La masia de can Cortada d’Horta a Barcelona

La masia de can Cortada, està situada entre el nucli d’horta i la ronda de dalt, concretament,  entre el carrer de Campoamor  i l’avinguda de l’ Estatut de Catalunya, 57-71.

Any 1910

Cal dir que l’origen primari de l’edificació inicial en aquest indret, ens ve de l’època romana. De fet, la vil·la romana es va trobar en el subsòl dins de les seves terres el 1987, com veiem no fa tant…!

La masia conserva encara les restes de la torre rodona de defensa; a l’Edat mitjana era un casal fortificat que es va convertir en mas al segle XVI.

Cal destacar que era una de les finques mes importants d’Horta, és conreava de tot tipus de verdures i amb quantitat d’elles,  gràcies a l’enorme cabal d’aigua que tenia, disposava d’unes mines i d’un proper torrent ;

fins a finals dels anys noranta del segle passat, es van vendre els seus productes al mercat d’Horta.

Actualment és un important i destacable restaurant de la ciutat de Barcelona per la seva bona cuina i la masia de can Cortada, esta protegit com a bé cultural d’interès local.

http://cancortada.com/ca/historia/

Per més informació de la Masia, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Cortada_(Barcelona)

I al blog ” memòries dels barris”, que fan un bon estudi de can Cortada :

http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/2012/08/can-cortada-historia-de-ldifici.html

Com veieu, algunes masies de la ciutat de Barcelona s’ha mantingut gracies al ser destinats com a centres cívics, serveis públics i en algun cas, també, per ser un famosos restaurant, com en el cas d’avui.

 

Dades Històriques : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Clota, un petit poble dins del Barri d’Horta a Barcelona

Heu estat alguna vegada recorren els carrers estrets de La Clota ?

És un lloc on el temps s’ha parat…! Perquè ?

i alguns de vosaltres, podeu preguntar-vos : on està ?

Està situat en una depressió entre el Carmel i el passeig de la Vall d’Hebron, al sud-oest d’Horta, en aquest districte, al costat del carrer Lisboa.

És va anar estenent per la plana de can Tarrida, un antic mas del segle XIII avui desaparegut, tot fen se petis i estrets carrers .

Amb carrers que semblen que estem a les afores d’un poble.

camí front a Torre Jussana

La Clota és un dels nuclis de població més antics del districte i una barriada popular de moltes torretes la major part construïdes pel mateix propietari amb moltes d’elles amb hort.

Els horts ja venien mes d’un segle abans de crear-se  La Clota, era confluïen, del camí de la riera d’Horta, el torrent de Sant Genís, el de les catorze Plomes, el de la Genissa i del torrent del Marcel·lí.

Els terrenys disposaven de pous i sèquies, que van ser a l’origen de la fama d’Horta com a reserva d’aigua de Barcelona i que van afavorir la implantació de moltes bugaderies, com el carrer d’Aiguafreda.

Entre industria i petits comerços,  hi ha unes 8, anys en rere, també havia tingut una bòbila.

Cal destacar un bar molt de barriada.

Per arribar a algunes casses cal fer-ho a peu, per uns carrer que no poden passar cotxes, com el carrer de Bragança.

Carrer que ens transporten a un poble, alguns restringits el pas de vehicles,

altres cases petites amb okupes

o masies amb terreny, com us deia, amb horts cultivats amb cura.

Es curiós trobar un pont  d’un torrent inexistent i amb cases adreta i esquerra del pont.

També, cal destacar  que esta de limitat per dos entitats importants, La Residencia Salesiana Martí Codolar i Torre Jussana,

i trobarem cases de principis del segle XX.

Els carrers principals de la Barriada son : carrer d’Alarcón, carrer de la Puríssima, Passatge Feliu, Passatge Sant Jaume i carrer Bragança.

Es passo un reportatge de l’any 2013, del Periódico, sobre gent que viu a La Clota :

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/los-ultimos-clota-2734538

i un d’el Mundo :

http://www.elmundo.es/elmundo/2007/05/17/suvivienda/1179396513.html

Tots esperem que aquest petit barri dins d’Horta, perduri per sempre…

Sent una mostra de com un barri afronta d’aquesta manera, la modernitat i la densitat urbanística de Barcelona…

sI sent un lloc tranquil, semi-rural i com si fora un petit poble…com un oasis de la gran ciutat Catalana.

Si no el coneixeu, cal visitar-ho !

Text i Fotografies : Ramon Solé