Cal Maurici de Sant Llorenç Savall

Cal Maurici esta situat en l’Avda. Catalunya núm. 56 de Sant Llorenç Savall.

El nom de Cal Maurici és el del seu primer propietari i constructor, Maurici Pla, que havia estat paleta al Marquet de les Roques;

actualment es l’Hostal cal Pla.

Habitatge unifamiliar de planta baixa, pis i terrat. Al primer pis hi ha una gran balconada amb tres sortides decorades amb motllures. La paret, arrebossada, presenta uns esgrafiats amb motius florals que han estat repintats amb el temps i petites decoracions de trencadís ceràmic.

El terrat superior està tancat per una balustrada amb motius geomètrics i una mènsula decorada amb escultures femenines. Alguns elements, com les columnetes de la planta baixa, estan fets amb pinyolenc del país que li confereixen un efecte estètic singular.

Cal Maurici és un edifici modernista del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Patrimoni Cultural DIBA. i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de terme d’Abrera

La Creu de terme està en la Plaça de la Creu d’Abrera.

Bachs, Elisenda Ruiz de Mendoza, Elena – 1983 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Originalment sembla que aquesta creu estava situada a l’Hostal de la Creu de Martorell.
  • El 1936 va ser trencada.
  • Es va restaurar el 1954.

Aquesta creu de terme es troba a l’entrada del poble d’Abrera. S’alça sobre una base circular de pedra granítica amb tres graons. La columna, octogonal, aguanta una creu que té als extrems dels braços noves creus.

En un costat té una imatge de Jesucrist crucificat i a l’altre una representació de la Mare de Déu. A sota, a mode de capitell, es troben les figures de Sant Antoni abat, Sant Jordi i Sant Llorenç, així com un escut format per una flor de llis i dos ocells. A la base de la creu hi ha una inscripció que assenyala que va ser feta per Roc Saller.

La Creu de terme d’Abrera és una obra gòtica d’Abrera  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Wiquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Balneari dels Banys de Sant Vicenç

Avui us presento dos articles

Balneari dels Banys de Sant Vicenç estan situats en la carretera N-260, Km 214,5 en Els Banys de Sant Vicenç a Lleida.

Podem llegir a la seva Web :

“ … L’hotel – Balneari de Sant Vicenç està situat a l’indret d’una abundosa deu d’aigües termals usada des de temps antics, com ho prova l’esment d’uns banys en un document de l’any 965. La família Pal, oriünda de Bescaran i propietària del Mas de Sant Vicenç des de mitjan segle XVI, hi establí un hostal per als anants i vinents del camí ral de La Seu d’Urgell a Puigcerdà.

L’any 1775 Bartomeu Pal comprà el dret sobre les aigües termals i transformà l’hostal en balneari aixecant un gran edifici que anys després encara s’amplià més, al servei del qual s’aixecà una capella dedicada a la Mare de Déu del Remei.

Un seu descendent, Antoni Pal i Solé, emprengué la construcció d’un nou edifici dotat d’àmplies i modernes instal·lacions, inaugurat l’any 1870. Funcionà com a balneari fins al inici de la Guerra Civil de l’any 1936, en què fou incautat i convertit en hospital.

Acabada la guerra, es reprengué l’activitat a l’edifici antic, el qual la família Pal actual ha anat adaptant, sense perdre el seu caràcter, en un acollidor hotel-balneari familiar…”

Us passo l’enllaç del blog encos., on podeu veure una font del Balneari – Hotel de Sant Vicenç :

http://www.encos.cat/fonts/MostraFonts.php?IDprovi=1729

L’edifici de l’antic balneari esta a poca distancia del Hotel.

Us passo imatges d’antic Balneari :

Antiga Font de St. Vicente

Recull de dades : Balneari dels Banys de Sant Vicenç

Adaptació al Text, Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Ermita Sant Antoni de les Codines de Centelles

Com cada diumenge us presento dos articles

L’ermita Sant Antoni de les Codines està ubicada entre el carrer Raval Marc Fogueres  i carrer Molí de la Llavina de Centelles.

Us passo dades històriques :

  • Trobem esmentada en el 1291, però estava dedicada a Sant Antoni i a Santa Maria.
  • Estava ubicada a peu de la carretera N-152, que unia Barcelona amb Puigcerdà, en l’antic camí de Barcelona a Vic.
  • A poca distancia a principis del segle XIV estava un hospital , segles després va ser un hostal.
  • L’any 1987 es va fer l’estudi per enderrocar i reconstruir-lo de nou, així va ser, i es va reconstruir en la ubicació d’avui en dia, el moriu va ser el desdoblament de la carretera passant a ser la C-17.
  • Es va beneí de nou en 1991.

És una edificació d’una sola nau i absis rectangular, i la porta d’entrada es d’adovellada i mig punt. El campanar  de construcció moderna de cadireta.

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Balneari de Rocallaura de Vallbona de les Monges

A partir d’avui i cada diumenge us presentaré dos articles, un d’ells dedicat a un Balneari de Catalunya

L’Antic Balneari de Rocallaura esta situar  a les Afores s/n a Rocallaura, de Vallbona de les Monges.

L’Antic Balneari de Rocallaura és un Hostal i Alberg que està construït sobre les restes d’una masia típica catalana, es de planta quadrada, probablement de segle XIX  i va portar la seva ampliació a l‘any 1924.

En els seus orígens era el Balneari de Rocallaura on s’anava a prendre les aigües, l’Aigua de Rocallaura, indicada per a l’eliminació de les pedres al ronyó.

La planta embotelladora d’aigua està tancada des del 1982. L’aigua d’aquesta déu té el nom La Verge del Tallat (1915), posteriorment Aigua de Rocallaura.

En l’actualitat és Hostal i Alberg/Casa de colònies, disposa d’un servei de restaurant, a l’hivern, els caps de setmana i a l’estiu cada dia.

Als voltants hi ha una gran quantitat de visites culturals i gastronòmiques a poder realitzar,

donat que es troba a la Ruta de del Cister, esta a 4 km de Vallbona de les Monges, a 20 km de Poblet i a 45 de Santes Creus, a la comarca de l’Urgell.

El Balneari  Antic de Rocallaura és un balneari catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Antic Balneari de Rocallaura

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Rafael de Figaró-Montmany

L’Església de Sant Rafael està situada en la Plaça de l’Església, en el Figaró,  municipi del Figaró-Montmany.

Us passo la seva historia :

  • L’antiga capella es troba documentada des de l’any 1413 quan Guillem Figueró va fundar un benefici eclesiàstic.
  • Tota la seva documentació està relacionada a la família Figueró, que van implantar el primer hostal en el camí ral, fins al segle XVII que es traslladaren a Barcelona.
  • La capella es va reedificar al segle XVIII.
  • I de nou en el període 1838-1841.
  • A partir d’aquest moment es converteix en centre parroquial.
  • Durant la guerra del 1936 foren utilitzats pels refugiats.

Edifici entre mitgeres de planta rectangular, d’una sola nau coberta amb volta apuntada. L’absis és semicircular i té coberta d’ametlla.

Hi ha quatre arcades a la nau on se situen retaules i imatges modernes posteriors a la guerra civil. Hi ha una cornisa seguida que dóna la volta a tot l’interior. La façana té una portada d’arc rebaixat i al seu damunt una finestra de mig punt, una d’el·líptica i una d’ull de bou.

Exteriorment, el capcer és de perfil esglaonat, i hi compta amb un campanar d’espadanya amb dos buits.

L’Església de Sant Rafael està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Figaró-Montmany.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Caseriu o Hostal del Lledoner de Granollers

L’Hostal del Lledoner esta en el carrer de Corró, 275 amb el carrer del Lledoner de Granollers.

Situat al nord del carrer Corró, és el barri Lledoner, que fou segregat de les Franqueses l’any 1922, i pertany des d’aleshores a Granollers.

L’Hostal del Lledoner és una antiga masia al costat del camí ral. El caseriu del Lledoner de baix, és denominat popularment “L’Hostal”, i és possible que s’utilitzés com a tal.

També val dir que en aquesta casa va néixer Anna Maria Mogas i Fontcuberta  el 13 de gener de 1827, religiosa, fundadora de la Congregació de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor.

Edifici de planta rectangular, amb planta baixa, pis i un cos central que sobresurt degut possiblement a que és el resultat de la reforma d’una masia de planta basilical.

Limitat per una balustrada a la façana i amb coberta plana, la teula emprada és l’àrab. El portal d’entrada, amb arc rebaixat, dues finestres a la planta baixa, tres al primer pis i una al segon, té carreus als cantons i la façana és, de pedra i maó, arrebossada.

L’Hostal del Lledoner és una obra del municipi de Granollers protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers, Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga Masia de Mas Ombert, “La Marineta”, de Mollet del Vallès

La Masia de  Mas Ombert “La Marineta” està situada en la Plaça de l’Església, 7, de Mollet del Vallés.

Us detallo l’historia d’aquesta antiga Masia de Mas Ombert :

  • L’origen històric de l’edifici es remunta al Mas Ombert de Mollet del segle xvi, d’estil gòtic-renaixentista i ubicada a l’actual plaça de l’Església.
  • La primera menció de les terres data de l’any 1429, quan les terres de la sagrera de l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Mollet foren cedides a Jaume Ombert.
  • L’any 1520 les terres eren propietat de Bernat Mascaró, com a usufructuari, i de Clara Ombert, la seva muller, propietària hereva de Jaume Ombert
  • Qui feu construir l’actual casa l’any 1567.Bescanviat el nom més tard pel de Mas Umbert, fou venut, conjuntament amb el Mas Masó de Parets de Vallés, a favor de Pau Bosch, corredor del noble Francesc de Calderó i Resplans, pel preu de 4.800 lliures. La venda fou signada per Francesc Vidal, pagès usufructuari, i Caterina Masó, propietària del mas, i fou autoritzada per «lo discret Francesc Maurici» el 4 de juliol de 1687
  • La casa, propietat de la família Calderó, fou reformada a finals del segle XVII, però durant la Guerra del Francès fou cremada.
  • Rehabilitada per Jeroni de Calderó i Conesa l’any 1828.
  • La masia fou arrendada a un hostaler i comença a ser considerada com hostal a partir de l’any 1863, ja que servia de parada i fonda de viatgers i diligències del camí ral de Barcelona a Vic.
  • Durant el segle XVIII, l’edifici, conegut amb el nom d’Hostal d’en Calderó, tenia una planta baixa i un pis de tres cossos, la cotxera al costat dret i un pati a l’esquerra.
  • En el decurs dels anys es desmillorà l’hostal, per aquest motiu, l’any 1920 el seu propietari, Miquel Bosch de Calderó, va encarregar les obres de restauració a l’arquitecte Josep Goday i Casals, parent seu. I portaren a terme l’adaptació del passatge de la Marineta i de l’estable com a cotxeres de carros, cavalleries i primers automòbils, per altra banda, va remodelar-se l’escala de fusta amb balustrada i galeria al pis, així com van redistribuir-se les habitacions.
  • L’hostal fou arrendat a Salvador Canals entre 1921 i 1929, i posteriorment, per Salvador Llavina.
  • Durant la meitat del segle XX, l’Hostal La Marinette fou un centre de vida social i cultural de Mollet del Vallès, també acollí la seu de diverses entitats culturals i esportives locals, com per exemple la Societat Coral El Clavell o el Club de Futbol Mollet, entre d’altres.
  • 1952, Llavina traspassà el negoci al seu nebot Josep, i, anys més tard, fou traspassat a Jaume Marc i Regina Agudo, darrers hostalers de l’edifici.
  • L’any 1968 Margarida Rabasa i Negre, conjuntament amb Jaume Masferrer i Pujal, va comprar l’hostal i, posteriorment, el ven a l’Ajuntament l’any 1984 per un preu de 5.5 milions de pessetes.

El Centre Cultural La Marineta és un equipament cultural municipal de Mollet del Vallès inaugurat l’any 1987. Deu el seu nom a l’antic Hostal La Marinette.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Mollet del Vallés

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament d’Arenys de Mar

L’Ajuntament d’Arenys de Mar, esta situat en la Riera del Bisbe Pol,  nº: 8, on hi ha la Plaça de la Vila.

Curiosament, aquest edifici de molt antic era un hostal, concretament en el segle XVII. L’any 1773 fou transformat en l’Ajuntament, i actualment encara té aquesta funció.

L’edifici consta de tres plantes amb un gran porxo d’arcs rebaixats a la façana principal, que dóna a la plaça. Als pisos hi ha obertures amb balcons de brancals i llindes de pedra. La teulada és a quatre vessants.

L’Ajuntament, forma un conjunt amb l’edifici del costat ,en el qual hi ha la Biblioteca i l’Arxiu municipal Fidel Fita.

L’Ajuntament d’Arenys de Mar està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Dades : Ajuntament d’Arenys de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Conjunt de Cases modernistes de can Mònic de Granollers

Can Mònic és un conjunt d’edificacions de cases baixes del municipi de Granollers amb el limiti de Les Franqueses del Vallès. Estan situades en el carrer del Primer Marquès de les Franqueses, 123-145. Granollers.

Van ser construïdes en l’any 1923, pel Arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol.

Aquest conjunt d’habitatges aïllats de la tipologia ciutat jardí estan alineades al carrer en planta baixa. Tenen sòcol de pedra, mentre que la resta és arrebossada. Cobertes dues vessants amb el capcer trencat. Les finestres, d’estil modernista, estan emmarcades per maó

.

Els elements formals, ferro, sanefes i llindes, pertanyen al llenguatge modernista. Cada casa disposa d’una entrada i un petit jardí.

Les Torres de Can Mònic, tal com es coneixien popularment,  pertanyen al barri del Lledoner, situat a l’extrem Nord de Granollers, molt a prop de Les Franqueses del Vallès.

El barri del Lledoner estava situat a la vora del Camí Reial, prolongació de l’actual carrer de Corró granollerí, on hi havia un hostal.

El conjunt d’edificacions de Can Mònic, estan protegides com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé