Masia de can Trabal de l’Hospitalet de Llobregat

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es a-1.png

La masia de can Trabal està situada Camí de la Cadena, 1 de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

És una masia basilical de tres cossos, el central més alt que els laterals. Té teulada a una vessant en els cossos laterals i a dues en el cos central, amb el carener paral·lel a la façana.

La masia, a la part central, consta de planta baixa, pis noble i golfes, i els laterals tenen planta baixa i pis.

Gaspar Coll i Rosell 1986 /Generalitat de Catalunya

La porta principal és adovellada i les finestres tenen els muntants i llindes de pedra ben escairada. Les golfes tenen una galeria amb quatre arcs de mig punt.

Al nivell del pis noble hi ha un rellotge de sol amb la data “1769” inscrita. L’interior de la planta es conserva bàsicament com d’origen, ressaltant l’embigat de fusta.

Correspon a la darrera zona agrícola que queda a l’Hospitalet de Llobregat.

Can Trabal és una masia protegida com a bé cultural d’interès local del municipi de l’Hospitalet de Llobregat.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Mas el Serrat o Serrat de Baix de Sant Joan les Fonts

Avui us presento dos articles

El mas el Serrat o Serrat de Baix està situat en el Pla de Bianya de Sant Joan les Fonts.

Olga Sacrest i Roca-  fotografia dels anys 80 del segle XX – Generalitat de Catalunya

Us passo dades de la seva historia :

  • En el segle XVIII els propietaris d’aquest mas ho eren també de del mas Ribota, del domini directe de Santa Maria de Besalú.
  • Posseia també algunes peces de terra en franc alou o domini directe entre els masos Claper i Marunys.
  • Consta que d’aquestes terres alodials Berenguera del Serrat i els seus fills, Ramon i Joan, en varen vendre tres migeres a Bernat Fabra el 7 de gener del 1217.
  • L’any 1265 consta com hereu de la senyora Berenguera, el seu fill primogènit Ramon.
  • Fins el segle XVIII no es troben documentalment més hereus d’aquest mas.
  • Bartomeu, casat amb Agna Maria Sitjar és documentat l’any 1746.
  • Fins arribar a Miquel del Serrat, documentat l’any 1855.

Casal de planta rectangular i teulat a dues aigües amb les vessants vers les façanes laterals.

Va ser bastit amb pedra volcànica i carreus poc escairats llevat dels cantoners; actualment les façanes estan emblanquinades.

Disposa de baixos, dos pisos i golfes; les obertures es troben repartides asimètricament per les façanes.

Cal destacar la galeria porxada que es va afegir posteriorment a la construcció del mas (és del segle XIX); té cinc arcs a la façana de migdia, vuit a la de llevant i dos a la façana de tramuntana; (actualment alguns tapiats) són arcs apuntats, sostinguts per pilars de base rectangular.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Generalitat de Catalunya

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Casa Roviralta de Barcelona

Casa Roviralta  esta situada en l’Avinguda del  Tibidabo, 31, amb carrer de Teodor Roviralta, 8-10 i carrer de Roman Macaya, 1-5 al barri Sant Gervasi – la Bonanova de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • La casa Roviralta, també coneguda com el Frare Blanc, és un edifici modernista, obra de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver,
  • Originàriament era una masia que durant anys va ser ocupada pels frares dominics, motiu pel qual també es coneix com a “Frares Blancs”.
  • Al 1903 la casa va ser adquirida per Teodor Roviralta, i Joan Rubió i Bellvere va ser l’encarregat de portar a terme la reforma de la casa, que va durar fins al 1913.
  • L’any 1914 va guanyar el primer premi del Concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona.
  • Actualment és la seu d’un restaurant; tot i que els espais han perdut la seva funció original i avui funcionen como a menjadors, encara conserven els seus elements més destacats com la fusteria i les xemeneies.

L’edifici forma part del nucli inicial de cases que des de 1899 van anar construint-se en la nova urbanització de la ciutat-jardí del Tibidabo promoguda per Salvador Andreu i la Societat Anònima el Tibidabo.

La casa Roviralta, també coneguda com el Frare Blanc, és un edifici modernista, obra de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, situat al número 31 de l’avinguda del Tibidabo, al barri Sant Gervasi – la Bonanova de Barcelona. Prèviament la casa era una masia on s’havia establert una comunitat de frares dominics, d’on li ve el seu nom popular del Frare Blanc.

El 1903 va ésser adquirida per l’indià Teodor Roviralta, que va encarregar a Rubió i Bellver convertir-la en una torre residencial.

Primer premi del Concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona.

La restauració va durar deu anys, fins al 1913. Hom va conservar l’estructura original de la masia però en va canviar totalment l’aspecte exterior: les finestres i portes, així com la façana, van rebre un aspecte molt del gust modernista, i se li va afegir una tribuna, una galeria, les golfes i una capella. El contrast entre el blanc de les parets i el maó i la ceràmica de les obertures li dóna un aire molt harmoniós i personal.

Actualment és la seu d’un restaurant, la qual cosa permet visitar-ne l’interior, on predomina la decoració en consonància amb els elements modernistes que també s’observen a l’exterior.

La Casa Roviralta és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Borrell de Sant Cugat del Vallès

La Masia de Can Borrell esta situat en el camí de Sant Medir, prop ctra. Cerdanyola-Valldaura, en el km 3, del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

En l’interior de la masia, figura la data de 1783 en una porta. Però es creu que hi hagué una casa en el mateix lloc, en segle XIII.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

La seva situació al final de la vall de Gausac pot venir del fet que en trobar-se a l’antic camí de Sant Cugat a Barcelona fos utilitzada com a posada.

Camí molt freqüentat, per anar al Monestir de Sant Cugat, i actualment per fer ruta d’excursionistes , BTT, a cavall.

És una masia de planta rectangular amb teulat a dues vessants i estructura formada per planta baixa, pis i golfes.

La seva estructura és molt simple, cal destacar una característica molt freqüent en les masies d’aquesta zona que és la d’obrir una petita galeria a la part destinada a les golfes. Simetria longitudinal de la porta d’entrada, la finestra central i les golfes.

La Masia de Can Borrell, des de fa dècades és un important Restaurant, amb bona cuina , acollidor i amb gent amable

.

La Masia de can Borrell és un edifici del municipi de Sant Cugat del Vallès  que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Generalitat de Catalunya i Can Borrell

Adaptació al Text i Fotografies  : Ramon Solé, arxiu Rasola i varis col·laboradors

Can Coll de Vilassar de Dalt

Vilassar de dalt te moltes cases antigues, avui voldria destacar la de Can Coll, que esta situada en la cantonada del carrer Sant Antoni amb el carrer Sant Genís de Vilassar de Dalt. Va ser construïda en el segle  XVII – XVIII i reformada en XIX.

Es tracta d’una casa formada per quatre cossos adossats de diferents alçades. Les seves façanes no estan a la mateixa línia però formen un conjunt unitari. Els tres cossos principals estan coberts amb teulades de dos vessants i carener paral·lel a la façana; el cos lateral dret, té baixos, galeria porxada amb arcs de mig punt, i un sol vessant.

Malgrat la construccions dels cossos no són coetànies, presenten un caràcter bastant homogeni: totes les finestres tenen fets la llinda, els brancals i els ampits amb carreus de pedra, igual que els angles de l’edifici.

Conserva el portal rodó adovellat. Tot el conjunt està arrebossat i esgrafiat, amb sanefes sota la cornisa i resseguint la línia dels carreus.

Al mur exterior que dóna al carrer hi ha una tribuna o galeria amb arcs de mig punt de factura posterior i quatre arquets a les golfes.

Can Coll està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipedia i IPA. de Catalunya

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Harmonia de l’Hospitalet de Llobregat

L’Harmonia està situada en la Plaça de Josep Bordonau, 6. L’Hospitalet de Llobregat.

L’Harmonia és un gran casal de planta quadrangular amb teulada a quatre vessants.

Us passo la seva història :

  • L’edifici anomenat l’Harmonia, al barri del Centre de l’Hospitalet, pertanyia a l’heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI, al costat de la qual, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l’hospital de la Torre Blanca dins de la parròquia de Provençana.
  • Aquesta heretat, des del segle XIV, era dels Oliver, una de les famílies tradicionals més importants de l’Hospitalet.
  • Al seu voltant de l’hospital es formà un petit nucli que el segle XV s’anomenava la Pobla de l’Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria l’Hospitalet.
  • De fet, l’edifici anomenat l’Harmonia es va construir el 1595, possiblement en el lloc on havia estat la Torre Blanca.
  • Aquest nom li ve donat perquè des del 1866 fins als anys 30 del segle XX, va aixoplugar una societat anomenada així.

La façana principal  de L’Harmonia, marca la jerarquia de les tres plantes a l’interior, pròpia de les cases senyorials renaixentistes.

A la planta baixa s’obre una gran porta d’arc de mig punt adovellat, al centre, i una finestra quadrangular per banda.  I al primer pis, seguint l’eix de les obertures de la planta baixa, hi ha tres finestres; la del centre és doble i té decoració escultòrica a la llinda.

Totes aquestes obertures estan emmarcades per un grans carreus de pedra. a les golfes hi ha una galeria de petita arcs de mig punt, fets de maó i amb el contorn motllurat. El parament de l’edifici és de carreus petits, mal tallats, excepte els angles que són carreus de grans dimensions.

L’Harmonia , és l’espai d’Arts del Museu de l’Hospitalet, i cal destacar del seu contingut :

  • Retaules renaixentistes i barrocs.
  • Així com restes arquitectòniques i escultòriques de l’antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Mérida.

L’Harmonia és un casal renaixentista de l’Hospitalet de Llobregat , declarat bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat i a Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Can Modolell de la Torre de l’Hospitalet de Llobregat

Can Modolell de la Torre, coneguda com La Talaia, és una torre de defensa situada en la plaça de Josep Bordonau de L’Hospitalet de Llobregat.

Us passo un recull de la seva història :

  • La Torre, data el 1587, havia format part del Mas Modolell de la Torre o Mas Burguera.
  • Al segle XVI posseïa no menys de 14 mujades (aproximadament 6,86 ha).
  • Aquesta casa es trobava a l’actual carrer de Talaia, el qual es a uns metres més enllà de l’actual ubicació de la torre, en direcció a Cornellà.
  • Quan la casa va ser enderrocada, la torre va ser traslladada pedra a pedra i reconstruïda el 1972 al seu emplaçament actual, al peu del carrer del Xipreret per la Diputació de Barcelona.

És un edifici de planta quadrada amb planta baixa i quatre pisos.

La porta d’entrada és rectangular adovellada i, seguint el mateix eix, s’obre una finestra quadrangular a cada planta en els tres pisos següents.

A l’últim pis s’obre, en cada una de les quatre cares, una galeria de tres arcs de mig punt.

A la llinda de la porta es pot llegir la data “1587”.

El parament és de carreus ben devastats de petites dimensions, excepte les cantonades i l’emmarcament de les obertures que són de carreus més grans.

Can Modolell de la Torre, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Maragall de Cornellà de Llobregat

La masia de Can Maragall, està situada en la Carretera d’Esplugues, 45  amb Gral. Prim de Cornellà de Llobregat.

Esta documentada des del 1276, l’edifici actual és del segle XVIII, fou originalment la casa pairal de la família del poeta Joan Maragall, al municipi de Cornellà de Llobregat, el qual hi estiuejà sovint.

La masia de Can Maragall  es de tres cossos de tipologia basilical, corresponent al tipus II-2 de Danés i Torras. El cos central comprèn tres naus estructurals d’una mateixa alçada i simètriques.

També simètrics són els cossos laterals, organitzats com dues naus laterals de dos pisos, essent el superior una galeria. La masia no tenia golfes ni graner, havent estat habitatge tot l’espai de la casa.

La coberta és de teulada a dues vessants al cos central i a una sola aigua als laterals. L’estil és clarament popular i es poden distingir estilemes barrocs propis de l’època, els muntants de les finestres amb pedres grans ben tallades i que estan disposades amb alternança vertical i horitzontal.

Posteriorment s’utilitzà com a oficines de l’empresa DADYA S.A., en l’actualitat una vegada fetes obres de consolidació, s’està a l’espera de quin us tindrà.

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé