Bauma de cal Calau o de Cafè de les set Portes de Casserres

La Bauma de cal Calau esta situada en el Clot de les barraques, abans d’arribar a La Talaia i Cal Cotre, a prop del camí rural a mà esquerra, que passa per Can Calau.

Bauma ubicada dins d’una paret rocallosa sorrenca que ressegueix tot el seu perímetre frontal, de 2 metres d’altura màxima per 50 m de llargada i 6 m de profunditat. Presenta una paret frontal que fa la funció de façana construïda amb pedra i tàpia per sota de la visera de la bauma on es veuen sis obertures i una tapiada. A la dreta s’endevina una porta tapiada posteriorment.

 L’espai interior està compartimentat a mena d’estances destinades a varis usos com l’estable pel bestiar, o les habitacions pròpiament dites. Una de les estances té un forn de pa en molt bon estat amb el cendrer tapiat a mà dreta. La boca del forn forma un arc fet amb pedra sorrenca treballada i perfectament escairada. Just per sobre del marxapeus, en el sostre de la bauma hi ha una xemeneia tallada verticalment a la roca de secció quadrada i amb una profunditat d’ 1,20 m.

 Al davant de la bauma hi ha una terrassa protegida per una paret de pedra seca i al davant mateix una plantació de bedolls (Populus nigra). A la part superior de la balma o bauma hi ha un mur o paret de pedra seca que ha estat bastida damunt de la roca mare.

Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l’erosió de l’aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l’home.

Us passo dades sobre la seva historia:

  • El nom de Bauma o cafè de les set portes vindria originat per les set portes que es van obrir en el mur de pedra i tàpia que es va construir per convertir-ho en habitatge.
  • Actualment de les set portes una està tapiada i una altra ensorrada.
  • Segons informació oral hauria estat habitada des del Paleolític.
  • En època de guerres serví com amagatall i durant les guerres carlines va ser utilitzada com a presó.
  • Avui en dia encara s’observa el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància.
  • Més tard va ser utilitzada com a habitatge fins la segona meitat del segle XX per 7 famílies, almenys fins l’any 1946.

La seva formació és el resultat d’un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d’anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d’on formava part l’antic Massís de l’Ebre. Durant milions d’anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l’Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s’hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.

 Fa setanta milions d’anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d’aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l’Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l’Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l’Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d’anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d’anys han configurat el paisatge actual.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Colònia de la Bauma de Castellbell i el Vilar

La Colònia de la Bauma esta situada a 210 m d’altitud, en un extrem del congost de la Bauma, que forma un pronunciat meandre en el riu, a 1 km aigua avall del Borràs.

Està comunicada amb el Borràs i amb Monistrol de Montserrat per la carretera local BP-1121, amb Terrassa per la C-58 (prop de la localitat hi ha el túnel de la Bauma) i amb Vacarisses per la BV-1212.

Us passo la seva historia:

  • La Bauma és la més antiga de les colònies del municipi. Els seus orígens són dues fàbriques que construïren els industrials Narcís Roca i Francesc Llubià el 1859, en uns terrenys comprats al mas Xaviró i Abadals. Aquests signaren un conveni amb el mestre d’obres Joan Rubiralta de Sant Cugat del Vallès perquè construís les dues fàbriques per un preu de 26.000 duros.
  • Aquestes fàbriques compartien muntacàrregues i canal, però cadascuna tenia una turbina pròpia.
  • Entre 1862 i 1863 compraren selfactines, telers, batans i ordidors, i es construïren els primers habitatges per als treballadors, les cases del Rec i les de les galeries. A causa dels problemes econòmics i de l’endeutament, les fàbriques es van arrendar i subarrendar en diferents ocasions.
  • L’any 1871 la família Güell adquirí en subhasta pública la fàbrica de Llubià, que fou dirigida per Eusebi Güell.
  • El 1880 els germans Dalmau Toldrà arrendaren les dues fàbriques, i les van especialitzar en la producció de gèneres de cotó d’alta qualitat. Joan Vial i Solsona va comprar la fàbrica el 1896 i hi va instal•lar motors elèctrics, va diversificar i ampliar la producció fins a quaranta productes tèxtils diferents i hi va incorporar una secció de tints i acabats.
  • Aquesta fou una època brillant per a les fàbriques de La Bauma. Després de la mort de Joan Vial, el 1915, la fàbrica va anar passant per diferents mans, fins que la crisi de 1960-70 va posar fi a la producció industrial.
  • La Bauma es va desenvolupar amb dos sectors a banda i banda del riu: a un cantó, els habitatges dels treballadors, i a l’altre, un carrer que creixia amb la gent que s’hi instal•lava per oferir diferents serveis (forn de pa, botigues, tavernes, fondes). A la carretera s’hi van concentrar les activitats lúdiques i festives, l’esbarjo i l’oci. El desenvolupament d’aquest sector desvinculat de l’activitat fabril li donà un caràcter que l’apropava més al d’un poble independent, sense deixar de ser una colònia industrial.
  • El període 1901-1915, en què les fàbriques van ser propietat de Joan Vial, fou l’etapa en què la Bauma va desenvolupar-se més com a colònia, ja que es van ampliar la fàbrica i els habitatges i es va construir els edificis emblemàtics de l’església i la torre (1905-1908), i altres serveis com l’escola per a nenes i el Casino.

Amb 368 habitants censats el 2006, era el segon nucli més poblat del municipi després del Borràs.

Els dos edificis més emblemàtics de la colònia són la torre i l’església de la Sagrada Família, obra de l’arquitecte modernista Alexandre Soler i March, que es va veure afectada per la riuada que va patir la Bauma el 20 de setembre de 1971.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_3899_01.jpg

Aquests edificis, a més del seu valor com a patrimoni monumental, eren edificis simbòlics de l’espai de domini que posaven de manifest l’estatus social i econòmic dels propietaris de la colònia.

D’altra banda, el Casino, construït el 1909, fou el centre de la vida cultural i l’esbarjo: tenia sala i cafè, i era la seu de les seccions de teatre, cant coral, comissió de festes i biblioteca.

Juntament amb el Borràs i el Burés, celebra la festa major el 15 d’agost.

Adjacents a la Bauma, vora les carreteres C-58 i BV-1212, hi ha les urbanitzacions del Prat, el Mas Astarròs i el Gall Pigat.

Les edificacions més antigues de la colònia estan protegides com Bé cultural d’interès local.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es d_01.jpg

Recull de dades: Wiquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Imatges antigues : Arxiu Rasola

La Sagrada Família de la Bauma de Castellbell i el Vilar

La Sagrada Família de la Bauma està situada al peu de la carretera de Manresa a Terrassa, a mà dreta, en el barri de la Bauma.

Us passo dades de la seva historia:

  • Va ser construïda per iniciativa del senyor Joan Vial, propietari de la fàbrica que en pagà una bona part, i del Bisbat.
  • L’església, juntament amb el casino i la torre de l’amo eren edificacions típiques de les “colònies” fabrils de l’època, i manifesten la solidesa dels propietaris, enfront de les cases humils dels treballadors.
  • El projecte de l’església és de l’arquitecte Alexandre Soler i March.
  • Les obres es començaren el mes de gener de 1905 i s’acabaren a l’abril de 1908.
  • Fou inaugurada pel Bisbe de Vic, Dr. Torras i Bages i hi assistiren també el governador Civil de Barcelona, Sr. Ángel Ossorio y Gallardo.
  • La riuada dels dies 19-20 de setembre de 1971 va inundar les barriades de vora el riu, de manera que les dependències i el sòl de l’església quedaren molt deteriorades.
  • Els veïns de la Bauma van reconstruir-la, tot aportant donacions en diner i treball.

Església força monumental, d’estil medievalista.

La planta de l’església presenta una gran nau central més ampla i dues de laterals, que acullen capelles separades per una alternança de columnes i pilars decorats amb motius vegetals.

L’espai interior està distribuït en tres trams, determinats per tres columnes a ambdós costats i tres més d’intercalats. L’absis és semicircular i conté cinc finestres.

Fotografia: Jordi Contijoch Boada /Generalitat de Catalunya

Els vitralls laterals estan tapiats amb un envà per la part de dins, encara que visibles pel cantó de fora. Les columnes no són treballades, sinó senzillament buixardades.

A l’altar major hi ha una escultura de la Sagrada Família.

La façana principal presenta una porta adovellada, de mig punt i una gran rosassa. L’aparell és força irregular. A ambdós laterals hi ha quatre contraforts, obrats amb grans carreus.

En conjunt l’església té un aspecte esvelt i amb verticalitat.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_3894_01.jpg

La torre-campanar, de planta circular i coronada amb un esvelt cos cònic, dóna al conjunt un aire centreeuropeu.

La Sagrada Família de la Bauma és una església de Castellbell i el Vilar, protegida com a Bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Wiquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé