Casa Alegre de Sagrera de Terrassa – 2ª Part #

Com a continuació d’ahir, us presento la part de darrera de l’edifici de la casa Alegre de Sagrera de Terrassa que dona al Jardí.

Abans però, llegim a la web de l’Ajuntament de Terrassa una part de la descripció que fa d’aquesta casa :

“…La remodelació del 1911 va seguir un estil eclèctic amb elements d’inspiració modernista.

El nou edifici consta d’una nova planta en forma d’U amb dues ales laterals que alliberen un espai central com a pati. Tenen planta baixa i dos pisos.

Melcior Vinyals Muñoz també va projectar la nova façana, simètrica, de planta baixa amb la porta principal i dos pisos amb els balcons.

Malgrat no estar verificat documentalment sembla ser que Josep Puig i Cadafalch va intervenir en la reforma de l’interior: planta baixa, escala noble i tribuna de ferro forjat que dóna al pati.

Destaquen les columnes amb els capitells dedicats al comerç, a la indústria i a l’agricultura; els vitralls modernistes fabricats per la casa Maumejean; l’escala noble decorada amb quatre pintures de Joaquim Vancells i les pintures murals de Pere Viver al Saló…”

Us adjunto imatges d’aquest edifici que dona al Jardí :

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa – Museu de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Escola Industrial de Terrassa

L’Escola Industrial esta situada en el carrer de Colom, 1 de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • L’Escola d’Enginyeria de Terrassa va iniciar la seva activitat a l’agost de l’any 1901 i els seus estudis en febrer de 1902. Al seu començament era coneguda pel nom de Escuela Superior de Industrias de Terrassa i s’impartien estudis de Peritació Industrial, Pràctic Industrial, Pràctic Industrial i Estudis Elementals per obrers.
  • L’Escola neix originàriament per cobrir les necessitats de la indústria tèxtil de Terrassa, indústria que té el seu desenvolupament més important al segle XIX amb l’aparició de la màquina de vapor i els nous telers mecànics.
  • Inicialment es va ubicar al carrer Topete número 4, i el 3 de juliol de 1904 es va traslladar a la seva ubicació actual, al carrer Colom número 1, on s’inaugurà l’edifici de l’actual seu de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa.
  • Aquell mateix any s’hi celebra una exposició que va representar el punt àlgid de les arts aplicades.
  • El 1943 l’edifici va passar a ser propietat de l’Estat, tot mantenint la seva funció educativa.
  • L’Escola industrial de Terrassa es caracteritza també per impartir els estudis d’Enginyeria tèxtil des de 1906, ara adaptats als estudis de grau. Aquesta especialitat s’ha impartit juntament amb les àrees de conèixement en enginyeria química, mecànica, elèctrica i electrònica.
  • L’any 1962 va aparèixer la necessitat de separar els estudis de pèrit dels estudis superiors i va començar a fer-se classes a l’Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales, al carrer Colom número 11.
  • L’any 1972, l’escola va passar a formar part de la Universitat Politècnica de Barcelona, que després va esdevenir la Universitat Politècnica de Catalunya. Va passar a denominar-se Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT).
  • L’any 2010 va canviar el seu nom per l’actual, Escola d’Enginyeria de Terrassa, a causa del fet que va passar a oferir estudis de grau i màster adaptant-se a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i també perquè ofereix estudis en l’àrea de les telecomunicacions, per tant deixava de ser exclusivament industrial.

L’Escola Industrial, inicialment anomenada Palau d’Indústries de Terrassa, és una de les primeres obres de Lluís Muncunill (1901),

que es caracteritzen per la influència dels estils historicistes.

És un edifici aïllat, amb planta baixa i dos pisos, estructurat en forma de U al voltant d’un pati interior.

El vestíbul central, que dóna accés a les aules i a dependències com la biblioteca, està aguantat per columnes de ferro i mostra un bust d’Alfons Sala i Argemí, fundador de l’escola.

La façana principal destaca per la capçalera esglaonada del cos central d’entrada i dels dos cossos laterals.

Segons el projecte de Josep Domènech i Mansana, es van afegir dues naus perpendiculars als extrems de l’edifici primitiu, que estaven destinades a tallers.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Quadra del Vapor Ventalló de Terrassa

El Vapor Ventalló , esta situat al carrer de la Rasa 16, fent cantonada amb al carrer de  Sant Llorenç, 1 de Terrassa.

Fotografia : Viquipèdia

Us passo la seva historia :

  • El Vapor Ventalló fou construït per l’arquitecte Lluís Muncunill. Segons la fitxa del Catàleg d’Edificis d’Interès Històric i Artístic de Terrassa, data del 1897, mentre que els autors Francesc Bacardit i Josep Giner atribueixen l’obra l’any 1917.
  • És probable que la primera data sigui la de construcció i la segona la d’una remodelació feta pel mateix Muncunill, cosa molt freqüent en l’obra d’aquest arquitecte.
  • D’aquest vapor se’n van conservar tres quadres fins a l’any 1998.
  • Actualment només en queda la que és obra de Muncunill.
  • És una nau industrial de dues plantes on s’utilitzà l’estructura metàl•lica de pilars de fosa i bigues d’acer, la qual és fàcilment visible, ja que la nau només conserva les parets que donen als dos carrers, mentre que per les altres dues bandes està oberta i forma un espai públic, la plaça del Vapor Ventalló.
  • L’edifici actual és una nau industrial que forma part d’un conjunt fabril. És de planta rectangular i amb coberta a dos vessants.

El Vapor Ventallón consta de dos pisos, amb estructura de pilars de ferro fos a la planta baixa i el pis, que serveix de suport de les voltes atirantades de canó rebaixat de la planta baixa i de les jàsseres metàl·liques transversals.

A nivell de la coberta hi ha encavallades de fusta. Les façanes mostren finestrals dobles d’arc molt rebaixat separats per fines columnes de ferro.

A la façana del carrer de Sant Llorenç, abans de la remodelació actual, les obertures de la planta baixa havien estat tapiades.

Conjunt escultòric : Família Vapor – Autor : Xavier Corberó

El Vapor Ventalló és un antic edifici industrial del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Colònia industrial Ymbern d’Oris

La Colònia Ymbern era  una antiga colònia tèxtil, al terme municipal d’Orís.

A la llarg de la seva historia industrial ha tingut altres denominacions com  : “El Pelut”  i Colònia Conangle.

Us passo les seves dades historiqes de l’empresa :

  • L’origen de la colònia de Conangle tenim de retrocedir a l’any 1859, quan Joan Camps tramita l’expedient per obrir una fàbrica o adoberia de pells.
  • En la dècada de 1860 la fàbrica canvià d’ús, es començaren a treballar els filats de cotó.
  • L’establiment passà per les mans de diversos propietaris. Un d’ells, Valentí Faht n’era el propietari l’any 1879.
  • Aquest mateix juntament amb el fabricant Vehil van aixecar la colònia la Mambla, en el mateix terme d’Orís.
  • L’any 1887 la fàbrica declara 4000 fusos, 14 cardes i 100 telers.
  • El 1889 la fàbrica patí un incendi que només deixà dempeus les parets, axó, causà la seva aturada fins al 1892.
  • El següent propietari fou Lluís Madirolas.
  • Però no fou fins a l’arribada dels fabricants barcelonins Calvet i família, en el 1905 que aquest establiment industrial esdevingué una gran colònia, amb tots els serveis i la incorporació d’una finca annexa dedicada a la producció agrícola.
  • Calvet va renovar també tant els habitatges els obrers com altres edificis i va construir un nou pont, el 1923. El projecte va ser supervisat pel mateix Gaudí, que va fer canviar la maqueta de l’església diverses vegades.
  • El 1928 Calvet s’arruïnà i les obres quedaren aturades.
  • El 1930 la societat Ymbern de Mataró, va comprar la colònia i la va posar en funcionament el 1931.
  • L’any 1970 s’hi enregistraven 144 habitants.
  • A partir del 1975 es va començar a abandonar gradualment, ja que els habitants es van anar comprant cases a Torelló. Els darrers habitants de la colònia procedien majoritàriament del poble de Priego, a Còrdova.
  • L’estat actual del conjunt és d’abandonament i en procés d’enrunament. Els jardins també estan completament descuidats.

Es tracta d’una de les colònies tèxtils més unitàries de la conca del riu Ter.

Destaca per la seva singularitat arquitectònica i el seu urbanisme enjardinat.

S’accedeix a la colònia per damunt d’un pont de pedra sobre el riu des del terme de Torelló.

La disposició dels edificis industrials, van ser construïts amb pedra corejada d’estil modernista, tot formen una plaça.

Disposava dels habitatges pels obrers, així com uns equipaments  : fonda, botiga, safareigs, camps d’esports, l’explotació agrícola annexa  i un espai com a sala de ball d’estiu.

Sobretot, cal destacar  els magnífics jardins, dissenyats per Nicolau M. Rubió i Tudurí, fan un exemple únic de colònia industrial a Catalunya.

A part dels arbres que avui en dia es conserven, podem veure entre la vegetació, fonts i sortidors,

glorietes, bancs de pedra…

El que encara queda del camp de futbol…

Se intueix, que estaven dins del gran jardí, varis camins pel passeig del obrers i família, ara totalment embardissats.

La Colònia Ymbern es va construir sota les ordres de l’arquitecte Riera, fortament influït per l’escola de Gaudí.

Cal ressenyar , la gran infraestructura de la canal que procedent del riu Ter, entre per la finca paral·lela al riu, i entra a d’instal·lacions on aportava l’aigua necessària per la producció a la Industria.

L’origen de la colònia Ymbern té els seus precedents en un establiment en el qual es treballava la pell, d’aquí li ve el sobrenom de “la fàbrica del Pelut”.

Va mantenir l’activitat tèxtil fins el 2000.

Va ser  una de les colònies industrials més importants del tram mitjà del riu Ter i de les més interessants de Catalunya.

La Colònia Ymbern esta inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades: Ajuntament d’Orís, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

L’antiga “Teneria Moderna Franco-Española” de Mollet del Vallès

L’antiga “Teneria Moderna Franco-Española” de Mollet del Vallès, estava i està,  situada en el carrer de la Indústria nº 2 , d’aquesta ciutat.

Ara de fet,  poc queda d’aquesta important empresa.

Els orígens de la Teneria,  es troben en una petita pelleria fundada l’any 1887 pel francès Octave Lecante, però no va ser fins a l’any 1911 quan es va constituir davant notari “ la Teneria Moderna Franco-Espanyola”, situada front  de l’estació de tren de les linees de Girona  i Port-Bou.

Destacant els mosaics de Bru, amb l’al·legoria del “comerç”i la “indústria”. 

Es creu que ha de ser posterior a la seva construcció inicial,  doncs ja recullen aquesta denominació mes actual.

L’any 2007 l’empresa va tancar portes definitivament entrant en general de l’edifici en un ràpid procés de degradació.

Us passo l’Historia d’aquesta empresa (està en pdf) , podeu veure aquí :

https://www.ccoo.cat/revistes/arxiu_historic/teneria_moderna.pdf

Altres dades en :

http://mnactec.cat/blog/patrimoni-industrial/trist-final-per-a-la-pelleria-de-mollet-del-valles/

Tot i així, l’any 2009, l’important conjunt del seu fons documental, format per documentació, imatges, pòsters, cartells publicitaris, dissenys, correspondència, llibres d’actes i comptabilitat, etc., va poder ser dipositat a l’arxiu municipal de Mollet.

Comença l’enderroc de la Teneria de Mollet a l’any 2010, amb polèmica i judici :

http://www.contrapunt.cat/noticia/14304/comenca-lenderroc-de-la-teneria-que-inclou-la-historica-nau-de-davant-de-lestacio-de-franc

Us dono un comentari de Ara Valles.Cat, de l’any 2010, que de fet no ha servit per massa, tot continua igual o ven pitjor :

“Esquerra ha anunciat que, de cara al proper Ple de l’Ajuntament de Mollet que es celebrarà el proper dilluns 29 de novembre, presentaran la moció per la preservació de l’edifici de la Teneria, antiga fàbrica de Mollet del Vallès. Afegeixen al comunicat que creiem amb fermesa que cal fer tot allò possible per preservar la Teneria, ja que massa vegades el patrimoni arquitectònic de Mollet ja ha desaparegut per sempre.

La Teneria Moderna Franco-Española es va instal·lar a Mollet del Vallès fa més de 100 anys i juntament amb Can Mulà i Can Fàbregas va ser una de les fàbriques tèxtils més importants de Mollet. És un edifici singular, un dels darrers vestigis del patrimoni industrial de la ciutat.

Segons Esquerra de Mollet, a la majoria de ciutats vallesanes el patrimoni industrial és conservat des de les institucions locals, però no a Mollet del Vallès, on gairebé res ens queda de Can Mulà i Can Fàbregas. És per aquesta raó que consideren de vital importància el manteniment de la Teneria. Afegeixen que no es pot deixar perdre un patrimoni industrial d’aquest tipus per manca de seguretat. Des del grup municipal creuen que es poden fer esforços per salvar-ne l’estructura si hi ha voluntat.”

Us he pogut presentar en imatges el poc que queda d’un industria que va ser molt important per la població de Mollet del Vallès…

Quin serà el seu futur del poc que queda ara…?

A vegades cal fer un gir a l’historia i aconseguir que perduri en la memòria de la gent present i al nostres fills o nets, una empresa que va donar treballs a molta gent en moltes dècades, no tindria d’acabar així…

 

Recull d’informació, Text i Fotografies : Ramon Solé