Hotel – Balneari Vichy Catalan de Caldes de Malavella

Avui us presento dos articles

Balneari Vichy Catalan  esta situat a l’avinguda del Doctor Furest i Roca, 32 de Caldes de Malavella.

Us passo la seva historia :

  • Al Puig de les Ànimes (proper al Vichy actual) existí una piscina romana.
  • A mitjan segle XIX , cap el1840 es va explotar la font amb una petita casa de banys i un establiment on s’embotellava l’aigua.
  • El Dr. Furest i Roca es va interessar per les virtuts de les aigües, i entre 1880 i 1881 va comprar els terrenys que contenien els brolladors d’aigua termal i el 1883 les aigües foren declarades d’utilitat pública.
  • Es va iniciar el procés d’envasament i comercialització de l’aigua i al mateix temps es va projectar un gran balneari per a l’aprofitament de les aigües termals.
  • La primera secció del Balneari s’inaugurà el 12 de juny de 1898.
  • Furest fundà la Sociedad Anónima Vichy Catalan, el 16 de juny de 1900. La nova empresa establí la raó social a Barcelona. Un any més tard, s’hi incorporarien també Antoni Serra i Ferret i Esteban Divi.
  • Per engrandir el balneari s’hagué de reformar algunes de les dependències existents, com la secció d’hidroteràpia i s’enderrocaren la capella i la cuina amb la condició d’aprofitar-ne tots els materials útils per al nou edifici. Es construïren nous menjadors, cuina, magatzems, cotxeres … i a la vegada es comprà tot el mobiliari i parament necessaris.
  • A partir de novembre de 1901, l’obra fou continuada per l’arquitecte Manuel Almeda i Esteva. Sembla que hi hagué un conflicte entre la societat i Gaietà Buïgas pels terminis, ja que l’ala dels dormitoris no era acabada en el temps estipulat i per aquest motiu es canvià l’arquitecte.
  • Les obres anaren seguint, així el 8 de gener del 1902 hi hagué una festa per haver-se acabat l’edifici fins al primer pis.
  • L’estiu de 1903 es comprava un altar per a la nova capella que fou beneïda el 7 de setembre de 1904.
  • Es pot parlar d’un balneari acabat a l’inici de la temporada de 1904.
  • A l’any següent es plantejà la necessitat de construir una nova planta d’embotellament, ja que l’antiga resultava insuficient per atendre la demanda i la maquinària també havia quedat obsoleta.
  • Els consellers de la societat realitzaren visites a diverses plantes d’Itàlia, Suïssa i França per a trobar la maquinària més moderna que finalment fou fabricada a Barcelona seguint els models estrangers.
  • Pel desembre de 1907 ja es pogueren fer les primeres proves i s’introduí també el nou envàs de mig litre.

De l’eix principal en destaca el cos central, amb dues torres amb terrats balustrats com a teulada, que flanquegen una imponent entrada amb arc el·líptic i una gran escala.

En aquest arc hi ha escrit “Vichy Catalan”. Les obertures d’aquest eix, tenen arc àrab, i estan pintats de tal manera que recorden a l’Alhambra de Granada. Una torre a cada un dels angles d’aquest eix l’emmarquen. Aquest eix té dos pisos.

A l’altra façana, hi ha una galeria coberta en arc de ferradura (arc àrab) i columnes. Un cos central avançat, a manera de llotja en el segons pis, dóna la benvinguda als visitants amb la inscripció “Balneari Vichy Catalan”.

Les obertures del segon pis també són en arc de ferradura.

Annex al balneari, hi ha una capella d’estil modernista que dóna a un pati interior.

L’edifici està envoltat per un ampli jardí i una font que rememora la font dels lleons de l’Alhambra de Granada.

El Balneari Vichy Catalan és un balneari que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Balneari Amer Palatín d’Amer

Avui us presento dos articles

Una de les activitats afavorides per l’arribada del tren va ser la creació d’un Balneari a la Font Picant,

el qual va ser declarat d’utilitat pública l’any 1903, gràcies a les propietats de la seva aigua carbònica.

L’Hotel “Amer Palatín”, bastit l’any 1930, en fou l’edifici més notable, però tot el conjunt va desaparèixer després de la Guerra Civil, amb la decadència generalitzada de l’ús dels balnearis.

Aquest hotel va tenir molta anomenada a tota la comarca fins que va tancar  en l’any 1963. Fou enderrocat el 1987 i convertit en un dipòsit.

Actualment hi ha una plataforma de formigó que funcionava com a sostre d’un dipòsit d’aigua relacionat amb l’embotelladora.

Al voltant encara resten parts de bancs, jardineres i la balustrada i l’escala del baixador de l’antic tren d’Olot que portava just davant de l’Hotel.

Es va mantenir i potenciar, tanmateix, la planta embotelladora d’aigua, que va canviar el nom pel de “Fonter”, i que encara avui és ben activa.

Us passo mes imatges antigues de l’Hotel- Balneari :

L’Antic Hotel de la Font Picant és una obra desapareguda d’Amer inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Ajuntament d’Amer, Viquipèdia

Adaptació al Text  : Ramon Solé – Imatges antigues : Arxiu : Rasola

Hotel Vila de Caldes de Caldes de Montbui

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Hotel Vila de Caldes  esta situat al carrer d’Asensio Vega, 11 de Caldes de Montbui.

Us passo la seva historia :

  • El balneari va ser fundat l’any 1680 per la família Solà, que provenien de Sant Llorenç Savall.
  • En aquells moments va ser conegut com a Balneari Solà.
  • El balneari va allotjar nombrosos artistes, principalment de l’escola catalana que solien fer tertúlies artístiques.
  • A finals del segle XX, el centre va ser comprat per el balneari Broquetas.
  • L’edifici va ser enderrocat, perquè estava en molt mal estat, i es reconstruí. La façana es va refer seguint un esquema similar a l’edifici anterior.
  • Canviant al nom a Hotel Vila de Caldes.

És un edifici aïllat que consta de planta baixa i dos pisos i engloba una zona de banys, espais de serveis i de comunicació, dues plantes de dormitoris, salons, menjador i sales de reunions.

La coberta és plana i transitable amb una balustrada.

Davant de l’edifici hi ha un ampli  jardí que també pertany al balneari.

La façana principal està ordenada mitjançant uns eixos verticals i horitzontals. Totes les obertures són rectangulars, allargades i emmarcades per una motllura llisa; les del primer i segon pis tenen un petit balcó. La façana està arrebossada i pintada.

La cantonera de l’edifici dels carrers Sant Pere i Corredossos és de carreus de pedra i és un dels pocs elements originals de l’anterior balneari, juntament amb la finestra i el balcó que donen al carrer Sant Pere que tenen els brancals, les llindes i els ampits de pedra.

L’Hotel Vila de Caldes és un edifici de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text, Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Balneari Montagut de Campelles

Com cada diumenge us presento dos articles

El Balneari Montagut és, està situat al terme municipal de Campelles , es troba al costat de la carretera 260 en el Km. 117, entre Ribes de Freser i Ripoll.

Us passo la seva historia :

  • Hi ha referències de banyistes el 1705.
  • El balneari existia ja el 1720 amb el nom d’Hostal de Banys.
  • El viatger J. Zamora parla de les fonts en uns escrits del 1787 queixant-se de l’estat de deixadesa en què es trobava l’indret.
  • El 1870 es constitueix la primera pensió que s’ampliarà vers el 1880, amb les actuals ala nord i oest.
  • Consta la seva petició de la seva construcció en l’any 1908
  • L’ala Sud fou enderrocada i construïda de nou el 1914.
  • L’edifici de banys construït cap al 1878 està semi-enderrocat des del 1936.

Edifici en forma de U oberta cap a la carretera, de planta baixa i tres pisos, d’arquitectura vuitcentista, que té uns interessants interiors modernistes fruit de les reformes i construcció de l’ala sud el 1914.

Aleshores, era un hostal de banys que prestava els serveis hidroteràpics propis d’un balneari, disposa de 4 plantes on s’hi troben més de 100 habitacions.

A la planta baixa hi ha un teatre o sala de ball, menjador, bars, cuina i terrassa. També hi ha una sala de lectura lluminosa que comunica amb el hall de l’hotel.

De la mateixa època és la capella annexa dedicada a la verge del Remei. A l’altre costat de la carretera i del riu Freser, Aigües de Ribes.

Un parc s’estén al llarg del riu Freser amb instal·lacions esportives, fonts i passejos, restes de l’antic conjunt que constituïen amb l’edifici de banys de Ribes.

Actualment no es troba obert al públic com a establiment turístic.

Us passo un enllaç on podreu veure imatges de l’interior del Balneari actuals :

https://www.bcncatfilmcommission.com/es/location/hotel-balneari-montagut

El Balneari Montagut és un balneari al terme municipal de Campelles  catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Campelles i Generalitat de Catalunya

Adaptació al Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Balneari dels Banys de Sant Vicenç

Avui us presento dos articles

Balneari dels Banys de Sant Vicenç estan situats en la carretera N-260, Km 214,5 en Els Banys de Sant Vicenç a Lleida.

Podem llegir a la seva Web :

“ … L’hotel – Balneari de Sant Vicenç està situat a l’indret d’una abundosa deu d’aigües termals usada des de temps antics, com ho prova l’esment d’uns banys en un document de l’any 965. La família Pal, oriünda de Bescaran i propietària del Mas de Sant Vicenç des de mitjan segle XVI, hi establí un hostal per als anants i vinents del camí ral de La Seu d’Urgell a Puigcerdà.

L’any 1775 Bartomeu Pal comprà el dret sobre les aigües termals i transformà l’hostal en balneari aixecant un gran edifici que anys després encara s’amplià més, al servei del qual s’aixecà una capella dedicada a la Mare de Déu del Remei.

Un seu descendent, Antoni Pal i Solé, emprengué la construcció d’un nou edifici dotat d’àmplies i modernes instal·lacions, inaugurat l’any 1870. Funcionà com a balneari fins al inici de la Guerra Civil de l’any 1936, en què fou incautat i convertit en hospital.

Acabada la guerra, es reprengué l’activitat a l’edifici antic, el qual la família Pal actual ha anat adaptant, sense perdre el seu caràcter, en un acollidor hotel-balneari familiar…”

Us passo l’enllaç del blog encos., on podeu veure una font del Balneari – Hotel de Sant Vicenç :

http://www.encos.cat/fonts/MostraFonts.php?IDprovi=1729

L’edifici de l’antic balneari esta a poca distancia del Hotel.

Us passo imatges d’antic Balneari :

Antiga Font de St. Vicente

Recull de dades : Balneari dels Banys de Sant Vicenç

Adaptació al Text, Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Balneari Prats de Caldes de Malavella

Com cada Diumenge us presento dos articles

Balneari Prats esta situat en la Plaça de  Sant Esteve, 6-7  amb el carrer de  Pla i Deniel, 2 de  Caldes de Malavella.

Us passo la seva historia :

  • El Balneari neix de l’adquisició de Prats dels drets del brollador “La Mina”.
  • El primer edifici va ser construït entre 1890- 1900 i és un amesurat casal neoclàssic, amb arcades de la PB i frontó.
  • Una reforma i ampliació configura el 1912 tal com el coneixem avui.
  • A continuació del cos principal hi ha un grup de xalets en filera que es llogaven als clients del balneari que es van substituir a començaments dels anys 60 per una nova construcció segons projecte de Duixans i Masramón, inspirat en un de previ de Iñiguez y Subías, en el que s’acollien en PB les noves instal•lacions hidroteràpiques.

La Plaça de Caldes de Malavella

L’edifici d’estil neoclàssic i modernista és un edifici aïllat, de planta baixa i pis, en forma de “L”. L’edifici projectat pels arquitectes Duixans i Masramon, consta de quatre plantes i es troba annex a l’edifici original. Per accedir a l’interior, cal travessar una porta gran d’estil modernista, decorada amb garlandes on hi ha pintat “Balneario Prats”.

Al costat esquerre hi ha una porta petita que segueix el mateix estil. Tot seguit ens trobem amb un passeig que condueix a l’entrada principal on hi ha la recepció de l’hotel-balneari.

La coberta de l’edifici principal és a quatre aigües amb teules, interrompuda en el cos que dóna al carrer Pla i Deniel per una torre de planta quadrada i balustrada.

Fotografia : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel,

L’edifici modern està coronat per un terrat.

L’edifici històric, en el costat que dóna al carrer Pla i Deniel, té tres cossos verticals. El cos central, té tres obertures a cada nivell. Les de la planta baixa tenen arc pla i estan flanquejades per pilastres.

De l’interior, cal destacar dos salons, d’estil modernista, amb unes peculiars columnes de ferro amb uns anells de diferents diàmetres. I destaquen també les motllures amb motius florals al sostre.

Balneari

El Balneari Prats és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text ,Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Capella de Sant Bernat de Menthon en el municipi del Montseny

Avui us presento dos articles

La capella de Sant Bernat de Menthon es situada al costat de l’Hotel de Sant Bernat en el municipi del Montseny, i dins del Parc Natural del Montseny.

Us passo la seva historia :

  • Uns tres quilòmetres més amunt de Sant Martí del Montseny, hi ha l’hotel de Sant Bernat de Menthon, al costat mateix d’aquesta capella neoromànica dedicada a sant Bernat de Menthon.
  • Obra de l’arquitecte Josep Maria Ros i Vila,
  • Construïda vers 1952 per Delmir de Caralt i Puig.
  • Pertany a la Diòcesis del bisbat de Terrassa

Edifici religiós d’una sola nau. La façana té una porta d’arc de mig punt, un ull de bou al damunt i un campanar d’espadanya amb dues obertures d’arc de mig punt per a les campanes.

Corona el campanar un cos piramidal. Hi ha un pòrtic amb coberta recolzada a la façana i sobre columnes.

Té un absis circular i a les parets laterals hi ha finestres petites perquè entri la llum. És un edifici de dimensions reduïdes.

A dins de la capella, hi ha la representació de sant Delmir i la Mare de Déu del Pilar en memòria del matrimoni que féu construir la capella.

Sant Bernat de Merthon o d’Aosta va ser un prevere catòlic del segle XI venerat des del segle XII al Nord d’Itàlia. Se li considera el patró dels alpinistes ja que segons la tradició va obrir el pas del Mont Jovis (Mont de Júpiter o Mont Joux), avui Coll del Gran Sant Bernat i, davant dels perills que passaven els pelegrins que anaven a Roma, va instal·lar diversos albergs regentats per Canonges Hospitalaris del Gran Sant Bernat.

Aquests religiosos es feien ajudar dels gossos santbernats per rescatar la gent que es perdia o que patia una tempesta o allau.

La capella de Sant Bernat de Menthon és un monument del municipi de Montseny (Vallès Oriental) inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Balneari de Font Vella de Sant Hilari Sacalm

Com cada Diumenge us presento dos articles

El Balneari de la Font Vella esta situat en el Passeig de la Font Vella, 57 de Sant Hilari Sacalm.

Us passo la seva historia :

  • Edifici senyorial construït període 1888-1910, batejat com a Villa Josefina.
  • Era conegut popularment com la Torre dels Bojos. (*)
  • Durant una època va ser residència de monges.
  • Actualment forma part del modern hotel-balneari de la Font Vella.

Un porxo amb columnes jòniques presideix l’entrada principal.

Les finestres estan decorades amb guardapols motllurats de tipus neogòtic.

Tot el conjunt ha estat acuradament restaurat en transformar-se en centre termal.

Us passo l’enllaç del diari de Girona, que va publicar el 22 de juliol de 2008 quan van obrir el nou Balneari- Hotel de Font Vella :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2008/07/22/balneari-font-vella-obre-portes-fita-darribar-al-50-docupacio-any/277919.html

(*) Perquè la gent del poble a la Villa Josefina la denominava com la Torre dels Bojos ?

era per la gent que allà hi vivia, eren vistos com persones estranyes…

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Banys de la Mercè de Campmany

Com cada Diumenge us presento dos articles

Banys de la Mercè de Campmany, esta en la Ctra. N-II, km 775. De Campmany , situat al sud-oest del nucli urbà de la població de Campmany, a uns dos quilòmetres de distància.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1854 foren descobertes tres fonts sulfuroses: la de la Mare de Déu de la Mercè o font pudosa, d’aigua sulfurosa que brollava a 24 °C; la de Sant Rafael, d’aigua salina i sulfurosa, avui inexistent, i a una temperatura de 21 °C; i la font Rovellada, que actualment no brolla més, d’aigua ferruginosa de 18 °C. són indicades per a les afeccions de les vies respiratòries.
  • El centre termal de la Mercè es fundà l’any 1861 pel Comte de Darnius, Joan de Fivaller.
  • L’edifici principal va ser bastit l’any 1887, sent propietari el duc d’Almenara Alata, i formava part d’un ambiciós projecte de bastir un gran balneari, mai realitzat.
  • Els serveis hidroterapèutics estaven situats a la planta baixa i incloïen 13 piles de bany on s’aplicaven diferents tractaments. També disposava d’una capella, actualment encara en peu, on feia missa cada dia de precepte.
  • L’any 1896 es realitzaren les primeres reformes per tal de renovar-lo i dotar-lo de certes comoditats.
  • L’any 1932 l’edifici patí les destrosses provocades per un aiguat i fou reparat.
  • Durant la segona meitat del segle XIX i fins a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) fou un dels balnearis més importants de la Província de Girona, força concorregut per la burgesia d’aquella època.
  • Durant la Guerra Civil, el balneari fou confiscat i destinat a acollir els refugiats de guerra.
  • El 1939, tot just acabada la guerra civil, el balneari va deixar de funcionar com a tal i va ser ampliat i reformat per donar lloc a l’Hotel La Mercè Park.
  • A finals de la dècada de 1990 va deixar de funcionar com a hotel obert al públic i passa a ser un prostíbul, conegut  com a Hotel Mercè Park – Club Madam´s.

Menjador de l’antic Balneari

Conjunt format per les restes de l’edifici que acollia l’antic balneari, l’església de la Mercè, la font pudosa i un pont damunt del curs del riu Llobregat d’Empordà. L’edifici del balneari, completament transformat, acollia en planta baixa els menjadors, els salons, les instal·lacions hidroteràpiques i altres serveis.

Es conserva l’estructura d’arcs i voltes d’aresta que configurava la galeria dels banys i un altre saló avui convertit en bar. Adossada a la façana de tramuntana de l’edifici hi ha l’església de la Mercè i, a la banda sud del conjunt arquitectònic, sota una arbreda heretada de l’antic balneari, la font pudosa.

Antic Restaurant

Es tracta d’una font integrada en un talús artificial, formada per una pica de pedra en forma de petxina oberta sostinguda per un peu helicoïdal. El brollador neix als peus d’un escut gravat a la part superior de la petxina. Damunt d’aquest escut destaca una placa gravada amb les propietats de l’aigua generada per la font, integrada dins d’un plafó d’obra amb el coronament motllurat. Acompanyen la font dos petits bancs d’obra correguts que delimiten l’espai per la part davantera.

Carles Aguilar 2009 – Generalitat de Catalunya

Per últim cal mencionar el pont, situat a la banda de ponent de l’edifici dels banys. Es tracta d’un pont força malmès format per una successió d’arcs rebaixats bastits amb maons, amb tallamars de planta triangular a la banda de tramuntana i semicirculars a la cara de migdia, tots ells de mides petites.

C. Aguilar – Generalitat de Catalunya

Els Banys de la Mercè són un balneari del municipi de Campmany  protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text  i imatges : Ramon Solé

Hotel – Termes Victòria de La Garriga

Com cada diumenge us presento dos articles

L’Hotel – Termes Victòria esta situat al carrer dels Banys, 23 de La Garriga.

Us passo la seva historia :

  • L’establiment termal de la Garriga es va construir l’any 1874.
  • Des de 1943 el va regentar la família Jubany amb el nom de Termes Victòria.
  • Finalment, el grup Perelada el va comprar l’any 1992, el va reformar completament i hi va mantenir l’activitat fins l’any 2012,
  • Va estar tancant un temps. Actualment novament esta obert.

L’hotel de 4 estrelles, que compte amb 19 habitacions dobles i 3 triples, amb aire acondicionat i wifi gratuïta.

Cal destacar les magnífiques instal·lacions termals on es pot gaudir de les propietats de les aigües termals mineromedicinals pròpies de la zona, que activen la circulació, disminueixen el dolor i tenen un efecte sedant.

A prop hi ha peu de acera hi ha el pou calent, font d’aigua natural calenta.

 

Recull de dades : Web de l’Hotel i Ajuntament de La Garriga

Adaptació al Text i imatges : Ramon Solé