Església de Sant Esteve de Palautordera

L’església parroquial al municipi de Sant Esteve de Palautordera està situada en la Plaça de l’Església.

Edifici religiós de paredat i amb palets. A les parets exteriors del nord i sud hi ha restes d’arcuacions cegues que, sens dubte, juntament amb la paret on es troben, són restes de l’església del segle XI-XII.

Té una portada del segle XVI amb raïms de columnes molt estilitzades i fust prim.

El campanar té un sol cos, és quadrangular, molt massís, de gran superfície i poca alçada. Està coronat per merlets de maó i una piràmide quadrangular arrebossada amb ciment. S’alça damunt el creuer de l’església que es tanca amb quatre petxines que li serveixen de base.

A l’interior solament hi ha una nau, el presbiteri i tres cossos. Originalment tenia tres absis, però ara solament n’hi ha un.

La portada del segle XVI està decorada amb elements figuratius. En els capitells hi ha uns caps d’àngels amb llurs ales exteriors als dos costats. L’extradós es recolza en unes mènsules, una a cada costat. La de la dreta representa el cap de Sant Pere, la de l’esquerra el de Sant Pau. Sobre la clau hi ha un floró que serveix de coronament.

Veiem la seva Història :

  • El 862, hi ha documents en aquesta època que parlen de l’església.
  • Per aquests documents se sap que el comte Sunyer II va vendre el lloc a Trasovad sobre l’any 900.
  • I aquest el 908 el va vendre a Guifré Borrell, comte de Barcelona, el qual el va cedir al cap de poc temps al monestir de Sant Cugat.
  • A causa d’això, el domini de la parròquia fou sempre dels abats de Sant Cugat, i a partir de 1215, de l’administració de Sant Cugat, dita pabordia de Palau o de Palautordera. La parròquia era regida per dos domers o dos sacerdots que s’alternaven en el servei parroquial.
  • De fet, la primera referència de la parròquia de Sant Esteve apareix oficialment com a tal, el 6 de desembre de 1305.
  • La parròquia de Sant Esteve va pertànyer a la jurisdicció i a l’administració de Santa Maria fins a mitjan segle XVIII.
  • Vers el 1570 la façana va ser transformada adoptant característiques pròpies del gòtic, així s’incorporà un grup escultòric que representava la lapidació de Sant Esteve sobre el portal a manera de timpà.
  • L’any 1745, per petició dels veïns i regidors de Sant Esteve, li van ser concedides la separació del municipi i el dret de tenir alcalde propi.
  • La nau romànica té volta de canó i dos arcs torals, però té afegides capelles laterals gòtiques amb nervacions i claus de volta del segle XVI.
  • L’absis major fou mutilat el 1936, quan es va obrir un gran portal per aquest costat, i l’absidiola de la part N desaparegué al principi del segle XIX per a construir-hi una gran capella.
  • Després del 1939 es va refer amb rajols l’absis major, que és ornat d’unes pintures.

És l’església de Sant Esteve, una de les esglésies més antigues del Vallès segons documentació existent.

L’església parroquial al municipi de Sant Esteve de Palautordera, és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recerca de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Església Parroquial de Sant Esteve de Granollers

Granollers te com a monument eclesiàstic una verdadera joia, cal diferenciar l’església i la torre del campanar, anem a veureu ara :

L’Església

Cal distingir quatre etapes estilístiques en la seva construcció:

  • la preromànica
  • la romànica del s. XII
  • la gòtica del segle XV
  • la moderna del 1946

De les dues primeres esglésies no es conserva res.

Mentre que de la gòtica en resta el campanar, que ja ho veurem mes tard.

Centrem-nos en l’església, per la part de l’exterior hi ha l’absis poligonal, la nau central (construïda amb formigó armat, paredat i maó) i grans finestrals- vidrieres.

Per la part interior, tenim tres naus :

  • la central, molt àmplia
  • les laterals, molt estretes

Amb cinc finestrals,  tres rosetons i la volta de creueria amb clau al centre.

La nau central té cinc trams de volta sobre arcs de formigó apuntats, mentre que les laterals corresponen a un baix cor allargat damunt d’elles.

Es té constància també d’un gran rosetó modern als peus de l’església.

 

El Campanar de l’Església Parroquial de Sant Esteve de Granollers

És una obra del municipi de Granollers (Vallès Oriental) protegida com a bé cultural d’interès local.

El campanar és l’única part que es conserva de l’església gòtica. Està format per tres cossos: el primer i més alt és de planta quadrada amb murs de paredat comú, el segon és de planta octogonal també de paredat i amb carreus a les cantonades.

Pel que fa al tercer cos, separat del segon mitjançant una fina cornisa, es manté la planta octogonal amb murs de paredat carreuat, els buit de proporció vertical i arc lleugerament apuntat, amb traceria lobulada a l’intradós de l’arc.

En la imposta de l’arrencada dels arcs també hi ha una cornisa. El conjunt està rematat per una coberta plana i coronat per una balustrada. Al capdamunt hi ha una estructura de ferro que suporta les campanes.

La torre té 34 m d’alçada.

Mes informació del campanar podeu consultar a :

http://www.diba.cat/documents/429042/66944702/10_Campanar+de+esglesia+de+Sant+Esteve_Granollers.pdf/0552ebeb-edc6-4c19-92aa-0dcd7ff95542

Quan passeu per Granollers, eu una parada per veure l’Església Parroquial de Sant Esteve.

 

Dades estretes de Viquipèdia

Enllaç : Diputació de Barcelona (diba)

Fotografies : Ramon Solé