Can Torrents de La Roca del Vallès

Aquesta casa es troba a la mateixa plaça que s’obra davant de l’ajuntament, antics jardins de la casa, darrera de la glorieta amb el mateix nom, can Torrents.

És una obra de finals del segle XIX adscrita al corrent noucentista, tot i que el cognom Torrents apareix ja mencionat dins del municipi de la Roca en el fogatge de l’any 1553.

Forma part doncs, d’un seguit de cases de finals del segle XIX i principis del segle XX, de línies modernistes i noucentistes, adaptats al moviment d’estiueig i de segona residència sorgit a l’època.

 

 

Recull del Text : Diputació de Barcelona, Patrimoni Cultural

Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Agnès de Malanyanes de La Roca del Vallès

La Església parroquial de La Roca del Vallès, ja us la vaig presentar fa temps,

avui, serà L’Església de Santa Agnès de Malanyanes  està situada en el carrer Jaume Cuyàs s/n a Santa Agnès de Malanyanes, dins del terme municipal de La Roca del Vallès.

Santa Agnès de Malanyanes es una població del municipi de La Roca del Vallès, a la comarca del Vallès Oriental,

formada principalment per masies i xalets.

Aquest Nucli, està situada al NE del terme municipal, a l’esquerra del riu Mogent.

L’església parroquial, també dita Santa Agnès de Malanyanes, és d’origen romànic i conserva la façana i la porta romàniques.

Està documentada des del 932 i va ser ampliada al segle XVI.

És famós el retaule de Santa Agnès, d’estil renaixentista, que allí va estar exposat fins que va ser substituït per l’actual retaule barroc,

des de 1917, l’antic retaule es conserva en el Museu Diocesà de Barcelona.

Cal destacar  el Campanar del segle XVI amb una possible base romànica.

Coronat per un terrat amb barana de merlets esglaonats.

La cel·la queda oberta amb finestrals d’arc de mig punt.

Des de l’Església s’arriba per medi d’una escala de cargol,

fins a dalt de la Torre o Campanar, on estant les campanes.

El campanar esta adossat a la façana lateral sud te una alçada de 26’35 metres.

Al costat de l’Església, hi ha un petit cementeri.

A les afores, trobareu l’ermita també dedicada a Santa Agnès de Malanyanes.

Si no ho coneixeu , val molt anar-hi.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de La Roca del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de la Mare de Déu de Montserrat ( Capella) de Vilanova del Vallès

L’església de la Mare de Déu de Montserrat, està situada en el passeig del Centenari, 49 de Vilanova del Vallès.

Era una petita Capella dedicada a la Mare de Deu de Montserrat , quan a nivell de municipi depenia de La Roca del Vallès.

Ara per evitar el desplaçament fins l’església de Sant Esteve de Vilanova del Vallès, que està allunyada del centre de la població, es va atorgar que fora declarada com a segona església d’aquest municipi, depenent de l’església de Sant Esteve. (Santuari de Santa Quitèria). Pertany al Bisbat de Terrassa.

Es troba al costat de l’edifici de l’Ajuntament de Vilanova del Vallès.

És de limitades dimensions, disposa sobre de la porta de l’entrada d’una sola campana i un mosaic de la Mare de Deu de Montserrat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de La Roca del Vallès

L’Ajuntament de La Roca del Vallès està situat en el carrer de Catalunya, 24.

És un edifici modernista construït al voltant del 1920 per l’arquitecte L. Planas i Calvet. L’any 1979 l’Ajuntament el va adquirir i el convertí en la seu de la Casa de la Vila, en ell hi trobem l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, els despatxos de gestió i la sala de plens.

Abans era can Sol, havia tingut diferents usos: casa particular, lloc d’estiueig de famílies benestants de Barcelona, habitatge dels mestres, entre altres.

L’edifici consta de 3 plantes i anteriorment també tenia dues edificacions més annexes, que originàriament eren els habitatges del porter i del xofer i les seves respectives famílies, i ara son la seu de la Policia Municipal i el Jutjat de Pau.

Té coberta composta de la que sobresurt una torreta de planta poligonal. La façana principal té un porxo suportat per columnes rodones, damunt d’un podi i coronat per balustrada. Les obertures estan disposades simètricament.

La banda de darrere té un cos poligonal de planta baixa. Els diferents cossos estan separats visualment per una cornisa seguida.

Per a mes informació podeu veure :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/01/can-sol-la-roca-del-valles.html

L’Ajuntament de la Roca del Vallès, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de La Roca del Vallès i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Un Convent que va tancar, en La Torreta de La Roca del Vallès

Les Carmelites Descalces es van instal•lar a La Roca del Vallès l’any 1978, després d’estar-se en una casa del carrer del Rec de Granollers, va ser mentre s’adequava la masia de Can Grau com a Convent de clausura .

Can Grau és un edifici molt complex resultat dels diferents canvis d’ús que ha sofert. La forma originària de la planta es rectangular, tot i que molt modificada per les ampliacions posteriors, amb tres crugies i tres plantes. A la planta pis de la façana de migdia hi ha una galeria porticada, actualment tancada amb fusteria i vidre.

La façana manté un portal adovellat possiblement del segle XVII o principi del XVIII. La coberta és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són revestits amb un arrebossat llis.

Des de la meitat del segle XIX fins a principi de segle XX, era propietat dels marquesos de Santa Isabel.

Per tant, és un lloc a pesar de la proximitat a Granollers molt tranquil. 

Va ser valorat per les monges que seria un lloc silenciós per fer els vots de silenci i clausura

.

La finca disposa d’un mur per tot el perímetre de l’edifici, en la part de darrera, es doble i gran jardí-bosc.

La comunitat de monges Carmelites Descalces de la Torreta, a la Roca,  va deixar el convent de la Marededéu de Montserrat i Sant Josep Oriol, on han tingut presència durant gairebé 40 anys.

La marxa de les cinc germanes d’entre 47 i 97 anys que  viuen en clausura es va  produir per “la falta d’autonomia vital per l’envelliment de la comunitat i la falta de vocacions”, segons explicacions de la germana superiora de la comunitat, Rosa Vives.

Des de l’any 2017, les cinc germanes de la Torreta van anar a viure a la comunitat de Carmelites Descalces de Sant Josep i Santa Teresa del municipi valencià de Serra (el Camp del Túria).

un convent de clausura de l’orde de les Carmelites Descalces.

Can Grau és un edifici  protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de La Roca del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme de La Torreta de La Roca del Vallès

La Creu de Terme de La Torreta de La Roca del Vallès, està situada en el carrer costa Brava, que es lo mateix, la carretera de Granollers a La Roca i altres direccions C- 1415c.

Concretament venint de Granollers esta a la dreta, al costat de l’entrada al Parc de la Creu de la Torreta. No he trobat informació al respecta.

La Creu de Terme de La Torreta, esta a prop de la divisòria dels municipis de La Roca del Vallès i Granollers.

Com moltes de les Creus de Terme, en una de les cares esta Jesucrist crucificat i l’altre hi ha la Verge Maria.

Te una base rodona de quatre nivells i a dalt la creu.

Observem varis escuts en aquesta base i una pedra arrodonida al costat amb relleu.

Cal dir que els xipresos son declarats d’interès local.

Hi ha un cartell que diu :

“Creu de Terme del Marquès Santa Isabel” respecteu l’entorn.

En la rotonda propera,

hi ha un monument que ens indica la divisòria dels Termes municipals  de La Roca del Vallès i de Granollers.

 

Nota : Si disposeu de informació d’aquesta Creu de Terme, us prego m’ho feu saber per poder ampliar dades.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell de la Roca del Vallès

El Castell de la Roca està situat al municipi de la Roca del Vallès, al cim d’un turó des d’on domina la vall del riu Mogent i el pas de l’antiga via de tradició romana que travessava el Vallès, i a un costat de la població.

A principis del segle XX, estava en molt males condicions. L’edifici es de planta trapezoïdal. No conservava el mur de la banda de migdia que es va aixecar en la reconstrucció. Torre cilíndrica oberta pel darrere, feta d’obra i de filades de maó, aquesta formava part d’un edifici més antic.

A ponent hi ha la torre de l’homenatge de planta rectangular, formant un talús molt inclinat, té un pis més d’alçada.

En aquesta zona es troba el nucli residencial, amb una gran estança amb finestres coronelles, el seu mur està coronat per merlets.

A la muralla de llevant el parament forma una sortida de dos cares que fan angle el “rediente” que trenca la línia del mur.

Les sales estan decorades per grans finestrals on hi ha el blasó dels Torrelles esculpit.

Us passo detall de la seva llarga història :

  • Les primeres referències que tenim sobre la Roca són del segle X.
  • No és documentat El Castell , fins al s. XI quan n’era propietari Arnau Mir, l’any 1023.
  • Posteriorment passà a Guillem de Muntanyola a qui succeïren els seus fills Renard i Bernard Guillem, els quals tingueren el castell com a feudataris de Berenguer Ramon de Montcada (1084).
  • El tenien per meitat i en disposaven mig any cadascun.
  • El segle XII la propietat passà per casament al llinatge dels Bell-lloc.
  • Guilleuma de Bell-lloc el cedí al seu espòs amb la condició que el vengués i destinés els guanys a sufragis per la seva ànima, les ànimes dels pares i la del mateix espòs, Guillem de Montclús.
  • El 1283 pertanyia a Ramon de Cabrera qui el 1287 el vengué a Pere Marquès, notari Reial.
  • Durant el s. XIV veiem moviments successius de la propietat de la fortalesa entre monarquia i noblesa. El 1336, Francesc Marquès presta homenatge al rei pel castell de la Roca.
  • Uns anys més tard, Marquès compra la jurisdicció omnímoda al rei i poc després, compra al rei Pere III el mer i mixt imperi i les jurisdiccions alta, baixa i criminal. Segons el fogatge de l’època, s’hi comptaven 205 focs.
  • El 1374, els vassalls aconsegueixen incorporar-se de nou a la corona.
  • Així, vuit anys més tard, el rei torna a vendre la jurisdicció a Francesc Marquès que, com que no paga al rei les anualitats que l’hi devia, la perd a favor de Pere Rovira , axó passa a l’any 1392.
  • Des de 1405 pertanyia a Ramon de Torrelles i de Blanes, el qual va retre homenatge al rei Martí l’Humà com a feudatari seu pel Castell de la Roca.
  • La propietat del castell romangué a mans de la família Torrelles fins al començament del s. XVIII que passà a la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar de Barcelona.
  • Després de diversos propietaris, el 1949 l’adquirí Antoni Rivière i Manén que el 1952, restaurà el Castell que es trobava en estat ruïnós.

Hi ha moltes llegendes i histories relatives al Castell de la Roca, que popularment i des de fa segles passaven d’avis a nets…

El Castell de la Roca està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de La Roca i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de la Roca del Vallès

L’Església de La Roca del Vallès, està situada en el carrer de l’Església, 2.

Esta dedicada a Sant Sadurní de la Roca,  és una església gòtica.

L’edifici és de nau única, coberta per tres trams de volta de creueria.

Té dues capelles laterals cobertes també amb creueria a ambdós costats de la nau, estan situades entre contraforts que sobresurten a l’exterior. El cor és d’arc rebaixat i de volta de creueria.

L’absis és poligonal i té contraforts a l’exterior.

La portada és d’un gòtic tardà, flanquejada per contraforts i pinacles, i arquivoltes apuntades formant una fornícula per la imatge de sant Sadurní.

La torre espadanya és de paredat, és d’un cos únic amb dos arcs de mig punt de maó i coronat per merlets.

Us passo la seva historia :

  • L’església la va fundar l’Abadessa Emma del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, l’any 932.
  • Del primitiu edifici romànic només se’n conserva un tros de parament, l’església es va engrandir el segle XVI sota el mestre d’obres Bartomeu Roig.
  • Les obres es van acabar l’any 1558.
  • Hi ha notícies documentals de les reformes posteriors com en el 1604 que es fa la sobreteulada.
  • Durant el 1606 s’enrajola.
  • Construcció del retaule barroc de l’altar major, datat el 1620, va ser obra de l’escultor Antoni Comes.
  • I el 1636 es porta a terme la reparació de la volta.

L’Església de La Roca del Vallès està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé