Balneari – Hotel Montcalvari d’Arenys de Mar

Edifici Montcalvari és un edifici d’Arenys de Mar, ubicat sota el penya-segat del Mal Temps i just davant del port esportiu.

Us passo la seva Historia :

  • Fins a principis del segle XX, l’ermita estava unida amb la carretera mitjançant un pont que passava per sobre la via del tren. La capella, d’estil romànic, té una llargada de 16 m. i una amplada de 6 m., el campanar, de cadireta, té una sola campana.
  • L’any 1892 el bisbe català traspassà l’ermita a Narcís Serra, arenyenc molt pintoresc que hi construí el primer balneari.
  • L’any 1906 el turó del Calvari és adquirit per Enric Nel-lo, que edificà un hotel de primera classe, d’estil modernista, després transformat en pseudo-funcional, que anomenà Monte Nel-lo.
  • Més tard li fou imposat el nom d’Hotel Monte Calvari. L’edifici resultant va ser un hotel balneari amb tres façanes al mar, i constava de planta baixa i dos pisos amb un total de 50 habitacions.
  • Degut al servei prestat en l’època i la situació, l’edifici va arribar a adquirir un gran renom.
  • L’any 1916 l’hotel va anar a subhasta i l’adquirí Joan Artigas i Alart. En el mateix edifici, el senyor Artigues es muntà un elegant xalet.
  • L’hotel Monte Calvario, malmès pels refugiats de guerra i encara més el 1936 per les forces allotjades.
  • És adquirit l’any 1946 per una empresa de Barcelona.
  • Va ser objecte de successives reformes, segons els estils imperants a cada moment, quedà transformat en habitatges i un restaurant a la primera planta, al costat de l’ermita.
  • L’any 1948, en tancar l’hotel, es remodelà l’edifici i es destinà la planta baixa a restaurant i els pisos a habitatges, posteriorment es tancà el restaurant, tornant-se a obrir als anys vuitanta.
  • Actualment es manté el restaurant, els habitatges i alguns espais que han estat ocupats per oficines del Club Nàutic d’Arenys de Mar.
B J. Contijoch / Generalitat de Catalunya

És un edifici gran erigit sobre un penya-segat de roques, actualment rodejat per un vial a nivell del port.

Ha sofert diverses reformes i ampliacions al llarg del segle XX.

Ha seguit estils com el modernisme, el funcionalisme, i ara és més d’estil colonial. Actualment té quatre plantes i algunes dependències al terrat. Té detalls d’ofici interessants.

Es bastí al voltant de l’ermita del Sant Crist del Calvari, que ha quedat rodejada i empetitida per l’edifici.

J. Contijoch /Generalitat de Catalunya

El probable fundador de la capella va ser Hipòlit Doy l’any 1584, i, segons la llegenda, la construí per expiar el pecat d’haver assassinat la seva esposa, Sofia.

Us passo imatges de principis del segle XX :

Edifici Montcalvari és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Imatges antigues i altres : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Nou Hotel – Balneari d’Oca Rocallaura Spa de Vallbona de les Monges.

El Nou Hotel – Balneari de Rocallaura esta situat a les Afores s/n a Rocallaura, sobre de la carretera de Vallbona de les Monges.

El dia 29 de maig de 2005 obria el nou Hotel Balneari de Rocallaura, va estar uns anys tancat i des de l´any 2018 va obrir novament com a Oca Rocallaura Spa****.

Disposa de 82 habitacions, entre les quals hi ha 9 Junior Suites o 6 Suites.

Està envoltat d’un paisatge natural de muntanyes verdes que creen un ambient ideal per a la relaxació, amb unes instal·lacions d’última generació. Hi ha WiFi gratuïta i a prop trobareu aparcament públic gratuït. Es important destacar que admet animals de companya.

Recull de dades : Ajuntament de Vallbona de les Monges i d’ Oca Rocallaura Spa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Hotel – Balneari Vichy Catalan de Caldes de Malavella

Avui us presento dos articles

Balneari Vichy Catalan  esta situat a l’avinguda del Doctor Furest i Roca, 32 de Caldes de Malavella.

Us passo la seva historia :

  • Al Puig de les Ànimes (proper al Vichy actual) existí una piscina romana.
  • A mitjan segle XIX , cap el1840 es va explotar la font amb una petita casa de banys i un establiment on s’embotellava l’aigua.
  • El Dr. Furest i Roca es va interessar per les virtuts de les aigües, i entre 1880 i 1881 va comprar els terrenys que contenien els brolladors d’aigua termal i el 1883 les aigües foren declarades d’utilitat pública.
  • Es va iniciar el procés d’envasament i comercialització de l’aigua i al mateix temps es va projectar un gran balneari per a l’aprofitament de les aigües termals.
  • La primera secció del Balneari s’inaugurà el 12 de juny de 1898.
  • Furest fundà la Sociedad Anónima Vichy Catalan, el 16 de juny de 1900. La nova empresa establí la raó social a Barcelona. Un any més tard, s’hi incorporarien també Antoni Serra i Ferret i Esteban Divi.
  • Per engrandir el balneari s’hagué de reformar algunes de les dependències existents, com la secció d’hidroteràpia i s’enderrocaren la capella i la cuina amb la condició d’aprofitar-ne tots els materials útils per al nou edifici. Es construïren nous menjadors, cuina, magatzems, cotxeres … i a la vegada es comprà tot el mobiliari i parament necessaris.
  • A partir de novembre de 1901, l’obra fou continuada per l’arquitecte Manuel Almeda i Esteva. Sembla que hi hagué un conflicte entre la societat i Gaietà Buïgas pels terminis, ja que l’ala dels dormitoris no era acabada en el temps estipulat i per aquest motiu es canvià l’arquitecte.
  • Les obres anaren seguint, així el 8 de gener del 1902 hi hagué una festa per haver-se acabat l’edifici fins al primer pis.
  • L’estiu de 1903 es comprava un altar per a la nova capella que fou beneïda el 7 de setembre de 1904.
  • Es pot parlar d’un balneari acabat a l’inici de la temporada de 1904.
  • A l’any següent es plantejà la necessitat de construir una nova planta d’embotellament, ja que l’antiga resultava insuficient per atendre la demanda i la maquinària també havia quedat obsoleta.
  • Els consellers de la societat realitzaren visites a diverses plantes d’Itàlia, Suïssa i França per a trobar la maquinària més moderna que finalment fou fabricada a Barcelona seguint els models estrangers.
  • Pel desembre de 1907 ja es pogueren fer les primeres proves i s’introduí també el nou envàs de mig litre.

De l’eix principal en destaca el cos central, amb dues torres amb terrats balustrats com a teulada, que flanquegen una imponent entrada amb arc el·líptic i una gran escala.

En aquest arc hi ha escrit “Vichy Catalan”. Les obertures d’aquest eix, tenen arc àrab, i estan pintats de tal manera que recorden a l’Alhambra de Granada. Una torre a cada un dels angles d’aquest eix l’emmarquen. Aquest eix té dos pisos.

A l’altra façana, hi ha una galeria coberta en arc de ferradura (arc àrab) i columnes. Un cos central avançat, a manera de llotja en el segons pis, dóna la benvinguda als visitants amb la inscripció “Balneari Vichy Catalan”.

Les obertures del segon pis també són en arc de ferradura.

Annex al balneari, hi ha una capella d’estil modernista que dóna a un pati interior.

L’edifici està envoltat per un ampli jardí i una font que rememora la font dels lleons de l’Alhambra de Granada.

El Balneari Vichy Catalan és un balneari que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Balneari Amer Palatín d’Amer

Avui us presento dos articles

Una de les activitats afavorides per l’arribada del tren va ser la creació d’un Balneari a la Font Picant,

el qual va ser declarat d’utilitat pública l’any 1903, gràcies a les propietats de la seva aigua carbònica.

L’Hotel “Amer Palatín”, bastit l’any 1930, en fou l’edifici més notable, però tot el conjunt va desaparèixer després de la Guerra Civil, amb la decadència generalitzada de l’ús dels balnearis.

Aquest hotel va tenir molta anomenada a tota la comarca fins que va tancar  en l’any 1963. Fou enderrocat el 1987 i convertit en un dipòsit.

Actualment hi ha una plataforma de formigó que funcionava com a sostre d’un dipòsit d’aigua relacionat amb l’embotelladora.

Al voltant encara resten parts de bancs, jardineres i la balustrada i l’escala del baixador de l’antic tren d’Olot que portava just davant de l’Hotel.

Es va mantenir i potenciar, tanmateix, la planta embotelladora d’aigua, que va canviar el nom pel de “Fonter”, i que encara avui és ben activa.

Us passo mes imatges antigues de l’Hotel- Balneari :

L’Antic Hotel de la Font Picant és una obra desapareguda d’Amer inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Ajuntament d’Amer, Viquipèdia

Adaptació al Text  : Ramon Solé – Imatges antigues : Arxiu : Rasola

Hotel Vila de Caldes de Caldes de Montbui

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Hotel Vila de Caldes  esta situat al carrer d’Asensio Vega, 11 de Caldes de Montbui.

Us passo la seva historia :

  • El balneari va ser fundat l’any 1680 per la família Solà, que provenien de Sant Llorenç Savall.
  • En aquells moments va ser conegut com a Balneari Solà.
  • El balneari va allotjar nombrosos artistes, principalment de l’escola catalana que solien fer tertúlies artístiques.
  • A finals del segle XX, el centre va ser comprat per el balneari Broquetas.
  • L’edifici va ser enderrocat, perquè estava en molt mal estat, i es reconstruí. La façana es va refer seguint un esquema similar a l’edifici anterior.
  • Canviant al nom a Hotel Vila de Caldes.

És un edifici aïllat que consta de planta baixa i dos pisos i engloba una zona de banys, espais de serveis i de comunicació, dues plantes de dormitoris, salons, menjador i sales de reunions.

La coberta és plana i transitable amb una balustrada.

Davant de l’edifici hi ha un ampli  jardí que també pertany al balneari.

La façana principal està ordenada mitjançant uns eixos verticals i horitzontals. Totes les obertures són rectangulars, allargades i emmarcades per una motllura llisa; les del primer i segon pis tenen un petit balcó. La façana està arrebossada i pintada.

La cantonera de l’edifici dels carrers Sant Pere i Corredossos és de carreus de pedra i és un dels pocs elements originals de l’anterior balneari, juntament amb la finestra i el balcó que donen al carrer Sant Pere que tenen els brancals, les llindes i els ampits de pedra.

L’Hotel Vila de Caldes és un edifici de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text, Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Balneari Montagut de Campelles

Com cada diumenge us presento dos articles

El Balneari Montagut és, està situat al terme municipal de Campelles , es troba al costat de la carretera 260 en el Km. 117, entre Ribes de Freser i Ripoll.

Us passo la seva historia :

  • Hi ha referències de banyistes el 1705.
  • El balneari existia ja el 1720 amb el nom d’Hostal de Banys.
  • El viatger J. Zamora parla de les fonts en uns escrits del 1787 queixant-se de l’estat de deixadesa en què es trobava l’indret.
  • El 1870 es constitueix la primera pensió que s’ampliarà vers el 1880, amb les actuals ala nord i oest.
  • Consta la seva petició de la seva construcció en l’any 1908
  • L’ala Sud fou enderrocada i construïda de nou el 1914.
  • L’edifici de banys construït cap al 1878 està semi-enderrocat des del 1936.

Edifici en forma de U oberta cap a la carretera, de planta baixa i tres pisos, d’arquitectura vuitcentista, que té uns interessants interiors modernistes fruit de les reformes i construcció de l’ala sud el 1914.

Aleshores, era un hostal de banys que prestava els serveis hidroteràpics propis d’un balneari, disposa de 4 plantes on s’hi troben més de 100 habitacions.

A la planta baixa hi ha un teatre o sala de ball, menjador, bars, cuina i terrassa. També hi ha una sala de lectura lluminosa que comunica amb el hall de l’hotel.

De la mateixa època és la capella annexa dedicada a la verge del Remei. A l’altre costat de la carretera i del riu Freser, Aigües de Ribes.

Un parc s’estén al llarg del riu Freser amb instal·lacions esportives, fonts i passejos, restes de l’antic conjunt que constituïen amb l’edifici de banys de Ribes.

Actualment no es troba obert al públic com a establiment turístic.

Us passo un enllaç on podreu veure imatges de l’interior del Balneari actuals :

https://www.bcncatfilmcommission.com/es/location/hotel-balneari-montagut

El Balneari Montagut és un balneari al terme municipal de Campelles  catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Campelles i Generalitat de Catalunya

Adaptació al Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Balneari dels Banys de Sant Vicenç

Avui us presento dos articles

Balneari dels Banys de Sant Vicenç estan situats en la carretera N-260, Km 214,5 en Els Banys de Sant Vicenç a Lleida.

Podem llegir a la seva Web :

“ … L’hotel – Balneari de Sant Vicenç està situat a l’indret d’una abundosa deu d’aigües termals usada des de temps antics, com ho prova l’esment d’uns banys en un document de l’any 965. La família Pal, oriünda de Bescaran i propietària del Mas de Sant Vicenç des de mitjan segle XVI, hi establí un hostal per als anants i vinents del camí ral de La Seu d’Urgell a Puigcerdà.

L’any 1775 Bartomeu Pal comprà el dret sobre les aigües termals i transformà l’hostal en balneari aixecant un gran edifici que anys després encara s’amplià més, al servei del qual s’aixecà una capella dedicada a la Mare de Déu del Remei.

Un seu descendent, Antoni Pal i Solé, emprengué la construcció d’un nou edifici dotat d’àmplies i modernes instal·lacions, inaugurat l’any 1870. Funcionà com a balneari fins al inici de la Guerra Civil de l’any 1936, en què fou incautat i convertit en hospital.

Acabada la guerra, es reprengué l’activitat a l’edifici antic, el qual la família Pal actual ha anat adaptant, sense perdre el seu caràcter, en un acollidor hotel-balneari familiar…”

Us passo l’enllaç del blog encos., on podeu veure una font del Balneari – Hotel de Sant Vicenç :

http://www.encos.cat/fonts/MostraFonts.php?IDprovi=1729

L’edifici de l’antic balneari esta a poca distancia del Hotel.

Us passo imatges d’antic Balneari :

Antiga Font de St. Vicente

Recull de dades : Balneari dels Banys de Sant Vicenç

Adaptació al Text, Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Balneari Prats de Caldes de Malavella

Com cada Diumenge us presento dos articles

Balneari Prats esta situat en la Plaça de  Sant Esteve, 6-7  amb el carrer de  Pla i Deniel, 2 de  Caldes de Malavella.

Us passo la seva historia :

  • El Balneari neix de l’adquisició de Prats dels drets del brollador “La Mina”.
  • El primer edifici va ser construït entre 1890- 1900 i és un amesurat casal neoclàssic, amb arcades de la PB i frontó.
  • Una reforma i ampliació configura el 1912 tal com el coneixem avui.
  • A continuació del cos principal hi ha un grup de xalets en filera que es llogaven als clients del balneari que es van substituir a començaments dels anys 60 per una nova construcció segons projecte de Duixans i Masramón, inspirat en un de previ de Iñiguez y Subías, en el que s’acollien en PB les noves instal•lacions hidroteràpiques.

La Plaça de Caldes de Malavella

L’edifici d’estil neoclàssic i modernista és un edifici aïllat, de planta baixa i pis, en forma de “L”. L’edifici projectat pels arquitectes Duixans i Masramon, consta de quatre plantes i es troba annex a l’edifici original. Per accedir a l’interior, cal travessar una porta gran d’estil modernista, decorada amb garlandes on hi ha pintat “Balneario Prats”.

Al costat esquerre hi ha una porta petita que segueix el mateix estil. Tot seguit ens trobem amb un passeig que condueix a l’entrada principal on hi ha la recepció de l’hotel-balneari.

La coberta de l’edifici principal és a quatre aigües amb teules, interrompuda en el cos que dóna al carrer Pla i Deniel per una torre de planta quadrada i balustrada.

Fotografia : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel,

L’edifici modern està coronat per un terrat.

L’edifici històric, en el costat que dóna al carrer Pla i Deniel, té tres cossos verticals. El cos central, té tres obertures a cada nivell. Les de la planta baixa tenen arc pla i estan flanquejades per pilastres.

De l’interior, cal destacar dos salons, d’estil modernista, amb unes peculiars columnes de ferro amb uns anells de diferents diàmetres. I destaquen també les motllures amb motius florals al sostre.

Balneari

El Balneari Prats és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text ,Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Capella de Sant Bernat de Menthon en el municipi del Montseny

Avui us presento dos articles

La capella de Sant Bernat de Menthon es situada al costat de l’Hotel de Sant Bernat en el municipi del Montseny, i dins del Parc Natural del Montseny.

Us passo la seva historia :

  • Uns tres quilòmetres més amunt de Sant Martí del Montseny, hi ha l’hotel de Sant Bernat de Menthon, al costat mateix d’aquesta capella neoromànica dedicada a sant Bernat de Menthon.
  • Obra de l’arquitecte Josep Maria Ros i Vila,
  • Construïda vers 1952 per Delmir de Caralt i Puig.
  • Pertany a la Diòcesis del bisbat de Terrassa

Edifici religiós d’una sola nau. La façana té una porta d’arc de mig punt, un ull de bou al damunt i un campanar d’espadanya amb dues obertures d’arc de mig punt per a les campanes.

Corona el campanar un cos piramidal. Hi ha un pòrtic amb coberta recolzada a la façana i sobre columnes.

Té un absis circular i a les parets laterals hi ha finestres petites perquè entri la llum. És un edifici de dimensions reduïdes.

A dins de la capella, hi ha la representació de sant Delmir i la Mare de Déu del Pilar en memòria del matrimoni que féu construir la capella.

Sant Bernat de Merthon o d’Aosta va ser un prevere catòlic del segle XI venerat des del segle XII al Nord d’Itàlia. Se li considera el patró dels alpinistes ja que segons la tradició va obrir el pas del Mont Jovis (Mont de Júpiter o Mont Joux), avui Coll del Gran Sant Bernat i, davant dels perills que passaven els pelegrins que anaven a Roma, va instal·lar diversos albergs regentats per Canonges Hospitalaris del Gran Sant Bernat.

Aquests religiosos es feien ajudar dels gossos santbernats per rescatar la gent que es perdia o que patia una tempesta o allau.

La capella de Sant Bernat de Menthon és un monument del municipi de Montseny (Vallès Oriental) inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Balneari de Font Vella de Sant Hilari Sacalm

Com cada Diumenge us presento dos articles

El Balneari de la Font Vella esta situat en el Passeig de la Font Vella, 57 de Sant Hilari Sacalm.

Us passo la seva historia :

  • Edifici senyorial construït període 1888-1910, batejat com a Villa Josefina.
  • Era conegut popularment com la Torre dels Bojos. (*)
  • Durant una època va ser residència de monges.
  • Actualment forma part del modern hotel-balneari de la Font Vella.

Un porxo amb columnes jòniques presideix l’entrada principal.

Les finestres estan decorades amb guardapols motllurats de tipus neogòtic.

Tot el conjunt ha estat acuradament restaurat en transformar-se en centre termal.

Us passo l’enllaç del diari de Girona, que va publicar el 22 de juliol de 2008 quan van obrir el nou Balneari- Hotel de Font Vella :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2008/07/22/balneari-font-vella-obre-portes-fita-darribar-al-50-docupacio-any/277919.html

(*) Perquè la gent del poble a la Villa Josefina la denominava com la Torre dels Bojos ?

era per la gent que allà hi vivia, eren vistos com persones estranyes…

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador