La torre de l’Estació de Vacarisses (Vallès Occidental)

Per anar a la Torre de l’Estació , cal sortir al Km 35,5 de la ctra. C-58, està al costat del Camí Romeu 4, en la Urbanització el Ventaiol de Vacarisses.

Us passo la seva historia:

  • Segons la informació del cadastre, l’edifici fou construït l’any 1914.

Torre d’estiueig situada a prop de l’antic hostal de Palà i del pas del camí Romeu i envoltada pel que havia estat un petit jardí. Es tracta d’un edifici d’estil classicista, de planta quadrada, amb planta baixa, primer pis i coberta amb terrassa.

 A les diferents façanes es caracteritza per un ritme de tres finestres perfectament regulars a cada planta, les quals estan emmarcades amb una motllura blanca i rematades en forma de talla-aigües.

A la façana principal les obertures segueixen el mateix patró, però amb la porta d’entrada i un balcó al primer pis. Algunes de les finestres han estat tapiades.

Els murs exteriors són arrebossats i pintats d’un color grana que dóna singularitat a l’edifici, que és anomenat popularment l’“Estació” precisament perquè el color de la façana recorda l’estil de les antigues estacions de ferrocarril.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text : Ramon Solè

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell o La Torre de Castellnou de Bages (Bages)

El Castell o La Torre de Castellnou de Bages juntament amb altres restes conforma un castell que s’aixeca dalt d’un carener en un indret dominant de la vall del Llobregat. Fou una fortificació des de mitjan segle X, anomenat llavors castell del Buc (de «Bugo» o «Buco»), que actuava de guaita per a prevenir atacs enemics, precedent del nom Castellnou.

Us passo la seva historia:

  • Aquest castell no apareix documentat fins a principis del segle XI.
  • l’any 1001, dins el terme de Buc (Buco, Bugo o Bugu).
  • Aquest, documentat des del 952, no tenia castell propi per tenir a prop el Castell d’Or al límit amb Santpedor.
  • En ésser destruït aquest per Al-Mansur el 999, empenyé a la construcció del castell de Castellnou. El domini eminent estava en mans dels comtes de Barcelona, que l’infeudaren a Guifré de Cerdanya.
  • El domini feudal era a mans de la família Balsareny. Està documentat que l’any 1020 Guifré de Balsareny el va vendre a la seva muller Ingilberga.
  • Aquesta dama el deixà en testament l’any 1038 al seu fill Bernat Guifré de Balsareny.
  • L’any 1045, per herència, quedà incorporat al patrimoni del vescomtat de Barcelona fins que l’hereu del patrimoni Berenguer de Guàrdia,
  • L’any 1187, el deixà en testament a Arbert de Castellvell en alou franc i lliure.
  • S’ignora com passà a mans del rei però l’any 1246, el rei Jaume I el permutà al bisbat de Vic per diverses propietats a València, juntament amb el castell i la vila de Sallent. Els bisbes uniren el castell de Castellnou de Bages, el castell de Sallent i el castell d’Artés, que ja posseïen, sota una mateixa baronia.
  • L’any 1321, el bisbat de Vic requerirà al rei Jaume II la confirmació de la jurisdicció dels tres castells. El domini del bisbat de Vic pervisqué fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.

De l’antic castell només en resta una gran torre cilíndrica dalt d’un turó amb bones vistes, força malmesa, amb restes de murs i fossat de l’estructura primitiva tot al seu voltant. Està assentada en un terreny abrupte, amb desnivell. Al voltant de la torre hi ha restes de d’edificacions molt malmeses que es creu que formarien part de l’estructura primitiva.

La torre, de secció circular, té uns 12 m. d’alçada i un diàmetre exterior de 703 cm., mentre que al seu interior és de 213 cm. El gruix del mur és de 245 cm. i consta de tres pisos que van reduint la seva alçada a mesura que creixen en altura. No existeixen obertures tot i que sembla que devia comptar amb una porta a l’altura del segon pis. L’aparell està fet a base de blocs de pedra disposats en fileres i units amb morter gris. Hi ha restes d’arrebossat en els murs exteriors.

L’alçada és menor en cada nivell; el superior és el més baix. No es conserven vestigi d’obertures però es creu que només devia tenir una porta encarada a llevant a l’altura del segon tram. Atesa la manca de finestres, devia tenir un terrat o galeria des d’on atalaiar els voltants i fer senyals. L’aparell és fet amb blocs de pedra escantonats disposats en rengleres horitzontals i fixats amb un morter molt compacte de calç i sorra. Als paraments externs hi ha grans clapes de morter que denoten que la torre havia estat totalment arrebossada a l’exterior. Pel que fa a la datació, aquesta torre s’integra plenament a les construccions militars del segle XI.

A la banda de migjorn de la torre hi ha restes d’una construcció rectangular amb murs de 110 cm de gruix que s’enfonsen uns 70 cm a partir del nivell del sòl. El rectangle fa 290 cm d’amplada en la cara de ponent. La mida de les altres cares no es pot determinar tot i que el mur sud s’estira fins a 435 cm i el nord fins a 245 cm. A llevant de la torre, situat en el pendent, hi ha un mur de 6,60 m de llarg i 1 m d’alt que devia ser un mur de contenció.

L’aparell és més desordenat que el de la torre, amb filades horitzontals amb la majoria de blocs ajaguts. Els carreus, aquí, són fixats amb fang. El turó on s’alça la torre, sobretot a migjorn, és tallat per un vall (fossat) en forma de “V”.

La torre de Castellnou de Bages és un edifici de Castellnou de Bages (Bages) declarat bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Santa Maria de Castellet de Sant Vicenç de Castellet (Bages)

Setmana dedicada a les Ermites, Esglésies rurals i Capelles

Santa Maria de Castellet és l’església que es troba dins el recinte del Castell de Castellet al costat mateix de la torre en el municipi de Sant Vicenç de Castellet.

Us passo la seva història:

L’església fou bastida probablement el segle XII, aprofitant segurament l’estructura d’un temple preromànic.

A. Daura / Generalitat de Catalunya

L’edifici primitiu preromànic fou abandonat i se’n construí un de nou, romànic.

X Oms – 2010 / Generalitat de Catalunya

L’edifici actual, adossada a la casa dels ermitans, conserva part de la primitiva edificació preromànica i gairebé la totalitat de l’obra romànica, la qual constitueix el primer cos, més ampli, construït el 1884.

Per a més informació us passo un enllaç :

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-castellet

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga Biblioteca de Villa Almirall de Barcelona

L’Antiga Biblioteca de Villa Almirall està entre el cim del Tibidabo i la torre de comunicacions de Collserola.

Us passo dades de la seva historia:

  • Almirall va ser un reconegut polític i escriptor del segle XIX, considerat el pare del federalisme català.
  • Valentí Almirall no va veure mai aquest edifici, va ser la seva dona, Rosalía, qui el va construir després que morís per honrar-lo.
  • L’edifici és d’estil neoclàssic i té una façana plena d’al•legories al coneixement.
  • Aquí s’hi va guardar la biblioteca personal d’Almirall però amb el temps, els llibres van desaparèixer.
  • Els veïns expliquen que molts van ser cremats durant l’època franquista.
  • També hi ha qui assegura que entre la seva col·lecció hi havia més d’un llibre dedicat a la maçoneria.
  • Actualment es un centre de Celebracions particular.

En la casa Almirall, era on Valentí Almirall acostumava a reunir-se amb els intel·lectuals i polítics de l’època.

Us passo mes informació estreta de Beteve :

https://beteve.cat/general/ledifici-de-lantiga-biblioteca-valenti-almirall-exemple-de-simbologia-macona/

Per les rodalies podem veure la ciutat de Barcelona com si fora en miniatura als nostres peus… !

Recull de dades: Varis

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Masia de Can Draper de l’Ametlla del Vallès

La gran masia de Can Draper és un mas fortificat al municipi de l’Ametlla del Vallès, està al sud del terme municipal, a tocar de l’accés des de la C-17.

Podeu anar pel carrer del camí de can Draper.

Can Draper és una propietat molt antiga, cal dir que era originaria del 1152, coneguda en aquell moment com a Mas Barceló, nom que conservaria fins al 1393 en què Ramon Draper es casa amb la pubilla de la casa.

Us passo la seva llarga i interessant historia :

  • Molt abans de la construcció del Mas Draper i al mateix lloc hi existia un petit edifici voltat de terres pròpies anomenat Mas Barceló.
  • Aquest mas, el més antic documentat a l’Ametlla, consta que existia en documents dels anys 1151 , 1172 i 1393.
  • A l’any 1393 és anomenat marmessor de l’herència Ramon Draper, casat amb una filla de Barceló, i aquest nom ha romàs als documents fins ara.
  • La construcció del Mas fortificat respon a les necessitats de defensa a la vida del camp suscitada des del segle XV amb la revolta dels remences.
  • El patrimoni del mas fou augmentat i a mitjan segle XVI, en vida del propietari Jaume Draper, es construeix el gran edifici de l’actual mas,

amb la seva torre de defensa separada per un pont que podia aïllar completament el Casal de la Torre en els moments de perill.

La masia de can Draper, està formada per diverses construccions que formen un complex a l’entorn d’un gran pati tancat i amb una torre a la línia exterior.

Aquesta torre, originàriament de defensa, és de planta quadrada amb planta baixa i tres pisos, coronada per una balustrada.

A la planta baixa es troba una capella espaiosa amb pintures molt deteriorades. La capella havia posseït ornaments i un retaule gòtic que va desaparèixer durant la guerra civil del 1936.

Al cim de la torre hi manca la campana, que fou prestada l’any 1939 a la parròquia de l’Ametlla i no fou tornada.

A les façanes hi ha finestres gòtiques, una d’elles amb l’escut i l’any 1551.

Hi ha un relleu situat a la façana de migdia de la torre, sota la finestra del primer pis. És una pedra de forma rectangular la llegenda de la qual està emmarcada per una garlanda de fulles i fruites i sostinguda per unes figures infantils esculpides en alt relleu, totalment nues.

A la part superior i inferior de la llegenda hi ha una carota. La inscripció diu així: “FONCH EDIFICADA LA PRESETN TORRA A XXVI DE MAIG DE L’ANY MDLXXIIII PER LO HONORABLE EN JAUME DRAPER”.

Destaca una escultura en alt relleu situada sota la finestra de la Torre, a la banda de llevant, que representa un guerrer de mida natural, amb capa, empunyant una arma i amb un escut amb la inscripció “IHS”.

Hi ha dues inscripcions més, una en la cinta que té al voltant amb la inscripció en llatí que diu: “Amb aquest signe venceràs”.

L’altra al peu de la figura on es pot llegir: “A l’edat de LV anys”.

S’ha dit que l’escultura del guerrer fou trobada enterrada en algun lloc proper al mas, per la seva forma podria ser la tapa d’una tomba…

A banda, és tradició en la família Draper,  que la pedra esculpida fou l’obsequi que feren els picapedres a Jaume Draper un cop acabades les obres del casal i la torre.

Aquest Masia està envoltada encara avui en dia, de terres de cultiu amb oliveres i a prop en la riera hi ha la font del seu nom.

 Can Draper, és una magnifica masia – fortificada, que cal veure-la per donar-se de la seva importància monumental. !

La gran masia de Can Draper, està catalogada com a bé cultural d’interès nacional des del 1949.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Lletres de Llinars del Vallès

Can Lletres esta situat en el carrer Josep Argila, 39 amb cantonada carrer de Reverend Pere Bonastre i la part de darrera de la finca dona  al carrer de Ramon i Cajal de Llinars del Vallès.

La seva historia ens ve de finals del segle XIX, és coneixia com  la Torre del Baró de la Barre, descendent de Joan Antoni de la Barre, governador militar i polític de la ciutat i corregiment de Mataró i subdelegat de la Intendència de Catalunya.

antiga placa de la Torre del Baró de la Barre

Amb els anys, aquesta Torre senyorial, va ser la seu de l’antic Casal d’Avis.

Ja mes als nostres dies, és va portar una remodelació de l’edifici  i per part de l’Ajuntament va instal·lar el Centre de Formació Permanent.

El 17 de març de 2012, va tindre lloc a Llinars del Vallès la inauguració oficial de ‘can Lletres’.

Es tracta d’un edifici de planta baixa amb obertures totes elles de porta, un primer pis de finestres quadrangulars i les golfes amb una finestra geminada apuntada.

El maó vermellós de les cantoneres, la motllura que separa la planta baixa del primer pis i els emmarcament de les obertures marca un fort contrast amb el color dels seus murs.

En el espai exterior obert hi ha una plaça, on podem llegir amb lletres grans “ can Lletres”.

Us passo informació dels Cursos que és portaran a terme durant la temporada 2018 – 19 :

http://www.llinarsdelvalles.cat/ajuntament/plans-i-campanyes/cursos-a-can-lletres-2018-19.html

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Llinars del Vallès.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Folch i Torres de Palau-solità i Plegamans

La casa Folch i Torres, està situada en carrer del Castell, 8 i  amb cantonada a l’Avinguda Catalunya de Palau-solità i Plegamans.

La casa Folch i Torres és un edifici noucentista i un dels edificis més emblemàtics de Palau-solità i Plegamans. S’aixeca els anys 20 del segle passat.

Va pertànyer a l’escriptor Josep Maria Folch i Torres, el qual la va ordenar construir com a casa d’estiueig.

El jardí magnífic jardí, va ser concebut l’any 1923, es va pensar com a jardí mediterrani d’influència italiana. En l’actualitat, pràcticament tot l’antic jardí de la casa és propietat de l’Ajuntament, i està qualificat de verd públic.

La Torre, es va construir a l’any 1924-1925 i uns anys mes tard la resta. A l’agost de 2001, es fan obres de conservació i reformes.

Originàriament, l’estructura era de murs portants de maó i forjats d’entrebigat de fusta. La coberta està inclinada a quatre vessants i té una teula àrab, tant a la casa com a la torre. A la casa el carener és paral·lel a la façana principal.

En l’actualitat la torre i el jardí pertanyen a l’Ajuntament i la part restant de la casa és privada.

L’any 2008, la Casa Folch i Torres va ser declarada com a Bé Cultural d’Interès Local; en l’actualitat la torre i el jardí pertanyen a l’Ajuntament i la part restant de la casa és d’ús privat.

Per a mes informació i fotografies, podeu consultar a :

http://www.palauplegamans.net/pl3/descobrir/llocs-d-interes/id349/casa-folch.htm

Si voleu saber sobre la Fundació Folch i Torres, podeu consultar a :

http://fundaciofolchitorres.org/inici/index.php

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Can Boet de Mataró, mes que una Masia…

La Masia de can Boet esta situada en el Pla de Can Boet, en un turonet front la rotonda de la Plaça Laietana i el carrer de Pablo Iglesies, 80 de Mataró.

Can Boet és una masia neoclàssica de Mataró.

Masia situada a l’extrem sud del barri que duu el mateix nom, molt a prop de l’autopista del Maresme i del clos arqueològic on fins no fa gaire temps hi havia la torre i la masia de Can Llauder.

Can Boet pertany al primer grup de masies, segons la classificació de Bonet i Garí, amb teulada a dues aigües perpendiculars a la façana.

La masia és del segle XVIII, amb elements neoclàssics afegits a la façana, i  és de les poques masies que resten en la fèrtil plana baixa de la riera d’Argentona, actualment en fase d’expansió industrial.

Llegim en un blog de la Diputació de Barcelona :

“Des del mes de novembre de 2013, Can Boet esdevé un equipament municipal per a la gestió del patrimoni cultural de la ciutat de Mataró, en els àmbits de l’arqueologia de les ciències naturals. Incorpora el centre d’interpretació del jaciment arqueològic de la vil·la romana de Torre Llauder i el Centre de Documentació (CD) del Parc del Montnegre i el Corredor.

Bassa

Es tracta d’un centre de documentació i de recerca, que té com a objectiu primordial la difusió, el foment i la promoció del patrimoni arqueològic i natural.

El centre integra els col·lectius d’investigadors voluntaris que col·laboren en aquests àmbits: el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró i la Delegació de la Serralada Litoral Central.

Activitats familiars cada quart diumenge de mes a les 12 h”

Can Boet havia sigut una casa de camp de les afores de Mataró, fins que fa uns anys es va anar edificant i industrialitzant la zona, podeu veure com s’ha mantingut, ara com ara,

en la part de sota de la masia hi ha una extensió de terreny que està molt ben conreada amb diversitat de verdures tot l’any.

Es curiós, donat que en tota aquesta zona sols imperen, edificis, industries i vehicles circulant… !

Us passo un interessant article sobre can Boet :

http://sostenible.cat/article/can-boet-patrimoni-natural-i-arqueologic-de-mataro

Can Boet es una edificació protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Text, recull de informació i Fotografies : Ramon Solé