Búnquers de la Guerra Civil

A partir d’avui i cada diumenge us presentaré dos articles 

Definiríem un Búnquer, com una obra d’enginyeria militar feta de formigó armat amb una funció defensiva.

Abans de la utilització del formigó com a matèria principal, es parlava de casamates.

N’hi ha de diverses tipus: construccions petites de les quals es podia protegir instal·lacions estratègiques com ports, cruïlles, estacions de tren, fins i tot llargues infraestructures quasi ciutats subterrànies que havien de protegir un estat major d’un país durant atacs de llarga durada.

A Catalunya destaquen els centenars de búnquers repartits en 96 nuclis de resistència en trobem repartits pel Pirineu, del Cap de Creus, la Vall d’Aran,

i el litoral Mediterrani, que entre 1944 i 1955 va construir l’exèrcit espanyol a fi de combatre una eventual invasió aliada o del maquis,  que pogués enderrocar la dictadura del General Franco.

També,  llegim en una Web del l’Ajuntament de Premia de Mar :

“ Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) la defensa republicana de Premià de Mar va construir a la platja quatre fermes fortificacions de formigó per vigilar i plantar cara a les amenaces i atacs aeris i marítims de les tropes feixistes.

Corria l’any 1937 que es van edificar dos búnquers a llevant de la vila i dos més a ponent, a la Descàrrega. Actualment només es veuen aquests darrers, de planta trapezoidal i enllaçats, els quals protegien la torre del canvi d’agulles del ferrocarril. Estaven situats a banda i banda d’aquesta torre i adossats al mur que feia de talús de contenció de la via del tren. L’entrada als búnquers es feia per la part superior. A la part inferior hi havia les espitlleres des d’on hom disparava contra l’enemic.”

Actualment , la pràctica totalitat de Búnquers existents el Catalunya, es troben tapiades les entrades i sols es poden veure des de l’exterior; hi ha algun que es visitable per dintre com a reclam turístic o de la Memòria d’on està ubicat.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Premià de Mar i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Wiquipèdia

Antic Mercat del Born de Barcelona

L’Antic Mercat del Born, està situat en la illa formada per la Plaça Comercial, 12 , el carrer Comercial, 2, carrer Fusina, 4 i carrer Ribera, 3 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El mercat del Born va ser projectat l’any 1873 per Antoni Rovira i Trias.
  • Construït entre els anys 1873 i 1876 per la Maquinista Terrestre i Marítima, sota la direcció de Josep Fontseré i Mestres i l’enginyer Josep M. Cornet.
  • La inauguració definitiva es produí el 1878 i va estar actiu pràcticament un segle.
  • Restaurat el 1977 per Pere Espinosa, ha servit per allotjar activitats de tipus cultural.
  • L’any 2002 s’hi van fer unes obres per instal•lar-hi una biblioteca provincial i van aparèixer unes importants runes de la ciutat medieval i, en particular, de la ciutat de principis del segle XVIII, molt ben conservades.

Els 95 anys que va fer la funció per a la qual havia estat construït, es divideixen en dues grans etapes:

  • La inicial, en què era el mercat del barri de la Ribera.
  • La segona, a partir del 192, de mercat central de fruita i verdura.

Va ser el primer gran edifici de l’arquitectura del ferro que es va projectar a Barcelona.

Es tracta d’una obra de planta rectangular que consta de dues grans naus amb un joc de cúpules a la seva intersecció i quatre naus més petites. L’estructura metàl·lica se sosté amb columnes de ferro fos i coberta amb teula plana vidriada. És un dels exemples més reeixits de l’arquitectura del ferro a Catalunya.

Avui acull el Born Centre Cultural, que inclou les restes arqueològiques, un museu relatiu a la guerra de successió a Catalunya i diverses sales destinades a usos culturals.

Per mes dades sobre Antic Mercat del Born podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mercat_del_Born

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona Generalitat de Catalunya i Viquipèdia

Adaptació sal Text i Fotografies : Ramon Solé

Monestir de Santa Maria de Valldonzella de Barcelona

El Monestir de Santa Maria de Valldonzella, esta situat entre el carrer Cister, 39-45 , la plaça de Calvó, 3, el carrer Claravall, 1-3, el carrer Jesús i Maria, 18-30 i el carrer de Vista Bella, 16-20 de Barcelona.

Santa Maria de Valldonzella és un monestir de monges de l’Orde del Cister.

Valldonzella ha estat, a través dels segles, una comunitat itinerant, perquè una sèrie de circumstàncies han fet que les monges haguessin de traslladar-se diverses vegades d’un lloc a un altre.

Us passo la seva llarga historia :

  • La comunitat es constituí a Santa Creu d’Olorde, el 4 de novembre de l’any1237, per la donació que féu el bisbe de Barcelona de l’església de la Santa Creu d’Olorde a una comunitat de monges que seguís la Regla de Sant Benet.
  • Ja formada la comunitat cistercenca, l’any1259, els conflictes bèl·lics del rei Jaume I amb els nobles catalans obligaran a les monges a refugiar-se a Barcelona i, quan pogueren tornar al monestir, el bisbe Arnau de Gurb, perquè visquessin més protegides, no volgué que residissin més en un despoblat.
  • Aleshores fou construït, fora de les muralles de la ciutat, un monestir nou prop de la Creu Coberta, gràcies a l’auxili dels fidels als quals el bisbe concedí indulgències si ajudaven a la comunitat.
  • La situació del monestir i l’observança monàstica de la comunitat van fer que, al s.XIV, els reis i la cort, en entrar o sortir de Barcelona, s’hostatgessin sovint a Valldonzella.
  • Fins i tot fou a Valldonzella on el 1410, va morir el rei Martí l’Humà.
  • Al s.XVII, aquest monestir fou destruït en la Guerra dels Segadors.
  • Al s.XVII, les monges anaren a residir al Priorat de Natzaret, a l’interior de la ciutat, prop del portal de sant Antoni de la muralla.
  • Aquest altre monestir fou cremat durant la Setmana Tràgica de 1909 i les monges foren acollides caritativament per la família Manuel Valls i Martí a la Torre dels Pardals, a la Sagrera.
  • Després d’aquest fet, l’abadessa Esperança Roca i Roca, aconsellada pel director espiritual de la comunitat, el futur bisbe Torras i Bages, emprengué la construcció del nou monestir, l’actual.
  • L’any 1913, la comunitat pogué habitar ja el monestir nou, bé que l’església no pogué ser acabada i consagrada fins al 1922.

L’actual edifici va ser obra de l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig, en l’estil més modern de l’època, actualment anomenat “modernisme català”.

És un estil amb reminiscències de l’art medieval.

Cal destacar, especialment l’església, la bastida, així com tota la resta del Monestir,  que estan formats amb maons vistos, la qual cosa dóna a l’exterior un cert aire “mudéjar”.

L’església és d’intenció general goticista però imaginativa, per exemple:

  • En els finestrals amb vitralls .
  • Els reforços ornamentals dels arcs dels creuer .
  • Té una estructura i una mecànica perfectament gòtiques, com el creuer i la nau central.

En conjunt, presenta una gran força arquitectònica i decorativa.

Us passo la seva Web, que crec està molt elaborada :

http://www.valldonzella.cat/

Per a mes dades podeu consultar a l’enllaç de Viquipèdia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Valldonzella

I de Monestir de Catalunya, us passo mes informació :

https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02vall.htm

Us puc dir que sols mirar el gran edifici, dona una gran tranquil·litat espiritual i com si haguéssim retrocedit uns segles en rere…

 

 

Recull de dades : Monestir de Valldonzella, Viquipedia, Ajuntament de Barcelona i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Restes de l’Ermita i Fossar de Sant Bartomeu de Martorell

Les Restes de l’Ermita i Fossar de Sant Bartomeu, estan situats al costat d‘accés al Pont del Diable per la llera dreta del Llobregat, en el carrer de Sant Bartomeu  i front al Passeig Quarter.

Us passo la seva historia i altres dades :

  • Documentada el 1208, la capella podria ser més antiga si es té en compte que el culte a Sant Bartomeu va ser introduït a Catalunya cap el segle X.
  • Al segle XVI la capella es trobava en molt mal estat.
  • Al segle XIX, durant la Guerra del Francès, s’utilitzava com a graner.
  • Uns anys més tard es va obrir novament al culte.
  • El 1835, va ser profanada, incendiada i destruïda, no es va tornar a reedificar.
  • El 1856 el bisbat va cedir els terrenys a l’ajuntament de Martorell.
  • L’Ajuntament hi va construir el 1870 un escorxador.
  • Va ser enderrocat l’any 1990, les excavacions que s’hi van portar a terme van descobrir les restes de la capella.

L’Ermita de Sant Bartomeu, tenia una planta rectangular, amb dos contraforts per banda i l’entrada frontal, amb un portal que comunicava amb uns adossats al costat nord.

Al seu interior es conserva un paviment que combina les lloses regulars de gres roig amb cairons.

Al seu voltant s’hi han trobat restes de construccions adossades i una necròpolis,

amb enterraments d’època medieval i posteriors.

Als peus hi ha una estructura de carreus amb una placa en la qual s’hi llegeix la inscripció : És un homenatge als morts a la Guerra de Successió (1705-1714) i a la Guerra del Francès (1808-1814).

Cal destacar, l’onze de setembre de cada any, es porta a terme en Martorell, l’acte institucional al fossar de l’Ermita de Sant Bartomeu per fer una ofrena floral en homenatge als patriotes morts per les llibertats de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de la Creu o dels Ous de Sant Joan Despí

La Torre de la Creu és un edifici d’estil modernista a Sant Joan Despí , construïda per Josep Maria Jujol entre els anys 1913 i 1916, situat en el Passeig de Canalies, 14,  està entre mig de l’estació de Tren i de Vil-la Elena.

És coneguda popularment és com : Torre dels ous, Casa dels ous, Torre Parellada, i originalment anomenada Torre Gibert.

Us passo la seva historia :

  • Es va projectar com a casa d’estiueig per encàrrec de la seva tia Josefa Romeu i Grau vídua de Gibert. L’encàrrec deixava llibertat a l’arquitecte llevat del fet que havien de ser dues cases parelles per als seus fills Joan i Lluís.
  • El projecte de la torre ser aprovat per l’ajuntament de Sant Joan Despí l’11 d’octubre de 1913.
  • La construcció es va aturar amb la primera guerra mundial, però es va finalitzar el 1916.
  • El procés de construcció va tenir una forta desviació pressupostària degut als constants canvis introduïts sobre la marxa per l’arquitecte. Com ja el va succeir a Roser Segimon a la casa Milà, on Jujol va col-laborar amb Gaudí, la propietària va tenir dificultats per a moblar-la en no tenir les parets rectes. Tot i el caràcter d’estiueig original, Josefa Romeu va acabar passant cada cop més temporades gràcies a la proximitat de l’estació del ferrocarril.
  • L’any 1966 l’arquitecte Lluís Bonet i Garí va reformar la torre i la va convertir en un edifici d’un únic habitatge. En aquest temps també es va reemplaçar l’original revestiment de les cúpules per un de gresite.
  • Als darrers anys l’edifici va estar destinat a equipament municipal de l’ajuntament de Sant Joan Despí.
  • El 2006 l’ajuntament el va cedir al Col-legi d’Arquitectes de Catalunya per establir-hi la seu de la seva delegació al Baix Llobregat.
  • 2015 és la seu de la Universitat de Barcelona.

L’edifici està format a base de la intersecció de cinc cilindres de diferents diàmetres i alçades, dividits per una eix que separa els dos habitatges que s’hi van instal·lar originalment. En aquest conjunt els dos cilindres més petits es van fer servir per les escales amb forma d’hèlix. Es tracta d’un dels pocs edificis d’obra nova de Jujol.

Mentre que el cos constructiu és d’una geometria molt clara —quasi simètrica— el teulat és d’un disseny força expressiu. Hi destaquen les emblemàtiques cúpules i xemeneies que li donen el nom popular de «Torre dels ous». Originalment es van ultimar amb una capa de mosaics de vidre trencat, i que fan referència als treballs que Jujol estava realitzant al mateix temps al Parc Güell.

Una creu de ferro forjat corona el punt més alt de l’edifici i li dóna el nom de «Torre de la creu». El contrast entre les dues parts de la construcció s’accentua pel color blanc de l’edifici, adornat només amb alguns pocs elements blaus —com les sanefes de l’entrada i dues cintes que segueixen tota la façana a l’altura del primer pis— i els mosaics policroms del teulat que al·ludeixen a formes del món animal o floral.

El jardí de la torre està tancat amb una reixa de ferro forjat i l’entrada a l’edifici està formada per un porxo amb dos arcs parabòlics que duen a les entrades dels dos habitatges. A l’interior es troben treballs de fusteria en els ampits de les portes així com de ferro forjat a les baranes de les escales molt delicats i d’un estil inequívocament personals de Jujol.

Entre els anys 2006 i 2008 el Col·legi d’Arquitectes va dur a terme una nova reforma de la torre a càrrec de l’arquitecte Josep Llovet, que va recuperar part de l’estructura original perduda en la darrera reforma. En aquest procés es va eliminar p.e. el sostre fals per restablir l’antic sostre de voltes entre bigues de ferro. També es va instal·lar un nou terra —semblant a l’original— en forma d’escaquer amb rajoles de color crema i gris.

Us passo un itinerari modernista per conèixer el patrimoni de Sant Joan Despí, podeu accedir a :

http://sjdespi.net/wca/ciutat-modernista/el-patrimoni-modernista/itinerari-modernista

Des del 22 de juliol de 2003,  La Torre de la Creu està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sant Joan Despí

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé