Les cases velles de les rodalies de l’Església de Sant Feliu de Codines

Els carrers de les rodalies de l’Església de Sant Feliu de Codines, guarden cases molt antigues i de gran vellesa.

El Barri de La Sagrera està integrat, urbanament, per la Sagrera Alta i la Sagrera Baixa,

el carreró de la Sagrera i la plaça de la Sagrera,

bàsicament, esta compres entre el carrer de La Sagrera, La Plaça de l’Església, carrer de Llevant, Plaça de La Sagrera.

Disposa de cases amb portals adovellats i finestrals,

exemplars de l’arquitectura popular dels segles XV, XVI i XVII.

Destaca, el cas de can Sant Pere, amb una finestra treballada que es magnifica,

i a sobre la porta un petit escut rodo;

en altres cases també hi ha un escut rodo.

No es l’única, hi ha altres cases d’admirar els detalls, sobre tot, en la seva façana principal  i /o finestres,

com Can Sunyer i Cal Coronel a la Sagrera Baixa, Cal Sant Pere a la Sagrera Alta i Can Petit a la pl. de la Sagrera.

Hi ha de cases senzilles, que en algunes no si habita i es trobant en un estat de casi abandó.

Aquestes cases, contrastant amb les cases noves que s’han construït per les rodalies del Barri de La Sagrera.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia ca l’Espardenyer de Santa Eulalia de Ronçana

L’antiga masia de can Turell , que us vaig presentar la setmana passada i aquesta d’avui, de ca L’Espardanyer, son situades en el barri primigeni del poble de Santa Eulàlia de Ronçana, conegut com La Sagrera, està situada a l’entorn de l’església parroquial de Santa Eulàlia.

Ca l’Espardenyer , és una masia d’origen medieval que va ampliar-se durant el segle XVI. L’estructura primitiva és a la part posterior de l’edifici actual, amb els murs d’encofrat de tàpia amb un sòcol de pedra i el sostre empostissat. Durant el segle XVI es van incorporar dos cossos nous. La reforma del segle XVII va configurar la masia tal com la podem veure actualment.

És un edifici de planta quadrangular estructurat en dues crugies, de planta baixa i pis i coberta a dues vessants, molt senzilla i comuna a moltes masies de l’època de la seva construcció.

A nivell del pis trobem dues finestres d’arc pla arrebossat, entre les quals s’hi intercala un rellotge de sol, on s’hi pot llegir :

               “1839 / ME FECIT ANDREAS MAS”.

El parament dels murs combina l’encofrat de tàpia i la pedra i argamassa, que s’han revestit parcialment amb morter.

Durant el segle XIX la casa havia estat en mans de la família Mas, es coneixia per Can Berga. L’origen del nom de Ca l’Espardenyer es remunta a principi del segle XX, quan la va adquirir Joan Rosàs, espardenyer d’ofici.  Després de l’espardenyeria, la casa va funcionar uns anys, també  com a hostal.

 

Fons de dades : Diputació de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Turell de Sant Eulalia de Ronçana

L’antiga masia de can Turell, està situada en el barri primigeni del poble de Santa Eulàlia de Ronçana, conegut com La Sagrera, està situada a l’entorn de l’església parroquial de Santa Eulàlia.

Can Turell és una masia del segle XVII que va consolidar-se entre els segles XVIII i XIX com una casa de tres crugies de tipologia clàssica, de planta baixa i pis.

La família Turell s’hi va instal·lar a mitjans del segle XIX, quan Josep Turell va arribar al poble per treballar com a mosso a la rectoria.  Durant la segona meitat del segle XX es va reformar per adaptar-la com a habitatge modern.

La crugia dreta fou afegida posteriorment i no segueix la tipologia dels altres. Per aquest motiu, el portal d’accés està descentrat. És d’arc de mig punt ceràmic amb els brancals de pedra i sobre el seu eix té un finestral de llinda amb l’anagrama “IHS i l’any 1617”.

El tractament exterior dels murs és arrebossat pintat, amb els angles cantoners amb els carreus escairats vistos.

A la façana de ponent hi ha adossat el pou antic.

 

Recull de les dades : Diputació de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La masia de La Torre del Fang de la Sagrera a Barcelona

La Torre del Fang, està situada al carrer Clot, 228 cantonada amb carrer Espronceda. Es una masia del segle XV reformada en segles posteriors, que va des de una masia modesta fins a la gran Torre que podem veure avui en dia, per tant presenta diferents estils segons el segle de la seva remodelació.

Tenim que Hi ha finestres de traça gòtica, amb arcs conopials i permòdols en forma de testes, que es poden datar al segle XVI. Al segle XVIII es va dur a terme una important ampliació que va convertir la masia en una casa senyorial, amb la típica galeria de solana formada per un seguit d’arcs de mig punt.

Va ser de diferents propietaris, tots ells destacables en la Barcelona d’aquell temps, per exemple, en l’any 1423 el propietari va ser un famós Banquer, Galzeran de Gualbes, membre del Consell de Cent. Durant un període van fer estada una congregació religiosa.

La Torre del Fang tenia una gran extensió de terreny per us agrícola i de vinyes, que va perdurar fins a  1922, a partir de les hores La Torre del Fang, la va adquirir ” Fomento de Obras y Construcciones”, bàsicament per oficines, magatzem i tallers, que va afectar el seu interior fent modificacions importants a la seves estructura

En 1983, vaser  adquirit per l’Ajuntament de Barcelona i va evitar posteriorment que es enderroques per les grans obres de RENFE i de l’AVE., La Torre del Fang.

Hi ha la llegenda que el bandoler Serrallonga hi havia fet estada a la masia de la Torre del Fang, quan alguna vegada havia estat a les rodalies de Barcelona i que hi accedia mitjançant una xarxa de passadissos amagats sota terra.

Ara, quedem a l’espera que l’Ajuntament de Barcelona decideixi el futur de la Torre del Fang.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé