Molí Petit de Sant Joan de les Abadesses

Avui us presento dos articles 

L’antic molí fariner de Sant Joan de les Abadesses a Ripollès, està molt a prop del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Conegut com a Molí Petit, és un antic molí fariner que depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Antoni Puig i Castells – 1983 – Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia :

  • La referència documental més antiga és del segle XIV, si bé es considera que la seva construcció devia ser coetània a la del monestir, al segle X (la fundació del monestir de Sant Joan de les Abadesses és l’any 887).
  • Fins a la dècada de 1970 va funcionar utilitzant l’aigua com a única font d’energia, que captava de la Riera de l’Arçamala (també anomenada Samala) a través d’un canal.
  • Durant l’any 2003, davant la importància patrimonial de l’edifici, el seu estat d’abandó i el risc de ruïna, l’ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, a través d’un pla d’ocupació, va rehabilitar l’estructura externa de l’edifici principal del Molí.
  • Un cop recuperada l’estructura de l’immoble, l’ajuntament va treure a concurs públic, la rehabilitació interior i adequació per convertir el Molí Petit en un equipament amb finalitats de sensibilització mediambiental. Aquesta proposta va motivar el CEA Alt Ter a elaborar un projecte, posteriorment aprovat en Ple de l’ajuntament el juliol del 2004.
  • Per la seva ubicació es va considerar important que el Molí Petit fos un centre d’estudi i interpretació de l’ecosistema fluvial. Les activitats que es realitzen des de l’equipament tenen com a objectiu apropar els seus visitants a aquest fràgil ecosistema per donar-lo a conèixer i fomentar actituds per conservar-lo.
  • D’altra banda, pel seu gran valor històric i cultural, es pretén preservar i donar a conèixer totes les feines relacionades amb l’ofici de moliner. Per aquest motiu es vol conservar i recuperar totes les parts relacionades amb el funcionament del molí (bassa, roda hidràulica, moles…)
  • Des del 2004, doncs, el CEA Alt Ter ha estat treballant per aconseguir que el Molí Petit recuperi el funcionament hidràulic que va perdre l’any 1970. Per aquest motiu ha fet diferents intervencions en els carcabans, el canal, el mur de la bassa i la mateixa bassa.
  • L’any 2011 es va instal•lar un sistema de bombeig d’aigua des d’un pou fins a la bassa impulsat per energia solar.

Molí construït aprofitant un desnivell del terreny, la planta baixa és dedicada a habitatge, al nivell de riu se situen els desaigües. S’ha d’entendre acompanyat de la presa i el canal de conducció d’aigües.

L’entorn del Molí Petit té una gran diversitat d’ambients. La bassa del molí, la riera d’Arçamala, el bosc de ribera adjacent, el prat de dalt, les vores arbustives, els boscos propers com els de pi roig o la roureda de roure pènol i la mateixa zona urbana de la vila de sant Joan de les Abadesses fan que conflueixi una elevada biodiversitat.

D’altra banda, des del CEA Alt Ter, s’han instal·lat menjadores i caixes niu destinades a la població d’ocells de la zona. Actualment, des del Molí Petit és molt fàcil veure moltes espècies d’ocells. Algunes espècies interessants que es poden veure amb facilitat són la mallerenga d’aigua (Poecile palustris) i el durbec (Coccothraustes coccothraustes) durant l’hivern.

És un espai natural protegit que engloba les ribes del riu Ter des de Camprodon fins a Ripoll, un tram del riu Ritort i també algunes planes i zones boscoses properes.

Aquest espai engloba diversos hàbitats d’interès comunitari com ara les vernedes (boscos de ribera), les rouredes de roure pènol, les fagedes acidòfiles, els prats de dall i els rius i torrents amb sargars.

El Molí Petit es troba al límit de l’espai protegit i n’esdevé un punt d’informació. Per aquest motiu a la primera planta hi ha una exposició permanent que destaca els valors d’aquest entorn. Des del Molí Petit es poden fer diferents itineraris que recorren aquest espai natural.

Us passo més dades sobre el Molí :

http://www.alt-ter.org/moli.htm

El Molí Petit és una obra del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Casa Alegre de Sagrera de Terrassa – 1ª Part#

La casa Alegre de Sagrera esta situada en el carrer  de la Font Vella, 29 -31 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La família Sagrera, de procedència pagesa, va emigrar a Terrassa a finals del segle XVIII. Amb els anys es va convertir en una dels llinatges més benestants de la vila de Terrassa.
  • El 1768 Anton Sagrera i Casanoves va comprar diversos casals al carrer de la Font Vella.
  • Joaquim de Sagrera i Domènech, fabricant de teixits de llana, heroi destacant de la Guerra de la Independència i alcalde (1820-1823) va utilitzar aquests terrenys per edificar-hi, a inicis del segle XIX, la seva residència.
  • Durant la Guerra del francès les tropes napoleòniques van saquejar i incendiar la casa, en resposta a la clara posició antifrancesa dels Sagrera.
  • A finals del segle XIX Mercedes de Sagrera, hereva de la nissaga, es va casar amb l’industrial tèxtil vinculat a l’oligarquia local, Francisco Alegre i Roig. Va aportar al matrimoni la casa, força malmesa, del carrer de la Font Vella.
  • El 1911 es va decidir reformar segons un model eclèctic modernista d’habitatge de burgesia industrial de l’època. L’arquitecte municipal Melcior Vinyals Muñoz es va encarregar d’aquesta reforma, que és la que es conserva actualment.
  • La família Alegre de Sagrera es van emparentar amb altres nissagues industrials, com els Fontanals que, a partir del 1930, van ocupar el pis superior de l’immoble.
  • Fins als anys seixanta del segle XX es van mantenir com una de les famílies més importants de la ciutat. En aquell moment es van veure afectats per la crisi del tèxtil que va provocar el tancament de la seva empresa, la “Tarrasa Industrial” situada en la carretera de Montcada.
  • El 1973 va ser adquirida per l’Ajuntament de Terrassa amb l’ajuda de la Caixa d’Estalvis de Terrassa.

A partir de 1973, tant la casa com els seus jardins, resten oberts al públic, com a casa – museu,

desenvolupa des de llavors una funció museística, i conté diverses sales dedicades a col·leccions monogràfiques d’artistes i literats.

L’interior es va habilitar per funcions expositives de patrimoni local, ordenades amb un criteri purament decoratiu.

Per exemple, conserva peces del mobiliari original, col·leccions d’art provinents del Museu Municipal, una col·lecció de ceràmica i porcellana oriental, i llegats dels escriptors Agustí Bartra i Ferran Canyameres, així com del dibuixant Mateu Avellaneda.

Podeu consultar dades i veure fotografies interior de la casa Alegre de Sagrera a l’enllaç que us adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Alegre_de_Sagrera

Cal destacar el seu magnífic Jardí, situat darrera de la casa i obert al públic, és d’estil francès, i s’hi accedeix pel carrer del Cardaire; us vaig fer un article en el Bloc de Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i mes… publicat el dia 11 de maig de 2020.

Demà us presentaré el darrera d’aquest edifici que dona al jardí, que té un estil totalment diferent.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Diputació de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé