Convent de Sant Sebastià de la Bisbal d’Empordà

El Convent de Sant Sebastià, també anomenat Convent dels Franciscans, es troba en un petit turó a l’extrem sud-oest de la Bisbal d’Empordà on antigament hi hagué una petita capella dedicada a Sant Sebastià.

Tot i que el Convent va ser fundat el 1850, l’església del Convent dels Franciscans va ser iniciada el 1590, i el temple va ser ampliat el 1791. El conjunt arquitectònic està format per l’església i el claustre. Benedetto di Tocco, bisbe de Girona és considerat el seu fundador, i des dels seus inicis albergava la comunitat franciscana.

Durant la guerra civil fou saquejat i els objectes de culte i els altars foren cremats i quatre frares assassinats. També va ser refugi de fugitius de la zona franquista. Més endavant els frares hi pogueren tornar. A partir de donacions de famílies i subvencions de les autoritats, el convent i el calvari van poder ser restaurats.

Però l’any 2003 hi va haver un canvi d’activitat molt important, ja que els últims franciscans varen cedir a la Fundació Acollida i Esperança l’edifici per a ús social, i és a partir de llavors que és un centre d’acollida. La missió de la fundació és promoure espais d’acollida per a persones en situació d’exclusió social, amb la finalitat d’acompanyar-los i donar-los oportunitat de canvis.

Com a anècdota intrigant,  el 4 d’octubre del 2007, coincidint amb la festivitat del seu patró, Sant Francesc d’Asís, i també que l’últim franciscà que hi quedava, en Francesc Costa, que aquell dia l’havien traslladat a un altre indret, un llamp va caure al cim del seu campanar, el qual va quedar totalment destrossat, així com altres dependències del recinte, havent-se de construir de cap a peus.

  • Fotografia molt antiga del convent, extreta de la publicació del llibre L’Abans. És la comunitat de franciscans a principis del segle XX en el claustre de l’edifici.

Us passo un enllaç de Monestirs de Catalunya, on podreu veure fotografies interiors del Convent de Sant Sebastià  :

https://www.monestirs.cat/monst/baemp/bp04seba.htm

Poema : El convent

 Dalt d’un petit turó,

a redós de les muntanyes,

tu, el convent dels franciscans,

tot altiu i orgullós,

la nostra vila acompanyes.

No fa gaire temps,

un llampec esgarriat,

tot cercant el seu camí,

al teu cim va aterrar.

Campanes i campanar,

a fer punyetes se’n van anar.

Fou la caiguda d’un llampec

turmentat pel desamor,

defallit per la manca d’esperança.

Fou un llampec enamorat,

de quelcom que tu tenies.

Ell, per tu, va perdre l’erma.

Avui, per fi, el mal d’amor està arranjat,

i, el convent, de nou, tot altiu ens acompanya.

Avui, ja repiquen les campanes.

 

 

Text, Fotografies, Pintura i Poema : Joaquima Pellicer  i Solà

 Agraeixo aquest bonic article del dia d’avui que ens a regalat al Blog i a tots els seus seguidors,  la Joaquima.

Ramon Solé

Castell – Palau de la Bisbal d’Empordà

El Castell – Palau de la Bisbal d’Empordà, està en la plaça del Castell, s/n., i dona al carrer del Bisbe, carrer de les Peixeteries i carrer Cavallers de la Bisbal d’Empordà.

La Bisbal és la capital del Baix Empordà i se situa en el centre geogràfic de la comarca. Travessada pel riu Daró, té una situació privilegiada que permet gaudir tant de la plana empordanesa com dels paratges boscosos del massís de les Gavarres. La ciutat conserva un interessant nucli de carrers estrets amb nombrosos edificis i elements arquitectònics dignes de ser visitats.

Fotografia de Manel Magrinyà

L’edifici més emblemàtic i significatiu és el seu Castell-Palau, veritable joia del romànic civil català, construït a finals del segle XI inicis del XII pels bisbes de Girona, senyors de la Bisbal. És un dels pocs exemples que es mantenen dempeus i ben conservat.

Té planta quadrada. A la planta baixa hi trobem les dependències més humils i funcionals: les cavallerisses, la premsa de vi, la presó… A la primera planta hi ha el pis noble, on trobem les dependències més luxoses i senyorials: la sala capitular on es realitzaven les recepcions i actes més importants, l’habitació del bisbe, la cuina amb una gran llar de foc i el menjador. Al pis superior, al mateix nivell que la terrassa envoltada de merlets, hi ha una capella romànica, que era dedicada a Santa Anna.

Des de la terrassa es pot gaudir d’una visió privilegiada de la zona urbana i del paisatge agrícola i rural del municipi i amb la vista cap a l’horitzó, el verd intens del massís de les Gavarres.

El castell es va ampliar el segle XIV amb una muralla exterior i altres dependències (pati d’armes, graner, quadres per al bestiar, horts…). L’únic pati d’armes de la fortalesa, avui actual plaça del Castell, conserva dos murs d’aquesta antiga muralla. La resta de dependències s’utilitzen per fer-hi activitats de caire cultural. L’any 1993 la planta baixa del castell fou objecte de recerca arqueològica, obligada pels treballs de restauració del mateix monument. Les troballes realitzades durant aquesta intervenció foren molt importants i d’una diversitat remarcable; entre d’altres destaquen la descoberta del pou, la cavallerissa, dues sitges anteriors a l’edifici del castell i una premsa de vi.

Per a mes dades històriques del Castell-Palau de la Bisbal, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_la_Bisbal

L’Oficina de Turisme de la Bisbal us indicarà l’horari de les visites al Castell – Palau de la Bisbal.

 

 

Text : Joaquima Pellicer i Solà

Fotografies : Manel Magrinyà , Joaquima Pellicer i altres

 

Pont Nou de la Bisbal d’Empordà

El 1 de novembre de 2018, us vaig fer un article sobre al Pont Vell de la Bisbal d’Empordà.

Avui el dedicaré, el Pont Nou, que de fet també es força antic.

A mitjan del segle XIX, en el moment de l’obertura de la carretera de Girona a Palamós, que travessa la població de la Bisbal d’Empordà, es bastí el Pont Nou.

La història diu que el Pont Nou fou d’obligada construcció en augmentar l’amplada dels camins moderns per donar cabuda als automòbils i al Tren Petit, el qual feia un recorregut des de Palamós fins a Girona.

Un tren molt emblemàtic a la població, que fa més de cinquanta anys va deixar de funcionar, concretament el març de 1956.

L’areny del riu Daró, els divendres s’abarrotava de carros i tartanes dels pagesos que venien al mercat setmanal.

 

 

Text : Joaquima Pellicer Solà

Fotografies Actuals : Joaquima Pellicer Solà

Recull de Postals antigues : Ramon Solé i Joaquima Pellicer Solà

 

Pont Vell de la Bisbal d’Empordà

El Pont  Vell està situat sobre el riu Daró, entre el carrer del Pont i el carrer Cavallers.

Us passo la seva interesant historia :

  • El Pont Vell va ser construït a la sortida de la muralla pel portal del carrer de la Riera, amb la finalitat de comunicar la vila medieval de la Bisbal amb el camí de Girona.
  • El pont era fortificat; posseïa una torre amb portal al centre.
  • La data de construcció és el 1605, segons consta a la placa conservada al pont, encara que l’origen del pont és molt més antic.
  • Des de la fundació de la Bisbal consta l’existència de dues vies: una cap a Cruïlles travessant el riu i una altra que, per la seva riba dreta, arribava als pobles de la muntanya.
  • El Pont Vell de la Bisbal va ser escenari del fet d’armes esdevingut el 14 de setembre del 1810, quan les tropes del general O’Donnell van atacar la vila i empresonaren tota la guarnició francesa.
  • O’Donnell fou lleugerament ferit damunt el pont, cosa que li valgué el títol de comte de la Bisbal, concedit per les Corts de Cadis.

Sobre la seva construcció podem dir que consta de dos grans arcs escarsers que s’uneixen en un gran pilar central de base poligonal irregular, aquests arcs són de carreus ben escairats als paraments exteriors i interiors i de paredat a la volta.

També, hi ha carreus de pedra a les bases dels pilars laterals i a les cantonades sobresortints del pilar central. El pas de vianants és pavimentat.

El Pont Vell conserva una placa amb un relleu on apareix l’escut de la Bisbal i la data del 1605.

És va fer la rehabilitació del Pont Vell, durant l’any 2005.

El Pont Vell és una obra que està protegida com a bé cultural d’interès local.

Fotografia de Joaquima Pellicer Solà

 

Aquest article està dedicat a :

Joaquima Pellicer Solà , filla, poeta i enamorada de la Bisbal d’Empordà (col·laboradora d’aquest Bloc)

Recull de dades : Ajuntament de La Bisbal i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Recull de Postals antigues : Ramon Solé