Can Riera de l’Hospitalet de Llobregat

Can Riera està en el carrer del Xipreret, 99-103 de  L’Hospitalet de Llobregat .

No es té altres referències que la seva construcció al segle XVII. És una masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis i té la teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana.

La porta principal és d’arc de mig punt adovellada i al primer pis s’obren tres finestres amb la llinda i els brancals formats per carreus de pedra i l’ampit motllurat.

A la banda de ponent, hi ha un cos adossat amb coberta a una aigua; aquí també s’obre una finestra de característiques similars a les del cos principal.

Té un pati amb emparrat davant la porta i un antic safareig de tipus masia, fet d’obra sota un cobert, a la part esquerra del pati, recollia l’aigua que era utilitzada per regar l’hort i per rentar-hi la roba.

Can Riera va ser restaurada entre 2010 i  2011 i va passar a ser  El Museu d’Història de l’Hospitalet , i ocupa un dels espais de Can Riera.

Can Riera és una antiga masia de l’Hospitalet de Llobregat, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu

El Museu-Arxiu Tomàs Balvey, està situat en el carrer Doctor Daurella, 1 de Cardedeu.

El Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu,  s’articula al voltant del llegat de Tomàs Balvey i Bas (1865-1954), l’últim membre d’una nissaga d’apotecaris de Cardedeu.

Us passo la seva breu historia :

  • Va ser una de les primeres cases d’estiueig del municipi, construïda el 1848.
  • El 1907 fou adquirida pel Dr. Josep Daurella i Rull, catedràtic de Filosofia i de Lògica Fonamental de la Universitat de Barcelona.
  • El 1973 el fill del Dr. Daurella donà l’edifici a l’Ajuntament de Cardedeu.
  • El Museu-Arxiu es va reinaugurar el 2001, després d’un període de reformes per millorar-ne l’accessibilitat i adaptar-lo al nou projecte museològic.

L’element més emblemàtic del Museu-Arxiu és el conjunt de l’antiga farmàcia Balvey, amb el mobiliari original de 1812, més de 200 pots de farmàcia d’estil imperi que conserven el contingut original i l’utillatge de la botiga: flascons, alambins, morters, etc.

L’exposició es complementa amb un jardí botànic que representa la vegetació de la comarca i les herbes remeieres que s’hi poden trobar, així com un hort de farmacèutic.

– D’aquest Jardí  vaig fer un article en el Blog : Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i Mes…fa poques setmanes.-

El fons del Museu comprèn també materials etnològics, arqueològics i decoratius, a més d’un fons de pergamins del segle X al XIV i de documents relacionats amb la història de Cardedeu, provinents en la seva major part de la col·lecció privada de Tomàs Balvey i Bas. També si fan exposicions temporals.

Us passo informació sobre aquest Museu :

http://www.cardedeu.cat/public/directori/museu-arxiu-tomas-balvey/

El Museu-Arxiu forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i de la Xarxa de Museus de Farmàcia de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Museu i Ajuntament Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Modernista : Alqueria Cloelia de Cardedeu

La casa Alqueria Cloelia, està situada en la Gran Via de Tomàs Balbey 40, de Cardedeu.

L’Alqueria Cloelia, va ser una petició de Mercè Espinachs de Graner al jove arquitecta Joaquim Raspall, va demanar que fora com a casa d’estiueig; va començar a construir-se el 1904, de fet , era el primer encàrrec per  construir una casa de Joaquim Raspall.

El projecte presentat a l’Ajuntament per la propietària Mercè Espinachs, està datat l’1 de novembre de 1904 i es tractava d’un conjunt format per una casa-torre, un cobert, un colomar, tres fonts i una torre d’aigües.

El 30 de setembre de 1908, Mercè Espinachs va incorporar un terreny de 50 x 30 metres comprat a Manuela Sormaní, vídua d’Amat, de la Torre Amat, promotor de la urbanització de la zona, que va rodejar amb una extensió de la tanca de l’edifici original.

Aquest conjunt constituïa l’única mançana Raspall, de Cardedeu, però a finals del segle XX el terreny afegit, dedicat a hort, es va segregar i urbanitzar amb un conjunt de cases unifamiliars i un aparcament subterrani que conserven com a tanca de jardí l’original de Raspall.

Com a curiositat, el nom de Cloelia, es d’una mítica heroïna romana,  és adoptat per la propietària al produir-se el descobriment de l’asteroide 661 Cloelia en 1908, és a dir, posterior a la seva construcció.

Us passo una detallada descripció de com es la casa :

  • Edifici de tipologia ciutat jardí, volumètric, en planta baixa, pis i torreta.
  • Decorativament és pobre: planta baixa amb encoixinats estucats i pis amb estuc llis.
  • La torreta hi ha esgrafiats amb tema floral i geomètric de relleu blanc sobre fons de color ocre.
  • També disposa de rajoles amb dibuix mecànic que s’utilitza en successió uniforme en flancs horitzontals.
  • Sobre la llinda de la porta hi ha un bonic ròtol d’una cal·ligrafia modernista.
  • Al jardí hi ha una font decorada amb trencadís de rajola, alterant els colors blau, blanc i verd.
  • Els dos cossos de l’edifici tenen planta baixa i un pis i teulada a una sol vessant; al vèrtex de la “L” s’ubica una torre d’aigües que té un segon pis i teulada piramidal, a quatre aigües.
  • Com diem, dins el jardí i separada de la casa hi ha una torre d’aigües que explota el pou d’aigua que es feia servir per a les terres de regadiu de l’hort, ara urbanitzades, que explica el nom d’alqueria.
  • Disposa de varis magatzems
  • Totes les teulades són de teula aràbiga i rajola ceràmica.

L’arquitecta Raspall, va utilitzar en La casa Alqueria Cloelia els elements que seran el seu segell d’estil durant el període modernista : medallons amb cintes verticals, esgrafiats geomètrics, forja i trencadís.

La casa Alqueria Cloelia, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cardedeu i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont de Besalú

El pont vell de Besalú és un pont romànic, que donava entrada d’accés a la fortificada població de Besalú, tot travessant el riu Fluvià.

Es tracta d’un pont de forma angular de vuit arcs desiguals, sobre pilars, molts d’ells fonamentats a la roca viva, amb tallamars.

Al final del primer tram, entre el quart i el cinquè arc, hi ha un eixamplament de la calçada, la «creu grossa», i més endavant, entre el sisè i el setè, n’hi ha un altre, anomenat la «creu petita».

El sector més antic del pont (que hom data del segle XI o XII) sembla que és el més proper a la vila de Besalú: s’hi poden observar filades irregulars de petits carreus, similars als que apareixien a les construccions més antigues de la vila.

El portal d’accés, fortificat, està sobreposat al primer pilar del pont. Damunt del cinquè pilar, s’alça la torre fortificada, de planta hexagonal amb dos arcs de mig punt sobreposats, per la banda de llevant, i amb un arc apuntat i espitlleres al cim, per la banda de ponent.

En un dels carreus del pilar central del segon tram, hi ha una pedra heràldica amb la data 1680, cosa que fa pensar en una restauració de gran envergadura o en una reconstrucció quasi total del pont.

Us passo dades destacades de la seva historia :

  • La primera notícia que se’n té és del 1075, en què s’esmenta un pont a Besalú.
  • L’any 1284 es torna a fer referència al pont, en vendre un hort. Pot ser que el traçat inicial fos un altre (aigües amunt hi ha restes d’un pilar amb carreus a la base similars als del pont).
  • Diversos aiguats (1315, 1321, 1433, 1421, 1669, 1771 i 1790) afectaren el pont de manera que calgué reparar-lo sovint.
  • L’any 1880 s’enderrocà la torre del centre i el portal d’accés des del poble per facilitar el pas de maquinària necessària per a la indústria local.
  • Durant la guerra civil, en l’any 1939 se’n volaren dos arcs.
  • Es va reconstruir el pont des dels anys 50 als 60 per l’arquitecte Pons Sorolla.

El pont vell de Besalú , durant l’any 1954 va ser declarat Monument Històric artístic d’Interès Nacional.

 

Recull de dades, adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé

Recopilació de Postals Antigues

Can Pi d’Esplugues de Llobregat

L’antiga masia de can Pi d’Esplugues de Llobregat, està situada en la Plaça Pare Miquel d’Esplugues, disposa de dues  entrades, una pel camí de la Creu i l’altra per la plaça de l’Església.

Aquesta masia està documentada des del 1516, quan era propietat d’Antoni Guasch.

En 1625, pertanyia a Pau Pi, família de la qual ha pres el nom fins l’actualitat.

És un mas de tipus basilical cobert a dues aigües. L’edifici podria ser de la primera meitat del segle XVIII.

En la llinda d’una de les finestres que donen al carrer, duu la data de 1728.

Disposa d’un hort en la seva part de darrera amb un pou

i alguna dependència antiga.

Per a mes dades, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Pi_(Esplugues_de_Llobregat)

La masia de can Pi està considerada la segona masia mes antiga del Municipi, i es troba protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé