Museu de can Xifreda de Sant Feliu de Codines

El Museu de can Xifreda, esta situat en el Passatge Martina, 7, i els jardins Xifreda, de San Feliu de Codines.

La torre modernista coneguda com a Can Xifreda, inspirada en un castell mossàrab.

Obert com a Museu des del 1988, amb la col·lecció de troballes fetes pel “Grup Talp” al llarg dels anys 50, 60 i 70, que van esdevenir patrimoni municipal l’any 1970.

El museu ofereix una exposició permanent d’arqueologia, paleontologia, mineralogia i història local i una sala d’exposicions semi permanent d’eines i estris de la ramaderia catalana, una de les col·leccions més completes de Catalunya. Una peça important és la senyera de l’Orfeó Feliuà, dissenyada per Antoni Gaudí.

Per a mes informació, podeu consultar a :

http://www.santfeliudecodines.cat/sant-feliu/guia-del-municipi/equipaments-municipals/museu-municipal-can-xifreda

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Feliu de Codines, Viquipedia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Baumann de Terrassa

La Casa Baumann està situada en l’avinguda de Jacquard, 1 dins el barri de Vallparadís, de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • La casa fou habitada d’antuvi pel seu creador, l’arquitecte Coll i Bacardí, però morí el 1917.
  • A part de la família Masdeu, que reformaren l’edifici l’any 1926, un altre propietari fou en Baumann, industrial que li deixà el nom pel qual avui es coneix la casa.
  • S’havia proposat, de manera no oficial, que es canviés aquest nom pel de “Casa Coll i Bacardí”, prenent el nom del seu arquitecte.
  • Ernst Baumann, representant de llanes vingut de Suïssa, utilitzà la casa per a habitatge propi i per a despatxos fins que abandonà el negoci i la casa vora el 1960.
  • Aquesta casa senyorial, que tenia un bonic jardí, està situada a la vora del torrent de Vallparadís, dalt del marge esquerre i tocant el pont del Passeig, que configura típicament l’inici de l’avinguda de Jacquard.
  • Continuà aquell negoci de llanes en Josep Colomer i Montmany.
  • Però finalment quedà abandonada fins que l’adquirí l’Ajuntament de Terrassa per a fer-hi instal•lacions museístiques.
  • A la dècada del 1990, i després de ser convenientment restaurada, va començar a ser utilitzada com a seu del Servei de Joventut i Lleure Infantil de l’Ajuntament de Terrassa.

Casa Baumann, és un habitatge unifamiliar aïllat i de notables dimensions, situat sobre el parc de Vallparadís i envoltat de jardins.

És de planta rectangular i està constituït per diversos cossos. El cos posterior possiblement és resultat de l’ampliació del 1926 feta per Masdeu, que la va convertir en casa pròpia. Els cossos són de diferent alçada i forma i donen com a resultat un joc de volums interessant.

Les façanes són arrebossades i esgrafiades, amb influència de la Secessió de Viena, molt planes i amb una successió d’obertures verticals estretes que van creant un ritme perfecte entre els buits i el mur. Presenta teulades inclinades de teules vidriades, excepte al cos més alt, que pren la forma de torre quadrangular rematada per una terrassa. Cal destacar les teules de ceràmica de color negre i groc caramel, de disseny especial, així com la tortugada.

Decoració de trencadís de la tanca del jardí; a dalt a la dreta, Sant Josep de terracota amb pinacle de trencadís. També és interessant la tanca del jardí, amb uns pilars decorats amb trencadís policromat i units amb barana de forja.

La Casa Baumann està  protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Petites biblioteques a l’aire lliure

Les Biblioteques  disposen  d’una bústia de devolucions per tal de facilitar als usuaris el retorn dels documents fora de l’horari d’atenció al públic, moltes de les qual son exteriors.

Però per fomentar l’interès a la lectura i als llibres, moltes ciutats i pobles de Catalunya, han implantat petites biblioteques exteriors i a l’aire lliure.

Situades en general, en parcs, places o jardins urbans i oberts al públic.

Estan formats per una certa o limitada quantitat de llibres, que l’usuari, agafa al mateix instant, el llegeix en el mateix lloc o se l’emporta durant uns dies i el torna al mateix indret.

Estan ubicats, en petits receptacles amb un vidre en la part frontal, i que impedeix que si plou es mullin els llibres.

Altres com el cas de Terrassa, s’han aprofitats els troncs d’arbres morts.

Us passo un article de El Pais, denominat, “ el llibre torna a l’arbre”:

https://cat.elpais.com/cat/2015/06/22/cultura/1435008089_056800.html

I també, podeu veure un informació apareguda en el any 2015, sobre Biblioteques a l’aire lliure :

https://terrassainforma.com/2015/06/el-nou-projecte-dintercanvi-de-llibres-arllibre-arriba-a-terrassa/

Us passo una informació apareguda l’abril del passat any :

https://www.hortanoticias.com/rocafort-celebra-la-lectura-en-el-mes-del-llibre-amb-biblioteques-en-els-carrers-del-poble/

El compromís és un de clar, respectar els llibres i les normes establertes.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un submarí que es diu “Barcelona” a la ciutat de Barcelona

El  submarí que es diu “Barcelona”, està situat en la Ronda de Dalt casi al front de CosmoCaixa, a Barcelona.

Durant l’any 1986 el Ministeri de Defensa Espanyol, va cedir  un vell submarí d’assalt en desús, el SA-51, que mai va participar en cap guerra, el Museu de la Ciència, actualment CosmoCaixa.

En un primer moment es va instal·lar als jardins del museu de la Ciència, anys mes tard en el lloc actual.

Aquest Submarí va ser fabricat per l’empresa nacional Bazan de Cartagena.

Us passo un enllaç d’un Blog que explica molt detalladament aquest Submarí :

https://envisitadecortesia.com/2018/06/09/el-submarino-de-bolsillo-barcelona/

De l’Ajuntament us passo l’enllaç on podreu veure altres submarins a Barcelona ciutat :

https://www.barcelona.cat/barcelonablog/insolit/els-submarins-de-barcelona

 

Dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona i altres fonts

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fàbrica Isidre Comas de Granollers

El lloc on estava ubicada La Fàbrica Isidre Comas, era en l’espai dels carrers actuals de carrer de Sant Jaume, 60 , carrer d’ Anníbal , carrer Molí, carrer de Menéndez Pelayo, carrer Princesa i carrer Fontanella de Granollers.

La Fàbrica Comas, va ser coneguda com Ca l’Isidro,  va dedicar-se fins a l’any 1967 a la indústria tèxtil, estava situada al voltant del nucli històric, seguint la tendència de la indústria tèxtil del segle passat, situada en aquell temps, en el nucli exterior de Granollers.

Aviat però, aquesta indústria, degut al creixement urbà, quedà inclosa al primer eixample.

Us dono informació d’aquesta important empresa a la llarg de la seva historia :

  • La firma Buenaventura e Isidro Comas apareix l’any 1890 amb 40 telers.
  • L’edifici, però, no es basteix fins a l’any 1899.
  • Elaborà principalment cotó, i, l’any 1919, ja hi havia 168 telers mecànics en una secció de tintoreria.
  • Durant la Guerra Civil, l’empresa es col•lectivitza, seguint la mateixa dinàmica que la resta de fàbriques de Granollers i de tot el país.
  • L’any 1937, dos dels fills de Bonaventura Comas, Peret i Ventura, són assassinats. Quan acaba la guerra, una part de la gestió de la fàbrica passa a ser de Josep Comas, l’únic fill viu de Bonaventura Comas, que també és conegut com a Pepet o Pepitu Co-mas.
  • Després de la Guerra Civil, la indústria experimenta un nou creixement. Hilados y Tejidos Comas SA és una de les principals empreses tèxtils de Granollers i una de les dues fàbriques granollerines que fan el cicle complet de fabricació tèxtil.

Era un edifici industrial de planta i pis cobert a dues vessants, en un espai quadrangular, amb dues façanes: una al carrer St. Jaume, l’altre a l’interior. La façana exterior està composta per una successió lineal de finestres que, al plànol original, són obertures el•líptiques, però que ara presenten el mar pla. La porta d’accés està rematada per un gran frontó d’estil clàssic.

L’enderrocament  i construcció d’un edifici de protecció oficial entre els carrers Annibal i Molí, amb un pàrquing públic i la corresponent plaça de Can Comas, anomenada actualment Jardins de Salvador Casanova i a la part sud de l’antiga fabrica blocs de pisos amb el seu corresponent pàrquing privat.

De la gran fàbrica tèxtil només es conserva la xemeneia 

i la portalada de l’entrada al recinte tèxtil.

La Fàbrica Isidre Comas és una obra eclèctica de Granollers  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Colònia industrial Ymbern d’Oris

La Colònia Ymbern era  una antiga colònia tèxtil, al terme municipal d’Orís.

A la llarg de la seva historia industrial ha tingut altres denominacions com  : “El Pelut”  i Colònia Conangle.

Us passo les seves dades historiqes de l’empresa :

  • L’origen de la colònia de Conangle tenim de retrocedir a l’any 1859, quan Joan Camps tramita l’expedient per obrir una fàbrica o adoberia de pells.
  • En la dècada de 1860 la fàbrica canvià d’ús, es començaren a treballar els filats de cotó.
  • L’establiment passà per les mans de diversos propietaris. Un d’ells, Valentí Faht n’era el propietari l’any 1879.
  • Aquest mateix juntament amb el fabricant Vehil van aixecar la colònia la Mambla, en el mateix terme d’Orís.
  • L’any 1887 la fàbrica declara 4000 fusos, 14 cardes i 100 telers.
  • El 1889 la fàbrica patí un incendi que només deixà dempeus les parets, axó, causà la seva aturada fins al 1892.
  • El següent propietari fou Lluís Madirolas.
  • Però no fou fins a l’arribada dels fabricants barcelonins Calvet i família, en el 1905 que aquest establiment industrial esdevingué una gran colònia, amb tots els serveis i la incorporació d’una finca annexa dedicada a la producció agrícola.
  • Calvet va renovar també tant els habitatges els obrers com altres edificis i va construir un nou pont, el 1923. El projecte va ser supervisat pel mateix Gaudí, que va fer canviar la maqueta de l’església diverses vegades.
  • El 1928 Calvet s’arruïnà i les obres quedaren aturades.
  • El 1930 la societat Ymbern de Mataró, va comprar la colònia i la va posar en funcionament el 1931.
  • L’any 1970 s’hi enregistraven 144 habitants.
  • A partir del 1975 es va començar a abandonar gradualment, ja que els habitants es van anar comprant cases a Torelló. Els darrers habitants de la colònia procedien majoritàriament del poble de Priego, a Còrdova.
  • L’estat actual del conjunt és d’abandonament i en procés d’enrunament. Els jardins també estan completament descuidats.

Es tracta d’una de les colònies tèxtils més unitàries de la conca del riu Ter.

Destaca per la seva singularitat arquitectònica i el seu urbanisme enjardinat.

S’accedeix a la colònia per damunt d’un pont de pedra sobre el riu des del terme de Torelló.

La disposició dels edificis industrials, van ser construïts amb pedra corejada d’estil modernista, tot formen una plaça.

Disposava dels habitatges pels obrers, així com uns equipaments  : fonda, botiga, safareigs, camps d’esports, l’explotació agrícola annexa  i un espai com a sala de ball d’estiu.

Sobretot, cal destacar  els magnífics jardins, dissenyats per Nicolau M. Rubió i Tudurí, fan un exemple únic de colònia industrial a Catalunya.

A part dels arbres que avui en dia es conserven, podem veure entre la vegetació, fonts i sortidors,

glorietes, bancs de pedra…

El que encara queda del camp de futbol…

Se intueix, que estaven dins del gran jardí, varis camins pel passeig del obrers i família, ara totalment embardissats.

La Colònia Ymbern es va construir sota les ordres de l’arquitecte Riera, fortament influït per l’escola de Gaudí.

Cal ressenyar , la gran infraestructura de la canal que procedent del riu Ter, entre per la finca paral·lela al riu, i entra a d’instal·lacions on aportava l’aigua necessària per la producció a la Industria.

L’origen de la colònia Ymbern té els seus precedents en un establiment en el qual es treballava la pell, d’aquí li ve el sobrenom de “la fàbrica del Pelut”.

Va mantenir l’activitat tèxtil fins el 2000.

Va ser  una de les colònies industrials més importants del tram mitjà del riu Ter i de les més interessants de Catalunya.

La Colònia Ymbern esta inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades: Ajuntament d’Orís, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

Els jardins o “Els Horts”, dels carrers Manzanillo i Abat Deàs de Sant Pol de Mar

Avui us presento uns carrers molt cèntrics i populars de Sant Pol de Mar, els de Manzanillo i Abat Deàs, son per tindre uns edificis neoclàssics, els van fer la gent de Sant Pol de Mar que van fer les “Amèriques”,

i van tornar al poble entre els anys 1870 i 1880.

També, son característics, per  les terrasses peculiars que tenen front de les seves cases.

Son com a jardins particulars,  orientats al mar, tancats amb porta i reixa, a l’altra vorera de la casa; era un lloc per poder divisar  la Mar, i evitar construccions que impedissin la seva vista.

I poder estar a l’estiu a la fresca, dinant o sopant, fent la xerrada entre la família i/o amics.

Com veiem, hi ha qui te molta vegetació o qui no te ninguna…!

Aquests espais o jardins, es coneixent com “Els Horts”, son molt característics del Maresme.

Hi ha un mur que separa els dos carrers de Manzanillo i d’Abat Deàs, on està ple de flors, sobre tot a l’estiu.

També, en troben d’aquestes terrasses a nivell de les vies del tren, en el carrer  Consulat del Mar, en aquest cas son sols quatre, un d’ells amb un pou.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Recons culturals, llibres al carrer a Lliça de Vall

Us presento una iniciativa per poder llegir un llibre tranquil·lament en llocs com a parcs,  jardins, itineraris per caminar…, és un projecta cultural de Lliça de Vall.

Ha sigut ven acollit i respectat per la gent que viu en aquesta població petita per ho molt gran gracies a les Urbanitzacions que te aquest  Municipi.

Son punts petits, com a “Nius de llibres”, molt limitats en la quantitat que podent tindre.

El lema es, que  “s’agafi un llibre, per ho… és depositi un altre”.

Hi ha punts fix, i també, llocs mòbils que és podent  les casetes – biblioteca” ser desplaçades de lloc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa – Museu de Mas Ravetllat de Barcelona

La Casa – Museu de Mas Ravetllat, està situada en l’Av. Mare de Déu de Montserrat, 114 -132 de Barcelona.

Aquest important llegat pertany a la Fundació Ramón Pla Armengol. 

És una gran col·lecció de mobles, talles, teixits, miralls i objectes de plata, espanyols dels segles XVI al XVIII.

La col·lecció de més de 800 peces i de valor incalculable, especialment de moble espanyol dels segles XVII i XVIII, és el fruit d´un treball personal de recerca, estudi i restauració al llarg de més de seixanta anys que situen a la Dra. Núria Pla com una de les col·leccionistes més admirables del País. 

Ja dins de la finca s´accedeix a l´exposició per l´entrada dels antics laboratoris situada en part d´abaix de l´edifici.

Per mes detallada informació sobre aquesta col·lecció, podeu consultar l’article publicat per La Vanguardia :

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20151118/30247189607/mas-pla-ravetllat-apertura-barcelona-muebles.html

                                                   


 Informació de Preus i Horaris :

Entrada general de: 15 €

Entrada reduïda: 7 €

Com a  Persones jubilades, Menors 16 anys i Estudiants amb carnet.

Màxim 10 places per visita.

Grups especials: contactar amb la Fundació

Visites : Dijous i Dissabtes

a les 12:00h Català i a les 13:00h        Castellà.

Els jardins d’aquesta finca, és creu que es podran visitar i passejar dins del proper any…

 

Recull de dades, adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Els Jardins de la Vil•la Amèlia de Barcelona – Part 2ª #

Els Jardins de la Vil•la Amèlia, eren d’Ignasi Girona, que va fer construir en la seva finca coneguda com “la Quinta Amèlia” de Sarrià, amb tot tipus d’arbres i plantes.

El nom el va posar en honor de la seva esposa, Amèlia de Vilanova.

Durant molts anys la família Girona va utilitzar aquesta finca com a lloc d’estiueig.

L’any 1930 l’Ajuntament de Barcelona va destinar els terrenys a parc públic i el 1969 van ser expropiats a canvi d’edificar-ne una part, cosa que va comportar l’enderrocament de l’antiga residència dels Girona.

Tal com vàrem dir ahir, un tros de terreny enjardinat va quedar integrat en els Jardins de la Vil•la Cecília, situats a l’altre costat del carrer de Santa Amèlia, que es va obrir quan es van crear els dos espais verds.

Cal destacar :

  • La glorieta dels xiprers, situada damunt d’un turonet de pedres que antigament havia estat una cascada.
  • Els jardins s’estenen, amb grans parterres, cadascun amb una vegetació diferent.
  • L’estany i el turó dels pins són els dos llocs destacats dels jardins. L’estany és circular, i està situat dins un gran parterre amb petites tanques vegetals de murtra curosament retallades que formen dibuixos sobre la gespa.

Els Jardins disposen d’un bar, zona amb jocs infantils,

i nombrosos camins, que permetent anar observant la diversitat de vegetació, així com d’arbres : pins, til·lers, cedres, xiprers, l’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum), magnòlies, alzines, uns grans exemplars de pi pinyer i de pi blanc, palmeres.

Significatius són : un gran plàtan i un eucaliptus plantat a finals del s. XIX.

Son uns jardins cuidats i que a qualsevol època de l’any es agradable fer hi un tom.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé