Carrer del Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat

El carrer del Xipreret és un dels carrers més emblemàtics de l’Hospitalet de Llobregat.

Al llarg de poc més de 100 metres hi ha representada la història arquitectònica de la ciutat.

El edificis mes representatius són :

La Talaia, Ca n’Oliver, Casa Espanya, Ca la Vidala, Can Sumarro… que en diferents articles us els he presentat.

En general , la majoria de cases o antigues masies, ells habitatges són unifamiliars gairebé idèntics, son de planta baixa i un pis.

Però sapiguem la seva historia :

  • L’origen del carrer se situa en l’època romana on feia de separació entre propietats agrícoles.
  • En aquest lloc es forma el nucli del que seria la gran ciutat d’ara de l’Hospitalet.
  • La presència de la Torre Blanca (l’Harmonia), de la qual es té documentació del segle XI, fa que en aquestes terres es fundés el petit hospital de camí que donaria nom a la ciutat.
  • A partir del segle XVI viu un moment d’expansió, en aquella època les famílies més importants es construeixen grans casals al llarg i al costat del carrer.

Hi ha diversos corralons, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que ofereixen un espai que havia esdevingut un pati comunitari,

on se situaven els pous i safareigs per recollir aigua i per rentar la roba.

En algunes cases, les portes són d’arc de mig punt o rebaixat o amb llinda, i les finestres són allindanades.

Com dèiem, en mols dels edificis, consten de planta baixa i un pis i tenen un petit pati al darrere.

Totes les façanes tenen les obertures amb llindes i petits balcons al primer pis.

En un cas, cal destacar les finestres de la casa, on podem veure que són gòtiques,

i amb arcs conopials amb decoració de pedra calada i caps humans.

Hi ha 27 elements protegits al carrer del Xipreret, pel Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic.

Si no coneixeu aquest “Paratge Urbà”, us invito ha fer-ho…

 

 Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Can Modolell de la Torre de l’Hospitalet de Llobregat

Can Modolell de la Torre, coneguda com La Talaia, és una torre de defensa situada en la plaça de Josep Bordonau de L’Hospitalet de Llobregat.

Us passo un recull de la seva història :

  • La Torre, data el 1587, havia format part del Mas Modolell de la Torre o Mas Burguera.
  • Al segle XVI posseïa no menys de 14 mujades (aproximadament 6,86 ha).
  • Aquesta casa es trobava a l’actual carrer de Talaia, el qual es a uns metres més enllà de l’actual ubicació de la torre, en direcció a Cornellà.
  • Quan la casa va ser enderrocada, la torre va ser traslladada pedra a pedra i reconstruïda el 1972 al seu emplaçament actual, al peu del carrer del Xipreret per la Diputació de Barcelona.

És un edifici de planta quadrada amb planta baixa i quatre pisos.

La porta d’entrada és rectangular adovellada i, seguint el mateix eix, s’obre una finestra quadrangular a cada planta en els tres pisos següents.

A l’últim pis s’obre, en cada una de les quatre cares, una galeria de tres arcs de mig punt.

A la llinda de la porta es pot llegir la data “1587”.

El parament és de carreus ben devastats de petites dimensions, excepte les cantonades i l’emmarcament de les obertures que són de carreus més grans.

Can Modolell de la Torre, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Sumarro de l’Hospitalet de Llobregat

L’Antiga masia de Can Sumarro està situada en el carrer de la Riera de l’Escorxador i la Plaça de can Sumarro de l’Hospitalet de Llobregat.

Can Sumarro és una masia del segle XVI situada al centre del nucli urbà de l’Hospitalet de Llobregat.

Us passo la seva historia :

  • Va ser enviada a construir el 1580 per en Montserrat Cerdanya i es mantingué en les mans dels Cerdanya fins al segle XVII
  • A les hores passà a mans dels marquesos de Castellbell,
  • Possiblement a les acaballes del segle XVIII s’instal•la a Can Sumarro la nissaga dels Prats que comencen com a masovers, després com a llogaters per acabar sent propietaris l’any 1924.

Com us deia, des de finals del segle XVIII, Can Sumarro ha estat ocupada per la família Prats i el seu últim representat la va cedir a la ciutat per usos culturals o assistencials.

Des de llavors s’han instal·lat dues biblioteques.

A més, disposa d’arbreda on hi ha representades nombroses espècies típiques de Canal de la Infantamediterrani i Pi, ara és un Parc Públic.

La masia disposava de camps de conreu, treballats fins fa pocs anys.  Encara s’hi conserva el canal de reg que portava l’aigua des del Canal de la Infanta que passava a pocs metres de la finca.

 

Masia de Can Sumarro de l’Hospitalet de Llobregat, és un Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Santa Maria de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

L’Ermita de Santa Maria de Bellvitge, està en el carrer de l’Ermita de Bellvitge, 6, dins del Parc del mateix nom a  L’Hospitalet de Llobregat.

Us passo la seva història :

  • L’Ermita de Santa Maria de Bellvitge, dins la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, està documentada per primera vegada al segle XIII (1279)
  • Des de les hores apareix documentada repetidament en segles posteriors.
  • Per causa de lloc on està situada, sovint ha necessitat reparacions, en el 1493, 1571, 1718 i el 1958, ja que el lloc s’inundava quan el Llobregat creixia.
  • L’any 1640 va ser saquejada per l’exèrcit del comte-duc d’Olivares en la guerra dels Segadors.
  • El 1718 es va reedificar.
  • L’any 1959 es va fer una restauració que va substituir la casa adossada on vivia l’ermità, per un porxo.
  • L’actual construcció està quatre o cinc metres per damunt del fonaments de l’antiga, els murs de la qual es van documentar en unes excavacions realitzades el 1979-1981.

Actualment l’Ermita de Bellvitge és una construcció de nau única i capçalera quadrada, amb una torre campanar no gaire alta al sud-est, també quadrada, dotada de finestres amb arcs apuntats en el pis superior.

La coberta de tot el conjunt té dues vessants, menys al campanar, que té un coronament piramidal cobert a quatre vessants.

Predomina la maçoneria vista barrejada amb totxo, la qual devia tenir a sobre un arrebossat que ara hi manca.

En alguns punts, com ara certs llocs de la façana de tramuntana o la part baixa de l’angle nord-oest, s’observa un aparell de carreus, però semblen reaprofitats.

L’aparell del campanar, també de carreus però més petits, sí que sembla original.

Sota l’estructura de l’edifici actual, es conserven els murs de l’edifici romànic de l’antiga església. No es tracta de la fonamentació medieval, sinó del parament de l’antiga construcció.

S’ha descobert una necròpoli d’inhumació dividida en dos moments cronològics. Existeixen tres tombes, que tenien un aixovar consistent en olles de ceràmica oxidada de l’alta edat mitjana.

Santa Maria de Bellvitge és una ermita de l’Hospitalet de Llobregat protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de l’Hospitalet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé