Habitatge a la plaça Anselm Clavé amb Carrer Aranyó de Santa Coloma de Cervelló

L’habitatge que ens referim està en la plaça Anselm Clavé amb Carrer Aranyó de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Es tracta d’un habitatge notable, de planta baixa i un pis construït amb maó arrebossat i pintat, maó vist i pedra artificial als ornaments.

La coberta és de teula àrab, amb la barana de maó vist treballat en relleu que fa les funcions de sanefa ornamental.

 A les façanes s’obren  finestres rectangulars, a dalt hi ha situant un balcó que sobresurt del angle cantoner de l’edifici.

Té un petit jardí al davant com la majoria dels habitatges de la colònia. La façana del carrer Aranyó té a cadascuna de les dues plantes finestres idèntiques totes.

L’Habitatge a la plaça Anselm Clavé és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Habitatge a la plaça Anselm Clavé amb carrer Reixach de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

L’habitatge que ens referim està en la Plaça Anselm Clavé amb carrer de Reixach en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Es tracta d’un habitatge notable, de planta baixa i un pis construït amb maó arrebossat i pintat, maó vist i pedra artificial als ornaments.

La coberta és de teula àrab, sense ràfec, amb la barana de maó vist treballat en relleu que fa les funcions de sanefa ornamental.

Unes petites franges individualitzen els dos pisos, efecte accentuat pel diferent color que s’ha emprat per pintar cadascun d’ells.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

A la façana principal s’obren dues finestres rectangulars a cada costat de la porta d’entrada, mentre que al pis superior s’inverteix l’ordre situant un balcó damunt de cada parell de finestres i una finestra com la dels baixos al mig.

Té un petit jardí al davant com la majoria dels habitatges de la colònia. La façana del carrer Reixach té a cadascuna de les dues plantes finestres idèntiques a les de l’entrada.

L’Habitatge a la plaça Anselm Clavé és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Portes que ja no s’obren …

Avui us presento dos articles

A Ciutats i Pobles, sempre podeu trobar algunes portes antigues o molt antigues, que ja no s’obren… però hi són presents.

Son aquelles portes de cases, masies, entrades a conreus o qualsevol lloc que ja no te utilitat o, inclús, esta abandonat el lloc o habitatge.

Avui us he fet una selecció de portes que he anat trobant amb aquestes característiques a la llarg d’un any, algunes ven curioses :

Si mireu be, segur que en veure a prop de vosaltres, unes portes que ja no s’obren…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Concepció Monset de Terrassa

Casa Concepció Monset o també coneguda per  Casa Monset situada en el carrer de la Font Vella, 91 de Terrassa.

Obra de l’any 1907 on Luís Muncunill Parellada adopta un estil més personal que en la veïna casa Gorina, construïda uns anys abans, us la vaig presentar fa uns dies.

És un habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. Està inspirat en l’arquitectura popular, tant per la composició dels elements de la façana com per les proporcions.

Presenta dues obertures per planta i un balcó al pis superior, amb barana de ferro forjat. Les obertures presenten perfils arrodonits i constitueixen pràcticament l’únic element decoratiu de la façana. A més, l’element ornamental apareix al timpà de pedra treballada del balcó, on forma un relleu de motius vegetals que es perllonga al remat del gablet que corona l’edifici.

En destaca la inversió de la importància dels pisos, situant el segon com si fos el principal, amb un balcó. Són remarcables els elements decoratius com la forja del balcó i de les finestres, i els vitralls emplomats de les finestres.

La Casa Concepció Monset, ,és un edifici del centre de Terrassa (Vallès Occidental), situat al carrer de la Font Vella, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Serra de Cardedeu

Aquesta antiga casa de Can Serra esta situada entre la plaça de la Cançó Catalana, el carrer d’Esteve Barangé i la crta. de Dosrius a Cardedeu.

Can Serra és un edifici aïllat, amb gran pati exterior, coberta a dues vessants i planta baixa, pis i un petit terrabastall.

L’estructura de la planta és rectangular, té una façana de capçalera, actualment arrebossada. Conserva un gran portal i un balcó amb arc escarser i motllures, té diverses finestres de llinda plana als laterals i a la part posterior.

Aquest edifici va ser construït com a habitatge l’any 1780 per Miquel Serra després d’edificar les cases del carrer d’en Serra, que està dibuixat en el planell de 1777 amb la inscripció “Calle que se va construyendo”.

La casa actualment  serveix d’escola des de l’any 1870, quan va passar a ser propietat de l’ajuntament gràcies a la desamortització. Des de llavors ha sofert diverses reformes. La façana havia estat decorada en altres temps amb esgrafiats. L’any 1956 es van acabar les últimes obres de renovació.

Can Serra és un habitatge a la vila de Cardedeu protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Casona de Parets del Vallès

La Casona (casa – torre), també coneguda per Vil·la Adela, esta situada  al barri de l’escorxador, al final del carrer Lepant, de Parets del Vallès.

Es un habitatge unifamiliar, aïllat  i de planta quadrada amb cossos adossats.  En el costat nord sobresurt una torre de planta octogonal amb coberta composta.

Sobre una de les finestres del primer pis hi ha un treballat rellotge de sol, on hi ha la inscripció: La Casona.

L’edificació es distribueix en planta baixa i pis. La coberta és de teula plana a quatre vessants. Les vessants acaben amb un ràfec recolzat en mènsules. La composició de la façana principal es basa en tres eixos amb buits de proporció horitzontal emmarcats amb llinda plana, tancats amb reixes de ferro de barrots verticals en reganyol. La façana està estucada de color blanc.

La tanca,  és amb reixa de ferro en forma de malla quadrada recolzada en un sòcol de paredat comú i pilar de secció quadrada arrebossats, acabats en una bola.

La Casona és una casa de Parets del Vallès inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Parets del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

Casa Baumann de Terrassa

La Casa Baumann està situada en l’avinguda de Jacquard, 1 dins el barri de Vallparadís, de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • La casa fou habitada d’antuvi pel seu creador, l’arquitecte Coll i Bacardí, però morí el 1917.
  • A part de la família Masdeu, que reformaren l’edifici l’any 1926, un altre propietari fou en Baumann, industrial que li deixà el nom pel qual avui es coneix la casa.
  • S’havia proposat, de manera no oficial, que es canviés aquest nom pel de “Casa Coll i Bacardí”, prenent el nom del seu arquitecte.
  • Ernst Baumann, representant de llanes vingut de Suïssa, utilitzà la casa per a habitatge propi i per a despatxos fins que abandonà el negoci i la casa vora el 1960.
  • Aquesta casa senyorial, que tenia un bonic jardí, està situada a la vora del torrent de Vallparadís, dalt del marge esquerre i tocant el pont del Passeig, que configura típicament l’inici de l’avinguda de Jacquard.
  • Continuà aquell negoci de llanes en Josep Colomer i Montmany.
  • Però finalment quedà abandonada fins que l’adquirí l’Ajuntament de Terrassa per a fer-hi instal•lacions museístiques.
  • A la dècada del 1990, i després de ser convenientment restaurada, va començar a ser utilitzada com a seu del Servei de Joventut i Lleure Infantil de l’Ajuntament de Terrassa.

Casa Baumann, és un habitatge unifamiliar aïllat i de notables dimensions, situat sobre el parc de Vallparadís i envoltat de jardins.

És de planta rectangular i està constituït per diversos cossos. El cos posterior possiblement és resultat de l’ampliació del 1926 feta per Masdeu, que la va convertir en casa pròpia. Els cossos són de diferent alçada i forma i donen com a resultat un joc de volums interessant.

Les façanes són arrebossades i esgrafiades, amb influència de la Secessió de Viena, molt planes i amb una successió d’obertures verticals estretes que van creant un ritme perfecte entre els buits i el mur. Presenta teulades inclinades de teules vidriades, excepte al cos més alt, que pren la forma de torre quadrangular rematada per una terrassa. Cal destacar les teules de ceràmica de color negre i groc caramel, de disseny especial, així com la tortugada.

Decoració de trencadís de la tanca del jardí; a dalt a la dreta, Sant Josep de terracota amb pinacle de trencadís. També és interessant la tanca del jardí, amb uns pilars decorats amb trencadís policromat i units amb barana de forja.

La Casa Baumann està  protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa J.Budesca del Clot de Barcelona

L’antiga Casa J.Budesca, està situada en el carrer del clot 92, en el barro del Clot districte de Sant Martí de Barcelona.

Aquest edifici va ser construït en el segle passat, concretament en 1920, a petició del seu  propietari José Budesca. La casa era tant habitatge com en la part baixa magatzem, taller i botiga de paraigües.

Cal destacar el vistos cartell policromat que corona l’edifici, era un reclam i un anunci simpàtic.

Aquesta petita empresa familiar, va plegar a finals del segle XX. En l’actualitat com podem veure son ocupats per un basar xinès.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Cal Raurich de Viladecans

La casa de Cal Raurich està situada en el carrer de  Sant Joan, 4 de Viladecans.

Es coneix també com Cal Fusteret, on segons diuen la gent gran, hi havia una fusteria.

És un habitatge unifamiliar entre mitgeres construït l’any 1920, dirigit per Agustí Planella Poletti que va ser l’arquitecte.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa, pis i terrat i una mena de torreta a un dels costats. Cal destacar els denticulats que decoren la part superior de les finestres i portes, així com l’acabament ondulat de la torre i les decoracions semicirculars de la barana del terrat.

També hi ha una cornisa esglaonada, amb mènsules del mateix tipus, sota el terrat, mentre que les mènsules es repeteixen sota el balcó. Són molt interessants els elements de ferro forjat del balcó i la finestra de la planta baixa aquesta destacada per sis rajoles.

Cal Raurich està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Imatge de la casa antiga del costat

 

Recull de dades : Ajuntament de Viladecans i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Masia de Can Maragall de Cornellà de Llobregat

La masia de Can Maragall, està situada en la Carretera d’Esplugues, 45  amb Gral. Prim de Cornellà de Llobregat.

Esta documentada des del 1276, l’edifici actual és del segle XVIII, fou originalment la casa pairal de la família del poeta Joan Maragall, al municipi de Cornellà de Llobregat, el qual hi estiuejà sovint.

La masia de Can Maragall  es de tres cossos de tipologia basilical, corresponent al tipus II-2 de Danés i Torras. El cos central comprèn tres naus estructurals d’una mateixa alçada i simètriques.

També simètrics són els cossos laterals, organitzats com dues naus laterals de dos pisos, essent el superior una galeria. La masia no tenia golfes ni graner, havent estat habitatge tot l’espai de la casa.

La coberta és de teulada a dues vessants al cos central i a una sola aigua als laterals. L’estil és clarament popular i es poden distingir estilemes barrocs propis de l’època, els muntants de les finestres amb pedres grans ben tallades i que estan disposades amb alternança vertical i horitzontal.

Posteriorment s’utilitzà com a oficines de l’empresa DADYA S.A., en l’actualitat una vegada fetes obres de consolidació, s’està a l’espera de quin us tindrà.

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé