Banys de la Mercè de Campmany

Com cada Diumenge us presento dos articles

Banys de la Mercè de Campmany, esta en la Ctra. N-II, km 775. De Campmany , situat al sud-oest del nucli urbà de la població de Campmany, a uns dos quilòmetres de distància.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1854 foren descobertes tres fonts sulfuroses: la de la Mare de Déu de la Mercè o font pudosa, d’aigua sulfurosa que brollava a 24 °C; la de Sant Rafael, d’aigua salina i sulfurosa, avui inexistent, i a una temperatura de 21 °C; i la font Rovellada, que actualment no brolla més, d’aigua ferruginosa de 18 °C. són indicades per a les afeccions de les vies respiratòries.
  • El centre termal de la Mercè es fundà l’any 1861 pel Comte de Darnius, Joan de Fivaller.
  • L’edifici principal va ser bastit l’any 1887, sent propietari el duc d’Almenara Alata, i formava part d’un ambiciós projecte de bastir un gran balneari, mai realitzat.
  • Els serveis hidroterapèutics estaven situats a la planta baixa i incloïen 13 piles de bany on s’aplicaven diferents tractaments. També disposava d’una capella, actualment encara en peu, on feia missa cada dia de precepte.
  • L’any 1896 es realitzaren les primeres reformes per tal de renovar-lo i dotar-lo de certes comoditats.
  • L’any 1932 l’edifici patí les destrosses provocades per un aiguat i fou reparat.
  • Durant la segona meitat del segle XIX i fins a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) fou un dels balnearis més importants de la Província de Girona, força concorregut per la burgesia d’aquella època.
  • Durant la Guerra Civil, el balneari fou confiscat i destinat a acollir els refugiats de guerra.
  • El 1939, tot just acabada la guerra civil, el balneari va deixar de funcionar com a tal i va ser ampliat i reformat per donar lloc a l’Hotel La Mercè Park.
  • A finals de la dècada de 1990 va deixar de funcionar com a hotel obert al públic i passa a ser un prostíbul, conegut  com a Hotel Mercè Park – Club Madam´s.

Menjador de l’antic Balneari

Conjunt format per les restes de l’edifici que acollia l’antic balneari, l’església de la Mercè, la font pudosa i un pont damunt del curs del riu Llobregat d’Empordà. L’edifici del balneari, completament transformat, acollia en planta baixa els menjadors, els salons, les instal·lacions hidroteràpiques i altres serveis.

Es conserva l’estructura d’arcs i voltes d’aresta que configurava la galeria dels banys i un altre saló avui convertit en bar. Adossada a la façana de tramuntana de l’edifici hi ha l’església de la Mercè i, a la banda sud del conjunt arquitectònic, sota una arbreda heretada de l’antic balneari, la font pudosa.

Antic Restaurant

Es tracta d’una font integrada en un talús artificial, formada per una pica de pedra en forma de petxina oberta sostinguda per un peu helicoïdal. El brollador neix als peus d’un escut gravat a la part superior de la petxina. Damunt d’aquest escut destaca una placa gravada amb les propietats de l’aigua generada per la font, integrada dins d’un plafó d’obra amb el coronament motllurat. Acompanyen la font dos petits bancs d’obra correguts que delimiten l’espai per la part davantera.

Carles Aguilar 2009 – Generalitat de Catalunya

Per últim cal mencionar el pont, situat a la banda de ponent de l’edifici dels banys. Es tracta d’un pont força malmès format per una successió d’arcs rebaixats bastits amb maons, amb tallamars de planta triangular a la banda de tramuntana i semicirculars a la cara de migdia, tots ells de mides petites.

C. Aguilar – Generalitat de Catalunya

Els Banys de la Mercè són un balneari del municipi de Campmany  protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text  i imatges : Ramon Solé

Hotel – Termes Victòria de La Garriga

Com cada diumenge us presento dos articles

L’Hotel – Termes Victòria esta situat al carrer dels Banys, 23 de La Garriga.

Us passo la seva historia :

  • L’establiment termal de la Garriga es va construir l’any 1874.
  • Des de 1943 el va regentar la família Jubany amb el nom de Termes Victòria.
  • Finalment, el grup Perelada el va comprar l’any 1992, el va reformar completament i hi va mantenir l’activitat fins l’any 2012,
  • Va estar tancant un temps. Actualment novament esta obert.

L’hotel de 4 estrelles, que compte amb 19 habitacions dobles i 3 triples, amb aire acondicionat i wifi gratuïta.

Cal destacar les magnífiques instal·lacions termals on es pot gaudir de les propietats de les aigües termals mineromedicinals pròpies de la zona, que activen la circulació, disminueixen el dolor i tenen un efecte sedant.

A prop hi ha peu de acera hi ha el pou calent, font d’aigua natural calenta.

 

Recull de dades : Web de l’Hotel i Ajuntament de La Garriga

Adaptació al Text i imatges : Ramon Solé

Balneari de Senillers de Lles

Com cada diumenge us presento dos articles

L’hotel-balneari de Senillers està situat al municipi de Lles, a la comarca de la Cerdanya.

Us passo la seva historia :

  • El lloc ja es coneixia com a Sanillers l’any 1030.
  • L’edifici es va construir l’any 1876.
  • L’any 1946 la família Pascual va adquirir l’edifici i va decidir reformar-lo i ampliar-lo.
  • L’arquitecte que va realitzar el projecte era el senyor Climent Maynés i Gaspar.
  • A partir d’aquest moment l’edifici deixaria de ser un balneari i es convertiria en un hotel.
  • Al cap d’unes dècades, concretament l’any 1993, l’edifici passà a mans de l’Institut Terapèutic Internacional de Catalunya, gestionat pel senyor Hug Coats i la senyora Nadya Coats.

L’edifici es va construir l’any 1876 amb materials de la zona com són pedres de granit o bé fusta de pi silvestre. En un origen recollia i servia les aigües que brollen de cinc fonts, amb característiques diferents: del Païdor, de la Muntanya i del Riu (alcalines-silicatades), dels Brians (sulfuroses) i del Ferro (sulfuroses i ferruginoses).

baixada a una de les fonts

La diversitat de minerals a les aigües el va convertir en pocs anys en un reclam per la societat catalana, i així va ser una destinació a l’estiu molt popular.

Es tracta d’un edifici situat a migdia, de planta baixa i quatre pisos, que es perllonga a l’oest en dos cossos i que té l’entrada per l’est, a través de dos porxos a dos nivells amb arcades. A llevant hi ha un edifici annex, format per dos petits cossos. La façana principal és coronada amb una coberta de dues vessants al centre (frontó amb tres obertures) i als laterals s’estén la coberta plana.

Anna Mª Bruguera Bellmunt 1991 – Generalitat de Catalunya

L’edifici va ser afectat per lesions de gran importància, com filtracions d’aigua provinents de la coberta i atac d’insectes a les bigues, i va tancar. Actualment esta de nou en funcionament i renovat com a : ECO-PARQUE & SPA TERMAL, us passo la seva web :

https://www.sanilles.com/copy-of-welcome

El Balneari de Senillers és un hotel-balneari del municipi de Lles de Cerdanya que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Anna Mª Bruguera Bellmunt 1991 – Generalitat de Catalunya

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Torre de la Viuda de can Sala de Malgrat de Mar

La Torre de la Viuda de can Sala, està situada en el carrer de Mar, 61, de Malgrat de Mar.

Aquesta casa senyorial, també va ser coneguda com La Torre d’en Riera o Torre Bombai.

Us passo la seva historia :

  • Fou construïda per encàrrec de Josefa Garriga Anglada l’any 1909.
  • L’arquitecte de la torre va ser el blanenc Esteve Rocafort i Carreras.
  • Durant la Guerra Civil la casa va ser requisada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes i es va assignar com a dispensari i domicili del metge Dr. Brull.
  • En acabar la guerra la torre va ser utilitzada per la Falange.
  • L’any 1942 la família Riera Oliveras va adquirir les dues finques.
  • Es va convertir en una fàbrica de gènere de punt.
  • A principis dels anys 60, la família va fer reformes a la finca del costat de la torre, per a construir l’Hotel Bombai.
  • Però l’any 1966, després de diverses anotacions d’embargaments, els dos edificis es van adjudicar en subhasta a Josep Fradera Butsems.
  • L’Hotel Bombai va continuar en funcionament fins a l’any 1973.
  • L’estat de les dues finques es va anar degradant molt, fins que l’any 2007 l’Ajuntament de Malgrat de Mar les va adquirir i es van iniciar les reformes de la torre i la nova construcció de l’Arxiu Municipal.
  • Es va inaugurar l’Arxiu Municipal, el 28 de febrer de l’any 2011.

Aquesta casa, que fou construïda en un solar de 15 m de façana per 52 m de fondària, és de planta rectangular de 8 per 17 m. Cal destacar-ne els relleus de pedra amb motius florals de gran riquesa, i revestiment de façana te motllures d’estuc, bandes de relleu horitzontals i esgrafiats.

També, destaquen el magnífic treball de forja de les baranes ondulades i el coronament de la torre vuitavada, amb una coberta circular acabada en punxa i revestida per mosaic de colors.

Formes ondulades als balcons i treball de ferro. Els balcons utilitzen l’arc carpanell. Torreta a l’angle de la façana coronada per teulada de mosaic.

La Casa és voltada d’un bell jardí.

La Torre de la Viuda de can Sala, és un edifici modernista del municipi de Malgrat de Mar, inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

 

Recull de dades: Ajuntament de Malgrat de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia – Col·laborador del Blog

La Torre del Governador d’Alella

La Torre del Governador esta situada en l’avinguda de Jaume Rius i Fabra amb carrer de Greny, amb el i camí de Martorelles, 2 d’Alella.

Us passo dades històriques d’aquest gran edifici :

  • Primitivament hi havia el Mas Torrella, del segle XIV.
  • Va ser propietat d’Enric de Cardona i d’Erill, governador general de Catalunya cap a la fi del segle XVI.
  • Després va pertànyer als comtes de Santa Coloma en el segle  XVIII.
  • Durant dècades successives van ser varis els propietaris.
  • En el 1890 va passar a mans d’Antoni Borrell Folch, polític i financer.
  • A la mort de Borrell en 1910, per voluntat testamentària, la hisenda va ser destinada a l’ensenyament.
  • Al final va ser regentat per les Escoles Pies fins l’any 2001.

De fet és un conjunt d’edificacions de tipus civil, encara que van ser propietat dels Escolapis,  està format per moltes dependències, entre les quals sovint no hi ha relacions d’estil.

Una de les característiques del conjunt és el seu fort eclecticisme: des d’una façana de tipus neoclàssic, a neogòtic barrejat amb neó àrab; columnes clàssiques que suporten arcs de ferradura,

L’ús de maó compaginada amb l’ús e la pedra i les teulades planes amb els pinacles; i escultures clàssiques que conviuen amb fanals modernistes.

El conjunt està voltat d’un ampli jardí que també participa de les característiques generals,

com al costat dels xiprers retallats a l’estil francès, hi ha palmeres.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://lescasesdalella.cat/casa/4203/la-torre-del-governador/historia

I també a :

https://criticartt.blogspot.com/2015/11/casa-del-governador-can-borrell-o-can.html

El destí d’aquesta finca  després d’aquest últims anys encara no s’ha resolt, es va dir que seria un gran hotel de luxe i altres opcions… ha passat a mans de la gestió i propietat de varis bancs.

La Torre del Governador és un edifici del municipi d’Alella, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Masia, d’Hotel a Restaurant a l’Ametlla del Vallès

La Masia està situada en l’avinguda de Torregasa, 77 de l’Ametlla del Vallès.

A principis del segle XX, la Masia estava a l’entrada del poble,  a una certa distancia del nucli que ara considerem com la part antiga de l’Ametlla del Vallès.

La seva construcció es d’un l’estil clàssic català de l’època.

Penseu que l’Ametlla del Vallès era un petit poble, amb pocs habitant, el seu creixement es va deure al construir cases Modernistes i a les hores carrers, a finals del segle passat, podem veure que cases senyorials, xalets, urbanitzacions han fet de l’Ametlla del Vallès una població gran i en molts casos segona residencia.

La Masia en el seu principi comercial, es va dedicar a ser un Hotel, un hotel per atendre als Barcelonins que anaven a passar unes setmanes de tranquil·litat a la muntanya.

Amb el pas dels anys, va derivar a ser un important i destacat Restaurant, que encara avui en dia és pot gaudir.

La Masia ofereix una qualitat amb la cuina mediterrània molt destacable.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Hotel Llar de Capitans de El Masnou

L’Hotel Llar de Capitans  està situat en el Passeig Prat de la Riba, 48 de El Masnou.

En aquesta finca van viure Pere Pagès i Colomer i Jaume Estapé i Pagés, que durant el segle XIX van formar part de la florent Marina Mercant de El Masnou.

L’Hotel Llar de Capitans és una casa d’estil modernista construïda el 1865, totalment restaurada, manté el seu encant original combinat amb modernes instal·lacions.

En un lateral de l’Hotel, hi ha una imatge amb rajoles a color, on es pot llegir la seva historia.

 

 

Text adaptat i Fotografies : Ramon Solé