La Cova de Sant Ignasi de Manresa

Avui us presento tres articles

La Cova  de Sant Ignasi esta en el camí de la Cova, Puig de Sant Bartomeu de Manresa.

A prop hi ha les Balmes de Manresa, on l’historia diu que Sant Ignasi pregava dins d’una Cova, era al principi tot molt humil…

Us passo dades de la seva historia real:

  • Edificat al puig de Sant Bartomeu, el conjunt va néixer per venerar el lloc on, segons la tradició, es va recloure sant Ignasi de Loiola a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat del 25 de març de 1522 a principis de febrer de 1523, en una de les balmes formades per l’erosió de les aigües del Cardener, tornant del seu pelegrinatge a Montserrat, i on va escriure les parts essencials dels Exercicis Espirituals.
  • A finals del segle XVI es desperta l’interès pels llocs ignasians i es comença a venerar la Cova. Es col·loca una creu al cim de la roca i es tanca la balma amb una porta.
  • El 1603 es basteix al costat de la cova una capella dedicada a Sant Ignasi. La marquesa d’Aitona donà a la Companyia els terrenys de la cova, damunt la qual, ampliada, fou construïda una capella.
  • La creença d’haver suat sang el 1627 el Crist de la Creu del Tort, venerat a la cova, n’augmentà la devoció dels fidels.
  • Del 1660 al 1678 hi fou edificada una torre per a casa d’exercicis espirituals i per acollir els pelegrins que venien a la Cova.
  • Després fou enriquit l’interior de la cova amb una fastuosa decoració en alabastre e l’any 1671, obra dels escultors manresans Joan i Francesc Grau (pare i fill) i de llur deixeble Josep Sunyer, que esculpiren el retaule amb marbre blanc i negre a finals del segle xvii.
  • El 1720 foren col·locats uns originals estucs del germà Sesé.
  • L’arquitecte vigatà Josep Morató en construí l’església (1759-63), una mostra típica de l’arquitectura jesuítica i considerat el principal conjunt barroc del Bages, que no fou decorada fins després de la restauració de la Companyia (1860-64).
  • El 1844 es beneí l’església.
  • Aleshores hom dedicà el lloc a tercera provació, segon noviciat dels jesuïtes.
  • L’any 1894 s’enderroca l’antiga residència i hi fou iniciada la construcció d’un gran edifici d’inspiració neoclàssica, segons un projecte de Ferran Martorell, una residència dels pares jesuïtes. Compta amb una important biblioteca especialitzada.
  • Entre 1915 i 1918 s’hi portà a terme una reforma al vestíbul que incloïa la decoració actual.
  • Entre el 1964 i el 1969 es van fer reformes a l’edifici conventual.
  • El conjunt va ser rehabilitat a principis de la dècada de 1990 per l’arquitecte Francesc Xavier Asarta i Ferraz.

La Cova de Sant Ignasi, continua se’n un important centre d’espiritualitat , és una casa de retir i d’exercicis.

Josep Giribet – Generalitat de Catalunya

Formen el conjunt una església barroca i un edifici modern neoclàssic.

Juntament amb el Pont Vell romànic i la silueta gòtica de la Seu, constitueix una de les imatges clàssiques de l’entrada a la ciutat de Manresa.

Us passo un projecte proposat l’any passat :

https://www.arquitectes.cat/ca/system/files/users/34235/2019-09-26-regio-7.pdf

A Manresa en el seu moment van sorgir moltes llegendes de Sant Ignasi al pas per la ciutat, una d’elles va ser el Pou de la Gallina.

La Cova de Sant Ignasi és un conjunt arquitectònic del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola

Església de Betlem de Barcelona

Bon dia de Sant Esteve per a Tots i Totes !

L’església de la Mare de Déu de Betlem situada al carrer del Carme números 2 i 4 de Barcelona, fent cantonada amb la Rambla i el carrer de Xuclà, enfront del Palau Moja i a tocar del Palau de la Virreina de Barcelona.

Us passo la seva història ;

  • Està construïda al mateix lloc que una església anterior del 1553 incendiada el 1671.
  • El dia 8 d’abril de 1681 es va posar la primera pedra de l’actual església de Betlem, va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Alfonso de Sotomayor el 1681.
  • En concret, va ser projectada per Josep Juli i dirigida pel jesuïta pare Francesc Tort (mort a Tortosa al 1739) i per Dídac de Lacarse, es va construir entre el 1681 i el 1729, tot i que la seva decoració interior es va allargar fins al 1855.
  • El 1835 l’església de Betlem fou erigida en parròquia.
  • El 1886 fou la primera església que va visitar la Beata Petra de Sant Josep quan va arribar a Barcelona per primera vegada. Aquí va conèixer a Dolors Badia la primera persona que va ajudar a la Congregació de Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya.
  • El 1936 sofrí greument els estralls de la Guerra Civil: tota la decoració interior fou cremada i les voltes s’ensorraren. S’hi perderen llavors nombroses obres d’Antoni Viladomat i una gran talla de Sant Ignasi, obra de Miquel Sala (1688).
  • Després de la guerra fou reconstruïda pels arquitectes Francesc Folguera Graci i Lluís Bonet Garí.
  • Entre 1991 i 1992, la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya ha restaurat les façanes del temple.

Alguns autors relacionaren l’estructura arquitectònica de l’església de Betlem amb l’església mare dels jesuïtes, Il Gesù de Vignola, construïda a Roma el 1568.

Tanmateix, Betlem segueix encara la pauta establerta per la tradició gòtica catalana: una nau amb capelles laterals bastides entre els contraforts. Aquí, però, aquests són perforats, de manera que les capelles es comuniquen entre si.

La volta de la nau central és de llunetes. Les capelles laterals es cobreixen amb cúpules amb llanternes, visibles a l’exterior.

Entre altres elements destacaven: les figures dels Dotze Apòstols, obra de Domènec Talarn (1812-1902), que hi havia als carcanyols dels arcs; les espectaculars gelosies de les tribunes superiors (1855), i el retaule major (1866).

El naixement superior, així com el portal lateral, que dóna a la Rambla, amb la imatge del Nen Jesús, són obra de Francesc Santacruz.

D’acord amb aquest model es va fer el 1906 l’altre portal, amb la imatge de sant Joan infant, obra d’Enric Sagnier.

L’any 1911, l’orguener Pau Xuclà i Camprubí, enllestí un orgue per a la parròquia, el qual fou destruït el 1936.

L’Associació de Pessebristes de Barcelona, conjuntament amb la Parròquia de la Mare de Déu de Betlem, organitza la seva tradicional mostra de pessebres; els pessebres que es presenten són fets expressament per aquesta mostra i cada any són diferents.

L’església de la Mare de Déu de Betlem, és Bé cultural d’interès nacional.

Avui dia de Sant Esteve, seria un bon dia per visitar amb família el Pessebre !

 

Recull de  dades : Ajuntament de Barcelona, L’església de Betlem, Pessebristes i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé