La Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers

L’Antiga Fàbrica de Roca Umbert, està ubicada en el carrer d’Enric Prat de la Riba, 77, de Granollers.

És una antiga fàbrica tèxtil de la ciutat de Granollers i ocupa una superfície de 20.000 m².

Us passo la seva historia :

  • Josep Umbert i Ventura (1844-1917) va fundar la Fàbrica Roca Umbert l’any 1871 a Sant Feliu de Codines,
  • Coneix un creixement molt ràpid, el que la portà l’any 1904 a traslladar-se a Granollers, a l’actual Fàbrica de les Arts.
  • L’any 1917 mor Josep Umbert, però els seus familiars segueixen la seva tasca i la fàbrica segueix endavant, amb centres productius a Granollers, Sant Feliu de Codines, Monistrol de Montserrat, Ripollet i magatzems i oficines a Barcelona.
  • La seva principal producció eren les pisanes, teixits de fil o cotó amb tafetà de diversos colors utilitzat per la confecció de roba per vestits de dona i nens.
  • El 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, l’empresa és decomissada pels obrers i és rebatejada amb el nom d’Espartacus.
  • El gener de 1939 sofrí una greu destrucció a causa d’un incendi provocat.
  • Acabada la Guerra Civil va ser recuperada pels seus antics propietaris.
  • A la dècada dels anys 1950 es va construir la Tèrmica, un espai que permetia l’autonomia de subministrament elèctric per tal d’evitar les parades de producció a causa dels talls elèctrics constants. En aquest període es fabriquen gran quantitat de teixits i l’empresa es modernitza.
  • El 1971 es tanquen les naus de Sant Feliu de Codines i els seus propietaris s’acullen al Plan de Reestructuración Textil.
  • L’any 1976 s’inicia el trasllat de la fàbrica de Granollers a La Batllòria (Sant Celoni), on es construeix un nou edifici de 9.000 m²
  • L’any 1978 s’acomiaden 450 persones dins del pla de reestructuració de l’empresa.
  • Finalment, la Fàbrica Roca Umbert tanca les seves portes l’any 1991
  • l’Ajuntament de Granollers va adquirir les instal·lacions de la fàbrica l’any el 1993.

L’any 2002 l’Ajuntament de Granollers rehabilita una de les naus de la fàbrica per instal·lar-hi una escola-taller, el Centre Tecnològic i Universitari

Així, la fàbrica inicia el procés per convertir-se en un gran espai cultural per la ciutat que queda reflectit l’any 2003 amb l’aprovació del Pla d’Usos del projecte Roca Umbert Fàbrica de les Arts.

Posteriorment s’inaugura la Biblioteca Roca Umbert i s’hi instal·la «la Troca», el Centre de Cultura Popular i Tradicional de Granollers.

S’hi van instal·lar una cinquantena d’empreses culturals i audiovisuals, a més d’entitats d’imatgeria festiva, artistes plàstics, músics, com a, entre molts d’altres, el Taller Sarandaca d’imatgeria festiva.

Actualment, segueix creixen tant d’espais, com d’activitats cada vegada mes assídues, s’està pintant amb motius diversos algunes fatxades de les naus de la fabrica.

Molt concorreguda per la gent de Granollers i rodalies, de totes les edats.

Va ser un gran encert que l’Ajuntament disposes d’un gran espai per la gent i endegues activitats de divers ordre a L’Antiga Fàbrica de Roca Umbert.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fàbrica Casaramona de Barcelona

La fàbrica Casaramona està situada en el carrer de Mèxic, 36-44 amb Avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 de Barcelona.

La fàbrica Casaramona és un edifici d’estil modernista construït entre 1909 i 1912, situat a les faldes de Montjuïc.

La construcció de la fàbrica va ser un encàrrec de Casimir Casaramona i Puigcercós, un industrial cotoner, especialitzat en la confecció de mantes i tovalloles, que necessitava un nou emplaçament fabril, ja que la seva antiga fàbrica s’havia cremat.

Casaramona encarregà el projecte a Josep Puig i Cadafalch, un dels arquitectes més destacats del modernisme català, que projectà una fàbrica modèlica.

Es tracta d’una construcció horitzontal, constituïda per un conjunt de naus d’una sola planta, que facilita el trasllat de mercaderies per mitjà d’un sistema de carrers interns que, a la vegada, també servien de tallafocs.

Dues torres sobresortien del conjunt.

Servien com a dipòsits d’aigua, essent un dels sistemes contra incendis més moderns de l’època.

Can Casaramona no tenia xemeneia perquè funcionava amb energia elèctrica, cosa que contribuïa a la sensació general de netedat.

Està considerada un dels conjunts més importants del modernisme industrial a Catalunya.

Des de l’any 2002 i després d’un seguit d’obres, és l’actual seu del CaixaForum, de la  Fundació “la Caixa”.

La fàbrica Casaramona  és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%A0brica_Casaramona

 

Dades recollides : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. i la Caixa.

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé