Els Bellvís de la Torrassa

Avui us presento tres articles

El Castell de Bellvís a la Torrassa de l’Hospitalet, actualment en restauració.

Què en sabem dels Bellvís de la Torrassa de l’Hospitalet?

Al primer volum de la trilogia d’en Jaume Codina: Els pagesos de Provençana[1] trobem el cognom de Bellvís citat al segle XII.

Al 1188 Codina menciona a Guillem Bellvís (p. 53) explicant que segurament la família Bellvís, propietària del castell, només residia aquí a temporades ja que devien tenir altres possessions. També ens fa notar que és l’època en que molts topònims de la zona es converteixen en cognoms com: Provençana, Sants, Espodoia, Bellsolà, Banyols o Granera. No hem trobat el document de 1188 que parli d’aquest Guillem Bellvís pel que no podem dir res més.

Al 1194 trobem a Pere de Bellvís als límits d’una venda de dos peces de terra i vinya que fa Guilleuma vídua de Ramon de Palou a Joan de Ferses “i els seus” a Bederrida (nom provençal de les Corts) per 231 sous de diners[2]. Codina subtitula el capítol dedicat al segle XII com “el temps dels hospitalers”, amb raó, doncs trobem vàries ordres religiós-militars actuant a la zona, com la del Sant Sepulcre i la mateixa Canonja, veïns del Pere de Bellvís a la zona de l’actual centre de l’Hospitalet on s’estableix el primitiu Hospital de la ciutat.

En 1197 el prior de la comunitat agustina de Sant Pere de Cercada[3] de Santa Coloma de Farnés, permuta amb els esposos Pere de Bellvís i Ermessenda i amb Bernat de Bellpàs i Arnau de Banyoles un camp situat a Sant Boi de Llobregat, a Llanera, per una propietat que aquests tenen a Gallecs (Vallés).

Aquests propietaris que tenen possessions a diferents llocs no ens són estranys, des del segle X anem veient nombrosos exemples. El que fa molt possible que sigui la mateixa persona és que Bernat de Bellvís (probablement el fill) ven en 1234 a Berenguer de Roca dues feixes de terra contigües que tenen per ell Ramon de Farigola i Bernat Baró a Sant Boi de Llobregat[4].

En 1236 Berenguer Andreu ven a un canonge, per 343 morabatins, un alou que limita amb el de Bernat de Bellvís i d’altres personatges com Arnau de Pallejà, Bernat Romeu (de l’altar de Sant Joan de l’església de Provençana), Guillem de Guardiola (del lloc dit Llacuna), Pere Roig i, entre d’altres noms de senyors, el de Berenguera de Mas (filla de Guillem de Mas, difunt) al Pla i a la Vall de Quart (Torrent Gornal) i a Bederrida. Finalment, tornem a trobar a Bernat de Bellvís en 1264 en el límits de la venda que fa Guilleuma, filla de Llorenç de Provençana d’una casa i hort in villa provinciane que tenia pel monestir de Sant Pere de les Puel·les pel preu míser de 20 sous[5].

Al segle XII, els noms de dones soles, actuant amb el seu nom propi, ja no existeixen, només se les anomena com “filla de”, “mare de”, “vídua de”, i les Deovotes, que tenien una vida religiosa no-reglada, ja estan totes als monestirs i sotmeses al claustre, inclòs contra la seva voluntat. Cal fer menció, en aquest sentit i donada la proximitat de les dates i l’àrea d’influència que en 1252 el papa emet una butlla donant suport al arquebisbe de Tarragona i a l’abat de Poblet davant les queixes sobre el monestir de Sant Pere de les Puel·les i l’abat del Temple que no volen donar-li los delmes i primícies que li pertanyen, no volen assistir al sínode i refusen prestar-li obediència fallant a moltes altres disposicions canòniques. El Papa els insta a que ho arreglin i, si no fan cas, els imposi penes canòniques. Les croades comencen perseguint els mateixos catòlics que no obeeixen al poder més gran. Les monges van haver d’acceptar, alguns dels cavallers del Temple moririen cremats poc després.

Els Bellvís semblen ser senyors feudals que, fidels a una institució religiosa, establien “els seus” que es deurien fer càrrec de les seves propietats, una de les quals devia ser el nostre castell de Bellvís a la Torrassa[6]. Uns noms que trobem com a col·laterals en les transaccions econòmiques de la zona, els noms d’una nissaga que devia ser una més de les que sobrevivien guanyant-se la vida amb els camps de conreu i el de les batalles, sotmetent i sent sotmesos.

Per acabar volem fer menció que hem trobat un altre Pere Bellvís, potser l’avi, com a propietari del Monestir dels Àngels a Avinganya (Lleida), al 1149, un castell que havia recuperat als sarraïns, de fet el nom d’Avinganya té aquest origen. Pere Bellvís va ser presoner i, en ser alliberat, dóna aquest castell a Joan de Mata, un frare provençal que fundà aquí el primer convent de l’ordre dels trinitaris en 1201. En 1250 es converteix en monestir femení.

El castell d’Avinganya (Lleida) que va ser propietat d’en Pere Bellvís. Foto: viquipèdia.

Aquesta història ens fa pensar que els nostres Bellvís no estaven tant de part del poder estructural com d’aquest altre més col·lateral. Potser amb raó la Torrassa serà, al segle XX, seu de fugitius i anarquistes.

A Ramon Solé que, amb la seva entrada sobre els monestirs i santuaris dels àngels, m’ha fet acabar de donar forma a un article que tenia aturat.

Als veïns de la Torrassa i als que unim forces per recuperar el patrimoni històric, cultural i natural de la ciutat de l’Hospitalet, tant castigat.

 

Text : Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, L’H, juny, 2020

Viatjant apassionadament en aquest nou món de les connexions.

————————————————————————————-

[1] Codina, Jaume (1987). Els Pagesos de Provençana (984-1807). Societat i economia a l’Hospitalet pre-industrial. Vol. I. Publicacions de la Abadia de Montserrat.

[2] Mas, Josep (1909-1914). Notes històriques del bisbat de Barcelona. Rúbrica dels Libri Antiquitatum de la seu de Barcelona (vol. XII, n. 2238).

[3] Sobre St. Pere de Cercada: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_Cercada

[4] Baucells i Reig, Josep (1984) El baix Llobregat i la Pia Almoina de la Seu de Barcelona: inventari de pergamins. Generalitat de Catalunya. (p. 72 i 73, n. 63, 67 i 68)

[5] Codina, oc, p. 89 i 105

[6] Sobre la restauració del castell de Bellvís: https://www.elperiodico.com/es/hospitalet/20190501/castillo-bellvis-torrassa-medieval-hospitalet-7432027

Monestir d’Avinganya: https://www.monestirs.cat/monst/segria/si29avin.htm

La Torre de Malla de Parets del Vallès

La Torre Malla o d’en Malla, és situada en el terme de Parets del Vallès, es una masia fortificada, correspon a l’època gòtica i esta documentada des del 904.

No obstant, anteriorment podria haver sigut una vil·la romana anomenada Villa Alzar, que defensava l’encreuament de la Via Augusta que anava a Martorell amb la via romana de Barcelona a Vic, passant per Caldes de Montbui, amb la possibilitat que l’actual Torre Malla s’hagués edificat sobre de les restes romanes o molt a prop d’elles. La seva funció principal era la defensa del camí i dels vianants i  l’explotació agrícola, des de les hores ha passant de propietari en propietari fins el dia d’avui.

Cal destacar d’aquest edifici, que es de planta quadrangular, amb dos torres de defensa, una en cada costat i avançades del habitatge, dos portals dovellats, una finestra gòtica biforada.

Disposa en una de les torres d’un rellotge de sol que podeu llegir :

“ SENSE SOL I SENSE FE – LA VIDA NO ES RES”

En el cos central de l’edifici, hi ha un medalló amb unes imatges que ens evoquen als àngels foragitant Adam i Eva en el paradís.

Havia sigut un destacable restaurant, per ho, amb el temps els propietaris s’ha decantat per un centre d’explotació agrícola important, sobre tot d’hort de verdures selectes i una important extensió de terres conreades amb cereals; en el l’any 1995 es va incorporat el calçot, convertint-se així, en un dels primers productors del Vallès.

En el camí que ve de Parets del Vallès i abans d’arribar a La Torre Malla, a ma dreta i ven visible trobem la Font i el seu Safareig, conserva dos rentadors units, un d’ells amb quatre separacions i és de punt rodó l’altra rectangular; l’aigua prové d’una mina que hi circula subterràniament, d’allí va a parar a la Font i al Safareig; actualment s’utilitza per regar les terres, esta tot bastant ven arranjat.

Sens dubte, és l’espai natural més important de Parets, dins l’àmbit de Gallecs, per anar-hi, us teniu de dirigir des de Parets del Vallès al carrer de la Llibertat, una vegada allà, continuar aquest carrer fins que s’acaba, agafeu el camí de terra que queda a la dreta i el segon trencant a l’esquerra, travesseu la riera que en general està seca i en poca estona estareu a La Torre Malla o d’en Malla.

rellotge de sol

 

Text i Fotografies : Ramon Solé