Can Pagès de Sabadell

Avui us presento dos articles

Can Pagès és una masia situada Ctra. Prats de Lluçanes, km. 3,1 al municipi de Sabadell. Edificada en un replà a la dreta del torrent de Colobrers o de la Tosca, just quan surt de la gorja que l’ha encinglerat fins a darrere la casa. L’edifici no ofereix cap tret remarcable; és un conjunt d’edificacions obrades al llarg d’anys, forçades sempre per raons de necessitat i de servei.

Datada la seva construcció en l’any 1870. Un descendent de Can Pagès va establir la masia taverna a rampeu del camí de carro que anava de Sabadell a Castellar del Vallès; taverna on paraven les tartanes i hi feien “pa i trago”, abans d’envestir el camí, en ambdós sentits, que començaven al peu mateix de la casa.

Can Pagès s’abasta de l’aigua que surt d’una profunda mina, anomenada font de Can Pagès, que anys abans rajava darrere la casa i actualment ho fa al peu mateix de la façana, i és molt concorreguda per gent que va proveir-se’n per a les necessitats domèstiques. (Actualment NO raja). Una part de l’aigua d’aquesta mina va a un petit viver de truites de riu que proveeixen la cuina del restaurant.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé / Imatge aèria : Google

Molí de Brotons i el Salt de la Tosca de Castellcir : el passat i el present…

El Molí de Brotons, fou un molí situat en el terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès, és a l’enclavament de la vall de Marfà.

Estigué habitat i en funcionament almenys des del 1608,en què és anomenat Molí de Brotons, Molí dels Pilars o Molí de la Tosca, fins al segon terç del segle XIX.

L’any 1863 hi hagué una avinguda d’aigua extraordinària, hi moriren les vuit persones de la família del moliner, a partir d’aleshores ha romàs abandonat.

Les seves restes estan situades a l’esquerra de la riera de Marfà, al nord-est de la masia de Marfà

i a prop i també al nord-est de la capella de la Mare de Déu de la Tosca i del Molí de Marfà.

És un molí semitroglodític, situat aprofitant unes balmes de la llera de la riera,

i a un costat del Salt de la Tosca, en un paratge de gran bellesa.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies i imatges antigues : Ramon Solé i Arxiu Rasola

Ermita de la Mare de Déu de la Tosca de Castellcir

La Mare de Déu de la Tosca  està el vell mig de la Vall de Marfà, a la dreta de la riera de Marfà, a llevant de la casa de Marfà, en el municipi de Castellcir.

Concretament, és en el paratge de la Tosca o Font de la Tosca, a prop i al sud-oest del Molí de Brotons.

Us passo dades històriques :

  • Podria ser l’església de Santa Maria de les Illes, documentada el 1062.
  • L’edifici actual, però, va ser construït l’any 1639 i ampliat al mateix segle (1668 i 1673). Va ser remodelat de nou l’any 1914, quan s’inaugurà el nou altar i el cambril.

També era anomenada de la Mare de Déu de la Llet o de la Cinta, per haver-hi abans la tradició a on es deia que les dones que estaven en cinta havien d’anar-hi com a mínim una vegada per tal d’assegurar-se tenir un bon part.

Aquest Santuari, és d’una sola nau i rectangular, coberta amb volta de canó, i capçada amb un absis semicircular, cal dir , que el presbiteri està separat per una reixa.

En la llinda de la porta veiem gravada la data de 1668,

i a sobre de les dues petites finestres, podem veure una ala i la data de 1673.

Santuari està actualment agregat a Santa Maria de Moià de la Diòcesis de Vic, arxiprestat del Moianès.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola