Vil-la Adauta de La Garriga

Vil-la Adauta esta situada en la Ronda del Carril, 65 de La Garriga.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1900 el mestre d’obres Tomàs Nualart va reformar el reixat i afegí el pòrtic d’entrada.
  • L’any 1913 s’edificà una planta baixa i pis al costat del límit sud.
  • Com a element característic cal destacar que es va revestir quasi tot l’edifici amb rajola blava.

Habitatge unifamiliar aïllat de composició simètrica, consta de planta baixa i dos pisos. Parets estucades i obertures encerclades amb vessant d’aigua. A la planta baixa les finestres laterals estan partides per una pilastra.

Les impostes ceràmiques i la cornisa perimetral estan tallades pel cos central i aquest apareix coronat per una espadanya escalonada on hi ha la inscripció «Villa Adauta».

Les entrepilastres dels permòdols estan estucades amb motius geomètrics.

Vil-la Adauta és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Joan Colom i Capdevila de la Garriga

Avui us presento dos articles

La Casa Joan Colom i Capdevila esta en el Passeig, 38 de La Garriga. Dins l’obra de Raspall, apareix per primera vegada en forma de placa un floró circular, del qual pengen unes cintes verticals rígides unides per un element floral, així com esgrafiats geomètrics i impostes. Aquests motius Raspall els utilitza molt a l’etapa d’abans de la guerra (1903-1914). Destaca el reixat de ferro el qual es realitzà més tard.

La casa Joan Colom i Capdevila del número 38 del Passeig de la Garriga és un element que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un habitatge unifamiliar aïllada amb façana plana de composició simètrica. Consta de soterrani, planta baixa i golfes. La façana és estucada amb sortints de carreu i obertures encerclades amb ornamentació floral.

Una imposta de ceràmica limita el capçal, i està esgrafiada amb motius geomètrics que es repeteixen com a sanefa a la part baixa del ràfec de la coberta. És interessant la paret de més a prop, de perfil sinuós, amb el llom corbat revestit de trencadís de granit. El reixat és de gran complexitat en el dibuix de motius geomètrics vegetals. Al jardí hi ha una font de planta sinuosa amb el llom corbat revestit de rajola.

Casa Joan Colom i Capdevila formen part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Caritat de La Garriga

Avui us presento dos articles

La Casa Caritat esta situada en la Ronda Carril, 94 de La Garriga.

Fotografia de la Generalitat

L’any 1941 l’arquitecte Eusebi Bona dirigí una reforma de la casa.

Conjunt integrat per un cos central i dos de laterals. El cos central consta de planta baixa, pis i golfes, mentre que els cossos laterals consten de planta baixa i pis. La casa està assentada damunt un sòcol de maçoneria concertada. La coberta és a quatre vessants.

Sota el ràfec de coberta hi ha una sanefa amb esgrafiats geomètrics i florals. Les obertures de la façana que s’aixeca davant la Ronda del Carril són rectangulars. A la façana del carrer Ametlla hi ha una finestra de grans dimensions protegida per un reixat de ferro fuetejat.

La Casa Caritat és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre Iris de La Garriga

Avui us presento dos articles

La Torre Iris esta situada en el Passeig, 1 amb el carrer Figueral, 50 de La Garriga.

Us passo la seva historia:

  • Va ser construïda el 1910, és una obra de Joaquim Raspall.
  • És considerada una de les obres més significatives del període modernista construïda per aquest arquitecte.
  • En unes obres el 1973 es va alterar la coberta de la galeria, que tenia forma ondulada a dues vessants, per una forma rectilínia amb teula àrab.
  • Aquest edifici com la Casa Barraquer, la Casa Barbey i la Bombonera, formen el conjunt Illa Raspall.

La Torre Iris malgrat l’aparença de casa unifamiliar, conté dos habitatges relacionats per una escala com si fos una casa de veïns. Consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes, i una torrassa mirador coberta de teula vidrada marró i groga, formant dibuixos geomètrics.

El cos central és cobert amb teulada a dues vessants amb amplis ràfecs a banda i banda. Els paraments sota el ràfec i els capcers de les façanes i la torre són esgrafiats amb dibuixos geomètric- florals. Les baranes de ferro forjat segueixen una decoració similar.

Els murs tenen un sòcol de pedra irregular; la resta són estucats imitant carreus fins a arribar al primer pis i llisos a la resta. Raspall hi continua usant arcs de mig punt i carpanells i obertures el·líptiques o ovalades. A la planta baixa i al pis hi ha un conjunt de vitralls.

Les cobertes són de dues vessants amb teula àrab de dos colors, amb ràfecs sostinguts per bigues i mènsules de fusta, amb rajoles blanques i grogues al sotaràfec. A l’exterior, està estucada en color groc amb esgrafiats de motius vegetals més rics quan més amunt, emmarcant les finestres, simulant una imposta i decorant el capcir i la torre mirador.

Com a altres cases de Raspall, la tanca del jardí forma part del lluïment dels artesans. Està formada per un mur baix de paredat capserrat de perfil ondulat i rematat en peces ceràmiques grogues i blanques. La reixa de la tanca és de forja treballada amb coup de fouet.

A la Torra Iris trobem el nom de la casa escrit a cadascun dels pilars de carreus de la porta d’accés. Les reixes dels balcons i terrasses són molt treballats amb decoracions vegetals.

La Torre Iris, va ser declarada bé cultural d’interès nacional en 1997.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Llorens de La Garriga

Avui us presento dos articles

Can Llorens  esta en el Passeig, 11 de La Garriga.

És un habitatge unifamiliar aïllat que consta de planta baixa, pis i torreta amb mirador. La totalitat de les parets són de la maçoneria ordinària. Les obertures estan encerclades amb obra vista amb escalonat amb llinda. Les arestes de les cantonades són també d’obra vista.

La coberta està rematada per una torreta. La imbricació perimetral de les teules és transformada en un ràfec al llarg del balcó, aquest, està suportat per dues cartel·les que a la vegada emmarquen la porta principal.

La volta està revestida de trencadís de color verd i blanc. La paret de més a prop és de maçoneria ordinària en el sòcol i pilastres. El reixat és de fusta. Destaca com a element singular el que la totalitat dels murs siguin de maçoneria ordinària.

En el plafó ceràmic de trencadís hi ha la inscripció: “ANY 1907”, limitat aquest per dos pinacles ceràmics.

Solé i Bausa, Miquel Àngel – Generalitat de Catalunya_

Can Llorens és un edifici inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Josep Reig de la Garriga

Avui us presento dos articles

La Casa Josep Reig esta en el carrer de Banys, 44 de La Garriga.

Edifici entre mitgeres amb planta baixa, pis i golfes. Assentat damunt d’un sòcol de maçoneria ordinària. Rematat per un plafó en quadrícula alternada de rajoles marró i ocre i aquest encerclat per una cantonera metàl·lica.

Estuc en faixes horitzontals fins a la imposta ceràmica de les llindes de la planta pis.

A la planta pis hi ha tres finestres geminades limitades per elements verticals que suporten el ràfec. A les entrepilastres hi ha esgrafiats amb motius geomètrics florals. Els rètols són de cal·ligrafia purament modernista.

Façana completament simètrica, com a únic volum trobem el balcó, element singular de la composició. Les mènsules es troben recobertes per trencadís i aquest, a la vegada, està limitat per un passamà de ferro.

A la base hi ha un element geomètric floral de ferro fuetejat adherit orgànicament la paret

M. Angel Solc Bausa – 1983 / Generalitat de Catalunya

La Casa Josep Reig està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Tenda – part  inferior

Recull de dades : Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Fèlix Fages de La Garriga

Avui us presento dos articles

La Casa Fèlix Fages del Passeig, 9 amb carrer de Caselles, 4 de La Garriga.

Consta de planta baixa, pis i golfa. Assentada damunt un sòcol de maçoneria. A l’estuc de les cantonades de li dóna forma carreuada.

La part superior de les obertures està emmarcada per uns elements geomètrics lineals i cintes. Els entrepilastres de la darrera planta estan esgrafiats amb exuberants dibuixos vegetals. En els límits del ràfec hi ha les pilastres.

És l’obra menys representativa de la primera etapa modernista de Manel J. Raspall. Per primera vegada en les seves obres apareixen forats circulars a les parets.

La Casa Fèlix Fages és un edifici inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fotografia : M. Àngels Solc i Bausa-1983 Generalitat de Catalunya

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Balneari Blancafort de la Garriga

Avui us passo dos articles

 

El Balneari Blancafort esta situat en el carrer dels Banys, 59  amb carrer de la Mina, 7, de La Garriga .

Us passo dades històriques :

  • Les aigües del Balneari Blancafort es van declarar d’utilitat pública el 12 de setembre de 1860.
  • El Balneari Blancafort ha vist desfilar per la casa les més eminents personalitats de cada moment: Jaume Balmes, el bisbe Torras i Bages, Jacint Verdaguer, el  canonge Collell, Santiago Rusiñol, Adrià Gual, Frances Cambó…

És un edifici civil. Es tracta d’una important reforma i ampliació d’un antic edifici. Planta en “U”, de planta baixa i dos pisos.

El pati està obert i orientat a migdia, al llarg de llur perímetre es desenvolupa una galeria d’arcs de mig punt i carpanell, limitada per una balustrada de pedra artificial.

Façanes planes a excepció de la del carrer Banys, de la que sobresurten balconades a quasi la totalitat de les obertures.

Fotografia Generalitat de Catalunya

S’han fet reformes en diverses ocasions però sense alterar l’estructura exterior del conjunt.

Fotografia . M. Angel Solé – 1983 Generalitat de Catalunya

El Balneari Blancafort està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i alttres

Adaptació al Text, imatges antigues  i Fotografies : Ramon Solé

 

Casa Sebastià Bosch i Sala de La Garriga

Avui us presento dos articles

Casa Sebastià Bosch i Sala, esta en el Passeig, 97 de La Garriga.

És una obra interessant de Raspall, ja que hi introdueix nous elements formals: estucs amb motius geomètrics en el ràfec, jardineres a les finestres, etc., a més de fer una interessant combinació de vitralls, ceràmica i esgrafiats amb un marcat estil propi de l’autor.

Es tracta d’un habitatge unifamiliar aïllat què consta de soterrani, planta baixa i pis.

Assentat damunt un sòcol de carreu, presenta una coberta de faldons amb gran pendent. Imposta esgrafiada amb motius geomètrics a les obertures de la planta baixa. L’emmarcat de les obertures del terç superior de la planta baixa i pis presenta els mateixos esgrafiats que la imposta.

Les llindes són de perfil sinuós i, de la mateixa manera que les jardineres que hi ha al costat de les finestres, revestits de rajola quadriculada blanca i marró. En el ràfec, les entrepilastres de les mènsules estan estucades amb motius geomètrics vegetals. A la façana nord hi ha una finestra tapiada.

La Casa Sebastià Bosch i Sala, està protegit com a bé cultural d’interès local d’aquest municipi, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Antoni Barraquer de La Garriga

Avui us presento dos articles

Casa Antoni Barraquer esta en el Passeig 7, amb carrer Caselles de La Garriga.

Us passo la seva història :

  • Casa Antoni Barraquer és una casa construïda el 1912 per encàrrec de Josep Antoni Barraquer a l’arquitecte modernista Joaquim Raspall.
  • Barraquer va ser membre destacat de la burgesia barcelonina, que la va fer construir com a segona residència.
  • L’any 1999 es va fer una restauració de revestiments, fusteria i ferro.

Casa unifamiliar aïllada de planta concentrada, de dues crugies, que consta de semisoterrani, baixos, pis i golfes, i una torrassa mirador, de més alçada, que conté l’escala.

De la façana de migdia sobresurt una galeria -afegida posteriorment- de planta poligonal, prolongació de la sala d’estar oberta a una terrassa aixecada respecte del jardí.

La coberta de la casa és a dues vessants, amb ràfecs en voladís, i la de la torrassa, amb coberta a quatre vessants. La part baixa dels murs és de pedra irregular formant un sòcol. La resta és estucada amb esgrafiats i ceràmica blava.

De les quatre cases Raspall és la menys modernista de totes i la més propera al llenguatge de la Sezession Vienesa.

Conserva  els vitralls, arrambadors i altres elements que formen part de la decoració modernista de la casa de primers del segle XX. Està coronada per una reixa a coup de fouet.

Casa Antoni Barraquer van ser declarada be cultural d’interès nacional el 1997.

Foto : Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé