Església de Nostra Senyora del Coll de Barcelona

Aquesta església de Nostre Senyora del Coll, és d’origen romànic està dedicada a una imatge de fusta de la Verge que es va trobar el 1099 en un torrent proper.

1924

Rebia també, el nom d‘ermita de la Font-rúbia, donat què en aquell indret hi havia una font de la qual brollava aigua del color vermellós de la terra, fa pocs anys van recuperar  la Font amb aigua de xarxa.

L’església es trobava al camí de pas entre els antics municipis de Vallcarca i d’Horta.

A principis del segle passat, va donar el nom al Barri del Coll.

Veiem dates importants d’aquesta Església :

  • L’església està documentada en el segle xi mitjançant una documentació d’un tal Grau Miró que fa donació del Santuari del Coll al Monestir de Sant Cugat.
  • Diversos fets militars, especialment el 1714, van malmetre el santuari.
  • Durant el segle XIX va servir d’ermita i d’excusa per celebrar-hi romeries i aplecs, tant de caire polític com merament festius.
  • Degut a la seva mala conservació, l’església estigué tancada al culte entre 1835 i 1928
  • El 1928 es va obrir al culte.
  • El campanar, que feia la funció de torre de defensa, té una espadanya afegida posteriorment.
  • L’edifici fou cremat durant la guerra civil espanyola.
  • L’edifici actual és el resultat de la restauració del 1948 duta a terme per l’arquitecte Josep M. Ros, qui va decidir conservar-ne el cos central i el campanar romànic.

Destaca la figura d’una mà donant la benedicció cristiana: tres dits desplegats que representen la Trinitat,

i dos encongits que representen les dues natures de Crist (Divina i Humana).

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Anuncis

Masia de Can Carabassa, ara Col•legi de la Sagrada Família a Horta de Barcelona

Primer us presento el Torrent de Carabassa, que recorria les terres de Can Carabassa i els conferia gran fertilitat. Queda el tram que passava per sota el pont de la carretera d’Horta  ara passeig Maragall, al costat del carrer Peris Mencheta.

Aquest torrent és un dels pocs vestigis que queden dels espais per on corria l’aigua que s’escorre des dels turons. Estava format per l’aigua que baixava del torrent del Carmel i del torrent del Paradís.

La masia de Can Carabassa,  data com a mínim del segle XVII. N’eren propietaris a començaments del XVIII, Llúcia Melgar i Ignasi Carabassa. El 1909 la va comprar Carles Marés i Robert, que s’havia enriquit a Amèrica, el qual va convertir la vella casa en un palauet d’estil neoclàssic, molt del gust del temps i de la classe social del propietari.

La finca tenia terres agrícoles molta part dedicades bàsicament a la vinya. Tenien cup, bótes i trull. A més disposaven de totes les facilitats de regatge amb aigua abundant. La terra era treballada per masovers. Fins el 1954 hi van residir els fills de Carles Marés, (Joaquim Pere Marés va ser el cèlebre violinista).

A partir d’aleshores la finca va ser venuda a l’ordre religiós dels germans de la Sagrada Família que hi van establir un col·legi. Amb els anys s’ha anat ampliant el centre escolar i han desaparegut gran part dels seus jardins, el torrent i les casetes de pagès.

Esta situada en el carrer de Peris Mencheta, 26

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La masia de can Querol d’Horta a Barcelona

Can Querol, esta situada al passeig de Maragall, prop dels carrers de Petrarca i de Sant Alexandre, és un edifici del segle XVIII de planta quadrada amb bonics esgrafiats alguns d’ells malmesos, va ser  reformat i ampliat. En l’actualitat , és estatja com a residència d’ancians de La fundació Valldejuli.

La Casa va ser propietari el Sr. Armengol Jener, un destacat comerciant de Barcelona, aquesta casa a les hores, també era coneguda pel Castell de Querol.

Can Querol no va ser pas una excepció i es va convertir en la seu de la FAI, durant la guerra civil espanyola.

Un cop finalitzat el conflicte vèlic,  les cases senyorials van ser retornades als seus propietaris, com en el cas de Can Querol, a la família Valldejuli.

 

 

Recerca de dades : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Masia de Can Travi Nou d’Horta en Barcelona

Can Travi Nou és un mas del barri d’Horta, del districte d’Horta-Guinardó, de la ciutat de Barcelona. Està situada a l’antic camí de San Cebrià, avui carrer de Jorge Manrique, davant del pavelló de la República . Els seus antics propietaris provenien de la masia de can Travi Vell, situada ben a prop.

La masia nova és de l’inici del segle XVIII.  Llavors el conreu principal era la vinya perquè encara no s’havia descobert la riquesa d’aigua que tenien al subsòl.

L’activitat principal de la masia des del començament va ser la rural com el conreu de les terres i la cria de bestiar; però a l’inici dels anys vint del segle XX, la van transformar en casa senyorial sense deixar el seu aire de masia.

La propietat de Can Travi Nou es va perseverar en la conservació del mas tal com era i no se’n va voler desprendre per a la construcció d’habitatges,  Can Travi Nou es va convertir anys mes tard en un destacable Restaurant.

Per mes informació, podeu consultar a :

http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/2014/05/la-historia-de-can-travi-nou.html

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La masia de can Fontaner d’Horta a Barcelona

Aquesta masia de can Fontaner  data del segle XVII, era com a finca d’esbarjo, com ara diríem segon residencia. Segons està documentat tenia un magnífic jardí amb jocs d’aigua, un estany… donat que disposava de molta aigua.

Ara tant sols està en peu una petita part d’aquest l’edifici, que el trobem en les confluències dels carrers de Coïmbra, Fàtima i Fontanet (deformació de Fontaner) i a prop de la plaça de la Ciutadella.

Per la gent d’horta d’aquella època, se la coneixia com la Torre del Moro, perquè en una de les dues finestres gòtiques hi ha el cap d’un home amb un turbant, qual cosa podem veure actualment.

A final segle XVIII la finca va passar a ser una adoberia de pells, una de les més importants del sector,  no patia d’aigua en disposava molta, donat que es troba a prop de la riera d’Horta i podria ser que tingues, també aigua de pous i/o mines dins de la seva propietat , fins i tot,  tenia terres de conreu, arbres fruiters i segons és diu, vinya.

En l’any 1912,  la finca entra en un total abandonament, i anat perdent els seus terrenys per les noves cases i obertura dels carrers de principis del segle passat, fins arribar als nostres dies.

Mes informació de la barriada de la Ciutadella d’Horta , mireu aquest  blog :

https://pladebarcelona.wordpress.com/2015/03/05/ciutadella/

 

Recull de dades : l’Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La masia de can Cortada d’Horta a Barcelona

La masia de can Cortada, està situada entre el nucli d’horta i la ronda de dalt, concretament,  entre el carrer de Campoamor  i l’avinguda de l’ Estatut de Catalunya, 57-71.

Any 1910

Cal dir que l’origen primari de l’edificació inicial en aquest indret, ens ve de l’època romana. De fet, la vil·la romana es va trobar en el subsòl dins de les seves terres el 1987, com veiem no fa tant…!

La masia conserva encara les restes de la torre rodona de defensa; a l’Edat mitjana era un casal fortificat que es va convertir en mas al segle XVI.

Cal destacar que era una de les finques mes importants d’Horta, és conreava de tot tipus de verdures i amb quantitat d’elles,  gràcies a l’enorme cabal d’aigua que tenia, disposava d’unes mines i d’un proper torrent ;

fins a finals dels anys noranta del segle passat, es van vendre els seus productes al mercat d’Horta.

Actualment és un important i destacable restaurant de la ciutat de Barcelona per la seva bona cuina i la masia de can Cortada, esta protegit com a bé cultural d’interès local.

http://cancortada.com/ca/historia/

Per més informació de la Masia, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Cortada_(Barcelona)

I al blog ” memòries dels barris”, que fan un bon estudi de can Cortada :

http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/2012/08/can-cortada-historia-de-ldifici.html

Com veieu, algunes masies de la ciutat de Barcelona s’ha mantingut gracies al ser destinats com a centres cívics, serveis públics i en algun cas, també, per ser un famosos restaurant, com en el cas d’avui.

 

Dades Històriques : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Clota, un petit poble dins del Barri d’Horta a Barcelona

Heu estat alguna vegada recorren els carrers estrets de La Clota ?

És un lloc on el temps s’ha parat…! Perquè ?

i alguns de vosaltres, podeu preguntar-vos : on està ?

Està situat en una depressió entre el Carmel i el passeig de la Vall d’Hebron, al sud-oest d’Horta, en aquest districte, al costat del carrer Lisboa.

És va anar estenent per la plana de can Tarrida, un antic mas del segle XIII avui desaparegut, tot fen se petis i estrets carrers .

Amb carrers que semblen que estem a les afores d’un poble.

camí front a Torre Jussana

La Clota és un dels nuclis de població més antics del districte i una barriada popular de moltes torretes la major part construïdes pel mateix propietari amb moltes d’elles amb hort.

Els horts ja venien mes d’un segle abans de crear-se  La Clota, era confluïen, del camí de la riera d’Horta, el torrent de Sant Genís, el de les catorze Plomes, el de la Genissa i del torrent del Marcel·lí.

Els terrenys disposaven de pous i sèquies, que van ser a l’origen de la fama d’Horta com a reserva d’aigua de Barcelona i que van afavorir la implantació de moltes bugaderies, com el carrer d’Aiguafreda.

Entre industria i petits comerços,  hi ha unes 8, anys en rere, també havia tingut una bòbila.

Cal destacar un bar molt de barriada.

Per arribar a algunes casses cal fer-ho a peu, per uns carrer que no poden passar cotxes, com el carrer de Bragança.

Carrer que ens transporten a un poble, alguns restringits el pas de vehicles,

altres cases petites amb okupes

o masies amb terreny, com us deia, amb horts cultivats amb cura.

Es curiós trobar un pont  d’un torrent inexistent i amb cases adreta i esquerra del pont.

També, cal destacar  que esta de limitat per dos entitats importants, La Residencia Salesiana Martí Codolar i Torre Jussana,

i trobarem cases de principis del segle XX.

Els carrers principals de la Barriada son : carrer d’Alarcón, carrer de la Puríssima, Passatge Feliu, Passatge Sant Jaume i carrer Bragança.

Es passo un reportatge de l’any 2013, del Periódico, sobre gent que viu a La Clota :

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/los-ultimos-clota-2734538

i un d’el Mundo :

http://www.elmundo.es/elmundo/2007/05/17/suvivienda/1179396513.html

Tots esperem que aquest petit barri dins d’Horta, perduri per sempre…

Sent una mostra de com un barri afronta d’aquesta manera, la modernitat i la densitat urbanística de Barcelona…

sI sent un lloc tranquil, semi-rural i com si fora un petit poble…com un oasis de la gran ciutat Catalana.

Si no el coneixeu, cal visitar-ho !

Text i Fotografies : Ramon Solé