Església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes

L’Església de Sant Vicenç està situada en la Plaça de l’Església a Vallromanes

Us passo una breu part de la seva historia :

  • L’arxiu diocesà dóna notícies que l’any 1303 ja existia aquesta parròquia, encara que dedicada a Sant Bartomeu.
  • Des de la primitiva estructura del segle XIV, l’església ha patit diverses transformacions.
  • Coneixem les del segle xvi (1629-1630),
  • les del segle xviii (1765-1802)
  • les del segle xx (1908 i les posteriors a la Guerra Civil).
  • L’únic que resta de l’original del segle XIV és la torre del campanar i l’absis contigu.
  • El recull de notes històriques de l’any 1929 detallen cadascuna de les reformes que constaven a l’arxiu parroquial des dels seus orígens.
  • Tant el campanar com l’absis, són les restes del que fou construït al segle XIV.
  • L’absis romànic, que actualment coincideix amb la capella lateral dreta, havia estat l’antic presbiteri.
  • Possiblement la part superior del campanar tampoc pertany a la fàbrica original.

Descripció de l’Església parroquial de Sant Vicenç :

L’estil és romànic rural i auster, sense cap mena d’element decoratiu.

La portada d’accés és formada per un arc de mig punt i mínimament esqueixada. Sobre ella hi ha un finestral apuntat d’estil “revival” del gòtic del segle xx.

La teulada és de dos aiguavessos. A la dreta de la façana hi ha el campanar d’un sol col del segle XIV.

L’església és d’una sola nau amb un absis semicircular al cap de l’església i petites capelles laterals.

La  part interior és tota arrebossada excepte l’antic presbiteri del segle XIV, una columna i el peu de la torre del campanar.

La imatge de Sant Vicenç és en una petita fornícula instal·lada a l’absis, que a la vegada és decorat amb la Coronació de la Verge, sense cap mena d’interès ni valor pictòric.

El campanar, és d’un sol cos de base rectangular, i els seus murs de carreus bastant ben escairats. A mitjana alçada té quatre finestres quadrades (una a cada cara de la torre), i quatre espais oberts, d’arc de mig punt, destinats a les campanes.

La torre és coronada per uns merlets de pedra d’estil català.

L’absis semicircular és adossat lateralment a la torre. Una part d’aquest queda emportat dins d’una capella de la nova església, podent veure per tant des de la part exterior només tres quarts del mateix.

El material emprat és de les mateixes característiques que el del campanar. Darrera hi ha un petit  cementeri .

L’Església de Sant Vicenç de Vallromanes és una obra del municipi de Vallromanes inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Vallromanes

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Anuncis

L’Església parroquial de Sant Vicenç de Mollet del Vallès

L’Església parroquial de Sant Vicenç, està en la Plaça de l’església, 10 i  el carrer d’Espanya de Mollet del Vallès.

Breu dades històriques :

  • Església gòtica, construïda l’any 1498.
  • L’antiga Església havia estat decorat el 1530 amb uns retaules de l’escultor i tallista renaixentista Martí Diez de Liatsasolo.
  • Va ser destruïda el 1936 a l’inici de la Guerra Civil.
  • Només resta el campanar.
  • L’edifici fou bastit després de la guerra i es cobriren els panys de paret, segons el projecte de Francesc Folguera, de rajols vermells. L’interior és decorat de pintures de Jaume Busquets i Mollera, Francesc Vidal i Gomà, Joan Abelló i Prat i amb escultures de Manel Martí i Cabré i de Francesc Juventeny.

L’actual Església, l’edifici és de tipus basilical. És un edifici de tres naus. La central, molt ampla, està sostinguda per arcs de mig punt.

El campanar és de torre quadrada, amb un cos superior de finestrals d’arc de mig punt on hi ha les campanes i coronat per uns rellotges.

Per a mes dades, podeu consultar a :

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6130

L’Església parroquial de Mollet del Vallès està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Dades recollides de Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Les Escales del carrer Joan Roig i altres carrers de les rodalies en El Masnou

Podeu creure que El Masnou te carrers molt antics i tranquils ?

Efectivament, com l’antic carrer amb les Escales, carrer Joan Roig ( dedicat a un jove militant assassinat durant la Guerra Civil),

fa una forta pujada que sols es pot fer a peu.

Així podem gaudir d’un carrer d’un verdader poble… que no ha passat el temps i està congelat els principis del segle passat.

Escales i terra semi desgastats del pas de la gent, silenci, es conserven dos jardins particulars que donen el carrer,

son de poc espai i amb plantes amb flors, seients, taules, …

Ara ens donem que El Masnou no esta a nivell de la mar, moltes cases estant situades en un turó, carrers que porten a l’Església.

Altres carrers dels rodals que vam paral·lels, que  també ens enamoren, com el carrer de Sant Josep,

i el carrer de Francesc d’Assis, amb uns arbustos amb flors.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Església de Santa Magdalena d’Esplugues de Llobregat

L’Església de Santa Magdalena està situada en la Plaça de Pere Miquel, ( Barri antic) d’Esplugues de Llobregat.

És un edifici d’una nau amb capelles laterals construïdes entre els contraforts.

A la façana s’obre una rosassa de vidres acolorits.

Porta amb llinda i un timpà de mig punt.

Al costat esquerre s’alça el campanar, quadrat, amb quatre finestrals de mig punt, amb l’esfera del rellotge davant i un cimal de ferro per sostenir les campanes.

Us passo la seva antiga historia :

  • Està emplaçada en els alous que foren antigament propietat del Monestir de Sant Pere de les Puelles.
  • La trobem ja documentada al segle XI amb el nom de Capella de Santa Magdalena.
  • Al segle XVI fou engrandida, alçant-se el campanar i la nova rectoria.
  • Reconstruïda diverses vegades, no hi ha restes de les antigues construccions.
  • L’església actual està emplaçada al mateix lloc que les altres dues.
  • Fou refeta entre el 1863 i 1869.
  • Va ser cremada el 1936, durant la Guerra Civil.
  • Tornada a reconstruir l’any 1939, les obres de decoració interior. L’obra és tota de maçoneria.
  • I la nova rectoria s’allarguen fins al 1945.

L’església de Santa Magdalena és un temple parroquial d’Esplugues de Llobregat, està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Església de Sant Joan Baptista de Vilassar de Mar

L’Església de Sant Joan , està situada en la Plaça de l’Església de Vilassar de Mar.

Cal destacar en primer lloc, la portada principal és l’única resta de la primitiva església de Sant Joan de Vilassar, bastida al segle XVIII.

Es tracta d’una portada arquitravada, amb un entaulament amb el tester semicircular, suportat per pilastres adossades que presenten la part superior del seu fust més ample que la part inferior.

Sobre l’entaulament s’obre una fornícula que conté la imatge del Sant patró, coronada amb un joc de línies concavoconvexes, típicament barroc. Sobre l’entaulament flanquegen la fornícula dues hídries ornamentals adossades al mur. Sobre el conjunt de la portada i a la part exterior, hi ha un relleu adossat al mur.

És un edifici religiós format per una nau central i dues laterals d’alçada inferior, separades per columnes amb capitells corintis que suporten un entaulament i arcs de mig punt, un transsepte i un tester rectangular. Al centre del creuer s’aixeca un cimbori. Les naus laterals presenten tres petites capelles.

L’interior és decorat amb retaules neobarrocs de Josep Obiols, Enric Moncerdà, Joan Commeleran i Jordi Vila Rufas. La cripta, bastant deteriorada, està decorada amb frescos de Leoni Quera.

L’exterior, d’obra vista, presenta dos cossos, el superior dels quals correspon a la nau central, està coronat per un frontó triangular.

La portada i el campanar de planta octogonal són les úniques restes de la primitiva església de Sant Joan de Vilassar de Mar, bastida al segle XVIII.

L’actual església fou construïda de nova planta al segle XX, desprès de la guerra civil, es va inaugurar l’any 1946.

L’Església de Sant Joan de Vilassar està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades : Ajuntament de Vilassar de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat Municipal d’Arenys de Mar

El mercat està situat en la Riera del Bisbe Pol, 86, en el centre d’Arenys de Mar, front de l’església.

La construcció de l’edifici es va dur a terme entre 1925 i 1929.

L’autor del projecte és l’arquitecte Ignasi Mas i Morell.

Gran construcció de maó vist i pedra, amb escalinata i porxo d’entrada en corba.

Cal destacar els següents elements en l’estructura interior :

  • Coberta amb cavalls de ferro vistos.
  • Interior d’una sola nau dividida en tres carrers -tants com portes d’entrada- per a facilitar la compartimentació de les parades.
  • Al centre disposen en una rotonda, on hi ha les parades del peix.
  • Finestrals, donen una il·luminació, laterals.
  • Un gran finestral central a la façana a nivell del pis, sobre el porxo.
  • Ornamentació amb rajoletes i motllures als elements de pedra situats al sòcol, a l’arrencada dels arcs d’entrada i als pinacles.
  • Cada parada esta enumerada per ordre i molts es el mateix des de la seva inauguració.
  • Obra postmodernista.

El Mercat d’Arenys de Mar és una obra del municipi d’Arenys de Mar protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament d’Arenys de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Església de Santa Maria de Montmeló

Santa Maria de Montmeló és una església de Montmeló, situada en el carrer de Santa Maria d’aquesta població.

Es tracta d’un edifici religiós d’una sola nau amb capelles laterals  i un absis quadrat que l’encapçala. Pilastres amb capitells compostos sostenen la volta de canó. Els trets bàsics de l’interior responen a l’estil neoclàssic i es troba totalment arrebossat. Als peus de l’església fins ara descrita, i situada transversalment, s’hi troba l’església romànica. A l’esquerra de la façana hi ha un campanar de base quadrada.

La façana resta inacabada per la seva part superior i està formada per una porta adovellada d’arc de mig punt, una sèrie d’arcuacions cegues de tipus llombard, de mig punt, i una finestra central atrompetada i també de mig punt. El material utilitzat és la pedra excepte en les arcuacions restaurades.

Veiem una mica de la seva historia :

  • L’any 975, hi ha referències d’aquesta església.
  • I se la vincula al monestir de Sant Pere de les Puel•les.
  • Malgrat que la primitiva església és fonamentalment medieval, del segle X al XVI,
  • L’església ha estat ampliada en èpoques succesives i gran part de l’església actual és del segle XIX
  • A l’absis de l’antiga construcció romànica hi ha les pintures romàniques que es descobriren durant la restauració de 1968.
  • Es representen el Pantocràtor, els Mags i l’Anunciació, són del segle XII.
  • Sobre l’absis hi ha pintures dels segles XIII i XIV que representen uns àngels.

L’església de Santa Maria, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La plaça de l’Església s’ha creat al llarg de 100 anys

Avui hem estat a La Garriga, i ens ha sorprès que una plaça a la llarg de 100 anys s’ha anat creant.

Així ho podem llegir en un cartell situat en la mateixa Plaça de l’Església,

i que us transcrivim l’explicació :

“Un segle enrere, l’espai de la plaça estava ocupat per vuit cases. Es tractava, és clar, de vivendes molt petites i molt apilades les unes al costat de les altres. I, si feu un cop d’ull al plànol, també hi veureu que els carrers eren estrets i torts. Això es deu al fet que, als pobles, fins a finals del segle XIX, ningú planificava els carrers, les places, l’urbanisme en general. Fixeu-vos que en aquella època es van començar a construir voreres als carrers, però cadascú s’havia de fer la del davant de casa seva!

La qüestió és que l’any 1891, amb un casc urbà tal com s’havia anat formant des de l’Edat Mitjana, l’Ajuntament va aprovar el seu primer pla urbanístic. El pla descrivia la plaça i el seu entorn com a :

“miserable y muy irregular… Los terrenos inmediatos á la Iglesia parroquial que no sirven mas que para depósito de inmundicias”.

De fet, el que es volia era millorar les condicions de vida de la major part de població, que vivia en condicions força dolentes, en espais molt petits, sovint rellogada a la casa d’altra gent… Penseu que en aquell mateix moment la Garriga estava de moda com a destinació turística. I mentre la burgesia es construïa les seves grans torres per passar l’estiu, fins i tot amb aigua corrent -que era un luxe en aquella època-, la gent vivia de manera molt miserable.

Doncs bé, el 1904 van començar a tirar a terra algunes de les cases que ocupaven l’actual plaça. L’Ajuntament les expropiava i feia fora els seus propietaris, i després les enderrocava. Entre l’oposició d’alguns propietaris i la falta de diners, no va ser fins als anys 30 del segle XX que la plaça va prendre més o menys la seva forma actual… i encara als anys 60 (o sigui fa tot just 50 anys!), es van enderrocar les últimes dues cases i es va construir l’actual edifici de l’Ajuntament.

Des que es va començar a ampliar, la plaça ha canviat molt! Primer feia baixada, com ara. Després la van fer plana i pel costat del carrer Centre tenia graons. Als anys 60, quan tothom es va començar a comprar un cotxe, hi van fer passar dos carrers pel mig! I no va ser fins el 2010 que es va eliminar el sauló, es va pavimentar i es va fer peatonal tot el seu entorn… Ja veieu que el paisatge urbà dels nostres pobles, els carrers i places que trepitgem cada dia, no paren de canviar segons els gustos, les modes, els interessos polítics i econòmics…

Per això és bonic fixar-s’hi: en els carrers i les places, en els seus materials i les seves formes, en les façanes que els envolten… Si ho feu, veureu que hi podeu llegir la història i adonar-vos, per exemple, que no tot canvia al llarg del temps, que no tot té menys de 100 anys. Si us acosteu a l’estanc de la plaça, veureu que l’edifici és nou, de fa pocs anys, però hi van conservar la llinda de la porta. Aneu fins allà davant i mireu què hi diu, a la llinda. Ja veureu com no tot canvia!”

Ara és una gran plaça, que es pot jugar, passejar, prendre el sol i participar d’actes que hi fan allí.

 

 

Recull de la informació, Text i Fotografies : Ramon Solé