L’antic Institut Mental de la Santa Creu de Barcelona

L’antic Institut Mental de la Santa Creu, està situat en la Plaça Major de Nou Barris de Barcelona.

Us passo la seva  història mes destacada :

  • S’inaugurava L’Institut Mental de la Santa Creu a l’any 1889 per ordre de l’Hospital de Sant Pau amb capacitat per més de 700 malalts i va ser dirigit pel Dr. Emili Pi i Molist, un dels pioners en el tractament de les malalties mentals a Espanya.
  • L’antic Institut Mental de la Santa Creu va ser construït entre 1885 i 1915 en una finca de 50 hectàrees. L’edifici es construí en terrenys cedits per un benefactor anònim a prop de la masia de Ca n’Ensenya.
  • Fou dissenyat per l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet a partir del projecte del Dr. Pi i Molist, qui entenia l’hospital com una institució d’avantguarda, un espai en el qual els malalts, aïllats del medi, rebrien bones impressions de l’ambient que els afavoriria la seva recuperació. Per això calia situar l’hospital en un lloc ben ventilat, proveït d’aigua i ben lluny dels nuclis urbans però alhora ben comunicat. En aquell moment es va optar per l’actual Nou Barris, una zona agrícola entre el barri d’Horta i Sant Andreu de Palomar dins la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina.
  • .A començament dels anys 70, l’Hospital de la Santa Creu es va vendre el patrimoni rústic i una ala sencera de la institució. Aleshores, la previsió d’enderrocar aquesta part va coincidir amb la crisi i el conflicte de l’Hospital Psiquiàtric d’Oviedo i amb el de les clíniques psiquiàtriques de l’Hospital Provincial de Madrid. Els metges i alguns ATS del Mental es van tancar en solidaritat amb els seus col•legues de Madrid i Oviedo. Durant el tancament, van prendre consciència del procés de destrucció a què es veia abocada la institució i van preparar una alternativa a l’enderrocament. Després de diverses negociacions, van aconseguir ser escoltats per l’Administració, que va donar allargs a l’enderrocament definitiu i va acceptar la contractació de més personal.
  • El 30 de setembre de 1987, després d’un segle d’existència, el Mental va tancar les seves portes.

Dins la propietat hi havia masies, terrenys agrícoles, pastures, …

Al voltant d’un mòdul central s’articulaven les dues ales, que albergaven un departament general per a cada sexe.

En aquest immens edifici, residien persones que hi havien viscut gran part de tota la seva vida, persones amb problemes greus de personalitat, persones la malaltia de les quals feia difícil la seva convivència amb la família, persones aleshores mal diagnosticades perquè no es disposaven dels mitjans adequats per facilitar-ne la seva rehabilitació social, éssers infelices, solitaris, supermedicats als que moltes vegades s’havien practicat electroxocs, com a mètode més conegut per a tranquil•litzar-los.

Quan van tancar el centre, els malalts considerats més lleus van ser enviats a casa seva i se’ls feia seguiment mèdic des d’un centre de dia que s’hi va instal•lar en el mateix lloc on havia estat l’hospital.

Els que no tenien família que se’n fes càrrec, va ser enviats a pisos d’acollida on s’ajuntaven 4 o 6 persones amb algun tutor.

Molts d’ells, els que hi havien viscut en el centre la major part de la seva vida, en treure’ls del seu hàbitat habitual i ser traslladats al Frenopàtic o a Sant Boi,  on van morir… !

Els diaris de l’època se’n van fer ressò de tot plegat.

Per a mes dades de L’Institut Mental de la Santa Creu, podeu consultar a :

http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/05/linstitut-mental-de-la-santa-creu-1885.html

L’edifici, originalment, estava formar per dotze pavellons aïllats disposats perpendicularment amb dues crugies paral·leles i que tenien a ambdós extrems uns hemicicles pel tractament dels malalts amb més dificultats. En total, tenia una capacitat per a vuit-cents usuaris.

L’hospital disposava de infermeries, sales de reunions, amplis menjadors, sales de treball, biblioteca i banys.

També hi havia espais dedicats per l’esbarjo dels interns com una sala de billars, de música, teatre i uns amplis patis i jardins.

Avui en dia, només en resten tres pavellons ocupats, la Seu del Districte, la Biblioteca de Nou Barris i una seu de la Guardia Urbana de Barcelona, que permeten apreciar la monumentalitat i la sobrietat que va caracteritzar l’obra, realitzada en un estil neoclàssic molt senzill.

L’Institut Mental de la Santa Creu és un edifici historicista de Barcelona que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nota : El color de les fotografies estan expressament adaptades al record de la soledat i tristesa en memòria a la gent que va estar ingressada a L’Institut Mental de la Santa Creu. !

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Joan d’Horta de Barcelona

L’ Església de Sant Joan d’Horta està situada entre els carrers de  de Campoamor, 2-4, de la Rectoria, 1-3 i de Salses 35-37 a Barcelona.

L’església de Sant Joan d’Horta és un temple catòlic situat al districte d’Horta – Guinardó de Barcelona i pertany a l’arxiprestat d’Horta.

Us passo breument l’historia de L’antiga església de Sant Joan d’Horta :

  • Va ser construïda al segle x, en estil romànic.
  • Estava propera a les terres de la família Horta (o Orta), la principal família de la vila, a la qual va donar nom
  • Era sufragània de la parròquia de Sant Genís dels Agudells.
  • La seva ubicació era diferent a la de l’església actual, en el terreny de l’actual Club Tennis d’Horta, al nº 66 del carrer de Campoamor.
  • Era una església senzilla, de tres naus amb volta de canó i un campanar quadrangular amb merlets, que assemblava una torre de defensa.
  • El 1860 va esdevenir parròquia.
  • Aquesta església va ser destruïda el 1909, en el transcurs de la Setmana Tràgica.
  • Solament va quedar en peus el campanar, que va ser enderrocat el 1929.

Uns anys abans de la seva destrucció, hi havia ja un projecte per construir una nova església, ja que l’antiga havia quedat petita per a la creixent població d’Horta,

  • Es va posar la primera pedra el 24 de juny de 1905, en un acte presidit pel cardenal Casañas.
  • Així, després de la destrucció del temple el 1909 es van accelerar els preparatius per a la nova església, tot i que finalment no es va iniciar la construcció fins al 1911.
  • Les obres van durar sis anys, i l’església va ser inaugurada el 21 d’octubre de 1917.
  • L’edificació es va realitzar en uns terrenys més propers al nucli de la població.
  • El 1936 va ser incendiada en el transcurs de la Guerra Civil, i reconstruïda el 1939, tot i que les obres van prosseguir fins al 1980, ja que el 24 de juny d’aquest any es van inaugurar el portal i el timpà.
  • El 1948 es van instal·lar les campanes, conegudes per Miquela i Lluïsa.

La nova església d’Horta,  és d’estil neogòtic, amb unes mesures de 20 metres d’ample, 47 de llarg i 20 d’alt.

Té un creuer amb tres voltes, la central sobre quatre arcs torals, i un absis octogonal amb nou vitralls amb escenes de la vida de Sant Joan Baptista, a qui està dedicada l’església.

La façana presenta un portal amb tres arcs apuntats superposats, amb un timpà amb la imatge de sant Joan Baptista i la inscripció «el regne de Déu és a prop» (Mateu 3, 2).

Sobre el portal hi ha un gran finestral ogival, i ho flanquegen dues torres octogonals que recorden les de l’església de Santa Maria del Pi.

L’església de Sant Joan d’Horta és cap de l’arxiprestat d’Horta, que inclou les esglésies de Mare de Déu del Mont Carmel, Sant Antoni de Pàdua, Sant Marcel i Santa Teresa de Jesús.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

De vegades cal mirar a munt, i poder veureu curiositats : Avui, en la barriada antiga d’Horta a Barcelona

Acostumem anar de pressa d’un costat a l’altra de la ciutat o poble, mirar a la dreta o l’esquerra, vigilar els semàfors per mirar de passar o passar igualment que tinguem vermell o verd, el important es corra i arribar el mes aviat possible al nostra objectiu o destí.

Per ho !, es que… ja no mirem per sobre? Pues crec que ens cal fer un STOP a la nostra vida… Podria ser que ens perdem veure i conèixer coses curioses, com en el cas en la barriada antiga d’Horta a Barcelona.

  • En el carrer Campoamor, podem veure a una casa antiga un rellotge de sol,
  • que esta fet amb rajoles de valencià i representa Sant Jordi matant el Dragó.
  • Seguim en el mateix carrer, ara ens crida l’atenció una casa que deu ser de primers del segle XX, els forjats que te en la part mes superior.
  • El carrer Campoamor ens facilita molt mirar per de munt nostra, en aquest cas es l’entrada a una finca i el relleu d’un tros de paret del mur exterior.
  • L’última casa d’aquest carrer, te la fatxada una certa tonalitat verd molt clar, que juga amb les sanefes de fulles i brancals verds que hi han en diversos llocs.
  • El carrer canvia de nom, ara entrem al carrer de Xapí en una de les cantonades hi ha un gran casa que podem destacar la seva decoració de la fatxada i el forjat decoratiu, entre altres.
  •     
  • Ara estem entre el carrer d’Horta i el carrer del Vent, on esta la Biblioteca de can Mariner, en la seva fatxada veiem un rellotge de sol de l’any 1949.
  • També de can Mariner hem triat un balcó ben conservat digna d’admirar.
  • També al tocar d’aquí, hi ha un edifici de la Caixabanc, on podem veure una torre – campanar i el seus rellotges en les quatre cares.
  • Per últim, en un costat de Plaça d’Eivissa , hi ha un petit comerç que en el seu conjunt es ven curiós, cal destacar els dibuixos de dos vaixells a sota del balcó.
  •  

Ven segur que si mireu per sobre vostre, podreu gaudir de moltes coses que mai heu vist…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Església de Nostra Senyora del Coll de Barcelona

Aquesta església de Nostre Senyora del Coll, és d’origen romànic està dedicada a una imatge de fusta de la Verge que es va trobar el 1099 en un torrent proper.

1924

Rebia també, el nom d‘ermita de la Font-rúbia, donat què en aquell indret hi havia una font de la qual brollava aigua del color vermellós de la terra, fa pocs anys van recuperar  la Font amb aigua de xarxa.

L’església es trobava al camí de pas entre els antics municipis de Vallcarca i d’Horta.

A principis del segle passat, va donar el nom al Barri del Coll.

Veiem dates importants d’aquesta Església :

  • L’església està documentada en el segle xi mitjançant una documentació d’un tal Grau Miró que fa donació del Santuari del Coll al Monestir de Sant Cugat.
  • Diversos fets militars, especialment el 1714, van malmetre el santuari.
  • Durant el segle XIX va servir d’ermita i d’excusa per celebrar-hi romeries i aplecs, tant de caire polític com merament festius.
  • Degut a la seva mala conservació, l’església estigué tancada al culte entre 1835 i 1928
  • El 1928 es va obrir al culte.
  • El campanar, que feia la funció de torre de defensa, té una espadanya afegida posteriorment.
  • L’edifici fou cremat durant la guerra civil espanyola.
  • L’edifici actual és el resultat de la restauració del 1948 duta a terme per l’arquitecte Josep M. Ros, qui va decidir conservar-ne el cos central i el campanar romànic.

Destaca la figura d’una mà donant la benedicció cristiana: tres dits desplegats que representen la Trinitat,

i dos encongits que representen les dues natures de Crist (Divina i Humana).

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Masia de Can Carabassa, ara Col•legi de la Sagrada Família a Horta de Barcelona

Primer us presento el Torrent de Carabassa, que recorria les terres de Can Carabassa i els conferia gran fertilitat. Queda el tram que passava per sota el pont de la carretera d’Horta  ara passeig Maragall, al costat del carrer Peris Mencheta.

Aquest torrent és un dels pocs vestigis que queden dels espais per on corria l’aigua que s’escorre des dels turons. Estava format per l’aigua que baixava del torrent del Carmel i del torrent del Paradís.

La masia de Can Carabassa,  data com a mínim del segle XVII. N’eren propietaris a començaments del XVIII, Llúcia Melgar i Ignasi Carabassa. El 1909 la va comprar Carles Marés i Robert, que s’havia enriquit a Amèrica, el qual va convertir la vella casa en un palauet d’estil neoclàssic, molt del gust del temps i de la classe social del propietari.

La finca tenia terres agrícoles molta part dedicades bàsicament a la vinya. Tenien cup, bótes i trull. A més disposaven de totes les facilitats de regatge amb aigua abundant. La terra era treballada per masovers. Fins el 1954 hi van residir els fills de Carles Marés, (Joaquim Pere Marés va ser el cèlebre violinista).

A partir d’aleshores la finca va ser venuda a l’ordre religiós dels germans de la Sagrada Família que hi van establir un col·legi. Amb els anys s’ha anat ampliant el centre escolar i han desaparegut gran part dels seus jardins, el torrent i les casetes de pagès.

Esta situada en el carrer de Peris Mencheta, 26

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La masia de can Querol d’Horta a Barcelona

Can Querol, esta situada al passeig de Maragall, prop dels carrers de Petrarca i de Sant Alexandre, és un edifici del segle XVIII de planta quadrada amb bonics esgrafiats alguns d’ells malmesos, va ser  reformat i ampliat. En l’actualitat , és estatja com a residència d’ancians de La fundació Valldejuli.

La Casa va ser propietari el Sr. Armengol Jener, un destacat comerciant de Barcelona, aquesta casa a les hores, també era coneguda pel Castell de Querol.

Can Querol no va ser pas una excepció i es va convertir en la seu de la FAI, durant la guerra civil espanyola.

Un cop finalitzat el conflicte vèlic,  les cases senyorials van ser retornades als seus propietaris, com en el cas de Can Querol, a la família Valldejuli.

 

 

Recerca de dades : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Masia de Can Travi Nou d’Horta en Barcelona

Can Travi Nou és un mas del barri d’Horta, del districte d’Horta-Guinardó, de la ciutat de Barcelona. Està situada a l’antic camí de San Cebrià, avui carrer de Jorge Manrique, davant del pavelló de la República . Els seus antics propietaris provenien de la masia de can Travi Vell, situada ben a prop.

La masia nova és de l’inici del segle XVIII.  Llavors el conreu principal era la vinya perquè encara no s’havia descobert la riquesa d’aigua que tenien al subsòl.

L’activitat principal de la masia des del començament va ser la rural com el conreu de les terres i la cria de bestiar; però a l’inici dels anys vint del segle XX, la van transformar en casa senyorial sense deixar el seu aire de masia.

La propietat de Can Travi Nou es va perseverar en la conservació del mas tal com era i no se’n va voler desprendre per a la construcció d’habitatges,  Can Travi Nou es va convertir anys mes tard en un destacable Restaurant.

Per mes informació, podeu consultar a :

http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/2014/05/la-historia-de-can-travi-nou.html

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La masia de can Fontaner d’Horta a Barcelona

Aquesta masia de can Fontaner  data del segle XVII, era com a finca d’esbarjo, com ara diríem segon residencia. Segons està documentat tenia un magnífic jardí amb jocs d’aigua, un estany… donat que disposava de molta aigua.

Ara tant sols està en peu una petita part d’aquest l’edifici, que el trobem en les confluències dels carrers de Coïmbra, Fàtima i Fontanet (deformació de Fontaner) i a prop de la plaça de la Ciutadella.

Per la gent d’horta d’aquella època, se la coneixia com la Torre del Moro, perquè en una de les dues finestres gòtiques hi ha el cap d’un home amb un turbant, qual cosa podem veure actualment.

A final segle XVIII la finca va passar a ser una adoberia de pells, una de les més importants del sector,  no patia d’aigua en disposava molta, donat que es troba a prop de la riera d’Horta i podria ser que tingues, també aigua de pous i/o mines dins de la seva propietat , fins i tot,  tenia terres de conreu, arbres fruiters i segons és diu, vinya.

En l’any 1912,  la finca entra en un total abandonament, i anat perdent els seus terrenys per les noves cases i obertura dels carrers de principis del segle passat, fins arribar als nostres dies.

Mes informació de la barriada de la Ciutadella d’Horta , mireu aquest  blog :

https://pladebarcelona.wordpress.com/2015/03/05/ciutadella/

 

Recull de dades : l’Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La masia de can Cortada d’Horta a Barcelona

La masia de can Cortada, està situada entre el nucli d’horta i la ronda de dalt, concretament,  entre el carrer de Campoamor  i l’avinguda de l’ Estatut de Catalunya, 57-71.

Any 1910

Cal dir que l’origen primari de l’edificació inicial en aquest indret, ens ve de l’època romana. De fet, la vil·la romana es va trobar en el subsòl dins de les seves terres el 1987, com veiem no fa tant…!

La masia conserva encara les restes de la torre rodona de defensa; a l’Edat mitjana era un casal fortificat que es va convertir en mas al segle XVI.

Cal destacar que era una de les finques mes importants d’Horta, és conreava de tot tipus de verdures i amb quantitat d’elles,  gràcies a l’enorme cabal d’aigua que tenia, disposava d’unes mines i d’un proper torrent ;

fins a finals dels anys noranta del segle passat, es van vendre els seus productes al mercat d’Horta.

Actualment és un important i destacable restaurant de la ciutat de Barcelona per la seva bona cuina i la masia de can Cortada, esta protegit com a bé cultural d’interès local.

http://cancortada.com/ca/historia/

Per més informació de la Masia, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Cortada_(Barcelona)

I al blog ” memòries dels barris”, que fan un bon estudi de can Cortada :

http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/2012/08/can-cortada-historia-de-ldifici.html

Com veieu, algunes masies de la ciutat de Barcelona s’ha mantingut gracies al ser destinats com a centres cívics, serveis públics i en algun cas, també, per ser un famosos restaurant, com en el cas d’avui.

 

Dades Històriques : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Clota, un petit poble dins del Barri d’Horta a Barcelona

Heu estat alguna vegada recorren els carrers estrets de La Clota ?

És un lloc on el temps s’ha parat…! Perquè ?

i alguns de vosaltres, podeu preguntar-vos : on està ?

Està situat en una depressió entre el Carmel i el passeig de la Vall d’Hebron, al sud-oest d’Horta, en aquest districte, al costat del carrer Lisboa.

És va anar estenent per la plana de can Tarrida, un antic mas del segle XIII avui desaparegut, tot fen se petis i estrets carrers .

Amb carrers que semblen que estem a les afores d’un poble.

camí front a Torre Jussana

La Clota és un dels nuclis de població més antics del districte i una barriada popular de moltes torretes la major part construïdes pel mateix propietari amb moltes d’elles amb hort.

Els horts ja venien mes d’un segle abans de crear-se  La Clota, era confluïen, del camí de la riera d’Horta, el torrent de Sant Genís, el de les catorze Plomes, el de la Genissa i del torrent del Marcel·lí.

Els terrenys disposaven de pous i sèquies, que van ser a l’origen de la fama d’Horta com a reserva d’aigua de Barcelona i que van afavorir la implantació de moltes bugaderies, com el carrer d’Aiguafreda.

Entre industria i petits comerços,  hi ha unes 8, anys en rere, també havia tingut una bòbila.

Cal destacar un bar molt de barriada.

Per arribar a algunes casses cal fer-ho a peu, per uns carrer que no poden passar cotxes, com el carrer de Bragança.

Carrer que ens transporten a un poble, alguns restringits el pas de vehicles,

altres cases petites amb okupes

o masies amb terreny, com us deia, amb horts cultivats amb cura.

Es curiós trobar un pont  d’un torrent inexistent i amb cases adreta i esquerra del pont.

També, cal destacar  que esta de limitat per dos entitats importants, La Residencia Salesiana Martí Codolar i Torre Jussana,

i trobarem cases de principis del segle XX.

Els carrers principals de la Barriada son : carrer d’Alarcón, carrer de la Puríssima, Passatge Feliu, Passatge Sant Jaume i carrer Bragança.

Es passo un reportatge de l’any 2013, del Periódico, sobre gent que viu a La Clota :

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/los-ultimos-clota-2734538

i un d’el Mundo :

http://www.elmundo.es/elmundo/2007/05/17/suvivienda/1179396513.html

Tots esperem que aquest petit barri dins d’Horta, perduri per sempre…

Sent una mostra de com un barri afronta d’aquesta manera, la modernitat i la densitat urbanística de Barcelona…

sI sent un lloc tranquil, semi-rural i com si fora un petit poble…com un oasis de la gran ciutat Catalana.

Si no el coneixeu, cal visitar-ho !

Text i Fotografies : Ramon Solé