Santuari de la Mare de Déu de Fucimanya de Sallent (Bages)

Es troba aquest Santuari de la Mare de Déu de Fucimanya a l’extrem de llevant del terme de Sallent, dintre l’antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma -refosa més tard amb Sant Pere de Serraïma i ara pràcticament amb Sallent- i no lluny dels municipis i parròquies d’Artés i d’Avinyó, que són, amb Sallent els seus devots més fidels. L’accés més planer i més bo el té per Sallent i Sant Martí, per bé que també hi munta un bon camí des d’Artés i altres corriols de muntanya.

Viquipèdia

Us passo dades de la seva historia:

• El lloc de Fucimanya és conegut des del 1193.
• La capella de Santa Maria hi consta com existent de molt temps abans del 1212.
• Es trobava al centre d’una gran propietat autònoma o quadra civil que el 1214 fou comprada pel monestir berguedà de Sant Pere de la Portella, fent notar que pertanyia a la parròquia de Sant Martí de Serraïma. Integraven la quadra civil sis masos i terres d’altres quatre, entre els quals hi havia el mas Roques Albes, reconstruït el segle XVI prop de la capella de Fucimanya.
• El 1309 es va fallar un plet entre l’abat de la Portella i el rector de Sant Martí, amb el qual es reconeixia a l’abat el domini i patronat de la capella de Santa Maria.
• El 1342 rebia una butlla d’indulgències, senyal evident que ja era un centre de pietat notable.
• Les mostres de pietat i devoció augmentaren els anys següents i obligaren, el 1679 i en campanyes posteriors, a renovar i ampliar la capella, fins a no deixar-li cap rastre de l’obra primitiva.

L’amor i devoció dels veïns ha tingut sempre ben ornat i agençat aquest petit santuari que comptà com a insigne devot el sallentí Sant Antoni Maria Claret i Clarà, i que és objecte de la predilecció dels fidels d’un bon sector del Pla de Bages.

La llegenda pretén que la Imatge, que és una icona de talla del principi del segle XVI o finals del XV, fou trobada per un bou i una pastoreta en una balma prop del torrent Salat, que discorre pel fons de la fossa magna.

El Santuari de la Mare de Déu de Fucimanya  és una església d’estil romànic del segle XII situada al municipi de Sallent (Bages). És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garia Carpintero

Pont del Remei de Vic

Avui us presento dos articles

A principis del segle XX

El Pont del Remei està per salvar el riu Mèder, en un costat dona al carrer del Remei i en l’altre, al carrer de Sant Pere de Vic.

Us passo la seva historia :

• Va ser construït per iniciativa del rei en Jaume I,
• Seria una nova entrada a Vic ho va establir en l’any 1274.
• No obstant, no s’inicià fins a l’any 1325, i gràcies a un donatiu de Bernat de Brull, amb un llegat de 60 lliures per portar la construcció del pont gòtic.
• I es va fer enllaçar amb el camí que venia de Barcelona, seria una derivació d’un camí ral.

El pont del Remei, és considera que es ample si comparem amb altres ponts, era un pas de molts carros i de persones diàriament.

Te contraforts triangulars de reforç als pilars de les arcades.

Curiosament, disposava d’un pou a cada extrem, actualment sols queda un d’ells, però convertit en una font, situat en el canto del carrer de Sant Pere;

també, havia una creu de terme i un oratori dedicat a la Mare de Déu.

Entre els anys 1911 i 1912, al ser construïda la carretera que porta a La Guixa, el pont va ser reformar.

Fons Salvany

Cal destacar on ara és el barri del Remei, eren camps de hortes i cultius, amb nombroses  masies o cases de pagès, que desprès de la guerra civil van anar desapareixent i construint-se carrers i cases per habitatges de gent que va vindre de fora de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Ermita de la Mare de Déu de la Tosca de Castellcir

La Mare de Déu de la Tosca  està el vell mig de la Vall de Marfà, a la dreta de la riera de Marfà, a llevant de la casa de Marfà, en el municipi de Castellcir.

Concretament, és en el paratge de la Tosca o Font de la Tosca, a prop i al sud-oest del Molí de Brotons.

Us passo dades històriques :

• Podria ser l’església de Santa Maria de les Illes, documentada el 1062.
• L’edifici actual, però, va ser construït l’any 1639 i ampliat al mateix segle (1668 i 1673). Va ser remodelat de nou l’any 1914, quan s’inaugurà el nou altar i el cambril.

També era anomenada de la Mare de Déu de la Llet o de la Cinta, per haver-hi abans la tradició a on es deia que les dones que estaven en cinta havien d’anar-hi com a mínim una vegada per tal d’assegurar-se tenir un bon part.

Aquest Santuari, és d’una sola nau i rectangular, coberta amb volta de canó, i capçada amb un absis semicircular, cal dir , que el presbiteri està separat per una reixa.

En la llinda de la porta veiem gravada la data de 1668,

i a sobre de les dues petites finestres, podem veure una ala i la data de 1673.

Santuari està actualment agregat a Santa Maria de Moià de la Diòcesis de Vic, arxiprestat del Moianès.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Capella de la Mare de Déu del Roser i de Sant Domènec de Ripollet

La capella de la Mare de Déu del Roser i de Sant Domènec està ubicada en el carrer de Isabel la Catòlica, 20 de Ripollet.

Us passo la seva història :

• El conjunt de convent fou bastit a les darreries del segle XIX.
• Les religioses, que havien arribat al municipi l’any 1893, s’establiren de manera provisional al carrer del Sol.
• Gràcies a la donació feta per la Sra. Maria Torras, vídua de Joan Almirall, i l’ajut del seu nebot, Joan Buxó, es van realitzar les obres de la nova casa – convent.
• Posteriorment, el 1899, la Sra. Torras féu construir la capella adossada al convent, en uns terrenys adquirits als Srs. Albinyana.
• La capella fou declarada d’ús semipúblic, sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser i sant Domènec.
• Les monges van haver d’abandonar la casa i la vila el 1936 a causa de la Guerra Civil, i el convent va ser la seu del Comitè Local de la FAI.
• A l’estiu de 2008, les Germanes que residien a la casa- escola marxen per reforçar altres comunitats.
• El 19 d’octubre de 2009, l’escola passa a formar part de la FEDAC (Fundació Educativa Privada Dominiques Anunciata Pare Coll).

Des de molt lluny se’ns fa visible el campanar que corona aquesta  Capella annexa,  adossada al nord de l’edifici del col·legi de les Dominiques de Ripollet ,ara FEDAC, dedicada a la Mare de Déu del Roser.

Aixecada en mur de maó arrebossat i coberta de dues aigües. La capella té una façana simètrica, on destacada la presència d’una porta rectangular sota un timpà decoratiu d’arc apuntat emmarcat per motllures que formen un arc conopial amb ganxets d’ornamentació floral i vegetal, inscrit en un rectangle amb pinacles.

A banda i banda de la porta s’obren finestrals ogivals amb vitralls de colors i una rosassa central que dóna pas al coronament a dos vessants, amb fris decoratiu amb relleus i espadat amb arc atribolat al carener. El frontó es troba coronat per un campanar d’espadanya, sobre una finestra ovalada. La façana nord té dues finestres ogivals amb vitralls de colors. L’interior de la capella és de nau única amb l’espai marcat per quatre arcs de diafragma amb petits capitells, que finalitzen amb culs de llàntia esculpits amb decoració vegetal.

El sostre interior permet la visió de l’embigat de fusta que conforme les dues vessants. Als peus de la capella es situa un cor de fusta. La capçalera de la capella és quadrangular, i interiorment s’ornamenta amb un seguit d’arcades apuntades coronades per un floró central que donen pas a finestrals, una a cada mur lateral i una gran finestral triple al mur central de la capçalera. En tots els casos es troben protegits amb vitralls de colors que representen escenes de la vida de la Mare de Déu: L’ascensió, L’anunciació, La Mare de Déu amb els seus pares, i La Coronació de la Mare de Déu.

El cos central del finestral de l’absis dóna lloc a un cambril que acull un conjunt escultòric format per les figures de la Mare de Déu seient al tro amb la figura de Sant Domènec de genolls que li fa entrega del rosari. Es tracta d’un conjunt escultòric de guix amb policromia.

 

Recull de dades : Ajuntament de Ripollet, Viquipèdia , FEDAC. i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme i font pública de Terrassa

La Creu de Terme i font pública està situada en la Plaça de la Creu Gran de Terrassa, al centre d’una petita rotonda.

Aquesta Creu de Terme és coneguda com a Creu Gran de Terrassa.

Us passo la seva historia :

• Correspon a la zona que separava els termes de Terrassa i Sant Pere en ple segle XVIII.
• La creu original es troba a la seu central del Museu de Terrassa, situada al castell de Vallparadís, i és dels segles XIV-XV
• Va ésser enderrocada el 1936, iniciada la Guerra Civil, i va trencar-se en set trossos que foren recollits pel veïnat
• La que es troba a la plaça de la Creu Gran n’és una reproducció de ciment.

Us passo un article sobre la Creu Gran de mon.terrassa :

https://elmon.cat/monterrassa/histories-de-terrassa/la-creu-gran-de-terrassa

L’actual Creu, és va muntar sobre el basament d’una font de quatre dolls d’aigua amb abeurador circular.

Els dolls estan decorats per cares de Medusa de ferro.

La creu és d’estil gòtic, amb tendència a l’època del Renaixement. L’arbre és vuitavat i la iconografia del capitell presenta quatre figures atribuïdes a apòstols.

A la creu hi ha el Crist i la Mare de Déu. Tota ella presenta un bon treball decoratiu que sembla una obra d’orfebreria. El fust és poligonal.

Original de la Creu Gran, exposat al museu del castell de Vallparadís.

Fotografia de Viquipèdia

Per a mes informació us passo un enllaç amb fotografies antigues d’aquesta Creu de Terme i la Font :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2012/06/normal-0-21-false-false-false_01.html

La Creu Gran és protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de Terme de Pedralbes de Barcelona

La seva situació és en l’Avinguda Pedralbes on fa una rotonda o Plaça, al mig esta la Creu de Pedralbes,  forma  confluència amb l’av. de Pedralbes, l’av. d’Esplugues i el carrer del Bisbe Català.

És relativament moderna, va ser alçada l’any 1946, impulsada per la Junta Diocesana d’Acció Catòlica, com a homenatge als centenars de creus de terme destruïdes per les milícies republicanes durant la Guerra Civil.

És una creu monumental de grans dimensions, precedida per una escalinata.  L’autor, va ser el Sr. Lluís Bonet Garí.

El fust és poligonal i el nus o tambor mostra les imatges de:

Sant Oleguer, sant Pacià, el Pare Claret, sant Sever, sant Raimon de Penyafort, sant Cugat, sant Pau, santa Eulàlia i sant Josep Oriol. La creu, floronada, mostra el Crist crucificat a l’anvers i la Mare de Déu amb el Nen al revers.          

Als peus s’hi pot veure l’escut de Barcelona no massa visible.

 

Recull de informació, Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

El Turó de Moncada: La seva historia -1ªPart #

El Turó de Montcada, era de mes segur, un lloc ple d’animals per la casera, deuria de tindre molts dolls d’aigua,

i un bosc molt frondós, per aquest motius bàsics els ibers, ara fa mes de 2400 anys en rere, van ser els primers pobladors d’aquest Turó.

Van construir un poblat en aquest lloc, que era estratègic per tal de protegir-se dels seus enemics, donat que podien veure per tots els quatre cantons, si venien a atacar-los.

Sobre l’any 218 aC., els ibers van abandonar el seu poblat del Turó per anar a establir-se a altres llocs de Catalunya.

El Castell de Montcada apareix documentat l’any 1023 com el “catrum de Montekandano”, va ser propietat dels comtes de Barcelona, els quals al van cedir a Guillem de Montcada, començava així, una llarga història i nissaga dels senyors de Montcada.

El Castell de Montcada va resistir molts atacs i va ser considerat com a inexpugnable, i d’aquí surten vàries llegendes com de coves i passadissos secrets que arribaven fins a Montgat,

cosa que mai s’ha aprovat de certesa i que de fet, no és creu possible que fora certa això.

Veiem la Historia de Turó en el temps pas a pas i de forma rapida :

• El rei Joan I al segle XIV va vendre el castell de Montcada als consellers de Barcelona,
• Des de l’any 1134 està documentada la capella dedicada a Santa Maria.
• L’any 1714 per ordre del rei Felip V, va fer enderrocar el castell.
• Amb la desaparició del castell es va convertir la capella en ermita, coneguda com la Mare de deu del Castell e Montcada.
• Enric Sagnier va refer l’ermita a principis del s. XX.
• A finals del s. XIX el senyor Eusebi Güell i Bacigalupi va identificar com a roca calcària del Turó per a la possible fabricació de ciment.
• L’any 1915 es va fer un estudi previ en el qual s’identifiquen roques calcàries i pissarres al Turó i això va culminar amb la construcció de la fàbrica de ciment que va iniciar la producció l’any 1917.
• Va ser abandonada l’any 1926 a causa de l’explotació cimentera
• i les seves restes van desaparèixer en una esllavissada l’any 1939.

Per saber mes del Castell de Moncada, consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Montcada

La Mare de Déu del Castell de Montcada

Diu una antiga tradició o llegenda, que com en moltes altres verges,   que un pastor va trobar dintre d’una cova, la imatge d’aquesta Mare de Déu, després en el anys la cova s’anomenarà “la Cova de la Mare de Déu del Castell de Montcada”.

Sembla que és podria situar aquesta troballa entre els segles X i XI

En aquest lloc fou possiblement venerada la primitiva imatge de la Mare de Déu, i sobre tot, per pastors, casadors i gent de les rodalies.

Posteriorment i una vegada construïda la capella dalt del castell, va ser col·locada la imatge de la verge, en aquest segon lloc, per poder estar mes resguardada i protegida.

Us passo una informació molt detallada sobre La Mare de Déu del Castell de Montcada :

http://montcadapost.blogspot.com.es/2008/02/la-mare-de-du-del-castell-de-montcada.html

Demà podreu segui la segona part,  amb l’Itinerari del Turo de Montcada, en l’actualitat.

 

Text, recull de dades i Fotografies : Ramon Solé