Santuari de la Mare de Déu de la Salut en Barcelona

El Santuari de la Mare de Déu de la Salut  està situat en el Camí del Mas Guimbau, 29, en el Barri de Les Planes de Vallvidrera en Barcelona.

L’església és neoromànica situada al barri de Mas Guimbau en Les Planes de Vallvidrera amb un entorn molt boscós.

Va ser projectada pel destacat arquitecte Enric Sagnier Villavecchia en l’any 1927 i es va acabat de construir en 1929.

Construïda amb pedres extretes de la pedrera de Can Castellví, a Collserola.

Planta de creu grega.

Una sola nau, absis i dos annexos en forma de capelles.

L’interior de l’absis podem contemplar uns frescos pintats a l’any 1948 per Carles Llobet.

També destaca una creu en el seu exterior que ens recorda a les de Terme.

En un costat de l’entrada hi ha un pou.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Santuari de la Mare de Déu de la Salut a Samalús de Cànoves i Samalús

A poca distància, a llevant de l’església i dintre el petit grup que forma el poble, hi ha l’ermita o santuari de la Mare de Déu de la Salut, es va construir cap a l’any 1720, tot i que no va ser consagrat fins el 1800.

També està documentada des del 1737 i que fou totalment refet el 1902, pels senyors de Bori o del Castell.

És coneguda com el Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. Al seu costat hi ha la Font de la Salut amb una Imatge de la verge amb rajoles.

L’actual ermita de la Salut, d’estil gòtic, degué ésser construïda damunt de la primitiva, segurament romànica, que es devia bastir els darrers anys del segle XVIII per acollir la imatge de la Mare de Déu, de marbre blanc, obrada per un imatger desconegut.

Per a mes informació podeu consultar la Web de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús :

http://www.canovesisamalus.cat/129-turisme/llocs-dinteres/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-salut.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Cànoves i Samalús i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Cottolengo del Pare Alegre de Barcelona

El primer asil de la península Ibèrica fet a partir del model del primer Cottolengo va ser el de Barcelona.

Tots els asils que porten el nom de Cottolengo es van fer partint del model de la Petita Casa de la Divina Providència o Piccola Casa della Divina Provvidenza de Torino (Italia).

El Cottolengo és un asil on s’acullen malalts i necessitats, mantinguts per la caritat pública, segons el model de la Petita Casa de la Divina Providència, fundada a Torí per Giuseppe Benedetto Cottolengo el 1832.

El primer Cottolengo de la península Ibèrica, inspirat en el de Torí, fou el de Barcelona.

Creat el 1932 en memòria de l’actuació benèfica del jesuïta Jacint Alegre i Pujals, i es coneix com el Cottolengo del Pare Alegre.

La congregació que se’n fa càrrec s’anomena Servidores de Jesús del Cottolengo del Pare Alegre i el van fundar Dolors Permanyer i Joan Guim el 1939.

Està situat a la zona de La Salut del districte de Gràcia de Barcelona.

Per a mes dades podeu consultar a :

http://www.cottolengopalegre.org/

I a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Servidores_de_Jes%C3%BAs_del_Cottolengo_del_Pare_Alegre

Està situat en un petit turó a la zona de La Salut del districte de Gràcia de Barcelona, el costat d’una de les entrades del Park Güell.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé