Masia de Ca n’Anglada de Terrassa

La masia de Ca n’Anglada, esta situada en el carrer de la Mare de Déu del Mar, 49, de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La masia de Ca n’Anglada, antigament coneguda com la masia de Sant Cristòfol, per la capella homònima vora la qual es va construir, té l’origen vers el segle XV.
  • El conjunt format per la capella i la masia ha donat nom al barri de Ca n’Anglada, desenvolupat des dels anys quaranta del segle XX.
  • El 1933 ja es van començar a aixecar unes quantes cases vora el mas.
  • A començament dels anys cinquanta els camps de conreu de la masia es comencen a vendre com a solars per aixecar-hi cases per als immigrants que arriben a Terrassa a buscar feina, moltes de les quals foren d’autoconstrucció.
  • El 1962, arran de la riuada que va fer desbordar la riera de les Arenes, que limita el barri per la banda est, la masia és cedida a les Germanes de l’Assumpció, que s’hi instal-len per donar-hi serveis d’assistència social.
  • Actualment la masia és un equipament municipal.

Aquesta antiga masia durant els anys i sobre tot en el segle XX, ha anat experimentant diverses obres de remodelació i ampliació.

Està constituïda per un cos principal i diverses dependències annexes.

L’edifici és de planta rectangular, format per planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula, a dos vessants.

La façana d’accés, situada a migdia, té a la planta baixa la porta d’entrada, d’arc de mig punt, dos balcons amb ampit al primer pis i nou obertures de punt rodó a les golfes.

Cal destacar-ne la finestra gòtica situada a la façana de llevant, amb llinda lobulada i brancals amb capitells decorats amb relleus.

Ca n’Anglada és una masia protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Francesc de Pàdua d’Olot, sobre d’un Volcà, al Montsacopa

Sant Francesc d’Olot esta situada a dalt del Volcà de Montsacopa, dins del municipi d’Olot, les cases estan a peu del volcà, on hi ha varis camins que si pot pujar fàcilment.

Us passo una cita del pioner de l’excursionisme Cèsar August Torras i Ferreri, on fa referencia de principis de l’ermita de Sant Francesc :

“ … …En el planell del cràter hi aixecaren els francesos, en 1814, a l’emparar-se d’Olot, el castell de Montsacopa, en el lloc que ocupaven fins aleshores tres capelles dedicades a Sant Francesch, al Sant Crist y a la Verde del Carme. A l’abandonar la població enderrocaren el castell. Aleshores fou quan se construí a l’actual capella del Sant Crist, alçada vora del cràter, en lo costat que mira a Olot… La capella, a la que precedeix un bon pati, és bastant capaç. El Sant Crist que s’hi venera és majestuós. En canvi, uns quadros que hi ha a les parets són molt dolents…”

Cal dir, amb les lleis del Comte-duc d’Olivares, Catalunya entrà al segle XVII en una crisi econòmica profunda. Com a conseqüència d’aquests trasbals no es pot parlar a Olot d’una penetració arquitectònica del Barroc.

Per tant, les construccions són escasses; es limiten pràcticament a la capella de Sant Francesc de Pàdua al Montsacopa, a compte de l’apotecari Gabriel Nadal, guarit de la pesta de 1629-30, i al convent de caputxins fundat el 1627.

Durant la primera meitat del segle XIX, després de la Guerra de la Independència Espanyola, es reedifica la capella (any 1817). És una capella d’una sola nau, amb creuer que es pronuncia a l’exterior, cobert amb cúpula i campanar de torre.

Els murs foren arrebossats. Annexes a la capella hi ha una masoveria.

Sant Francesc d’Olot és una obra del municipi d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot i Viquipèdia

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador i Postals antigues

La capella de Sant Feliu de Savassona a Tavèrnoles

Sant Feliu de Savassona, és una església romànica de Tavèrnoles, es troba situada sobre una gran roca al centre d’on havia estat un poblat ibèric, enfront de l’antic Castell de Savassona i a frec del precipici que cau fins al meandre del Ter.

És un edifici format per una sola nau romànica que conserva l’absis rectangular lleugerament trapezoïdal a llevant, d’època preromànica.

La nau fa aproximadament 9 x 3 m i és coberta amb volta de canó. Consta de dos portals, l’original al mur de migdia, d’arc de mig punt adovellat, i a ponent hi ha una porta de construcció posterior (segle XVI), amb una estrella salomònica inscrita dins un cercle a la dovella central.

Al damunt hi ha un petit òcul i el capcer coronat per un campanar d’espadanya, actualment no tenen campanes, és considerada petita i senzilla.

Hi ha poques notícies històriques que facin referència a la capella, us passo algunes :

  • En 1037, quan un tal Guifred fa donació d’unes terres dins la parròquia de Sant Pere de Savassona i diversos instruments a la casa de Sant Felio.
  • L’any 1302 en Pere Torrent rector de Savassona destina uns diners al culte de la capella de Sant Feliu.
  • Al segle XI es degué refer la nau a fi de fer-la més sòlida.
  • Durant el segle XVI es va reformar i s’hi va construir el portal de ponent i el de migdia va quedar temporalment anul·lat. Reforma que ens denota l’existència d’un nucli d’habitants, important donat que molt a prop hi ha l’església de Sant Pere de Tavèrnoles i que si noi fos així, aquella hauria pogut substituir-la.
  • Més tard ha estat restaurada pel Centre Excursionista de Vic que li ha retornat la fesomia primitiva.

El conjunt de tombes situades sobre el sòl de pedra de l’absis preromànic s’hi observen diversos enterraments, n’hi ha tres que estan més ben conservats, tenen unes dimensions reduïdes i l’estat de conservació  es de molt desgastades pel pas del temps i dels nombrosos visitants.

Sant Feliu de Savassona està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Per arribar-hi cal que agafeu la carretera BV- 5213, coneguda com La carretera de Casserres, quan arribeu a la gran corba que fa on esta el Castell de Savassona, trobareu un aparcament, deixeu allí el vostre vehicle i retrocediu fins trobar una pista la dreta, on hi ha un cartell informatiu, seguiu les indicacions , passareu a prop de la Pedra del Sacrifici i per altres llocs naturals, per pujar a la Capella cal fer ho per un camí empedrat.

 

Recull de dades, adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Ramon Solé