX recuperà la categoria de parròquia.
• Al segle XX es va acabar de reconstruir i se li adossà, per la part de l’absis, una nova església, molt més gran, de tipus neoromànic.
• Quan es va construir la rectoria que hi ha al costat es trobaren restes arqueològiques romanes, algunes de les quals es poden veure al Museu de la Ciutat de l’Hospitalet. Aquestes restes fan pensar en l’existència prèvia, en aquest indret d’una vil·la romana.

Església romànica de tres naus separades per arcades de mig punt que recolzen sobre pilars rectangulars.

Les voltes són reconstruïdes, la de la nau central és de canó i les laterals són voltes de quart d’esfera, i es recolzen sobre una línia d’impostes.

No es conserva l’absis romànic que està embegut a la nova església.

La façana té el parament del mur fet amb carreus regulars i ben col·locats, amb carreus més grossos a les cantonades fent línies de reforç.

El portal presenta una arquivolta de mig punt amb motllures ornades amb fulles i motius geomètrics.

Dues de les motllures es recolzen sobre dues columnes fines, coronades amb un capitell de tipus corinti tosc.

Al timpà es pot llegir la inscripció: “Anno Millessimo duecentessimo primo actum est hoc mense marcio a quodam magistro A” que dóna la data de construcció del timpà (març de 1201) i la inicial “A”, atribuïda al suposat mestre d’obres de l’església.

A la façana nord hi ha una finestra de forma el·líptica que no es correspon a l’estil de construcció romànic.

Creu de Terme.

També hi ha dos arquets inscrits a la part inferior del mur que són difícils de datar o situar. L’espadanya de la façana de ponent és moderna.

Santa Eulàlia de Provençana és una església romànica de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

L’església de l’antic Institut Mental de la Santa Creu de Barcelona

Com a continuació de l’article d’ahir, avui veurem L’església de l’antic Institut Mental de la Santa Creu, que està situada en el carrer de Marie Curie, 8-14, en la part de darrera de la seu del Barri de Nou Barris de Barcelona.

L’església de Sant Rafael pertanyia al recinte de l’Institut Mental de la Santa Creu, creat pel doctor Emili Pi i Molist i basat en centres psiquiàtrics pioners. L’arquitecte Josep Oriol i Bernadet va dissenyar el sanatori l’any 1859 i es va construir sota la direcció dels arquitectes Josep Artigas i Elies Rogent.

Després d’anys d’obres, el manicomi va entrar en funcionament el 1889, juntament amb l’església. Es tracta d’un temple simètric d’estil neoclàssic que estava situat al cos central del manicomi. Va ser batejat en honor a Sant Rafael perquè el nom d’aquest arcàngel significa “Déu sana” o bé “medicina de Déu”.

L’església era el centre religiós de les persones ingressades al sanatori i del personal que hi treballava. Era lloc de pregària i d’oració, i els diumenges i festius s’hi feien les misses. Amb l’esclat de la Guerra Civil, uns milicians republicans la van saquejar i se’n van endur tota mena d’objectes de valor.

Durant la postguerra va tornar a funcionar, però, a mesura que l’Institut Mental va iniciar el procés de decadència i l’enderroc progressiu dels pavellons, el temple va anar perdent activitat per la disminució del nombre de pacients ingressats.

L’església de Sant Rafael, és la darrera peça pendent de restaurar del Mental, us passo una informació de beteve :

https://beteve.cat/general/esglesia-sant-rafael-mental/

Finalment, l’Institut Mental va tancar l’any 1986. El temple va ser abandonat i va començar un lent procés de degradació que encara perdura actualment.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Julià d’Alfou de Sant Antoni de Vilamajor

L’església de Sant Julià d’Alfou , està situada en la plaça de Sant Julià d’Alfou, s/n., és una parròquia del municipi de Sant Antoni de Vilamajor, actualment al centre de la urbanització que s’hi va erigir al seu voltant i que porta el seu nom.

Us passo la serva historia i dades sobre Sant Julià d’Alfou :

• El topònim es troba document per primera vegada sota el nom d’Alfozi l’any 941.
• El 1142 el bisbe de Barcelona i el bisbe de Vic consagraven l’església de Sant Julià.
• L’any 1384 el rei Pere III el Cerimoniós concedí a la Batllia de Vilamajor compresa per Sant Pere de Vilamajor -La Força de Vilamajor-, Santa Susanna de Vilamajor, Sant Julià d’Alfou i Cardedeu el títol de Carrer de Barcelona pel qual disposava que tots els veïns poguessin gaudir de tots els privilegis, llibertats, gràcies, franqueses, usos i costums que havien estat concedits a la ciutat de Barcelona.
• Fins al 1822, la parròquia de Sant Julià d’Alfou va pertànyer a la Batllia de Vilamajor.

L’església és una construcció del segle XII, engrandida en els segles XVI i XVII, XVIII i XIX.

La portalada s’obre a ponent, i està datada l’any 1643 amb una capçalera en forma de petxina, el portal amb motllures, i sobre el portal, una finestreta.

És d’una sola nau, petita, d’estil romànic, amb volta de creueria i la clau decorada, l’obra és de paredat i està emblanquinada.

La façana és de construcció posterior, decorada amb un capçal a manera de petxina plana semicircular. La teulada és a dos vessants.

El presbiteri cobert amb ogives que s’uneixen a la clau formant una creu.

Entre els contraforts, hi ha dos altars laterals a bada i banda de la nau central.

El campanar és de planta rectangular té tres cossos separats per cornises, és de paredat i carreu, coronat per merlets i una piràmide quadrada. Les finestres, una d’elles geminada, són posteriors.

Us passo un enllaç que explica mes detalladament sobre el campanar :

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=8424

Té el cementiri a la banda de migdia i la rectoria al nord.

Com que esta situada en el centre d’una Urbanització, Sant Julià d’Alfou poc coneguda.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Parets del Vallès

L’església de Sant Esteve de Parets està situada en la Plaça de la Vila i el carrer de Sant Antoni de Parets del Vallès.

Us passo la seva historia :

• Les primeres notícies d’un temple dedicat a Sant Esteve en aquest indret, daten de l’any 904, quan va ser consagrada una església per Teodoric.
• En el segle XIII es torna a reformar el temple gràcies a Bernat de Vilatzir, tal com constava en una llosa sepulcral que hi havia en el presbiteri fins a l’any 1936.
• 
• L’església es torna a consagrar el 26 de gener de 1207 pel bisbe de Barcelona Pere de Cirac.
• Les tropes de Felip V d’Espanya incendiaren el temple l’any 1706 durant la Guerra de Successió.
• Aquest no va ser l’únic incendi que va patir l’església, perquè el 21 de juliol de 1936 va ser destruït gairebé en la seva totalitat pel foc.
• 
• De l’antic temple només va restar en peu l’absis central i alguns fragments de murs, que es van integrar en la nova construcció feta en estil neoromànic, aquesta nova església consagrada el 1947, va venir a substituir a la vella.

És un edifici neoromànic. La nau central es desenvolupa a partir de l’absis del segle XIII, on neix el creuer que suporta el campanar.

Té tres naus de volta d’aresta separades per arcs de mig punt i capelletes laterals de volta de canó. Els vint-i-dos capitells que separen les naus historien la vida de Crist.

Al centre de l’absis hi ha el retaule de Sant Esteve, realitzat per Frederic Marès i Francesc Folguera l’any 1947.

L’església té tres campanes que daten del 1947,i una que va ser instal·lada el 15 d’octubre del 2017, anomenades Eulàlia, Rosalia, Maria i Teresina; les dues primeres en honor a la dona i la mare del mesenes que va fer la restauració de l’església, l’Antoni Feliu, la tercera en honor a la Verge Maria, i la quarta, en honor a la mare del feligrès que la va donar degut a una promesa, és actualment la campana major.

L’any 1996 a la mort de l´últim campaner, es va electrificar el sistema d’accionament automatitzat del toc de campanes.

Sant Esteve de Parets és una església de Parets del Vallès protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església Santa Maria de Martorelles

L’Església de Santa Maria està situada en la plaça de l´Església, 2 de Santa Maria de Martorelles.

Santa Maria de Martorelles, antigament  és deia “Martorelles de Dalt”.

Us passo l’historia d’aquesta important església :

• De l’existència de Santa Maria de Martorelles, són de l’any 992, que és esmentada com a Martorelles de Dalt.
• El 1105, el bisbe de Barcelona Berenguer Bernat, va consagrar l’església parroquial del poble, la qual cosa significà que l’anterior terme va ser renovat.
• Més tard, el 1161, el bisbe Guillem de Torroja dóna la parròquia, amb els seus alous, béns i la sagrera, a la Canònica de Barcelona.
• Al Segle XVIII, el territori del municipi de Martorelles, els dos actuals municipis, va abraçar el mateix territori que la parròquia de Santa Maria de Martorelles, però en augmentar cada cop més la població de Martorelles de Baix s’hi trasllada la capitalitat.
• Segles més tard, el 1927, Martorelles de Dalt es segrega de Martorelles de Baix i forma un municipi propi, recuperant el nom de Santa Maria de Martorelles, que és també el de la parròquia.

El 1005, el poble ja va ser format al voltant de l’església parroquial, situada dins el terme del castell de Castellruf.

L’església de Santa Maria de Martorelles ja es va documentar com a parròquia en aquesta època.

També hi ha notícies d’una capella situada vora de Can Sunyer i dedicada a Sant Martí, restaurada el segle XVIII i enderrocada cap al 1920.

L’església de Santa Maria de Martorelles, pertany al Bisbat de Terrassa.

Us detallo l’enllaç, que dona una explicació molt mes amplia de l’església :

https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/viewFile/262022/349214

Si no coneixeu aquest petit poble, us recomano que el visiteu, cadereu meravellats com encara avui, i tat a prop de Barcelona, Granollers, Mollet, entre altres, es conserva com un verdader poble de muntanya, un recó per ser visitat i anar a veure les nombroses fonts naturals.

També, en el costat drets de l’entrada principal a l’església,

h

i ha una antiga masia, i observareu un gran roc i unes rajoles que explicant la seva existència.

.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, Viquipédia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes

L’Església de Sant Vicenç està situada en la Plaça de l’Església a Vallromanes

Us passo una breu part de la seva historia :

• L’arxiu diocesà dóna notícies que l’any 1303 ja existia aquesta parròquia, encara que dedicada a Sant Bartomeu.
• Des de la primitiva estructura del segle XIV, l’església ha patit diverses transformacions.
• Coneixem les del segle xvi (1629-1630),
• les del segle xviii (1765-1802)
• les del segle xx (1908 i les posteriors a la Guerra Civil).
• L’únic que resta de l’original del segle XIV és la torre del campanar i l’absis contigu.
• 
• El recull de notes històriques de l’any 1929 detallen cadascuna de les reformes que constaven a l’arxiu parroquial des dels seus orígens.
• Tant el campanar com l’absis, són les restes del que fou construït al segle XIV.
• L’absis romànic, que actualment coincideix amb la capella lateral dreta, havia estat l’antic presbiteri.
• Possiblement la part superior del campanar tampoc pertany a la fàbrica original.

Descripció de l’Església parroquial de Sant Vicenç :

L’estil és romànic rural i auster, sense cap mena d’element decoratiu.

La portada d’accés és formada per un arc de mig punt i mínimament esqueixada. Sobre ella hi ha un finestral apuntat d’estil “revival” del gòtic del segle xx.

La teulada és de dos aiguavessos. A la dreta de la façana hi ha el campanar d’un sol col del segle XIV.

L’església és d’una sola nau amb un absis semicircular al cap de l’església i petites capelles laterals.

La  part interior és tota arrebossada excepte l’antic presbiteri del segle XIV, una columna i el peu de la torre del campanar.

La imatge de Sant Vicenç és en una petita fornícula instal·lada a l’absis, que a la vegada és decorat amb la Coronació de la Verge, sense cap mena d’interès ni valor pictòric.

El campanar, és d’un sol cos de base rectangular, i els seus murs de carreus bastant ben escairats. A mitjana alçada té quatre finestres quadrades (una a cada cara de la torre), i quatre espais oberts, d’arc de mig punt, destinats a les campanes.

La torre és coronada per uns merlets de pedra d’estil català.

L’absis semicircular és adossat lateralment a la torre. Una part d’aquest queda emportat dins d’una capella de la nova església, podent veure per tant des de la part exterior només tres quarts del mateix.

El material emprat és de les mateixes característiques que el del campanar. Darrera hi ha un petit  cementeri .

L’Església de Sant Vicenç de Vallromanes és una obra del municipi de Vallromanes inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Vallromanes

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

L’Església parroquial de Sant Vicenç de Mollet del Vallès

L’Església parroquial de Sant Vicenç, està en la Plaça de l’església, 10 i  el carrer d’Espanya de Mollet del Vallès.

Breu dades històriques :

• Església gòtica, construïda l’any 1498.
• L’antiga Església havia estat decorat el 1530 amb uns retaules de l’escultor i tallista renaixentista Martí Diez de Liatsasolo.
• Va ser destruïda el 1936 a l’inici de la Guerra Civil.
• Només resta el campanar.
• L’edifici fou bastit després de la guerra i es cobriren els panys de paret, segons el projecte de Francesc Folguera, de rajols vermells. L’interior és decorat de pintures de Jaume Busquets i Mollera, Francesc Vidal i Gomà, Joan Abelló i Prat i amb escultures de Manel Martí i Cabré i de Francesc Juventeny.

L’actual Església, l’edifici és de tipus basilical. És un edifici de tres naus. La central, molt ampla, està sostinguda per arcs de mig punt.

El campanar és de torre quadrada, amb un cos superior de finestrals d’arc de mig punt on hi ha les campanes i coronat per uns rellotges.

Per a mes dades, podeu consultar a :

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6130

L’Església parroquial de Mollet del Vallès està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Dades recollides de Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Les Escales del carrer Joan Roig i altres carrers de les rodalies en El Masnou

Podeu creure que El Masnou te carrers molt antics i tranquils ?

Efectivament, com l’antic carrer amb les Escales, carrer Joan Roig ( dedicat a un jove militant assassinat durant la Guerra Civil),

fa una forta pujada que sols es pot fer a peu.

Així podem gaudir d’un carrer d’un verdader poble… que no ha passat el temps i està congelat els principis del segle passat.

Escales i terra semi desgastats del pas de la gent, silenci, es conserven dos jardins particulars que donen el carrer,

son de poc espai i amb plantes amb flors, seients, taules, …

Ara ens donem que El Masnou no esta a nivell de la mar, moltes cases estant situades en un turó, carrers que porten a l’Església.

Altres carrers dels rodals que vam paral·lels, que  també ens enamoren, com el carrer de Sant Josep,

i el carrer de Francesc d’Assis, amb uns arbustos amb flors.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Església de Santa Magdalena d’Esplugues de Llobregat

L’Església de Santa Magdalena està situada en la Plaça de Pere Miquel, ( Barri antic) d’Esplugues de Llobregat.

És un edifici d’una nau amb capelles laterals construïdes entre els contraforts.

A la façana s’obre una rosassa de vidres acolorits.

Porta amb llinda i un timpà de mig punt.

Al costat esquerre s’alça el campanar, quadrat, amb quatre finestrals de mig punt, amb l’esfera del rellotge davant i un cimal de ferro per sostenir les campanes.

Us passo la seva antiga historia :

• Està emplaçada en els alous que foren antigament propietat del Monestir de Sant Pere de les Puelles.
• La trobem ja documentada al segle XI amb el nom de Capella de Santa Magdalena.
• Al segle XVI fou engrandida, alçant-se el campanar i la nova rectoria.
• Reconstruïda diverses vegades, no hi ha restes de les antigues construccions.
• L’església actual està emplaçada al mateix lloc que les altres dues.
• Fou refeta entre el 1863 i 1869.
• Va ser cremada el 1936, durant la Guerra Civil.
• Tornada a reconstruir l’any 1939, les obres de decoració interior. L’obra és tota de maçoneria.
• I la nova rectoria s’allarguen fins al 1945.

L’església de Santa Magdalena és un temple parroquial d’Esplugues de Llobregat, està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Església de Sant Joan Baptista de Vilassar de Mar

L’Església de Sant Joan , està situada en la Plaça de l’Església de Vilassar de Mar.

Cal destacar en primer lloc, la portada principal és l’única resta de la primitiva església de Sant Joan de Vilassar, bastida al segle XVIII.

Es tracta d’una portada arquitravada, amb un entaulament amb el tester semicircular, suportat per pilastres adossades que presenten la part superior del seu fust més ample que la part inferior.

Sobre l’entaulament s’obre una fornícula que conté la imatge del Sant patró, coronada amb un joc de línies concavoconvexes, típicament barroc. Sobre l’entaulament flanquegen la fornícula dues hídries ornamentals adossades al mur. Sobre el conjunt de la portada i a la part exterior, hi ha un relleu adossat al mur.

És un edifici religiós format per una nau central i dues laterals d’alçada inferior, separades per columnes amb capitells corintis que suporten un entaulament i arcs de mig punt, un transsepte i un tester rectangular. Al centre del creuer s’aixeca un cimbori. Les naus laterals presenten tres petites capelles.

L’interior és decorat amb retaules neobarrocs de Josep Obiols, Enric Moncerdà, Joan Commeleran i Jordi Vila Rufas. La cripta, bastant deteriorada, està decorada amb frescos de Leoni Quera.

L’exterior, d’obra vista, presenta dos cossos, el superior dels quals correspon a la nau central, està coronat per un frontó triangular.

La portada i el campanar de planta octogonal són les úniques restes de la primitiva església de Sant Joan de Vilassar de Mar, bastida al segle XVIII.

L’actual església fou construïda de nova planta al segle XX, desprès de la guerra civil, es va inaugurar l’any 1946.

L’Església de Sant Joan de Vilassar està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades : Ajuntament de Vilassar de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé