Ara fa mes de cent anys…: Imatges d’algunes Fonts Naturals d’Olot

Avui us presento imatges de Fonts Naturals, per ho, retrocedint en el temps, com eren les fonts “Ara fa mes de cent anys” , per les rodalies d’Olot.

Font Noc den Col

Olot en cent anys, ha passat de ser un poble a ser una important ciutat de la Garrotxa.

Ft Moixina

Axó a fet que part de les moltes fonts que tenia, estiguin integrades dintre de la població i/o hagin desaparegut. Per aquest motiu és important recordar com eren aquestes Fonts Naturals d’aquest municipi, fa cent anys en rere :

La Font de Canet

Font de Canet

 La Font de la Deu Grossa

Font de la Deu Grossa

 La Font de La Salut

Font de la Salut

 La Font de Les Tries

Font de les Tries

 La Font de Pedrera

Font de Pedrera

 La Font de la Moixina

Font Moixina

Font Moixina

 La Font de Santa Anna

Font Santa Anna

 La Font de Noc d’en Cols

Ft Noc d’en Cols –

 La Font dels Capellans

Fonts dels capellans –

 La Font de Sant Roc

Fts. St. Roc

Totes i moltes altres, com podeu haver vist, tenen una construcció o urbanització, penseu que la gent de Girona i Barcelona principalment, anava a prendre “les aigües volcàniques d’Olot”, fent passeig o fent fontades a menjar o berenar a una d’elles.

Font Moixina

 

Text : Ramon Solé

Recull de Postals antigues : Ramon Solé

 

 

 

 

Ermita de Sant Francesc de Pàdua d’Olot, sobre d’un Volcà, al Montsacopa

Sant Francesc d’Olot esta situada a dalt del Volcà de Montsacopa, dins del municipi d’Olot, les cases estan a peu del volcà, on hi ha varis camins que si pot pujar fàcilment.

Us passo una cita del pioner de l’excursionisme Cèsar August Torras i Ferreri, on fa referencia de principis de l’ermita de Sant Francesc :

“ … …En el planell del cràter hi aixecaren els francesos, en 1814, a l’emparar-se d’Olot, el castell de Montsacopa, en el lloc que ocupaven fins aleshores tres capelles dedicades a Sant Francesch, al Sant Crist y a la Verde del Carme. A l’abandonar la població enderrocaren el castell. Aleshores fou quan se construí a l’actual capella del Sant Crist, alçada vora del cràter, en lo costat que mira a Olot… La capella, a la que precedeix un bon pati, és bastant capaç. El Sant Crist que s’hi venera és majestuós. En canvi, uns quadros que hi ha a les parets són molt dolents…”

Cal dir, amb les lleis del Comte-duc d’Olivares, Catalunya entrà al segle XVII en una crisi econòmica profunda. Com a conseqüència d’aquests trasbals no es pot parlar a Olot d’una penetració arquitectònica del Barroc.

Per tant, les construccions són escasses; es limiten pràcticament a la capella de Sant Francesc de Pàdua al Montsacopa, a compte de l’apotecari Gabriel Nadal, guarit de la pesta de 1629-30, i al convent de caputxins fundat el 1627.

Durant la primera meitat del segle XIX, després de la Guerra de la Independència Espanyola, es reedifica la capella (any 1817). És una capella d’una sola nau, amb creuer que es pronuncia a l’exterior, cobert amb cúpula i campanar de torre.

Els murs foren arrebossats. Annexes a la capella hi ha una masoveria.

Sant Francesc d’Olot és una obra del municipi d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot i Viquipèdia

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador i Postals antigues

El Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut, i la seva Font a Sant Feliu de Pallerols

El Santuari de la Salut amb la Font, està situat al municipi de Sant Feliu de Pallerols, al costat de la carretera que segueix el camí ral de Vic a Olot (Ctra. C-153 km. 40), el conjunt es troba en la cruïlla de l’antic camí d’Amer a Rupit i a Vic a la comarca de la Garrotxa.

Situat el Santuari a 1028 metres d’altitud, gaudeix d’una balconada esplèndida en els dies ven solejats, amb vistes a la vall d’Hostoles, la vall d’en Bas, el Canigó, el golf de Roses i l’Alta Garrotxa.

Veiem una mica de la seva llarga Historia :

  • Les primeres notícies es remunten a principis del segle XVII, l’amo d’un mas proper, en Joan Carbonés, col·locà una imatge de la Verge del Rosari a la balma anomenada de “Roc de Claperols”.
  • En l’any 1642 , el mateix Joan Carbonés, animat per la devoció despertada per la gent de les contrades, hi edificà una petita capella .
  • El nom de la Mare de Déu de la Font de la Salut, li ve des de l’any 1642, per una font  a prop del Santuari amb aigües miraculoses, per això de “ Salut”.
  • També. aquest santuari fou aixecat per demanar a la Mare de Déu que alliberés els pobles veïns de les terribles tempestes que allí es desencadenaven i feien malbé les collites dels pagesos.

Així ho indica una estrofa dels goigs:

“Aquesta Vall deplorava / abans molta tempestat; / d’ençà que hi sou venerada, / parà tal calamitat…”

  • El 9 de juliol de 1809 fou escenari d’una violenta batalla entre les forces del Baró d’Eroles i el general francès Lamarque. Així ho narra Mn. Isidre Matabosch, antic rector de Sant Feliu de Pallerols, al llibre “Ressenya històrica del santuari de la Font de la Salut”: “ La nit del 24 al 25 d’abril de l’any 1809 una nombrosa divisió de francesos que venia de la part de Vic hi passà la nit, ferint l’ermità que fugia, i que pocs dies després morí de resultes de la ferida, cometent-hi moltes altres profanacions, respectant, però, la imatge de Maria Santíssima, que després fou baixada a l’església parroquial”
  • Pels anys 1832 i 1847 l’hostatgeria s’amplià amb la creació de noves habitacions,
  • El 1853 es va fer un nou i espaiós cambril.
  • El 2 de maig de 1862, a causa de la gran afluència de devots, començaren les obres d’engrandiment de la capella amb la benedicció de la primera pedra.
  • El 21 de maig de 1857 es va substituir la primitiva imatge per una altra de mides més grans, a fi d’adaptar-la al nou cambril.
  • Un dels esdeveniments importants en la història del Santuari, és el gran romiatge que el poble de Sant Feliu de Pallerols celebrà el 1886. En aquella ocasió van oferir a la Mare de Déu un vestit en agraïment d’haver-los salvat del còlera, que ja s’havia estès a les cases més properes del terme parroquial.
  • El santuari es consolida a principis del segle XX per l’obertura de la carretera que la treia del seu aïllamen.
  • Durant la Guerra Civil va ser destrossada i la que actualment es venera n’és una còpia. És de guix i fou posada l’any 1939. La Mare de Déu està dempeus i sosté el Fill amb l’esquerre. Aquest, beneeix amb la dreta i amb l’altra mà porta un ram de flors. La primitiva imatge la guarda el rector del santuari i no té cap similitud amb l’esmentada anteriorment.

L’antiga font, avui reformada, es troba dins d’una obra en forma d’arcada, era lloc la gent anava a buscar l’aigua amb carro o a peu amb garrafes i galledes,

Any 1910

donat que es deia que era molt bona i fins i tot guaria de certes dolències, de fetge, estomacals entre altres.

Hi ha sobre la sortida de l’aigua, una imatge de la Verge amb rajola.

Dins de l’obra on hi ha la font regulada amb una aixeta, és disposa d’un allargat banc de pedra situat a la dreta.

 

Recull de dades del mateix Santuari i Ajuntament

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Aneu a visitar el Museu dels Volcans a Olot

Us reprodueixo la informació sobre el Museu dels Volcans a Olot :

“ Es troba situat al recinte del Parc Nou , a l’antiga Torre Castanys, obra de l’arquitecte Josep Fontserè .

Els continguts del museu se centren en la presentació del medi físic de la Garrotxa , incidint , per una banda , en els fenòmens sísmics i vulcanològics i , de l’altra , en els principals ecosistemes de la comarca .

L’objectiu de la primera part del recorregut és entendre quina és la naturalesa geològica de la terra, les causes dels terratrèmols i dels volcans i quines són les principals característiques del vulcanisme a casa nostra.

La segona part està dedicada a explicar , mitjançant uns diorames molt gràfics , com són els principals ecosistemes de la Garrotxa . A més de conèixer com són els boscos de la ribera, les fagedes , les rouredes, els alzinars, les zones no boscoses i els medis urbans, es presenta la gran diversitat d’espècies animals i vegetals que els habiten .

L’exposició es complementa amb un muntatge audiovisual de 8 minuts de durada que tracta de l’activitat sísmica i volcànica de la zona i en el transcurs del qual el visitant pot viure la simulació d’un terratrèmol .”

I a demes, és pot visitar amb Bus la zona Volcànica de la Garrotxa :

http://ca.turismegarrotxa.com/territori-i-natura/parc-natural-i-espais-protegits/parc-natural-de-la-zona-volcanica-de-la-garrotxa/

Aneu a visitar el Museu dels Volcans a Olot !

 

Text i Fotografies : Museu d’Olot

Recerca : Ramon Solé