La Vila – Argençola de Castellnou de Bages (Bages)

La Vila – Argençola esta situada al costat de la carretera BP-4313 de Balsareny a Súria, poc abans d’entrar al terme de Súria.

Us passo la seva historia:

  • Tot sembla indicar que la casa de la Vila que actualment veiem fou construïda sobre una antiga masia, de la qual tan sols en queda la planta baixa.
  • Al fogatge de 1553, hi apareix el nom de “Joan Vila de Argensola”, el mateix nom que encara rep actualment la casa.
  • No fou fins a principis del segle XX, quan Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs esglaonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme.

Gran casal al voltant del qual s’organitzen diversos edificis i construccions inherents al llac artificial que es troba dins la propietat. El casal és de planta baixa i dos pisos, que originalment constava d’una coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, però que actualment la té plana. Disposa d’una torre de planta quadrada de tres nivells d’alçada adossada a la façana principal, de manera que és la part més elevada de la casa.

La casa de la Vila es va construir sobre una casa més antiga, de la qual es va conservar el portal d’accés de pedra carejada que veiem actualment. El perímetre de la planta baixa és superior al dels pisos superiors, pel que aquest volum sobresurt per la façana principal i posterior. A la façana principal, orientada a mestral, hi ha un gran arc rebaixat amb la inscripció “La Vila 1922” al centre, que es troba suportat per pilars amb capitells d’ordre corinti. Des d’aquest punt comencen unes escales de pedra interrompudes al centre per un bloc de pedra rectangular, al final de les quals comencen tres arcs de mig punt de dimensions inferiors a l’anterior. Les escales porten cap al portal original de pedra carejada i llinda plana.

Totes les obertures de la planta baixa tenen la llinda d’arc de mig punt amb relleu, excepte el portal lateral que és d’arc escarser, i es troben emmarcades amb ceràmica pintada de color roig. Corona aquest volum una terrassa transitable que s’estén per la resta de les façanes; en aquesta, enretirada respecte el nivell que marca la façana de la planta baixa, comença l’altra part de la construcció. Aquesta es caracteritza per un volum de planta baixa i pis que consta d’una torre adossada a la part frontal del mur, amb un volum de planta baixa a l’altre lateral i un de posterior. Aquest primer volum, té en el mateix eix compositiu una obertura quadrigèmina de pedra carejada i llinda d’arc de mig punt, amb petits pilars de capitells d’ordre corinti. Sobre d’aquest hi ha dues finestres geminades senzilles, amb un pilar com els anteriors descrits, però emmarcada amb ceràmica.

A l’altre eix compositiu, hi una finestra geminada en cada pis, amb els mateixos pilars i llinda d’arc de mig punt, però emmarcades amb pedra que a la llinda circular s’hi ha afegit un motiu decoratiu circular. El ràfec d’aquest volum es troba decorat amb fileres de rajols ceràmics disposats alternativament de forma vertical i horitzontal. Es troba coronat per uns merlets ceràmics que als eixos són de majors dimensions.

Pel que fa a la torre, és d’un nivell superior en alçada que la resta de la construcció, amb tres nivells i terrat superior, i que s’inicia en aquest nivell. Presenta una obertura en cada un dels pisos i de les cares visibles dels seus murs. Així, al primer nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana als laterals, i una finestra ceràmica de llinda d’arc de mig punt a la part frontal.

Al segon nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana tapiades als laterals, i a la part frontal hi ha una finestra trigèmina de pedra amb llindes d’arc de mig punt amb dos pilars i capitells com els descrits anteriorment.

Al tercer nivell, hi ha dues petites obertures ceràmiques de llinda plana, i a la part frontal hi ha una imatge de ceràmica vidrada blava i de temàtica religiosa. Més concretament, la imatge és de la Verge de Montserrat portada pels escolans, amb la muntanya de Montserrat al fons i la inscripció “La perla de Catalunya”. Com a coronament, la torre té una terrat amb barana de balustrada i pilars ceràmics als extrems. Els diferents nivells de forjat es manifesten a l’exterior de la torre amb una línia de rajols ceràmics al primer nivell, i una línia de ceràmica vidrada amb motius florals al segon nivell i sota el ràfec. El volum adossat al costat de la torre és d’un sol nivell, i presenta una altra finestra geminada i una galeria d’un pòrtic d’arc rebaixat a la façana principal, i un altre a la lateral, de manera que queda semi obert.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Esteve de Castellar del Vallès (Vallès Occidental)

Sant Esteve de Castellar del Vallès és l’església parroquial de la vila i situada en el carrer de l’església que s’entra pel carrer Major de Castellar del Vallès.

Us passo dades històriques d’aquesta església :

Va ser aixecada entre els anys 1885 i 1892 gràcies al mecenatge d’Emília Carles Tolrà, propietària de l’empresa tèxtil Tolrà.

Él projecte és obra de l’arquitecte Joan Martorell i Montells i la direcció d’obra correspon a Emili Sala i Cortés, tot i que, de la façana i el timpà es va encarregar l’escultor Rossend Nobas.

A la cripta del temple es va emplaçar el panteó de la família Tolrà i finalment va ser consagrat el 25 de juny de 1892.

Arran de la persecució religiosa promoguda des dels anys 30 per la Segona República Espanyola,

i durant a la Guerra Civil Espanyola, va ser feta malbé i despullada de les seves obres d’art, secularitzada i convertida en mercat.

Es va tornar a consagrar l’any 1952.

Ha estat restaurada entre 1984 i 1993.

Per les seves grans dimensions i la seva bellesa se la coneix com “la Catedral del Vallès”

Constitueix un exemple molt destacat d’art neogòtic a Catalunya.

Recull de dades . Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Capella de Nostra Senyora de Gràcia de Sant Salvador de Guardiola (Bages)

La Capella de Nostra Senyora de Gràcia  està situada a peu del camí que puja al Castell la Guardia o la Miralda de Sant Salvador de  Guardiola.

Es tracta d’una petita capella situada als afores del nucli de la vila.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Presenta elements d’època medieval, però ha estat molt restaurada al llarg dels segles.

D’aquest estil en destaca un baix relleu d’un animal inscrit en el mur de la porta d’entrada.

L’accés principal de la capella, es fa a partir d’una porxada coberta per una teulada a doble vessant.

En aquesta hi ha un fris de pedra en el qual s’hi aprecia un escrit.

L’interior és força modern i té un aire classicista, l’espai és cobert per una volta de creueria rebaixada.

La capella de Nostra Senyora de Gràcia és una obra del municipi de Sant Salvador de Guardiola (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Can Fruitós de Sentmenat

La masia de can Fruitós està en el camí del Castell a poca distancia d’aquest a Sentmenat.

Us passo la seva historia:

  • Les terres on està emplaçat actualment el Mas Fruitós, depenien antigament de la Vila de Caldes i juntament amb les masies veïnes, formaven el “Prat Condal”.
R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya

Masia situada per sobre de les terres del castell de Sentmenat. És una masia de les més antigues del municipi.

Actualment, tot i que el conjunt ha estat reformat, manté encara la noblesa de la seva estructura anterior.

R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya

En les finestres altes, hi ha elements de tipus gòtic i el portal que dona accés al pati central, està adovellat amb arc escarser.

R. Brunet – 1983 / Generalitat de Catalunya

C al destacar que l’ermita de Sant Fruitós està adossada a la mateixa masia. ( Ja us vaig fer un article d’aquesta ermita).

Part de darrera de l’ermita de Sant Fruitós

Can Fruitós és una masia de Sentmenat inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia- Carpintero

Mare de Déu de la Divina Gràcia del Pont de Vilomara i Rocafort

Setmana dedicada a les Esglésies

L’església  de la Mare de Déu de la Divina Gràcia és una església situada dins el nucli de la vila,

front la plaça Major amb cantonada carrer de Santa Magdalena del Pont de Vilomara.

Es un edifici neogòtic del 1868 inacabada.

El sostre de l’interior de la nau, és cobert amb volta de creueria, i les arcades de les capelles laterals amb arcs apuntats.

La façana restà inacabada, només construint-se el basament

i el portal d’accés és dovellat en arc de mig punt.

Una torreta sobre la teulada de l’església amb unes campanes i una creu a sobre;

no és per tant una torre – campanar.

Disposa d’un rellotge d’esfera que es situa al seu mur frontal.

Mare de Déu de la Divina Gràcia és una església del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es r_01.jpg

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé i Mª Àngels Garcia – Carpintero

Cal Cuiros d’Alella

Avui us presento dos articles

Cal Cuiros esta situat en el camí de Tiana, 4 d’Alella .

Us passo la seva historia:

  • Sobre la llinda de l’entrada principal hi ha la data de “1791”.
  • En  la façana la data d’una reconstrucció o reforma: “1912”.

Edifici civil de planta rectangular. Està format per uns baixos i dos pisos, dels quals destaca el superior ocupat per una sèrie d’arcs de mig punt. La coberta està formada per una teulada de dos vessants amb un ampli voladís amb suports de fusta. Sobre la façana hi ha un rellotge de sol.

El conjunt resulta especialment interessant per la seva posició elevada que domina una panoràmica de la vila, i l’accés principal al recinte del jardí, al qual s’accedeix a través d’un túnel o passadís amb una escala d’uns 20 metres de llarg, cobert amb volta i una porta a la part inferior d’aquest. Aquesta porta o entrada, exteriorment es situa al final d’un carrer sense sortida molt inclinat, i té l’aparença d’una petita capella.

Can Cuiros és una obra del municipi d’Alella protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Mercat Municipal de Teià, amb 102 anys !

El Mercat Municipal de Teià és un edifici singular de la vila que data del 1916.

Situat a la plaça de Catalunya, la zona que l’envolta és el nucli central comercial de la ciutat, que es correspon amb el centre geogràfic del poble.

Disposa d’una bona oferta de producte alimentari fresc.

Cada parada te un numero a sobre d’ella, fins a 19.

 

Actualment conserva l’estructura de l’època per dins,

i per fora és modern.

Dies d’obertura: De dilluns a dissabte, de 8.00 a 14.00 hores; dimarts i divendres de 8.00 a 14.00 i de 17.30 a 20.00 hores.

El Mercat Municipal de Teià, amb 100 anys de historia :

http://laclau.cat/100-anys-del-mercat-municipal-de-teia/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Teià

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Creu de Terme de Cardedeu, és diferent a altres creus…

Es diu que a dins del terme de Cardedeu, hi havia tres creus de terme, sols se’n conserva una i pots ser que sigui la mes important, situada a l’entrada del poble venint de Granollers, al costat o front de la Plaça de la Creu.

Es descriu d’aquesta manera en una de les Web de Cardedeu :

“ Es tracta d’una creu monumental del 1679, emplaçada damunt una ampla base circular, amb tres graons, una esvelta columna salomònica coronada per un capitell i la creu, de braços lobulats amb relleus escultòrics a cara i cara: en una la Mare de Déu i, en l’altra, Crist crucificat.”

Fons Fotografic Salvany -1915

En la base de la Creu de Terme, s’hi troben relleus esculpits:

  • L’escut de la vila dins un rombe.
  • Un manat de cànem
  • La llegenda segons la qual : resant un parenostre i una avemaria es guanyen 40 dies de perdó.

La Creu de Terme és el monument més característic de Cardedeu;

l’Ajuntament en concedeix una reproducció en bronze com a màxima distinció de la vila.

Mireu el cas que us invito a veure, un acte realitzat en l’any 2015 :

http://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/creu-de-terme-de-cardedeu-per-als-germans-castells-i-per-a-tomas-elias/

Aquesta Creu de Terme, forma part d’un immoble inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en l’Inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Llegim a NacióGranollers un article que va publicar sobre la Creu de Terme de Cardedeu fa deu anys:

El cupó de l’ONCE del dimarts 2 de gener de 2007, es va distribuir amb una imatge de la Creu de Terme de Cardedeu com a element singular i emblemàtic de la vila. Aquest cupó s’inclou dins les sèries de cupons diaris (de dilluns a dijous) amb una difusió de 6 milions d’unitats repartides per tot l’Estat…”.

Com veieu, La Creu de Terme de Cardedeu, és diferent a altres…!

 

Text i Fotografies actuals : Ramon Solé

Fotografia antiga : del fons fotogràfic de Salvany – any 1915