Masia de Can Figueres del Mas de Terrassa

Can Figueres del Mas situada a prop de la Ctra. N-150 de Terrassa a Sabadell, km 15,7, a 100 m.de Terrassa.

Concretament  és a la part oriental del municipi, a l’antic camí de Sant Quirze a Matadepera, actual carretera de Torrebonica , darrere mateix de l’Hospital de Terrassa i vora el torrent de la Betzuca.

Us passo la seva historia :

  • És un mas molt poc documentat, si bé sembla que té un origen molt antic.
  • Salvador Cardús, en el seu inventari dels fogatges de 1455 i de 1558, no l’esmenta, ni tampoc cap propietat anomenada Figueres.
  • Ha tingut diverses reformes, al segle XVII, el 1758 i el 1848.
  • Els Figueres van perdurar al llarg de centúries fins que, a mitjan segle XIX, la pubilla del mas es va casar amb un fadrí de Can Avellaneda de Ribatallada.
  • L’últim hereu la va vendre a un indiano.
  • En terrenys de Can Figueres del Mas es va construir l’Hospital de Terrassa.

És una masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i graner. La coberta és a dues aigües.

La façana principal, orientada a migdia, és perpendicular al carener i, en un inici, de composició simètrica, però a causa dels afegitons posteriors el carener ha quedat desplaçat lateralment de l’eix de simetria de l’edifici.

A la planta baixa hi ha el portal d’accés, en arc de mig punt, adovellat amb carreus de pedra picada.

Al primer pis hi ha una finestra central amb motllures de perfils gòtics flanquejada per dues finestres més, afegides posteriorment; també hi ha diverses finestres a les golfes. En una de les finestres del primer pis, a l’angle dret de la façana, hi ha gravada la data de 1589.

A l’alçada del graner hi ha un rellotge de sol amb la data del 1848, just per sota del carener , molt deteriorat actualment.

Són interessants les troneres que apareixen als escaires de l’edifici i el ràfec de la teulada.

Can Figueres del Mas és una masia  de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme de Martorell

La Creu de Terme, està situada en la Plaça de la Creu de Martorell, per aquest motiu és coneguda com La Creu de la plaça de la Creu.

Us passo informació de la seva historia :

  • La primitiva creu va ser erigida l’any 1576 pel comú de Martorell, i era situada a l’entrada de la vila, al peu de la cruïlla de camins entre el Congost i el Pont del Diable, davant el portal d’en Subirats, que, a partir d’aquell moment va ser conegut com a portal de la Creu.
  • L’antiga Creu de Terme va ser destruïda el 1869.
  • El dia de sant Joan del 2000 es va fer la inauguració de les obres d’urbanització de la plaça de la Creu, hi allí es va instar-lar la reproducció actual de La Creu de Terme.

Es tracta d’una creu de pedra erigida damunt una base de dos graons, de planta circular. Al centre es disposa la columna de planta hexagonal amb un volum a la part inferior més ample.

A la part superior, s’hi encasta la magolla o capitell, també sisavat rematat per dues motllures planes i amb les cares decorades per figures de sants i/o evangelistes, entre les que s’identifica sant Isidre, canonitzat el 1622. La creu pròpiament dita és de tipologia llatina amb el braços acabats amb formes vegetals que recorden la flor de lis.

Cal dir, que la magolla o capitell és una peça recuperada que temps enrere havia format part d’altres dues creus de Martorell: la creu de l’illa Santacana, construïda l’any 1922 per Francesc Santacana i Romeu i enderrocada l’any 1936 durant la Guerra Civil, i la creu del jardí del Museu de l’Enrajolada, erigida el 1968 i enderrocada per la caiguda d’un arbre el 1988.

Els plans mostren, a l’anvers, la imatge del crucificat i, al revers, motllures nerviades.

La Creu de la plaça de la Creu és una obra del municipi de Martorell i està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall

Sant Cristòfol de Lliçà és una església al municipi de Lliçà de Vall, situada a la confluència dels carrers de passeig de l’església i avinguda dels Pins.

Edifici de nau única amb absis poligonal sostingut per dos contraforts, és cobert amb volta de creueria amb claus esculturades.

El cor també és amb volta de creueria i té una balustrada de ciment.

La porta és rectangular, els brancals estan decorats amb motius circulars i l’arquitrau amb motius rectangulars.

El campanar quadrat té dos cossos, el primer arrebossat amb ciment i el segon de carreu.

La pica baptismal presenta planta estrellada amb vuit puntes amb els segments entre arestes còncaus. Està coberta per una tapa metàl·lica. El peu és segmentat i treballat. Hi ha una inscripció il·legible.

Us passo la seva historia :

  • Existia un edifici romànic del qual es tenia constància documental des de l’any 1113.
  • A la visita pastoral del 1421 es deia que la capçalera amenaçava ruïna.
  • L’any 1594, el vicari general de Barcelona va donar permís per enderrocar l’edifici.
  • Aquest es va acabar de construir entre els anys 1666-1669.
  • Va ser reformat l’any 1756.
  • Després de la Guerra Civil només van quedar els murs, es va fer l’edifici actual.

La seu de la Rectoria està en un dels costats de l’església.

Sant Cristòfol de Lliçà de Vall  està catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé