Els jardins o “Els Horts”, dels carrers Manzanillo i Abat Deàs de Sant Pol de Mar

Avui us presento uns carrers molt cèntrics i populars de Sant Pol de Mar, els de Manzanillo i Abat Deàs, son per tindre uns edificis neoclàssics, els van fer la gent de Sant Pol de Mar que van fer les “Amèriques”,

i van tornar al poble entre els anys 1870 i 1880.

També, son característics, per  les terrasses peculiars que tenen front de les seves cases.

Son com a jardins particulars,  orientats al mar, tancats amb porta i reixa, a l’altra vorera de la casa; era un lloc per poder divisar  la Mar, i evitar construccions que impedissin la seva vista.

I poder estar a l’estiu a la fresca, dinant o sopant, fent la xerrada entre la família i/o amics.

Com veiem, hi ha qui te molta vegetació o qui no te ninguna…!

Aquests espais o jardins, es coneixent com “Els Horts”, son molt característics del Maresme.

Hi ha un mur que separa els dos carrers de Manzanillo i d’Abat Deàs, on està ple de flors, sobre tot a l’estiu.

També, en troben d’aquestes terrasses a nivell de les vies del tren, en el carrer  Consulat del Mar, en aquest cas son sols quatre, un d’ells amb un pou.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Recons culturals, llibres al carrer a Lliça de Vall

Us presento una iniciativa per poder llegir un llibre tranquil·lament en llocs com a parcs,  jardins, itineraris per caminar…, és un projecta cultural de Lliça de Vall.

Ha sigut ven acollit i respectat per la gent que viu en aquesta població petita per ho molt gran gracies a les Urbanitzacions que te aquest  Municipi.

Son punts petits, com a “Nius de llibres”, molt limitats en la quantitat que podent tindre.

El lema es, que  “s’agafi un llibre, per ho… és depositi un altre”.

Hi ha punts fix, i també, llocs mòbils que és podent  les casetes – biblioteca” ser desplaçades de lloc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa – Museu de Mas Ravetllat de Barcelona

La Casa – Museu de Mas Ravetllat, està situada en l’Av. Mare de Déu de Montserrat, 114 -132 de Barcelona.

Aquest important llegat pertany a la Fundació Ramón Pla Armengol. 

És una gran col·lecció de mobles, talles, teixits, miralls i objectes de plata, espanyols dels segles XVI al XVIII.

La col·lecció de més de 800 peces i de valor incalculable, especialment de moble espanyol dels segles XVII i XVIII, és el fruit d´un treball personal de recerca, estudi i restauració al llarg de més de seixanta anys que situen a la Dra. Núria Pla com una de les col·leccionistes més admirables del País. 

Ja dins de la finca s´accedeix a l´exposició per l´entrada dels antics laboratoris situada en part d´abaix de l´edifici.

Per mes detallada informació sobre aquesta col·lecció, podeu consultar l’article publicat per La Vanguardia :

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20151118/30247189607/mas-pla-ravetllat-apertura-barcelona-muebles.html

                                                   


 Informació de Preus i Horaris :

Entrada general de: 15 €

Entrada reduïda: 7 €

Com a  Persones jubilades, Menors 16 anys i Estudiants amb carnet.

Màxim 10 places per visita.

Grups especials: contactar amb la Fundació

Visites : Dijous i Dissabtes

a les 12:00h Català i a les 13:00h        Castellà.

Els jardins d’aquesta finca, és creu que es podran visitar i passejar dins del proper any…

 

Recull de dades, adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Els Jardins de la Vil•la Amèlia de Barcelona – Part 2ª #

Els Jardins de la Vil•la Amèlia, eren d’Ignasi Girona, que va fer construir en la seva finca coneguda com “la Quinta Amèlia” de Sarrià, amb tot tipus d’arbres i plantes.

El nom el va posar en honor de la seva esposa, Amèlia de Vilanova.

Durant molts anys la família Girona va utilitzar aquesta finca com a lloc d’estiueig.

L’any 1930 l’Ajuntament de Barcelona va destinar els terrenys a parc públic i el 1969 van ser expropiats a canvi d’edificar-ne una part, cosa que va comportar l’enderrocament de l’antiga residència dels Girona.

Tal com vàrem dir ahir, un tros de terreny enjardinat va quedar integrat en els Jardins de la Vil•la Cecília, situats a l’altre costat del carrer de Santa Amèlia, que es va obrir quan es van crear els dos espais verds.

Cal destacar :

  • La glorieta dels xiprers, situada damunt d’un turonet de pedres que antigament havia estat una cascada.
  • Els jardins s’estenen, amb grans parterres, cadascun amb una vegetació diferent.
  • L’estany i el turó dels pins són els dos llocs destacats dels jardins. L’estany és circular, i està situat dins un gran parterre amb petites tanques vegetals de murtra curosament retallades que formen dibuixos sobre la gespa.

Els Jardins disposen d’un bar, zona amb jocs infantils,

i nombrosos camins, que permetent anar observant la diversitat de vegetació, així com d’arbres : pins, til·lers, cedres, xiprers, l’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum), magnòlies, alzines, uns grans exemplars de pi pinyer i de pi blanc, palmeres.

Significatius són : un gran plàtan i un eucaliptus plantat a finals del s. XIX.

Son uns jardins cuidats i que a qualsevol època de l’any es agradable fer hi un tom.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Els Jardins de la Vil•la Cecília de Barcelona – Part 1ª #

Cal Noyu, era una antiga finca rural de les afores de la ciutat, l’any 1909 va ser comprada per Eduardo Conde, fundador dels magatzems” El Siglo”, el primer comerç establert a Barcelona amb criteris de gran superfície, va posar a la vil•la el nom de Cecília en honor a la seva esposa.

Els terrenys van ser expropiats en 1969 per l’Ajuntament de Barcelona, per convertir-los en parc.

L’edifici és avui la seu del Centre Cívic Casal de Sarrià.

Bona part de l’espai verd actual va pertànyer als antics Jardins de la Vil•la Amèlia, situats just al front i que actualment,  també són d’ús públic.

Cal destacar, tot entrant pel carrer de Santa Amèlia unes grans fulles metàl•liques de Ginkgo biloba, que es van unint en una mena d’arc que, enfilant-se i dóna la benvinguda al visitant.

A l’esquerra,  dins l’aigua d’una canal  jeu boca terrosa una estàtua,

és Ofèlia ofegada, una escultura de bronze de Francisco López Hernández de l’any 1964.

Disposa el parc un espai per la gent gran, per exercitar :

  • les articulacions i afavorir l’agilitat amb barres de diferents alçàries, caragols per fer anar els dits i rampes suaus, entre altres recursos, uns exercicis que enriqueixen les passejades diàries.

Cal distingir, les tanques de xiprer, altes i espesses, fan d’avantsala dels jardins.

A la dreta, un camí amb trams d’escales ens condueix a l’interior.

Al davant, un caminoi també dóna accés als jardins, a banda i banda, s’alcen arbres destacats per l’altura i nombroses palmeres molt antigues.

I demà, us presento els Jardins de la Vil•la Amèlia.

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Sabeu que és el Drenatge Sostenible … ?

Concretament a Barcelona en alguns lloc de la ciutat s’ha posat en marxa aquest sistema de Drenatge.

Qui no ho sap, és pot preguntar, en que consisteix un Drenatge Sostenible ?

Les grans ciutats al creixa els barris, fan que desapareguin el torrents naturals existents, son substituïts per carrers amb aceres, asfalt i clavegueram, fa que cada vegada que plou l’aigua abundosa que baixa no pugui ser infiltrada pels carrers i l’aigua a canvi va dirigida a un clavegueram i al final passa o no a una depuradora i va a parar sense cap utilitat a un riu, torrent ,o a la mateixa mar.

És el que diem, el pavimentar nous carrers significa cada vegada és genera més quantitat de superfícies impermeables, embrutir l’aigua per desprès depurar-la, que vol dir, una despesa molt considerable per l’Ajuntament.

D’una pagina Web de la Diputació, us passo unes conclusions fetes en la Jornada SUDS – Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible, realitzada a Barcelona en novembre de l’any 2016 :

“…Per solucionar aquests problemes s’han destinat inversions progressivament més grans en la construcció de col·lectors, algunes de les quals ja s’estan mostrant insuficients.

A banda del problema de l’augment de la quantitat d’aigua a evacuar, que provoca episodis puntuals d’ inundacions,  hi ha la problemàtica de la baixa qualitat de l’aigua d’escorrentia, que impacta en les estacions depuradores; i a causa de l’actual impermeabilització sistemàtica de las zones urbanes, és molt poc el volum d’aigua d’escorrentia urbana que avui en dia es retorna als aqüífers.

A partir del plantejament sostenible del cicle de l’aigua i de la necessitat d’atenuar els efectes de la impermeabilització del sòl, en els últims anys s’ha desenvolupat, a nivell mundial, una manera alternativa de dissenyar i gestionar les infraestructures de drenatge.

Aquestes alternatives de disseny i gestió del drenatge, s’emmarquen dins una disciplina més amplia que aborda el problema de la gestió de l’aigua d’escorrentia des de diferents perspectives. Aquests sistemes ofereixen una visió global de les diferents tècniques que possibiliten de manera natural el drenatge, el transport i el tractament de l’aigua per millorar la seva qualitat, ja sigui per la seva reutilització com per la seva devolució al medi segons les condicions que exigeix la normativa…  “

Us passo informació del primer Parc a Barcelona que és va implantar el Drenatge Sostenible, l’any 2009  :

http://www.elpuntavui.cat/article/-/6-urbanisme/37458-el-parc-joan-reventos-de-sarria-el-primer-amb-ldrenatge-sostenibler.html

Com llegim, “ …l’aigua pluvial per dur-la al col·lector que la conduirà al centre de la ciutat.  El sistema permet recollir l’aigua de pluja a través de diferents tipus de paviment de drenatge que filtren l’aigua i alhora la depuren. Un cop filtrada, l’aigua es recondueix a través del subsòl i s’infiltra a la terra. En cas de fortes pluges, quedaria retinguda a la zona de detenció o en àrees inundables creades per a aquest propòsit…”

En el cas dels jardins entre l’avinguda de can Marcet i l’avinguda de l’Estatut  a Horta, és un Drenatge Sostenible dels mes moderns que disposa la ciutat.

 

Recull de dades, text i fotografies : Ramon Solé

(Totes les fotografies corresponent als Jardins de l’avinguda can Marcet d’Horta)