L’aqüeducte i la glorieta del pou de la Font de can Valls de Sant Celoni

Des de Can Valls d’Olzinelles, cal arribar-nos per una camí que es troba al sud-est i al final d’una filera de plàtans centenaris,

hi ha la Font i bassa, l’aqüeducte i un pou en forma de glorieta.

La bassa i safareig recull l’aigua provinent del sot de l’Aranyal,

que es canalitzada per medi  d’un petit i curiós aqüeducte de pedra.

El pou en forma de glorieta, tot rodó, tancat i tapat en la seva part superior, formada per una cúpula,

podem observar el que eren uns vitralls de color situat a dalt de tot.

El conjunt format  per la bassa, l’aqüeducte, la glorieta del pou i les fileres de plàtans fan que sigui un lloc molt característic de la vall d’Olzinelles en el municipi de Sant Celoni.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Torrents de La Roca del Vallès

Aquesta casa es troba a la mateixa plaça que s’obra davant de l’ajuntament, antics jardins de la casa, darrera de la glorieta amb el mateix nom, can Torrents.

És una obra de finals del segle XIX adscrita al corrent noucentista, tot i que el cognom Torrents apareix ja mencionat dins del municipi de la Roca en el fogatge de l’any 1553.

Forma part doncs, d’un seguit de cases de finals del segle XIX i principis del segle XX, de línies modernistes i noucentistes, adaptats al moviment d’estiueig i de segona residència sorgit a l’època.

 

 

Recull del Text : Diputació de Barcelona, Patrimoni Cultural

Fotografies : Ramon Solé

Cementiri Municipal de Mollet del Vallès

Cementiri Municipal  està dins de la configuració del Parc de la Plana Lledó, és un parc tranquil que combina camins de terra amb pistes asfaltades, aptes per a tothom.

Us passo informació detallada del Parc La Plana Lledó :

https://www.molletvalles.cat/continguts/la-ciutat/llocs-i-edificis-dinters/parcs-i-jardins/parc-de-la-plana-lled/

Per accedir tant al Parc com al Cementiri, l‘entrada principal és l’avinguda del Parc, 2 (parc de la Plana Lledó), on podem deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha just davant de l’entrada.

Des d’aquest punt podrem entrar al Parc i al Cementeri, llocs tant bonics a qualsevol estació de l’any, estan molt cuidats.

El primer que veiem és dos camins, que ens portarà fins a una glorieta o al cementiri.

També, tenim un seguit de camins de terra que s’entrecreuen amb les pistes asfaltades.

En el mur de l’entrada principal del cementiri,  veiem unes inscripcions, a l’esquerra l’any 1853

i a la dreta l’any1954.

No obstant, és un cementeri que no sembla pas que sigui antic, tot el contrari, molt ben cuidat, molt modern i silenci excepcional.

A la porta d’accés, i en semicírcol disposa d’uns seients per poder esperar la comitiva funerària.

Us passo altres imatges que estant escenificades al mur de l’entrada :

Durant els anys 2010 -11, és va procedir a ampliar el Cementiri, us passo una informació al respecta :

https://www.molletvalles.cat/continguts-es-es/actualitat-es-es/show/409

Cal dir que també hi ha una segona entrada alternativa per l’avinguda  Rivoli, 1.

 

Nota : No ofereixo fotografies internes del Cementiri,  per respecte als difunts.

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Cinema familiar Titan de Cornellà de Llobregat

L’edifici de l’antic Cinema  familiar Titan esta situat en el carrer  Rubió i Ors, 184 de  Cornellà de Llobregat.

És un edifici públic d’arquitectura noucentista i de referent classicista. Va ser un projecte de construcció impulsat per l’arquitecte Bienvenido Marin Espinosa, el qual també va portar a terme moltes transformacions urbanístiques a la ciutat de Cornellà.

L’element més característic de la seva estructura és el cos semicircular que forma el xamfrà, també té un porxo a l’entrada sobre unes columnes clàssiques i una glorieta superior, coronada per un esvelt pinacle cònic. L’interior de l’edifici constava de vestíbul, “Foyer”, teatre, amfiteatre, escenaris, serveis i bar. L’estil del cinema és noucentista amb alguns elements barrocs com els florons de pedra artificial de les baranes i les mènsules i les columnes clàssiques del primer pis. La coberta amb pinacle de la glorieta central, coberta amb pissarra, encara recorda el moviment modernista.

Fem un repas a la seva història :

  • Aquest va ser el primer cinema que es va obrir a Cornellà, amb data de inauguració l’any 1926. Durant els anys de la postguerra i el franquisme, l’edifici del Cinema Titan va convertir-se en la gran distracció de la societat del moment, la qual es trobava en situacions molt dures.
  • A partir de principis del seixanta del segle passat, amb noves sales per diferents barris, el Cinema Titan va patir un progressiva davallada, tancant les seves portes a finals dels anys seixanta.
  • L’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament de Cornellà, el qual va instal·lar en ell tot un seguit de sales polivalents i serveis públics. En l’actualitat es la seu de la Biblioteca Marta Mata.

El Cinema Titan esta inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornella de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El gran Parc urbà de Can Solei i Ca l’Arnús de Badalona

                               

El Parc de Can Solei i Ca l’Arnús és un parc situat al barri de Casagemes de Badalona. Està considerat avui dia el gran parc i  mes important de Badalona  i el veritable pulmó verd per la gent d’aquesta ciutat, tant per les seves mides com pel seu valor històric, paisatgístic, amb molta aigua i la seva riquesa vegetal i faunística; tant és així que forma part de la xarxa de parcs metropolitans.

En superfície aproximada de 10,8 ha, de les quals 3 pertanyen a Can Solei i 8 a Ca l’Arnús.

Limita al nord amb la C-31, a l’oest amb el carrer de la Seu d’Urgell, al sud amb el carrer de Sant Bru, i a l’est amb la riera de Canyadó, en aquests carrers hi ha accés al Parc.

Des de hom podem dirigir-nos a les diverses àrees dins del conjunt, a diferenciar entre els jardins històrics, amb tota una sèrie d’elements de gran interès;

la zona d’horts, actualment en  ús limitat;

basseta amb degotalls

l’esplanada superior, molt emprada per a celebrar-hi actes de caràcter popular.

on  trobarem una gran glorieta, finalment el passeig central, que comunica les dues finques i està flanquejat per plataners centenaris.

Cal destacar un gran Eucaliptus prop de Ca l’Arnús.

Can Solei fou expropiat paulatinament, entre el 1960 i 1970, i el 1977 finalment esdevingué públic. L’obertura de Can Solei es produeix el 1984,

i des d’aleshores s’han anat fent actuacions encaminades a consolidar les estructures existents i que mereixen ser conservades, millorar i consolidar les camins històrics, recuperar el circuit d’aigua i potenciar la vegetació.

Quant a Ca l’Arnús, la quarta generació de la família Arnús vengué part de la finca a la Corporació Metropolitana de Barcelona i una altra a una immobiliària.

Avui dia gairebé tota la finca és pública; la vella reivindicació “Ca l’Arnús, parc públic” és una realitat. Un dels grans reptes de l’Ajuntament de Badalona, fou comunicar definitivament entre Can Solei i Ca l’Arnús i que fora un verdader gran Parc.

Aquesta  unió definitiva va esdevenir una realitat el 2007, moment d’inauguració de Ca l’Arnús, quan l’Ajuntament de Badalona va fer efectiva la connexió simbòlica a través d’una porta que unia els dos espais.

Actualment la comunicació està molt més garantida a través de l’eix vertebrador del parc, que circula paral·lel al carrer de Sant Bru, unint la riera de Canyadó amb el carrer de la Seu d’Urgell, a més de diverses camins, des de l’obert pel costat de la torre de guaita, als annexes al jardí dels còculs de la part de Can Solei.

Prop de la torre Arnús hi el jardí dels còculs. En un dels seus parterres propers hi ha un bust d’Evarist Arnús, però l’element més remarcable d’aquesta zona és la torre del Rellotge, datada de 1883.

A dins s’hi troba una estació meteorològica que féu construir Evarist Arnús, dotada d’un calendari perpetu i de tots els instruments de mesura (termòmetre, pluviòmetre, higròmetre, etc.) de la prestigiosa marca Ferrer, Collin i Cia. Està folrada en fusta per la part exterior.

Ha estat restaurat en els darrers anys.

El jardí dels còculs hi ha el camí dels xiprers, que inicia el seu recorregut al límit superior de la finca, on hi ha la font de Sant Antoni i el mirador del llac.

És el camí central que connecta les distintes parts del jardí de Ca l’Arnús.

Passada la bassa, a mà esquerra, hi ha la torre de l’Aigua.

Construïda al voltant de 1887, està feta en maó vist, peces de pedra calcària i el dipòsit de ferro, la seva funció era emmagatzemar i distribuir aigua del pou.  Encara avui en dia, va bombejant aigua.

El llac és un dels elements més característics del parc.

L’embolcalla una gran massa de vegetació rica i diversa: palmeres, arbres de l’amor i mimoses, enmig del llac hi el Còcul Gros de Ca l’Arnús, el més robust i corpulent dels que hi ha al parc.

Alimentat antigament per una mina, avui perduda, la seva forma recorda a un vuit aplatat, sent-ne dues illes els buits.

Compta amb tot un sistema de ponts i camins, que crea una sensació de trobar-se en un lloc amagat i impenetrable.

Amb el llac, l’altre element singular és el castell, d’estil neogòtic, amb merlets al cim, festejadors a les finestres

pont llevadís i embarcador, s’aixeca sobre les aigües i dóna un aire més romàntic al jardí.

L’element final de Ca l’Arnús és la casa nova, construïda a mitjans del segle XX al costat del llac,

Des d’aquest Llac, l’aigua sobrant anava pel costat dret del camí dels xipresos per una canal fins l’altra costat de la finca de Can l’Amús

Hi han dos zones clares d’espais destinats els infants, una en cada una de les finques.

La de Can Solei situada a un nivell superior a la casa és la mes tradicional en jocs i sota dels grans Pins, hi han taules i bancs de fusta per fer algun àpat.

La segona esta situada per sota de la casa de Can l’Amús,  es mes d’aventura per els nens

A un costa on podem entrar al jardí romàntic, troben una antiga torra.

I a un petit nivell superior la remodelada bassa utilitzada pel rec quan havien els conreus propers.

Us recomano una llarga i pausada visita a tot el conjunt d’aquest gran Parc de Badalona.

 

Recopilació de dades, text i fotografies : Ramon Solé