Can Roure de Premià de Mar

Can Roure està situada en el carrer Sant Antoni, 21-27 de Premià de Mar.

A part del nom de Can Roura, també en els anys se l’ha conegut com a la Nau  i com a Vil·la Jacinta.

Us passo ressenya de la seva historia :

  • Pertanyia a la família Roura, que tenia una foneria a Premià de Mar, on actualment hi ha la plaça dels Països Catalans, més coneguda popularment com la Foneria.
  • Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39), el Comitè revolucionari la decomissà i hi instal•là la barberia col•lectiva.
  • Durant uns anys a la dècada dels 70 del segle passat fou escola.
  • Actualment hi ha dependències municipals, com el Jutjat de Pau , Registre Civil.

És un edifici unifamiliar de planta i pis. La planta baixa té al centre la porta d’entrada i dues grans obertures de la mateixa alçada i amb la mateixa ornamentació a la llinda, amb relleus de garlandes. Al seu damunt s’obren tres finestres idèntiques d’arc rebaixat amb motllura ampla i ampit dentat. L’acabat del parament és d’estuc imitant carreus.

Casa de planta rectangular de tres crugies perpendiculars a la façana als quatre vents i que ocupa l’espai on abans hi havia cinc cases de cós, tres ocupades per la casa i als laterals havien estat patis. A la part posterior conserva un safareig d’una de les cases de cós antiga i li van afegir una font amb plafó de rajoles d’estil rom antic.

El nucli d’escala està a la crugia esquerra, actualment també hi ha una escala metàl·lica a l’exterior, a la façana de ponent. La coberta és plana practicable a modus de terrat català només ocupat pel volum d’escala. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d’una composició simètrica segons tres eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa amb una porta d’accés central amb llinda i dues finestres laterals, també amb llinda i amb barana de balustre; en la planta pis, amb tres obertures d’arc carpanell.

Coronament amb cornisa i balustrada a la terrassa. El parament de la façana és un estucat en relleus formant bandes horitzontals imitant carreus posats a portell, en els emmarcament de les obertures hi ha un recreixement pla decorat amb relleus de garlandes entre la llinda i el guardapols.

Per cert, a can Roure em vaig casar jo farà deu anys en rere !!!

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Premià de Mar i Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Sant Pere de Valldeneu de Sant Martí de Centelles

Per anar a Sant Pere de Valldeneu es molt fàcil, podeu fer-ho tot caminant o anar en vehicle per el mateix camí; des de l’estació de tren de Renfe. de Sant Marti de Centelles, trobareu tant sols sortir del recinte, un cartell que indica per on teniu que anar a Sant Pere de Valldeneu.

Tot seguin  les indicacions de molts cartells que trobareu durant el camí, en poc mes de mitja hora a peu, estareu en aquesta important Església.

Us passo la seva historia :

  • Era una Parròquia que pertany a l’antic terme de Sant Esteve, anomenat també de Centelles i vinculada en els seus orígens a la parròquia de Sant Martí de Congost o d’Aiguafreda.
  • És coneguda des de 898 amb el nom de la “Villa Danielis”, que derivà en el topònim de Valldaneu.
  • L’església, però, s’esmenta fins 1007 en el testament d’Odesind que, fou jurat sobre l’altar de Sant Pere que pertanyia al comtat d’Osona.
  • Segons els llistats de les parròquies del bisbat podem considerar que funcionava com a parròquia ja a la primera meitat del segle XI amb el nom “Vilar Daniel”
  • I més tard com a “Valdaniel”.
  • Cap el 1640 l’edifici romànic fou gairebé totalment reconstruït
  • Més tard s’hi feren altres reformes com ho demostren la data de la porta principal, de ferro, “17 de març de 1830”.
  • Actualment el nucli de població és allunyat i ha perdut el caràcter real de la parròquia.

Sant Pere de Valldeneu esta formada per una sola nau amb capelles annexes a ambdós costats.

L’absis, orientat a llevant, presenta un retaule d’obra i una mena de deambulatori.

La nau és coberta amb volta d’ogiva i les naus laterals amb volta quatripartita, als nervis de la qual es tanquen en una clau o medallons esculpits

A la capçalera de la nau en el medalló hi podem veure Sant Pere amb les claus. La nau central es comunica amb les laterals mitjançant pilars ortogonals i arcs de mig punt.

Als peus hi ha l’accés al campanar i l’antic cor. Dins un armariet s’hi conserven dues piques, una és de marbre i està fragmentada.

Externament presenta un portal adovellat, el capcer triangular al sector nord, s’hi adossa un campanar de torre de planta quadrada i tres pisos amb una finestra d’arc de mig punt a la part superior.

La resta d’obertures són rectangulars. La capçalera presenta l’absis semicircular i una absidiola a tramuntana la qual mostra un paredat llis, mentre que l’absis s’inscriuen lesenes llombardes i és de pedra tosca amb arrebossat al damunt.

Al costat de la parròquia, hi ha can Esglésies, te un portal adovellat i podem llegir  l’any 1599, aquesta masia no és l’antiga rectoria, que es troba a 600 metres abans d’arribar-hi a l’Església, mes avall del camí.

Al costat o front l’església hi ha el cementeri que encara esta en us, per la gent de les masies de les rodalies.

Sant Pere de Valldaneu està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades Viquipédia i Ajuntament de Sant Martí de Centelles

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga església de Santa Maria de Puigcerdà

L’antiga església de Santa Maria, està situada en la Plaça de Santa Maria a Puigcerdà.

L’església de Santa Maria de Puigcerdà va ser l’antiga parròquia de la vila, de la qual les úniques restes conservades són el campanar, ascendible des de finals del s. XX, i una portalada, traslladada a l’església de Sant Domènec.

Us passo detall de la seva historia :

  • Sembla que l’inici de la construcció del temple és el març de 1178, i l’11 d’octubre del mateix any el papa Alexandre III va concedir-ne al bisbe Arnau la possessió.
  • Va començar sent un edifici romànic ampliat i reformat a finals del XIII en estil gòtic.
  • Les reformes més important s’hi feren durant els segles XIV i XVIII, en l’últim cas a causa d’un incendi documentat, l’1 de juny de 1785, que afectà l’altar major, el presbiteri, les sagristies, l’arxiu i l’orgue; és a dir, la totalitat de l’església.
  • Tristament l’any 1936 va ser enderrocat per la CNT-FAI durant la guerra civil espanyola.

L’antiga església de Santa Maria era formada per tres naus i un atri campanar als peus. L’edifici va ser ampliat i remodelat des de l’inici, en un procés que esdevé força complex. Les naus laterals, fetes amb volta de creueria, tenien diverses capelles entre els contraforts, catorze a finals del segle XIX.

Del conjunt era destacable la portalada d’entrada de ponent, del segle XIV, que actuava com a atri, feta amb marbre vermell d’Isòvol i en què hi havia diverses làpides a terra.

L’entrada comunicava amb el cor i la nau central. S’hi observen arquivoltes ogivals, amb motllures pentagonals i rodones, que se sostenen sobre deu columnes rodones culminades amb capitells, decorats amb motius vegetals, com dues pinyes. A la dreta encara és visible el baix relleu d’un traginer.

La porta de migdia, feta amb el mateix tipus de pedra que l’anterior, tenia uns esglaons que baixaven a l’alçada de l’actual campanar, ja que la plaça actual es construí sobrepujada amb les runes de l’església. Constava de cinc arquivoltes ogivals de motllura rodona amb cinc columnes, del mateix estil, i els capitells estaven decorats amb caps de gatons.

Una de les arquivoltes es restaurà i es va reinstal·lar a l’església de Sant Domènec de Puigcerdà, al costat de la porta principal, que dóna pas al baptisteri.

El campanar era quadrat i ample, amb un acabament de plom l’arranjament del qual va causar un incendi el 6 de juliol de 1650, amb què es van fondre campanes i rellotge. La coberta era coronada amb un motiu daurat. L’accés era una escala de cargol de granit i s’hi conserven les obertures originals i ogivals a banda i banda. A les altres dues bandes i hi ha dues rosasses de granit.

Al tram superior, que és més llarg i fou construït durant les reformes del XVIII, el campanar passa a ser octogonal i només apareixen carreus als angles del polígon. El coronament és del XIX.

En l’actualitat és l’oficina Municipal de Turisme de Puigcerdà.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Puigcerdà, Viquipèdia i altres

Adaptació al text i recull de postals antigues : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia

 

Església de Sant Pere de Reixac de Montcada i Reixac

Sant Pere de Reixac és un temple parroquial catòlic ubicat a Montcada i Reixac , és l’església parroquial de l’antic nucli de Reixac.

L’antiga església parroquial de Reixac està situada dalt d’un turó, al vessant occidental de la Conreria.

Grans vistes al Vallès Occidental

Us passo un recull de la seva historia :

  • Aquest lloc és documentat l’any 963.
  • L’any 1028 es documenta la parròquia en una escriptura de venda d’un alou, que comprenia els llocs de Porciano al pla; Bello Viziano, Albiniana i Canalies a la serralada.
  • L’església fou consagrada el 28 de desembre de 1048 per Guilabert, bisbe de Barcelona.
  • L’any 1171 fou donada a la canònica de la seu de Barcelona.
  • L’any 1581 es va agregar al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
  • Va ésser cremada durant la Guerra dels Segadors, el 1651.
  • Fou reconstruïda el 1676.
  • L’any 1778, el bisbe de Barcelona, José Climent, la fa vicaria perpètua pel decret de Carles III.
  • L’any 1876 la parròquia de Reixac va passar a pertànyer a Montcada.
  • El conjunt va ser restaurat per Jeroni Martorell l’any 1951.

Ara us passo la descripció  de Sant Pere de Reixac :

És un exemple d’arquitectura romànica religiosa, tot i que documentalment sembla provat que en dates del segle X, Reixac tenia temple i que al constituir-se en església parroquial cap a l’any 1028 s’hauria engrandit.

L’estat actual és producte de la restauració a què ha estat sotmesa, a partir de la seva reconstrucció l’any 1676, i després més recentment s’han anat fent millores per a la seva conservació.

La factura és representada per pedres i carreus ben escairats disposats per fileres. Les obertures són finestres amb esplandit.

La porta d’entrada, orientada a migdia, és d’arc rodó de mig punt i adovellada, decorada amb una motllura que ressegueix tot l’emmarcament per l’intradós.

El temple és de planta rectangular i a l’interior s’hi distribueixen dues naus orientades de l’est a l’oest.

La nau més gran exterioritza un absis quadrangular i la més petita dibuixa a l’exterior un absis circular, en els dos casos finestres amb esplandit que donen llum a l’interior.

Seguidament del mur de migdia s’estén el cementiri de la parròquia. La coberta és de teula àrab.

El campanar, adossat al mur de migdia, presenta dos cossos ben diferenciats. El primer és quadrat i sembla ser originari de la primera època de l’església encara que també podria ser anterior i formar part d’una torre de defensa o de guaita. El segon cos és de planta octogonal i consta de dos registres, un primer pis i separats per una motllura un segon en el que s’obren quatre finestres amb arc de mig punt.

Els murs presenta uns carreus ben escairats, sobretot en el primer cos i fa pensar que el segon fou fet amb elements reaprofitats en la reconstrucció de l’església el 1676.

La finestra, és rectangular; la pedra de la llinda ofereix un treball dins les variants de l’arc conopial-flamíger. La llinda reposa sobre sengles pedres també treballades a fi i a efecte de donar més èmfasi a l’obertura de l’arc.

Sant Pere de Reixac  És una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Vistes al Vallès Occidental

  • Aquesta setmana la dedicarem a Esglésies, ermites i santuaris.

 

Dades recollides de : Viquipèdia i Ajuntament de Montcada i Reixac

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguez