Mas de Can Rafart de Vilassar de Dalt

Avui us presentem dos articles

Can Rafart  esta situat en el carrer de Rafart, 2 de Vilassar de Dalt.

Us passo la seva historia:

  • La torre actual fou edificada a tombant de segle XX en el mateix indret que ocupava l’antic mas Riera del Pou que apareix en el capbreu al segle XIV com un domini del Castell de Vilassar. Els Riera ja eren presents a Vilassar al segle XIII (1229 Dolça de Riera).
  • En aquest mas nasqué Salvador Riera, domèstic del virrei de Sardenya, Alfons d’Erill que l’any 1623 portà les relíquies dels Sants Màrtirs a Vilassar.
  • L’any 1579 un fill i una filla de can Riera, germans d’en Salvador, contragueren matrimoni amb una filla i un fill del mas Rafart de Cambrils. D’aquesta època data el canvi de denominació popular del mas.
  • A començaments del segle XVIII heretà el mas Francesc Bassols i Rafart, mercader de teles i destacat austriacista, represaliat en acabar la guerra. En aquest moment can Rafart i can Vehil de la Serra constituïen una única finca que a començaments del segle XIX seria adquirida pels propietaris de Can Bruguera.
  • Al tombant del segle XX el patrimoni Bruguera s’escindí entre els germans hereus. D’aquesta època daten les remodelacions de can Bruguera i de can Rafart.
  • Mitjançant un vitalici atorgat per la darrera propietària de la família Bruguera, can Rafart i can Vehil de la Serra passaren a les darreries dels anys 50 a mans de l’aleshores alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles i Colomer.
  • Ara és el Casal de la Gent Gran de can Rafart.

Casa de planta baixa i dues plantes pis amb coberta a dues aigües, amb carener paral·lel a la façana principal.

Can Rafart – antic escut

Després d’un cos annex a la façana de ponent de planta baixa i porxo d’arc de mig punt.

Can Rafart és una obra historicista protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Ca n’Amat de Vilassar de Mar

Avui us presento dos articles

Ca n’Amat, aquesta casa esta situada en el carrer de Sant Joan, 52 de Vilassar de Mar.

És un edifici civil format per una planta baixa i un pis. Segueix la línia del carrer, adossat a altres edificis pels murs laterals.

El seu interès recau especialment en la façana historicista, en la que s’utilitzen elements neoàrabs. Destaca el treball de fusta de la porta principal amb motius geomètrics típics de l’art musulmà.

Els més característics són els arcs de ferradura amb les dovelles bicolors, els carcanyols esgrafiats amb motius geomètrics, sanefes de rajoles de colors, arquets entrellaçats sota la cornisa, ús del maó vist en els angles de la façana i alguns elements de la cornisa.

Un balcó a l’alçada del primer pis recorre tota l’amplada de la façana.

Ca n’Amat és un edifici del municipi de Vilassar de Mar que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipedia

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé

Antic Magatzem Ventalló i Tusell de Terrassa

L’Antic Magatzem Ventalló i Tusell, està situat al carrer de Puig Novell, 14-16 de Terrassa.

Us passo dades històriques :

  • El Magatzem Ventalló i Tusell, també va ser conegut com a Magatzem Alfons Sala.
  • És una obra de la primera etapa de Lluís Muncunill, realitzada a l’any 1893.
  • Es va dedicar a magatzem tèxtil.
  • Allotja el Registre de la Propietat de Terrassa i el Diari de Terrassa.

Es tracta d’un edifici de caràcter senyorial, entre mitgeres. Consta de planta baixa, principal i pis superior de poca alçada.  L’obra és de totxo arrebossat imitant carreus

És un exemple d’arquitectura eclèctica historicista on la façana és l’expressió més clara de l’esteticisme de l’època, amb una rica ornamentació de filiació clàssica en una combinació de clarobscurs que li confereixen un caràcter monumetalista.

Aquesta decoració apareix a les portes, les finestres, les cornises, les mènsules, els muntants, els trencaaigües. Hi ha quatre obertures per planta, flanquejades per columnes. El pis superior està format per una sèrie de finestres a manera de galeria, separades entre si per grans mènsules que sostenen la cornisa a tall de fris; les dues obertures centrals donen a una balconada suportada per potents mènsules.

El Magatzem Ventalló i Tusell, està declarat com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

“El Castell” de Les Fonts de Terrassa

Com a edificis destacats del barri de les Fonts de Terrassa i Sant Quirze, es poden assenyalar la parròquia de la Mare de Déu del Roser,  Can Parellada, Can Fonollet, Ca n’Amat de les Farines, l’antic Casal…

i també, davant  de la parròquia de la Mare de Déu del Roser, hi ha una curiosa edificació anomenada “el Castell” de Les Fonts.

Aquest edifici tant curiós conegut com a “El Castell” esta situat entre el carrer Mossèn Parramon, carrer de Mossèn Josep Pons, carrer de Santa Teresa, i a tocar de la riera de Rubí.

Als anys 60 del segle passa en Jacint Garcia va començar a construir un Castell a les Fonts de Terrassa, amb el seus propis medis, que de fet no es pot considerar avui en dia com a acabat de construir.

L’edifici, no te un estil concret,  segons la part que contemplem  es donaria un tipus diferent , per exemple té un aire de castell medieval,

però al no segueix un esquema historicista, més aviat és una amalgama eclèctica d’elements ben diversos.

I podem contemplar en finestres o balcons, una diversitat de objectes o figures.

Us passo un enllaç on podreu descobrir mes dades del seu propietari i del Castell, que va sortir publicat a la Torre de Terrassa, escrit per J.M.Oller / J. Verdaguer el 7 d’agost de 2014 :

https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/34238/castell/postindustrial/al/mig/fonts/terrassa

Ens preguntem, algun dia estarà acabat o si mes no, es podrà visitar el “Casatell de les Fonts” ?…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Celler Cooperatiu Alella Vinícola

El Celler Cooperatiu Vinícola està en el carrer d’Àngel Guimerà, 7 d’Alella.

Us passo la seva història :

  • El 15 de juliol de 1906 es va fundar el sindicat Alella Vinícola, arran del desprestigi assolit pel vi d’Alella el segle XIX. El president honorari fou Ferran Fabra i Puig, segon marquès d’Alella i el primer secretari, l’escultor Josep Maria Barnadas i Mestres.
  • Pel setembre del mateix any, l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats va rebre l’encàrrec de fer el projecte del celler i de la seu del Sindicat.
  • Pel novembre de 1907, però, de tot el conjunt que s’havia de construir només s’havien fet tres naus. Barnadas va tallar algun element del conjunt, com ara la insígnia del pilar d’entrada al pati de premses.
  • Durant els anys trenta, es van plantejar l’ampliació del celler, cosa que no es dugué a terme.
  • En 1946, es va tornar a contractar Jeroni Martorell (1947-1953) i el celler va adoptar la fesomia actual, amb vuit naus paral•leles, d’aspecte més auster que les antigues; és en aquest moment quan es construeix el cos de façana amb una torre angular.
  • A partir del 1970, la producció va minvar.
  • El 1998 va comprar el celler l’empresa Alella Can Jonc. Els arquitectes Francesc Baleñà Comas I Joaquim Font Ribas va dur a terme una remodelació dels espais, 0.d’Alella.

El projecte original preveia un seguit de cinc grans naus paral·leles, per a l’elaboració del vi, amb un pati i un altre cos destinat a dependències del sindicat. A la part de dalt del terreny es construí el moll de descàrrega, a continuació la zona de fermentació i, més avall, les tres naus de criança, que a través del pati connectaven amb les oficines.

Les dues altres naus previstes no es van construir. Les naus construïdes, a l’exterior, es van fer amb tramades horitzontals i verticals de maó i llenços de pedra; a l’interior, les naus es van comunicar per set arcs equilibrats o parabòlics de maó, que ressalten de les parets emblanquinades. A les cobertes, que eren suportades per encavallades de fusta, s’hi van obrir lluernes.

L’edifici de les oficines era de marcat caràcter historicista neogòtic.

Com ja em dit, en el 1946, el mateix Jeroni Martorell va reprendre les obres, que van concloure amb l’edifici que ha arribat als nostres dies, amb vuit naus paral·leles d’aspecte més auster que les antigues, de les quals, la que té façana a la carretera és flanquejada per una torre; aquest últim cos és arrebossat i emblanquinat; la porta d’accés, a la torre, té a la llinda l’escut del sindicat.

Fa pocs anys, s’hi va fer una remodelació dels espais.

Adjunto informació sobre la Denominació d’Origen Alella :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Alella

El Celler Cooperatiu Alella Vinícola és un celler cooperatiu del municipi d’Alella, que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella i Viquipèdia

Adaptació Al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de Terme de Sant Esteve de Palautordera

La Creu de Terme és una obra historicista de Sant Esteve de Palautordera.

Aquesta Creu de Terme, és situada a l’entrada del poble, just amb Santa Maria de Palautordera.  Fou refeta després de la guerra civil espanyola. Ara es troba en bones condicions.

Element aïllat. Monumental creu de terme formada per dos cossos, una columna que li fa de fust i la creu de ferro. La part inferior de la creu, en forma de capitell, està decorat amb motius vegetals. La creu té representada la crucifixió de Crist.

La Creu de Terme de Sant Esteve de Palautordera, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé