Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa de Mataró

La Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa, està en el carrer Cooperativa, 25 de Mataró.

Us passo detall de la seva historia :

  • La societat cooperativa “La Obrera Matarense” fou fundada l’any 1864.
  • S’instal•là el 1869 en una antiga fàbrica de Gràcia.
  • El 1875 es traslladà al seu terreny propi de Mataró, on el 1874 ja s’havia iniciat la construcció.
  • Gaudí, començà a treballar en aquest projecte després d’aconseguir el títol d’arquitecte el 15 de març de 1878 i continuà fins a 1885, però segons consta als plànols de Gaudí la seva activitat es divideix en dues etapes: la primera el 1878 i la segona el 1883.
  • El projecte, a més de dissenyar les naus incloïa tota una sèrie d’equipaments per al lleure dels obres i de les seves famílies; així doncs una escola, un gimnàs, habitatges, biblioteca, etc.
  • Abandonada i adquirida pel municipi a finals del segle XX, es va iniciar la seva restauració per tornar-li l’aspecte original.
  • La restauració, amb el nom de Nau Gaudí fou inaugurada el 26 de setembre de 2008.
  • Acull un centre d’informació i orientació professional per a joves menors de 25 anys.
  • Des de novembre de 2010 és la seu provisional del Museu d’Art Contemporani de Catalunya amb el fons de la col-lecció de Lluís Bassat.
  • El dia 23 de novembre de 2013 s’hi signà la “Declaració de Mataró”, un manifest per a la protecció del llegat de l’arquitecte Antoni Gaudí que van signar els propietaris de gran part de la seva obra arquitectònica. La voluntat d’aquest manifest és la protecció, preservació, estudi i divulgació de manera conjunta i coordinada de tot el legat de l’arquitecte.

És una nau de fabricació i uns lavabos que es troben a l’antiga “Obrera Mataronense”, avui anomenada Ca l’Asensio.

Aquests dos recintes són considerats monument nacional i el seu valor radica a la utilització per primer cop dels arcs parabòlics muntats amb perns, dissenyats per Philibert de l’Orme.

Aquesta serà una de les tècniques que dóna més caràcter a tota l’obra arquitectònica de Gaudí de finals del segle XIX i principis del XX.

Les voltes parabòliques de la nau de blanqueig de la Cooperativa Mataronense, són de les primeres utilitzades en molts anys, i molts estudiosos de l’art li atribueixen uns orígens més remots que els arcs i voltes gòtiques. La volta parabòlica permeté a Gaudí deformar i canviar era marcadament innovador i amb moltes més possibilitats creatives.

Del projecte inicial només en resten una nau industrial, amb unes encavallades de fusta que formen arcs parabòlics,  la xemeneia i uns sanitaris.

La Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa es va construir per servir com a nau de blanqueig de la fàbrica de filatura.

La Nau Gaudí de la Cooperativa Obrera Mataronesa és una obra del municipi de Mataró declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de Mataró, Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Batlló de Barcelona

La Casa Batlló està situada al Passeig de Gràcia, 43 de Barcelona.

Es pensa que en aquest punt hi havia existit anteriorment una masia perquè al soterrani es va trobar una cova feta servir com a fresquera i que Gaudí va voler conservar en la gran remodelació que va portar a terme durant 1904 a 1907.

La Casa Batlló és el resultat de la reforma total d’una antiga casa convencional construïda per encàrrec de Lluís Sala Sánchez l’any 1875 per l’arquitecte Emili Sala i Cortés, el mateix que va construir la casa d’Emília Adrià, just al costat, a la cantonada amb el carrer d’Aragó i que, amb modificacions, encara es conserva.

De fet, era un edifici sense característiques especials dins de l’eclecticisme tradicional de finals del segle XIX.

L’any 1900 la finca va ser adquirida per Josep Batlló i Casanovas, un empresari tèxtil vinculat amb la família Godó per matrimoni.

El projecte de reforma va ser encarregat per Josep Batlló i la seva esposa Amàlia Godó Belaunzarán, que varen presentar la sol•licitud de llicència el 7 de novembre de 1904.

L’encàrrec inicial era enderrocar l’edifici i fer-ne un de nou; tanmateix, Gaudí va convèncer Batlló de mantenir-lo i fer una transformació reformant només la façana.

Finalment la intervenció, però, va anar força més enllà, ja que va suposar una important reorganització dels espais, amb més ventilació i il·luminació natural, dos pisos afegits i la remodelació de les golfes i el terrat.

Aquesta transformació va fer passar dels 21 metres d’alçada i 3.100 m² a l’ocupació actual amb un total de 4.300 m² amb 450 m² de superfície per planta, una alçada de 32 metres i 14,5 metres d’amplada.

La seva part més coneguda és la façana, considerada una de les més creatives i originals treballs de l’arquitecte; combina la pedra, el ferro forjat, el trencadís de vidre i la ceràmica policromada.

Gaudí va comptar per a la seva construcció amb la col·laboració dels arquitectes Josep Maria Jujol i Joan Rubió i Bellver per la realització de la façana, amb els artesans de la forja els Germans Badia, els fusters Casas i Bardés, el ceramista Sebastià Ribó i Josep Pelegrí realitzador dels vitralls.

L’edifici està obert al públic i cada any rep mes 600.000 visites.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Batll%C3%B3

casa Batlló en reconstrucció

O també, per conèixer la seva historia,  directament a Casa Batlló, que us passo l’enllaç :

https://www.casabatllo.es/ca/antoni-gaudi/casa-batllo/historia/

Faig una reflexió: molta gent que ve a visitar Barcelona i molts altres llocs de Catalunya, un dels punts que tenen marcat com a molt destacada la seva visita es la casa Batlló…, espero que els Catalans hagueu anat alguna vegada a visitar-ho per dintre del edifici… !

 

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc Gaudí d’Alella

cartell en la casa que va acollir a l’arquitecta Gaudí

Alella, va acollir a l’arquitecta Gaudí durant 10 temporades d’estiu, en la dècada de 1880.

El Parc Gaudí, no és massa gran, està a prop de la casa de les  Quatre Torres, en el carrer d’Eduard Serra i Güell amb carrer de Santa Eulàlia a Alella.

El vincle d’Alella amb Gaudí es refermà l’any 2002, en què es va celebrar el 150è aniversari del seu naixement amb diversos actes, entre ells, la inauguració del Parc Gaudí.

El Parc va ser dissenyat per l’arquitecte local Sr. Ribas, es un espai de descans i oci per a totes les edats.

Es va instal·lar  l’escultura  dedicada a Gaudí,  que va ser inaugurada el any 1965,i que estava situada darrera de la Iglesia Parroquial de Sant Feliu.

Durant l’any 2016, el Parc Gaudí , es van fer obres de millora, es va canviar el terra per un material més tou i es va col·locar una tanca de fusta perimetral a la zona destinada als jocs infantils, per tal de fer-la més segura i evitar que els infants es facin mal si cauen.  El parc també, es va repintar i s’hi va plantar nova vegetació.

 

Dades recollides de l’Ajuntament d’Alella

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Muntaner de Dalt en el Park Güell a Barcelona

Can Muntaner de Dalt és l’antiga masia, coneguda com a Casa Larrard, que Eusebi Güell va comprar per a la seva família.

Va ser rehabilitada per Gaudí, amb l’afegit d‘un porxo nou, un arc d’accés a la capella i un hivernacle.

A l’interior es van col·locar teles neoclàssiques de Francesc Pla amb figures d’Apol·lo, Mercuri i altres déus grecs, seguint la simbologia maçònica.

Després de la mort del comte Güell, l’arquitecte Josep Godany va ampliar la masia i es va convertir en una escola. Inaugurada durant l‘Exposició Universal del 1929, avui en dia continua acollint infants sota el nom d’Escola Baldiri Reixach.

Baldiri Reixac, va ser un pedagog empordanès nascut l’any 1703 i un dels primers difusors a Catalunya de nous sistemes pedagògics.

Podeu consultar informació de l’Escola Baldiri i Reixac  a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_Baldiri_Reixac

Les Columnes

 

Recull de Dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Historia del Temple Expiatori de la Sagrada Família – 2ª Part #

Ahir vàrem deixar el recorregut de l’Historia del Temple Expiatori de la Sagrada Família, el 12 de juny de 1926, quan l’Antoni Gaudi va ser enterrat en la capella del Carme de la cripta del Temple de la Sagrada Família.

Avui en la segona part, comença una nova era en la construcció d’aquest Temple, fins fer-nos arribar en temps mes moderns i com ha crescut aquesta gran obra no finalitzada…! :

  • Al morir Gaudí, assumeix la direcció de les obres el seu pròxim col·laborador, Domènec Sugrañes, fins 1938
  • En 1930 es finalitza els campanars de la fatxada del Naixement .
  • En 1933 queden finalitzats el portal de la fe i el xiprés central.
  • Durant el Juliol de l’any 1936 i per causa de la Guerra Civil Española, uns revolucionaris incendiant la cripta, cremen les Escoles Provisionals de la Sagrada Família i destrueixen el obrador. Es va perdre plànols, dibuixos , fotografies maquetes de l’obra i projecte de Gaudi
  • Després de la Guerra Civil Española, se reinicia la construcció i entre 1939 y 1940, gràcies el arquitecte Francesc de Paula Quintana Vidal, col·laborador de Gaudí des de 1919, que fa restaurar la cripta i les maquetes danyades, que permetran continuar la construcció segons la idea original de Gaudí.
  • En 1952 , va ser un any important, te lloc en Barcelona el XXXV Congres Eucarístic Internacional, per aquest motiu és celebren varis actes en el temple.
  • També en el mateix any es construeix l’escalinata del Naixement y se procedí per primera vegada a la il·luminació de la fatxada.
  • En 1954 se inicien els ciments per a construir la fatxada de la Passió.
  • L’Any 1955, es porta a terme la primera col·lecta per a recollir fondos per sufragar les obres a realitzar.
  • El 19 de març de 1958, festivitat de San José, se instal·la el conjunto escultòric que representa a la Sagrada Família, realitzat per Jaume Busquets, en la fatxada del Naixement.
  • Des de 1978 i fins 1986 , es porta a terme : els ciments de la nau i el creuer, amb l’aïrament de les columnes, les bóvedes i les fatxades de la nau principal i els transceptors.
  • Des de 1986, el escultor Josep Maria Subirachs es fa càrrec de portar a terme de la obra escultòrica de la fatxada de la Passió, amb un estil molt personal estilo personal durant vint anys.
  • Des de el any 2000 fins l’actualitat es porta a terme un gran impuls en la construcció i acabament de diverses parts
  • Com : El finestral central de la fatxada de la Passió i  es posa un vitrall dedicat a la Resurrecció, obre de Joan Vila-Grau.
  • El 2002, es celebra l’any Gaudi amb nombrosos actes, en 2006 es construeix el cor de la fatxada de la Gloria segons els models de Gaudí.
  • 2010 les bovedes de creuer l’àbsida, la torre del cimbori central dedicada a la Verge María. La torre central estarà rodejada per altres quatre torres, dedicades als evangelistes.
  • I fins a 2017, una infinitats mes de treballs realitzats.

Sols cal dir dues coses per finalitzar, que “ mils de mils… de persones de tot el Mon”, han visitat el Temple Expiatori de la Sagrada Família, en tota la seva Historia.

I per últim, ens preguntem… :

 “ Veurem algun dia finalitzat completament aquest Temple ?…”

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé