Sant Feliu de Barruera de la vall de Boí

Aquesta setmana està dedicada a les Esglésies

Sant Feliu de Barruera està situada a llevant del nucli del poble de Barruera, fora del sector històric del poble, a la partida de les Gavarreres. La carretera actual els separa.

Bob Masters / Viquipèdia

Us passo la seva historia :

  • Les escriptures dels s.XI-XII on s’esmenten les poblacions de la vall de Boí no fan mai referència a l’organització per parròquies sinó que ho fa per viles, fet que no és gens habitual durant aquest període a la Catalunya Vella. Això, juntament amb el fet que les esglésies en la majoria dels casos estiguin segregades a sectors extrems dels pobles, indica que la implantació de temples no va tenir una incidència massa destacada. I que possiblement les esglesies serien posteriors a la formació dels nuclis de poblament, l’origen dels quals es desconeix.
  • L’estructuració parroquial doncs, no era encara prou sòlida en els s.XI-XII.
  • Malgrat això l’església de Sant Feliu és esmentada des del segle XI, en documents del monestir de Lavaix.
  • Documents dels anys 1072 i 1103, per exemple, documenten de diverses maneres (dotacions, sobretot) l’església de Sant Feliu, però sempre de forma indirecta.
  • No és fins al segle XIV que se’n tenen notícies directes segures. L’última part de l’edat mitjana i tot al llarg de l’Edat Moderna, Sant Feliu de Barruera apareix de forma regular en tota mena de documents. En aquesta documentació es troben constants referències al sistema de co-rectors que regia a la vall de Boí. Es tractava d’uns capellans que havien de ser fills de la vall, i que obtenien el càrrec del bisbe a través de la presentació feta pels regidors i homes destacats dels pobles de la vall.
  • La història constructiva del temple de Sant Feliu és molt complexa i difícil de desgranar, atesa la variació del programa originari i la seva continuació amb un projecte completament diferent que alhora ha sofert considerables modificacions.
  • Cap a la dècada de 1970 l’edifici va ser objecte d’una restauració per part de la Dirección General de Bellas Artes, que va produir nombroses alteracions a la fàbrica, sense deixar-ne cap registre. Raó per la qual a hores d’ara resulta força complicada l’anàlisi completa de la seva evolució.
  • És contemporània de les altres esglésies de l’entorn . Pertany al grup d’esglésies romàniques de la Vall de Boí declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’ any 2000.
  • El 2007 es va dur a terme la restauració arquitectònica i l’ accessibilitat interior del campanar.
  • Les darreres intervencions es van dur a terme dins del programa “Romànic Obert”: excavació arqueològica el 2011 i el 2013 es van realitzar obres d’ estintolament d’ elements estructurals i eliminació d’ humitats i infiltracions d’ aigua de les cobertes i dels encontorns.

Té una sola nau, està capçat per un absis central semicircular amb decoració exterior d’arcuacions i lesenes. A la banda de migdia sobresurt un braç en forma de transepte carrat, a llevant del qual s’obre una absidiola semicircular, obra del s.XII, de carreus molt regulars i una franja decorativa llisa a manera ràfec. El transepte està cobert amb volta de canó i la nau amb volta peraltada amb arcs torals sostinguts per mènsules. La coberta està sobre aixecada respecte del seu nivell original formant un sostre mort. Al costat nord de la capçalera hi havia un cos de planta quadrada que feia les funcions de sagristia i que va ser enderrocat durant la restauració de la dècada de 1970, com també ho fou una capella lateral entre el transepte i campanar.

Corbella i García, Josep Maria; Salvadó, Joan 1982 / Generalitat de Catalunya

Afegides al mur nord hi ha dues capelles de planta quadrada que comuniquen amb la nau per sengles arcs de mig punt. Ambdós recintes estan coberts amb volta de canó perpendicular a la nau. El campanar situat a l’angle sud-oest de l’edifici és una torre de planta quadrada. Té finestrals de mig punt a les dues plantes superiors. La teulada a quatre vessants descansa sobre una estructura piramidal de fusta. A la façana de ponent hi ha el portal amb arc adovellat de mig punt, resseguit per motllures i guardapols (segle XIII-XIV).

Un porxo amb coberta de dues vessants protegeix aquest portal. Els paraments interiors estan repicats a la part de la capçalera, a la part de la nau, però estan arrebossats des d’on arrenca la volta fins baix. El paviment és de còdols formant figures geomètriques a l’absis i capella lateral nord, la resta de l’ església manté empostissat de fusta. El cor és un entresolat de fusta situat al tram inferior de la nau.

Jordi Contijocb Boada / Generalitat de Catalunya

La porta oberta a la façana de ponent, té davant seu un porxo que l’aixopluga. El porxo s’obre al sud i a l’oest mitjançant arcs de mig punt, i queda tancat al nord, on donava accés a un petit mausoleu, una làpida recorda que era de Casa Pubill. La porta, amb arc de mig punt, està ressaltada per dos nervis extradossats amb una motllura que fa de guardapols. Aquesta mena de portes es donen sobretot en època gòtica, i podria ser fruit d’una remodelació del s.XVI.

Maria Angels García-Carpintero

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies: Varis autors

Torres i Cases senyorials : Ca l’Alemany d’Alella

Avui us presento dos articles

Ca l’Alemany esta situat en el carrer de Calderó, 2 d’Alella.

El seu interès recau fonamentalment a la façana que s’estructura, igual que a l’interior, en una planta baixa, dos pisos i un terrat.

Destaquen les motllures situades al damunt de les obertures com si es tractés de guardapols i la seva coronació, a manera de petits frontons de formes lobulades irregulars. El material utilitzat és el maó, que es presenta arrebossat.

Ca l’Alemany és un edifici d’Alella protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

Foto : Rosa Maris Andres Blanch – Generalitat de Catalunya

 

Recull de dades : Viquièdia

Adaptació  al Text i Fotografies : Ramon Solé

Magatzem Torras de Terrassa

Avui us presento dos articles

L’antic Magatzem Torras esta situat en el carrer de  Sant Pere, 61-65 amb el carrer de la Rasa de Terrassa.

A Domènec Ferran i A Moro 1983- Generalitat de Catalunya

Us passo la seva història:

  • L’edifici és conegut popularment pel nom de Cal Sastre d’Olesa, ja que Pere Torras i Obiols, nascut a Castellar del Vallès, va treballar a Olesa de Montserrat com a teixidor d’una fàbrica de cotó.
  • Amb seva esposa Cecília Vilata, sastressa de professió, es van traslladar a Terrassa a principis del segle XX, on obriren una botiga de roba, ubicada on més tard seria Cal Farràs, al carrer de Gavatxons.
  • Pere Torras va fer enderrocar tres cases del carrer de Sant Pere per construir-hi aquest magatzem industrial, projectat per l’arquitecte municipal Melcior Viñals el 1914.
  • Era l’únic magatzem tèxtil terrassenc que també feia venda al detall.
  • L’edifici compta amb unes grans obertures a la planta baixa i està molt ben situat estratègicament, això ha fet perdurar la seva funció comercial de forma bastant continuada.

És un edifici de planta quasi triangular, consta de planta baixa i pis, la primera de les quals s’utilitza per a fins comercials i la superior com a habitatge dels propietaris. L’edifici, resolt en cantonada, presenta dos cossos horitzontals diferenciats per la gran balconada del primer pis que recorre tota la façana, i deixa la planta baixa i l’entresolat a manera de sòcol com a suport de la resta.

Les obertures de la planta baixa han estat reformades, encara que amb molta cura d’integració, mantenint la sanefa de trencadís que separa els aparadors de l’entresolat. Les obertures del primer pis conserven tota la decoració original, amb guardapols i relleus als muntants.

L’edifici és acabat amb gran èmfasi a la cantonada, amb un gablet motllurat on apareix un gran relleu floral amb el símbol d’Hermes o Mercuri, el déu del comerç, i l’any d’execució de l’obra, i flanquejat per dos pinacles. La resta de la decoració de l’edifici segueix el mateix tractament. La façana és feta d’estuc dibuixat amb línies de carreus

El Magatzem Torras, és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades  : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Balneari de Font Vella de Sant Hilari Sacalm

Com cada Diumenge us presento dos articles

El Balneari de la Font Vella esta situat en el Passeig de la Font Vella, 57 de Sant Hilari Sacalm.

Us passo la seva historia :

  • Edifici senyorial construït període 1888-1910, batejat com a Villa Josefina.
  • Era conegut popularment com la Torre dels Bojos. (*)
  • Durant una època va ser residència de monges.
  • Actualment forma part del modern hotel-balneari de la Font Vella.

Un porxo amb columnes jòniques presideix l’entrada principal.

Les finestres estan decorades amb guardapols motllurats de tipus neogòtic.

Tot el conjunt ha estat acuradament restaurat en transformar-se en centre termal.

Us passo l’enllaç del diari de Girona, que va publicar el 22 de juliol de 2008 quan van obrir el nou Balneari- Hotel de Font Vella :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2008/07/22/balneari-font-vella-obre-portes-fita-darribar-al-50-docupacio-any/277919.html

(*) Perquè la gent del poble a la Villa Josefina la denominava com la Torre dels Bojos ?

era per la gent que allà hi vivia, eren vistos com persones estranyes…

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Convent de Pompeià de Barcelona

Com a cada diumenge us presento dos articles

El Convent de Pompeià  esta ubicat en l’avinguda de Diagonal, 450 amb cantonada al carrer Riera de Sant Miquel, 1 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El 25 de març de 1908 es posà la primera pedra de l’església de la Mare de Déu del Roser de Pompeià a l’avinguda Diagonal de Barcelona, sota la direcció de l’arquitecte Enric Sagnier.
  • En 1910,es dona per finalitzada la seva construcció.
  • El Convent i bona part de l’Església, van ser molt malmesos durant la Guerra Civil, especialment l’interior del temple; finalitzada la guerra es va portar a terme la restauració dirigida per Pere Benavent.
  • La Cripta fou reformada al 1964.

L’església adossat a un dels seus costats al convent, es desenvolupa el convent pròpiament dit amb un seguit de construccions que se situen al voltant d’un ampli celobert triangular que, d’alguna manera, rememora el tradicional esquema monàstic centrat per un claustre.

Pel que fa a la façana del convent que dóna al carrer Riera de Sant Miquel i al xamfrà amb l’Avinguda Diagonal, és de maó vist combinat amb pedra i destaca per la robustesa dels elements constructius que la conformen, especialment les columnes de les obertures. L’accés es realitza a través d’una porta localitzada al xamfrà de l’edifici que, flaquejada per dues finestres amb llinda esculpida, queda emmarcada en la seva totalitat per un guardapols en forma d’arc apuntat rebaixat.

Aquest primer cos en alçada del xamfrà està realitzat en pedra i es complementa amb una galeria de finestres desenvolupades entre columnes molt robustes. A partir d’aquest nivell el parament és de maó, tot reservant la pedra pels angles, l’emmarcament de les finestres i el coronament de la façana. Pel que fa a les façanes laterals, es manté la mateixa disposició dels materials en funció del nivell d’alçada.

Destaca d’aquestes, la galeria de finestres de la planta baixa, els dos pisos de finestres de maó amb llinda de pedra i la solana desenvolupada al nivell de sota coberta.

El Convent de Pompeià és una església historicista de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Sors de Centelles

La casa Sors està ubicada en la Plaça Major, 12 de Centelles.

Us passo la seva història :

  • Aquesta edificació està situada davant el Palau Comtal i es construí en el segle XVIII.
  • Antigament fou seu de la notaria i actualment hi viu la família Sors

Destaca a la façana principal un gran portal rodó de pedra treballada emmarcat per dues columnes rectilínies amb forma estriada que sostenen un frontó amb formes circulars. A banda i banda, si bé reformat, també trobem un relleu.

Al primer pis hi ha dos balcons amb guardapols i ferro forjat situats a les parts laterals de la façana.

A la part superior central hi ha tres petits balcons de pedra treballada i, ja formant les golfes, una eixida de cinc arcs rebaixats, un d’ells tapiat.

La Casa Sors és un edifici de Centelles  inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Centelles i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia – can Palauet i Torre de Mataró

Aquesta antiga masia de can Palauet i Torre, esta situada la seva entrada per un camí de terra des de la Ronda President Tarradellas de Mataró i sobre la vora de la riera d’Argentona, prop del límit amb aquest terme municipal.

La masia consta de dues parts diferenciades:

De la casa, amb el celler, els estables,  els corrals, i la magnífica torre.

La masia està formada per una planta baixa i un pis. Està coberta per una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, en la qual destaca el portal rodó adovella i el finestral principal del segle XVI amb un guardapols rematat lateralment per dos petits caps esculpits i una espitllera sota el llindar.

A la façana posterior, on hi ha el celler, destaca la llinda granítica amb la data de construcció gravada: “A 6 DE MARS 1568”. A l’interior sobresurt un pilar de pedra tallada que suporta la jàssera de fusta o biga mestra de l’entrada. Un accés directe des del primer pis condueix a la torre de defensa.

La torre, de planta circular, consta de planta baixa, dos pisos i terrat emmerletat, amb matacans a tot el volt. A la planta baixa, coberta amb volta esfèrica de cassetons, s’hi instal·là posteriorment una capella. L’accés a la torre, exempta, es feia originàriament per una de les finestres del pis, i després s’hi féu un pas cobert que relligà la torre a la casa. Les obertures estan realitzades amb carreus de pedra, presentant les llindes de les finestres guardapols a dalt i als llindars hi tenen una espitllera.

Can Palauet  amb la torre de defensa, estan  protegides com a bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Mataró

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Dues cases emblemàtiques : Cal Guinard i Casa Joan Anglada de Viladecans

Cal Guinard  està situat en l’Avinguda de la Generalitat, 29 de Viladecans.

Es un edifici residencial d’estil Modernista construït per Agustí Planella Poletti, durant el període de1911-1929. També aquesta casa es coneix  com Cal Magret.

Casa de planta rectangular construïda amb pedra i maó i amb les façanes arrebossades. Consta de planta baixa, pis i terrat amb torre emmerletada. Destaca la simetria i l’alineació de les obertures. A la planta baixa, a la façana principal, hi ha dues portes que centren una finestra i al primer pis un balcó corregut amb barana de ferro forjat i tres sortides.

A la façana lateral hi ha quatre finestres distribuïdes simètricament, dues al primer pis i dues a la planta baixa; les de baix tenen fals guardapols (pintat), mentre que les del primer pis tenen l’arc en relleu. La barana del terrat es troba dividida en set trams tot formant una ondulació. Tots els arcs guardapols, tant de finestres com de portes, són esglaonats.

Fa anys que es una casa okupa, fet que es posa de manifest en les pintades que embruten les façanes i l’estat deplorable en general, tota una verdadera pena.

En el cas de La Casa Joan Anglada, està situat en l’Avinguda de la Generalitat, 51 de Viladecans.

Es un edifici residencial d’estil Modernista construït per Ezequiel Porcel Alabau, durant el període de1911-1929.

Es tracta d’una casa de planta baixa, pis i terrat interessant per la decoració de la façana. A la planta baixa hi ha la porta emmarcada per dues finestres, mentre que al primer pis hi ha una finestra emmarcada per dues portes de balcó. Totes les obertures són emmarcades per arcs guardapols: els de la planta baixa apuntats i els del pis mixtilini. La façana és coronada per un seguit d’arcs cecs d’intradós força ample sostingut per mènsules. El terrat és tancat per una barana de trams esglaonats.

Tant els arcs guardapols com els arcs cecs i el passamans esglaonat de la barana del terrat són fets amb maó vist pintat de color vermell. Al damunt mateix de la porta hi ha una estrella, dibuixada amb llistons de maó, que sembla contenir unes inicials inscrites.

La Casa Joan Anglada esta inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Viladecans, Relats en Català i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé