Sant Pere de Marfà de Castellcir

Com a cada diumenge us presento dos articles

Sant Pere de Marfà, és situada al costat nord-est de la important masia de Marfà, en el terme de Castellcir, que ahir us vaig fer un article.

Us passo la seva història

  • El nucli original dels segles X-XI ha desaparegut totalment.
  • Aquesta església apareix ja a la relació feta amb motiu de l’acta de consagració de l’església parroquial de Moià de l’any 939.
  • Gaudia de plena autonomia al segle XI.
  • Consta el titular de la seva església des del 985, i
  • Abunden les seves notícies en els documents de Sant Benet de Bages a partir de l’any 1077.
  • Fou refeta al segle XVIII.
  • Actualment, sense culte, es guarden les seves imatges a l’església parroquial de Moià.

Es tracta d’una petita església d’una sola nau sense absis exempt, amb entrada lateral a la banda de ponent. Estructura del segle XVIII amb campanar de planta quadrada i coronament piramidal.

El portal d’accés presenta una magnífica decoració de pedra. Emmarcada entre dos pilastres, la decoració de l’arc és feta de garlandes, flors, fulles i angelets. L’absis de la capella és pla. El parament és d’obra emblanquinada.

Entrada recinte

Us passo informació d’aquest lloc i d’una llegenda :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/08/el-secret-de-marf.html

Sant Pere de Marfà està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé / arxiu Rasola

El Progrés de Martorell

Cal destacar dues èpoques importants per  L’Entitat el Progrés :

  • L’any 1906, coincidint amb l’apogeu de les societats recreatives durant el primer quart de segle.
  • El 15 d’agost de 1931 s’inaugurà la Sala Teatre, amb l’actuació del gran tenor Hipòlit Lázaro que interpreta l’opera “Aida”.

El cafè del Progrés, inaugurat el 1929, va ser projectat per Josep Ros i Ros dins les línies clàssiques del noucentisme, les quals promovien el retorn als valors de l’arquitectura clàssica d’inspiració italiana.

La façana principal situada al carrer Mur i la posterior tenen el coronament curvilini i tres portals semicirculars separats per pilastres decoratives estriades amb capitells jònics

.

Al centre hi ha un gran oval amb el nom El Progrés envoltat d’una decoració de garlandes. A les façanes laterals, un seguit d’arcs s’enllacen emmarcant les finestres.

A la planta baixa, llotges de fusta ventrudes amb motllures el·líptiques decorades envolten la pista de ball.

A les quatre columnes de l’entrada, el capitell te forma de petits caps amb barrets frigis, així com la part superior de la boca de l’escenari coronada per un gran cap amb gorro frigi envoltat de garlandes, al•legòrics a la República proclamada el 14 d’abril d’aquell mateix any.

El conjunt compta també, amb una pista de ball d’estiu i a la part posterior d’uns jardins de gran bellesa sent la part superior d’aquest jardí de d’estil anglès i la inferior, de barroc versallesc.

Us passo mes dades de El Progrés de Martorell :

http://www.bibliotecaspublicas.es/martorell/imagenes/contenido_13860.pdf

 

 

Recull de dades gràcies a l’ Ajuntament de Martorell i El Progres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Can Bassa de Vilassar de Mar

La casa Bassa, està situada en el carrer de Sant Pau, 3-4 de Vilassar de Mar.

És dels edificis més característic  i destacat del passeig de Vilassar, va ser obra de l’arquitecte Eduard Ferrés i Puig en l’any 1899, data que figura sobre la llinda de la porta d’entrada principal.

El projecte de reforma fou encarregat per Pere Sitges Bassa que va néixer a Vilassar de Mar el 1852 en el si d’una família humil. Els Bassa eren sagristans i campaners i vivien al carrer del Carme. Pere Sitges es va embarcar cap a Montevideo i un cop allà exercí de barber fins que va conèixer Aurèlia Pasqual i Miquel filla del propietari d’un servei de llanxes de salvament. Gràcies a la fortuna dels sogres pogué endegar diversos negocis.

Can Bassa, és una construcció de soterrani, planta baixa, golfes i terrat amb una torre quadrada que queda a la part central de la façana. Es caracteritza per la gran profusió d’elements escultòrics de tipus ornamental que coronen les obertures , com trencaaigües amb escuts, florons, garlandes, figures humanes; impostes i capitells amb elements florals i animals; gàrgoles animals als angles de la torre. S’accedeix a la planta principal a través d’una escala de dos trams amb les baranes esculpides.

La façana està esgrafiada. Hi ha un jardí a la part anterior de la casa, tancat amb un reixat de ferro també treballat amb elements florals.

Can Bassa és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Vilassar de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé