Ermita Sant Antoni de les Codines de Centelles

Com cada diumenge us presento dos articles

L’ermita Sant Antoni de les Codines està ubicada entre el carrer Raval Marc Fogueres  i carrer Molí de la Llavina de Centelles.

Us passo dades històriques :

  • Trobem esmentada en el 1291, però estava dedicada a Sant Antoni i a Santa Maria.
  • Estava ubicada a peu de la carretera N-152, que unia Barcelona amb Puigcerdà, en l’antic camí de Barcelona a Vic.
  • A poca distancia a principis del segle XIV estava un hospital , segles després va ser un hostal.
  • L’any 1987 es va fer l’estudi per enderrocar i reconstruir-lo de nou, així va ser, i es va reconstruir en la ubicació d’avui en dia, el moriu va ser el desdoblament de la carretera passant a ser la C-17.
  • Es va beneí de nou en 1991.

És una edificació d’una sola nau i absis rectangular, i la porta d’entrada es d’adovellada i mig punt. El campanar  de construcció moderna de cadireta.

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Hospital de Sant Llàtzer de Terrassa

Avui us presento dos articles

L’Hospital de Sant Llàtzer  està situat en la Plaça del Doctor Robert, 1 de Terrassa.

Us passo la seva llarga i destacada historia :

  • El 1609 es va fer la donació del terreny a l’orde franciscà dels Frares Menors Recol•lectes.
  • El 1612 es va inaugurar i ocupar el nou convent.
  • El 1835, davant l’amenaça d’incendi, és abandonat pels franciscans i confiscat per l’Estat i cedit per aquest a l’Ajuntament de Terrassa de forma gratuïta per a usos benèfics (1842).
  • L’any 1843 s’hi instal•len escoles primàries.
  • L’any 1852 s’hi construeix la Presó del Partit
  • El 1860, les Escoles Pies.
  • El 1869 s’hi instal•la l’Hospital i Asil de Pobres
  • El 1928 es realitza la benedicció de la primera pedra per a la nova infermeria de tuberculosos.
  • L’església fou oberta novament al culte pel 1842 i només fou eliminat aquest ús els anys 1936-1939, en què esdevé garatge, després d’unes construccions que en van fer desaparèixer el retaule major (que eren dos grans llenços enquadrats per columnes).
    El 1974 es va ampliar l’hospital.
  • Els processos d’ampliació i de restauració van continuar durant els anys noranta del segle XX, amb l’ampliació de la superfície ocupada.
  • Cal destacar la integració d’elements restaurats (convent i claustre) i noves construccions destinades a l’allotjament de serveis diversos, entre els quals l’Escola Universitària d’Infermeria de la Creu Roja, inaugurada l’11 d’octubre del 1990.
  • La Fundació Hospital Sant Llàtzer, juntament amb l’Ajuntament de Terrassa i la Generalitat de Catalunya, van constituir l’actual Consorci Sanitari de Terrassa, que el 1989 va posar en marxa l’actual Hospital de Terrassa, vora la carretera de Sabadell, substitut del Sant Llàtzer, que ha estat remodelat per acollir-hi un centre sociosanitari, un centre d’atenció primària (CAP) i un hospital de dia de salut mental.

És un edifici cantoner entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. Les parets són arrebossades i les finestres tenen un emmarcament de maó vist, col·locat a sardinell, agrupades de dues en dues i formant un arc parabòlic. El remat de les façanes es caracteritza pel fet de presentar una cornisa motllurada, també de maó vist.

Té adossada una torre d’aigua anterior a la construcció de l’edifici.

El 1917 es construí l’ampliació modernista, obra de Lluís Muncunill, destinada més endavant a pavelló per als tuberculosos, juntament amb l’adjacent Clínica del Remei, per a malalts particulars i de mútues. El 1974 començà l’ampliació del darrere, consistent en dos pisos sobreposats a l’edifici que voreja el torrent de Vallparadís.

L’Hospital de Sant Llàtzer és un conjunt d’edificis sociosanitaris del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +

Casal dels Clapers de Malgrat de Mar

El Casal dels Clapers està situat en el carrer de Desclapers, 14 de Malgrat de Mar.

També és conegut aquest edifici com La Cooperativa.

Us passo la seva historia :

  • És un antic casal fortificat, construït durant el segle XVI.
  • En un principi va viure la família noble dels Clapers.
  • Va ser en el segle XVIII, un hospital de sang.
  • Durant el segle XIX, va ser la seu del Casino Malgratenc .
  • Mes tard, en el segle XX, la seu d’una Cooperativa obrera de consum.

Per saber mes sobre aquest Casal dels Clapers , podeu consultar a :

https://www.turismemalgrat.com/viu-malgrat/casal-dels-clapers-biblioteca-cooperativa/

Actualment hi ha la Biblioteca de Malgrat de Mar, que forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals,

I que depèn de l’Ajuntament que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Malgrat de Mar i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia – Col·laborador del Blog

Antic hospital de Sant Llàtzer de Barcelona

Aquest edifici de l’antic hospital de Sant Llàtzer, esta situat damunt de la vall de Can Masdeu,

és pot accedir per la carretera Alta de Roquetes al costat de l’antic camí de Sant Iscle i que porta a Cerdanyola del Vallès.

Us passo l’ historia l’antic hospital de Sant Llàtzer :

  • El 27 de març de 1931 s’aprovà la seva construcció però no és fins el 1955 que s’inaugura com a Sanatori de la Santa Creu per a Nens Tuberculosos.
  • El 1974 tanca definitivament, ja que només hi quedaven dos nens i la propietat, l’Hospital de Sant Pau, volia dur-hi part dels pacients de l’Institut Mental, la qual cosa mai va arribar a succeir.

Des d’aleshores s’ha utilitzat per poc més que alguna activitat puntual als anys 80, com a residència del vigilant i com a magatzem.

Es van plantejar  diferents opcions per reaprofitar l’edifici, com per ubicar-hi el zoo de Barcelona, el trasllat d’una part de la presó de La Model o la construcció d’una residència privada per metges jubilats, amb l’oposició de l’opinió pública del barri.

Cal dir, que a Can Masdeu, va estar l’antiga leproseria de Barcelona, des de finals de l’any 1904.

Us passo el Blog de Santa Creu i Sant Pau, on podreu conèixer mes informació :

http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/06/can-masdeu-i-lhospital-de-sant-llatzer.html

Si no coneixeu la Vall de can Masdéu, podeu fer un passeig o excursió, des de Barcelona, esta ven a prop.

 

 

Recull de dades : Blog de Santa Creu i Sant Pau, Blog Can Masdeu i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de l’Antic Hospital de la Santa Creu a Barcelona

L’Hospital  de la Santa Creu fou, entre 1401 i 1926, l’hospital general de la ciutat de Barcelona, instal·lat en un edifici gòtic del segle XV. Es va crear amb la finalitat de reunir en un sol edifici els diferents hospitals que hi havia a la ciutat.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_de_la_Santa_Creu_de_Barcelona

La Creu que avui us presento, està situada en el pati principal l’Antic Hospital de la Santa Creu a Barcelona, podeu accedir per els carrer  del Hospital, i el carrer del Carme.

Es sap que es molt antiga, es va refer la creu que estava en mal estat gràcies a la intervenció de l’escultor Bernat Vilar, durant l’any 1691.

Aquesta Creu, es semblant a una Creu de Terme, s’aixeca sobre una columna salomònica de marbre rosat i blanc, a dos nivells apreciem dues corones.

En la Creu, una cara hi ha Jesucrist crucificat i l’altra cara, possiblement representa la verge dreta, sense el nen Jesús.

Cal dir, que durant la Guerra Civil va ser feta malbé,  el 29 de juliol de 1939 va ser recuperada amb un actes molt solemne.

Sempre aquesta creu ha sigut molt característica en aquest Hospital que li donava el nom.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia, propi i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Hospital de Sant Miquel de Tossa de Mar

Durant aquesta setmana, dedicarem els articles al Municipi de Tossa de Mar (Girona)

L’antic Hospital de Sant Miquel esta situat en l’Avinguda  del Pelegrí, 8  amb cantonada el carrer Maria Auxiliadora de Tossa de Mar

L’antic Hospital va ser fundat l’any 1773 per voluntat del prohom de la vila Tomàs Vidal i Rei, considerat un precursor dels “indianos”.

 

Molt abans de la liberalització dels ports espanyols pel rei Carles III, el 1765, Tomàs Vidal ja havia fet dos viatges a Amèrica: a Puerto Rico i a Guatemala.

Quan tornà a Tossa, va deixar gran part de la seva fortuna per la construcció d’un hospital de caritat per als pobres de la vila.

L’edifici, de dimensions considerables, consta d’un cos rectangular de dues plantes ordenat a l’entorn d’un claustre.

En un dels laterals hi ha situada la capella dedicada a Sant Miquel, advocació pròpia dels hospitals del s. XVIII a Catalunya.

Cal destacar la imatge de Sant Miquel de l’altar major, de factura barroca popular, obra del taller local de Cas Fuster.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_de_Sant_Miquel

Cal destacar que en l’any 1903 va ser convertit en Convent de monges i Escola. Per últim, des de l’any 1984 fa funcions de Casa de Cultura.

L’antic Hospital de Sant Miquel, és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament i Oficina de Turisme de Tossa de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Col•legi de la Immaculada de les Escoles Pies de El Masnou

El Col•legi de la Immaculada de les Escoles Pies, està situat en el carrer de Jaume I, 1-5 de El Masnou.

Us passo la seva història com a centre educatiu a El Masnou :

  • Fou construït en el primer quart del segle XX.
  • Durant la Guerra Civil s’adequà a nous usos fent-hi un hospital on hi havia la capella.
  • L’any 1940 es va fundar l’associació de les antigues alumnes.
  • A partir de l’any 1945 es va reconstruir.
  • L’any 1966, Pere-Jordi Bassegoda hi dissenyà una ampliació amb noves aules.

Edifici escolar d’un sol volum de planta rectangular i forma de cub. Està compost de planta baixa, tres pisos i terrat pla utilitzat com a zona recreativa per l’alumnat del col·legi. L’alçada de les plantes va minvant a mida que pugen els pisos. El parament de la façana és llis i sobri, només destaca el fris amb una sèrie de motius circulars amb quadrilòbuls a dins.

La distribució d’espais de l’interior es resol amb un pati central porxat amb arcades. Totes les finestres i la porta d’accés són d’arc de mig punt. Els jardins i els camps d’esports són afegits posteriors.

El Col•legi de la Immaculada de les Escoles Pies està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Asil Torrent d’Arenys de Mar

L’Asil Torrent està situat en la Riera del Pare Fita 67 d’Arenys de Mar.

Antoni Torrent i Carbonell, indià arenyenc , una vegada que va fer una gran fortuna, va tornar a Arenys de Mar i va fer construir l’any 1897 un asil o hospital per als ancians de la seva vila natal i va crear un patronat de socors a malalts i famílies pobres, fet pel qual se li va concedir el diploma d’honor de la Societat Barcelonina d’Amics del País, i també un monument el recorda a l’entrada del recinte.

L’Asil Torrent  és un edifici aïllat en forma de U, rodejat per un gran jardí. El cos allargat té tres plantes i els braços dues. La capella ocupa el centre de la composició, amb un cos de façana un xic més avançat.

Hi ha un porxo a la part central de la planta baixa i galeries amb vidrieres als laterals i al primer pis. Hi ha cornises per sota el coronament, de barana d’obra i calats. Les baranes de les galeries tenen elements de ferro colat.

En tenien cura un grup de religioses Les Germanetes dels Pobres, actualment per manca de religioses ho porta la gestió una entitat privada i continua sen una Residencia per a Gent Gran amb tots els element moderns per portar ho a terme.

Us passo un article de elpuntdiari sobre l’Asil dels Pobres d’Arenys de Mar :

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/999930-lasil-dels-pobres.html

L’Asil Torrent és una obra d’Arenys de Mar  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament d’Arenys de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Asil, previ a L’Hospital General de Granollers

El projecte de l’edifici de l’antic Asil, va ser de l’arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau.

El conjunt d’edificis de reconegut interès arquitectònic es disposen a l’entorn d’un jardí en forma d'”U”, obert al migdia.

El cos central destaca per l’accés reforçat per dues torres mirador que sobresurten de la resta d’edificis;

s’havia anomenat pavelló de Sant Enric i acullia el convent de les carmelites de la caritat-Vedruna, la capella i avui és l’accés al nou edifici de consultes.

El pavelló de la dreta, que havia esta anomenat de Santa Faustina en principi era dedicat a asil. L’ala oest en un principi acollia pròpiament l’hospital.

La coberta és composta. Els elements formals i decoratius són representatius del llenguatge modernista.

Us passo una breu historia de l’evolució de l’Asil :

  • Per l’any 1328 va fundar un petit Asil el senyor Bertran de Seva .
  • Durant docents anys, el centre va ser regentat per la familia del fundador.
  • L’any 1521 l’establiment va passar a dependre del municipi.
  • L’any 1844, l’hospital es va traslladar a l’antic convent de Caputxins de Granollers.
  • El 25 de juliol de 1923, es va inaugurar un nou Hospital al peu de la carretera de Cardedeu, amb una capacitat per a 80 llits.
  • L’any 1971 s’inaugurava un nou pavelló de tres plantes,
  • L’any 1978 s’ampliaria en alçada amb quatre plantes mes.
  • L’any 1984 va entrar en funcionament el Centre geriàtric Adolfo Montañá, que substituïa l’antic asil.
  • L’any 1995 el centre va renovar i ampliar amb avenços tecnològics, noves plantes d’hospitalització, una unitat de cures intensives, nous quiròfans, sales de part i central d’esterilització, ..
  • El 20 de novembre de 2009 es va inaugurar el nou edifici de Consultes Externes, la darrera ampliació de l’Hospital.
  • L’any 2010 es van fer les darreres reformes que van introduir millores estructurals i funcionals en el Servei d’Urgències.

La Fundació Privada Hospital Asil de Granollers és el gestió d’aquest centre sanitari, on podem admirar l’edifici antic i el modern.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers, Hospital i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La capella d’en Marcús o de la Mare de Déu de la Guia de Barcelona

La capella d’en Marcús o de la Mare de Déu de la Guia, esta entre els carrers de  Carders i de Montcada de Barcelona.

L’any 1150, sota la iniciativa del burgès Bernat Marcús, es va construir, aquesta Capella romànica que originàriament formava part d’una pensió per a viatgers, un hospital per a pobres, i un cementeri, situats al camí que conduïa al Vallès, avui el carrer Carders. El bisbe li concedí l’autorització el 1147, però sembla que les obres no s’iniciaren fins al 1166, i van acabar el 1188.

Al final del segle XIII, la confraria dels “Troters de bústia”, formada pel servei de correus creat pel mateix Marcús, es posava sota l’advocació de la Mare de Déu de la Guia, ubicada a la capella.

La capella és l’únic element que resta del conjunt. Construïda amb carreus ben tallats de pedra de la muntanya de Montjuïc, és de planta rectangular coberta amb volta de canó. L’absis suprimit el segle XVIII i substituït per una testera recta, ens és desconegut i tampoc no sabem quan fou construïda la cripta que es compon de tres petites naus, una de volta de canó i dues de creuament amb planta quadrangular i octogonal, respectivament.

Els murs exteriors apareixen articulats en tot el seu perímetre visible per un registre d’arquets cecs sota el ràfec, d’influència lombarda, sostinguts per mènsules, algunes figurades. Al mur lateral hi ha una porteta secundària i sota un arc cec, una Mare de Déu gòtica.

L’accés principal és a la façana i, com aquesta (incloses la teulada, la finestra i l’espadanya) fou refet el segle XIX.

Entre 1916 i 1917 s’afegí la reixa que alinea la capella amb l’edifici del Carders al qual s’adossa.

La decoració ha sofert diverses modificacions, patí els incendis de la Setmana Tràgica i de la Guerra Civil i fou restaurada el 1954, moment en què se suprimí el pis superior.

La Mare de Déu original va ésser substituïda i a la sagristia es guarda una petita capelleta portàtil, que es duia a casa dels malalts que la demanaven, on hi ha una imatge de la Verge de la Guia, reproducció en petit de la que es venerà a l’altar major fins al 1936.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_d%27en_Marc%C3%BAs

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé