La Base de la premsa de vi

La base de trepig  o cassola o pica  de la premsa de vi antigament era de pedra, feta per un picapedrer manualment,

amb una de les seves parts acabada i allargada amb forma de broc, per on sortia el suc del vi, i queia a un olla o recipient de ceràmica.

Havien premses de vi en el segle XVI que eren totes de fusta.

Premsa de vi del segle XVI_ – Foto Viquipèdia

Actualment, s’utilitza elements moderns com l’acer inoxidable en la construcció de premses pel vi,

passo article al respecta :

https://www.interempresas.net/Vitivinicola/Articulos/244054-La-prensa-tradicional-unida-a-la-tecnica-mas-actual.html

Durant el segle XVIII, el conreu de la vinya assoleix una expansió espectacular, s’ocupen terres marginals a força d’esglaonar muntanyes senceres.

Bona part de l’utillatge, però, continua sent de tradició romana i medieval.

S’empren encara grans premses de biga. La premsa de llibant, que fa servir una corda gruixuda d’espart, també s’usa per aixafar el raïm.

Una premsa de vi és un dispositiu emprat per extreure el suc de raïm com a part del procés de la producció del vi.

Cava – Celler de l’Avenc del Garraf

Hi ha diversos tipus de premses utilitzades pels vita vinicultors però la seva funcionalitat és la mateixa.

Premsa de vi al Celler Cooperatiu de Gandesa – Viquipèdia

Cada tipus de premsa empra la pressió controlada per alliberar el suc de la fruita, normalment raïm.

La pressió no pot ser excessiva, per evitar trencar les llavors i aportar un excés de taní al vi.

L’home produeix vi des de l’antiguitat, l’any 2011 es va desenterrar una suc de raïm de vi a Armènia que contenia vestigis d’elaboració de vi negre de fa 6.000 anys.

Hi ha exposada, al pati exterior del museu, la base d’una premsa vertical d`època romana. Pertany al tipus anomenat directa o de cargol, mostra el plat rectangular de pedra, amb els encaixos per als pilars de fust, les perforacions es denominen lapis pedicimus.

Premsa de gàbia per a raïm, datada l’any 1852 i adquirida per l’Associació dels Amics de l’Arbre, l’any 1980, als Encants de Barcelona. Es conserva el banc i els braços de fusta i la cassola o pica de pedra.

Premsa_de_Vi_1852 – Viquipèdia

Restaurada la premsa de vi i d´oli del segle XVI en Sant Sadurní d’Anoia :

http://www.santsadurni.cat/document.php?id=2757&per_imprimir=1

Us passo un enllaç de bcn.cat, on podreu conèixer les diferents parts d’una presa de vi :

http://www.bcn.cat/ignasiiglesias/general/jardi/premsa/index.htm

També us adjunto l’enllaç d’un article de elpundiari, sobre la restauració a Santa Coloma de Farners d’una premsa de vi :

http://www.elpuntavui.cat/article/753693-restauren-una-premsa-de-vi-del-segle-xvii-rescatada-duna-casa-de-santa-coloma.html

Cava – Celler de l’Avenc del Garraf

Podem trobar algunes repartides a arreu, en jardins , portes de finques entre altres llocs i utilitats.

En molts dels cellers de Catalunya, poden ser visitats i veure les seves modernes instal·lacions!

Celler de l’Avenc del Garraf

Recull de dades : Viquiopèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola i Arxiu Rasola i Celler de l’Avenc del Garraf.

.

Creu de Terme del Masnou

entrada al Cementiri

La Creu del Terme, està situada dins del Cementiri , en l’Avinguda de Joan XXIII, 100, el Masnou.

La Creu de Terme del Masnou és d’estil gòtic feta de pedra de base i fust octogonal a l’interior del cementiri municipal del Masnou. La forma octogonal emfasitza el significat de l’octògon com símbol d’espiritualitat que rememora el temple del Sant Sepulcre de Jerusalem. La Creu fa uns tres metres d’alçada i consta de tres parts diferenciades, totes elles amb contingut simbòlic , la base, el fust i la pròpia creu. La major part de la decoració es concentra al cos superior.

A la base hi ha la inscripció “Anno Christi MD” (any de Crist 1500) i està decorada amb una motllura a la part superior. Miquel Garriga i Roca va dissenyar un basament per enaltir-la més i va dissenyar l’entorn amb una petita vorera octogonal i un petit espai enjardinat on s’han col·locat tres plaques commemoratives de diferents fets. En una es llegeix “Als fills del Masnou morts fora de la pàtria”. En una altra “L’Ajuntament del Masnou ret homenatge a tots els marins del Masnou i del Maresme en commemoració del centenari de la Guerra de Cuba. El Masnou, 29 de novembre de 1998”. Finalment, a la tercera, s’hi llegeix “A tots els masnovins morts a la guerra 1936-1939”.

A la part superior del fust i envoltant-lo, a sota mateix de la creu, hi ha uns relleus antropomorfs emmarcats amb fornícules gòtiques distribuïdes al voltant del fust, que representen vuit sants no identificats.

La creu que corona la peça, decorada amb profusió de formes vegetals d’estil gòtic, consta de dos relleus disposats a cadascuna de les cares. A una d’elles hi apareix la imatge de Crist crucificat amb una calavera amb dues tíbies als seus peus que representa el crani d’Adam. A la banda oposada, hi ha la figura esculpida de la Mare de Déu amb el nen Jesús.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé